Etiqueta: vaga sanitària

Indefensió apresa, provocada per les reiterades derrotes des dels funestos anys de les retallades de Mas i Boi? Desencís amb els apoltronats i desmobilitzadors sindicats de concertació? Som un col·lectiu desclassat amb zero cultura de lluita? Potser percepció majoritària de què en realitat no estem tan malament? Probablement una barreja de tot plegat.

La qüestió és, com aconseguim les persones i els col·lectius convençuts de la necessària  implicació de totes en una constant mobilització, transmetre, contagiar aquest sentiment a la resta de companyes de professió i també ciutadania?

Des de les retallades dels innombrables Mas i Boi fins avui, hi ha hagut diferents esclats de lluita de diferent intensitat. Les que van coincidir amb tot el moviment del 15M van ser probablement les principals responsables d’aquesta indefensió apresa, pel fet que malgrat les grans mobilitzacions que va haver-hi, no vam ser capaços de frenar la precarització de condicions laborals i la destrossa de drets socials.

El naixement de Marea Blanca, també va comportar diferents mostres de lluita, les convocatòries de vaga d’Atenció Primària de l’any 2018. Les mobilitzacions de Sanitàries En Lluita durant més de 9 setmanes protestant a les portes de centres sanitaris de tot el territori en dates molt properes a la pandèmia de la covid-19 i que van culminar amb la primera vaga convocada per la Mesa Sindical de Sanitat (MSS) el 10 de març del 2021. Recentment, la vaga (fake) convocada per aquest mateix espai d’organització sindical juntament amb educació i paral·lelament a la convocatòria de Metges de Catalunya els dies 25 i 26 de gener de 2023. Ara mateix estem buscant diferents fórmules per donar-li continuïtat a la mobilització de la manera més efectiva possible.

Ara mateix estem buscant diferents fórmules per donar-li continuïtat a la mobilització de la manera més efectiva possible

Aquest impàs de reflexió i reorganització, en un moment cabdal com aquest, ha fet que la bona gent del col·lectiu de treballadores de Sanitàries en Lluita, preocupades per aquesta aparent inacció, hagi decidit reactivar-se i fer una crida per xarxes a una trobada el pròxim 7 de març. M’alegra en gran manera veure gent compromesa disposada a oferir el seu temps i els seus cossos per a aconseguir, o almenys intentar-ho, millorar la crítica situació en la qual es troba el nostre sistema de salut. Allà estarem.

Dic que ens trobem en un moment cabdal. La signatura d’un conveni (SISCAT) totalment insuficient a esquena de les treballadores, desaprofitant la convocatòria de diferents jornades de lluita i de VAGA i mentre a més, es manté encara obert el procés de negociació de les condicions laborals de l’Institut Català de Salut (ICS), em sembla, o bé d’una incompetència suprema o bé, una mostra descarada que les teves prioritats no són pas aconseguir millores per totes. Fer-ho a més, quan, per fi sembla ser ja un tema de consens el que ha estat una reivindicació històrica de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), la voluntat d’equiparar condicions laborals en tota la sanitat catalana independentment del proveïdor pel qual treballis, sembla com a poc contradictori, tant per part de la part social signant, com per la patronal, com pel mateix Departament de Salut. De fet, aquesta taula que ells anomenen d’harmonització ja està en marxa, això sí, excloent una part de la representació sindical, molta de la qual forma part de la Mesa Sindical de Sanitat. Exclou també a part de la representació sindical de centres que tenen conveni propi. Que no ens afecta aquesta «harmonització»? Per acabar amb el punt del conveni us recomano que no us perdeu la valoració de la signatura d’aquest Conveni per part de la MSS. A més d’assenyalar les seves vergonyes, destaquen amb precisió les insultants diferències del document signat, amb el que va aprovar el propi Parlament de Catalunya en matèria de condicions laborals de les treballadores de la sanitat.

La signatura d’un conveni (SISCAT) totalment insuficient a esquena de les treballadores, desaprofitant la convocatòria de diferents jornades de lluita

Un altre element que tampoc ens permet mostrar-nos especialment optimistes amb les decisions que va prenent aquesta Conselleria i que ens indica el moment clau que ens hauria de treure a tota la resta de sanitàries al carrer, és la ferma (i classista) voluntat de l’Honorable conseller Manel Balcells, de parlar exclusivament amb el Sindicat de Metges de Catalunya.

S’obre així la porta de bat a bat, a l’històric anhel d’aquest sindicat, aconseguir un conveni propi per al col·lectiu al qual representen. Amb el que sobri, ja ens barallarem la resta. És cert, que molt hàbilment, davant l’al·luvió de crítiques que previsiblement podien i començaven a arribar, el Sr. Balcells va anunciar tímidament això sí, obrir també una taula per infermeres, bé, en realitat amb un únic sindicat d’Infermeres, SATSE. Realment pensa que amb aquesta mesura apaivagarà el descontentament de les professionals? A diferència dels Metges, el col·lectiu d’infermeres té com a poc, altres dos sindicats corporatius més. I la presència de treballadores d’aquesta categoria en sindicats de classe, és molt més nombrosa que no pas la de metges. Per no dir que aquest joc que ha iniciat és molt arriscat. On queden la resta de categories? Pensa cridar pròximament a USAE, després al sindicat de tècnics i més tard al sindicat de zeladors… Ja no cola. El «divideix i venceràs» ja no els servirà. Totes som importants i juntes som més fortes. Si pensa que així resoldrà la problemàtica real del sistema, està ben equivocat.

Realment pensa que amb aquesta mesura apaivagarà el descontentament de les professionals?

I finalment, l’aprovació dels pressupostos que estan a punt de signar-se el pròxim 10 de març no fan més que confirmar les nostres pors sobre, quines són les prioritats d’aquest Govern. No recull gairebé cap ni un dels punts de la moció en matèria de condicions laborals i model sanitari aprovat pel propi Parlament, repeteixo. Que no és només la demanda de quatre grillats, que també, tot i que el que es va aprovar al Parlament és una demanda de mínims, el punt de partida. Doncs ni això. Cal una resposta contundent i de fet diferents col·lectius, entitats, organitzacions estem treballant per, com a mínim, evidenciar i fer palès la total oposició de la ciutadania organitzada vers aquests pressupostos. Tant en matèria de Salut com en tot el que té a veure amb la cura de les persones més vulnerables.

No recull gairebé cap ni un dels punts de la moció en matèria de condicions laborals i model sanitari aprovat pel propi Parlament

No entrarem al detall dels mals endèmics del nostre model sanitari, que ja es van analitzar en aquest altre article, però totes les línies estratègiques (les reals, no les que diuen en grandiloqüents, però artificials declaracions) del Departament i del mateix Govern, semblen anar encaminades a consolidar i perpetuar aquests mals.

Probablement, ens trobem davant una de les últimes oportunitats de revertir aquesta amenaça. No ens quedaran moltes més possibilitats si ara se surten amb la seva. Organitzem-nos les treballadores amb Sanitàries en Lluita, a través de la Mesa Sindical o generem un nou espai més ampli amb les usuàries. Siguem capaces de trobar l’espai per fer-ho plegades. Treballem per un objectiu comú. Una sanitat de qualitat, de provisió, titularitat i gestió 100% pública. Així doncs, de manera col·lectiva, però també de manera individual, hem de plantejar-nos que estarem disposats a fer per. Els convençuts ja ho estem. Tu ho estàs?

Les infermeres, metges, i altres professionals sanitaris, van sortir a la vaga els dies 25 i 26 de gener en unes jornades de protesta que van concentrar a milers de treballadors de serveis públics. Després de les mobilitzacions, el Departament de Salut va negociar durant jornades intenses i a contrarellotge —Metges de Catalunya tenia previst tornar a la vaga els dies 1, 2 i 3 de febrer— per tal de tancar acords que permetessin la desconvocatòria. Una bona entesa entre Salut i Metges de Catalunya i l’aprovació dels pressupostos al dia posterior a l’última reunió, semblaven l’inici de la calma. Però només per a uns quants. Organitzacions sindicals de diversos perfils sanitaris, expressaven el seu malestar amb les negociacions bilaterals, ja que, com expressa la presidenta d’Infermeres de Catalunya, Núria Guirado, “la sanitat som totes”.

Quina es la situació actual del col·lectiu d’infermeres a Catalunya?

Les infermeres ens sentim poc reconegudes a escala laboral i social. Per això vam formar la vaga i vam sortir al carrer. Reivindiquem millores de condicions que considerem no es poden demorar més, i, d’altra banda, també una reestructuració que comporti la millora del model sanitari actual. És primordial que la població estigui ben atesa, i això implica enfortir el sistema sanitari a través de donar condicions òptimes que impactin en tots els perfils professionals que treballen a la salut.

Com deixa a la resta de professionals sanitaris els acords fruit de la negociació entre Departament de Salut i Metges de Catalunya?

Ens deixen en una situació en la qual no es compta ni amb la veu de les infermeres, ni de la resta de treballadores de la sanitat. Les infermeres, en número, constituïm la base del sistema sanitari. No només nosaltres, també altres perfils professionals més enllà dels metges. Les negociacions bilaterals ens deixen fora de joc i fan perdre de vista que la sanitat ha d’englobar una millora per a tota la ciutadania i tots els professionals, no només focalitzar-se en un col·lectiu de treballadors concret.

Les negociacions bilaterals ens deixen fora de joc

Des d’ Infermeres de Catalunya, igual que d’altres organitzacions sindicals, heu manifestat la vostra molèstia respecte a les negociacions bilaterals…

Infermeres de Catalunya forma part de la Mesa Sindical de Sanitat, en la que treballem de manera sinèrgica amb diferents sindicats professionals que engloben part de perfils professionals diversos de la sanitat. Per a nosaltres és molt important treballar en aquesta línia, perquè la sanitat som totes. Una sanitat que no es vegi d’aquesta manera, no és el concepte de sanitat que defensem des d’Infermeres de Catalunya. Precisament per aquest motiu formem part de la Mesa Sindical de Sanitat, perquè creiem en la diversitat que sustenta el sistema, i per això vam col·laborar també amb les mobilitzacions d’educació, per la defensa transversal dels serveis públics.

Si el Departament només mira la sanitat a través dels ulls d’un col·lectiu, es perd tot el ventall de colors que implica la sanitat pública. Ens agradaria que fessin una mirada molt més àmplia en aquest aspecte. Es perden una gran part de la història si no compten amb tothom.

Si el Departament només mira la sanitat a través dels ulls d’un col·lectiu, es perd tot el ventall de colors que implica la sanitat pública

A les multitudinàries vagues convocades pel 25 i 26 de gener, Metges de Catalunya i Mesa Sindical de Sanitat (de la que forma part Infermeres de Catalunya), no vau unificar marxes. A què respon el fet d’anar per separat?

Nosaltres teníem previst fer una vaga i unes mobilitzacions en massa de tota la sanitat. Va haver-hi intenció d’apropament amb Metges de Catalunya, però no hi va haver entesa. Tenien establert el seu full de ruta i les seves reivindicacions i teníem plans diferents.

Com s’ha pogut arribar al punt en el que Metges de Catalunya i Departament de Salut facin negociacions de manera bilateral? Quin ha estat el paper d’altres sindicats?

De moment les negociacions no s’han resolt amb un pacte. Ara el Departament de Salut, amb les molèsties expressades per altres col·lectius sanitaris, han decidit cridar a un altre sindicat majoritari [SATSE]. Em sorprèn molt, perquè com he expressat, nosaltres defensem una taula interdisciplinària on tinguin cabuda totes les treballadores de la salut. Que després de negociar amb Metges de Catalunya ara afegeixin a SATSE, és una forma de treballar que no ens sembla operativa ni òptima.

Defensem una taula interdisciplinària on tinguin cabuda totes les treballadores de la salut

Ara el Departament ha obert la bilateralitat, com bé dius, incloent a SATSE, que es un sindicat d’infermeres…

Vull creure que ho han fet perquè, certament, pel que fa a nombre, SATSE és el sindicat majoritari que representa a infermeres. I les infermeres, com a col·lectiu, són les més nombroses en termes quantitatius. Entenem que deuen haver seguit aquesta lògica, i si hi ha d’altres motius, els desconeixem. De totes maneres, des d’Infermeres de Catalunya, no creiem que actualment aquest sindicat estigui representant els interessos de la majoria de les infermeres catalanes.
Creiem fermament en una taula de pacte, diàleg, harmonització o com se li vulgui dir. Però en aquesta taula han d’estar representades totes les treballadores de la sanitat, des de les senyores de la neteja, les TCAI, infermeres, metges, treballadors socials… cadascú és una part i entre tots fem la sanitat. Si ho fem de manera interdisciplinària, és més possible que puguem formular una sanitat renovada, que doni resposta a les necessitats actuals de la ciutadania.

Quines son les principals reclamacions i demandes d’Infermeres de Catalunya?

Necessitem augmentar la ràtio d’infermeres per pacients, ja que estem infradotades per a treballar amb seguretat per a nosaltres i per als pacients. A més, cada vegada es van requerint més tasques, més responsabilitats i més competències [per les mateixes condicions]. Cada cop anem més saturades de feina, i això posa en risc la salut de les infermeres i de la ciutadania, som humans i no podem amb tot.

Cada cop anem més saturades de feina, i això posa en risc la salut de les infermeres i de la ciutadania

D’altra banda, des del pla Bolonya el 2009, la titulació universitària és en grau. Les infermeres, actualment, tenim reconeguda la titulació de diplomades. Això repercuteix en el reconeixement professional. Hi ha moltes infermeres que a més, tenen una especialitat, però que tampoc té reconeixement a Catalunya, però sí a altres comunitats. La reclamació aniria en la línia d’unificar i entrar totes en la categoria A1, ja que la diplomatura i el grau serien equivalents. Aquest problema porta també al fet que moltes vegades, infermeres que volen ascendir, no puguin fer-ho per la manca de reconeixement de la seva titulació.

Quant a càrrega de feina i condicions, reclamem l’ajustament de la jornada a 35 hores setmanals i l’edat de jubilació als 60 anys, com poden fer-ho els policies, bombers i toreros.

Hi ha diferències notables en les condicions laborals dins del propi col·lectiu d’infermeres?

Hi ha moltes diferències dins del mateix col·lectiu d’infermeres, per exemple, les que treballen en àmbits residencials, sociosanitaris, les que estan emmarcades en el SISCAT, les que treballen a l’Institut Català de la Salut… Nosaltres també demanem un sol conveni: tu per ser infermera a Catalunya tens aquest conveni amb aquestes prescripcions i ja està. No pot ser que ens trobem amb infermeres de primera, segona o tercera categoria desenvolupant la mateixa feina. Això no passa en altres professions, com per exemple Mossos d’Esquadra o bombers.

No pot ser que ens trobem amb infermeres de primera, segona o tercera categoria

Respecte al conveni SISCAT, Infermeres Catalunya no s’hi va adherir…

No estem còmodes amb el tercer acord signat per SISCAT, creiem que té moltes mancances, que s’han pactat unes millores irrisòries i estem preparant un document amb la Mesa Sindical de Sanitat perquè les treballadores puguin visualitzar realment el que s’està signant.

La desconvocatòria de vaga «in extremis» per part de Metges de Catalunya a l’arribar a bona entesa amb el Departament de Salut semblava l’inici de la calma després de la tempesta. L’aprovació dels pressupostos, una altre balsa pacificadora de l’ambient. Però aquest pressumpte oasi no era més que un efecte òptic: l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya considera «un greu error que les infermeres i resta de professionals de la salut no siguin presents en la taula estable de treball pactada entre el Sindicat de Metges i el Departament de Salut».

El Consell de Col·legis d’Infermeres per la seva banda també manifesta la seva molestia perquè les propostes de millora del sistema sanitari es facin «amb preacords entre un sindicat uniprofessional i la conselleria». Es així com, després de la unitat mostrada pel personal sanitari durant la pandèmia, es tornen a reobrir velles ferides: «si només tenim en consideració a un col·lectiu professional ens estem deixant una part molt important», declara Ester Gimenez, presidenta d’AIFiCC.

Infermeres de Catalunya està disconforme amb els pactes, en la mateixa línia que els altres col·lectius i sindicats mèdics: «entenem que es puguin crear taules específiques per tractar temes específics d’una professió o col·lectiu sanitari, però no entenem que es creï una taula on decidir com s’ha de transformar el sistema sanitari només amb el col·lectiu mèdic». FTC-IAC valora l’acord com a «tracte de favor» i afegeixen que «si no millorem totes, res no millorarà». Giménez, presidenta d’AIFiCC apunta a que «això s’ha de parlar amb tots els agents implicats i amb la resta de societats científiques, amb la resta de sindicats i amb la resta de professionals sanitaris que som els que englobem el sistema en general», afegint que aquest tracte concret amb els metges pot generar tensions, el que repercuteix en l’atenció als usuaris.

L’aturada parcial i vaga de l’atenció primària i els hospitals dels dies 1, 2 i 3 de febrer de 2023 ha estat cancel·lada a última hora. El sindicat de metges de Catalunya ha retirat la convocatòria de vaga després que s’hagi arribat a un acord quasi en temps de descompte (pràcticament hores abans de l’inici de la vaga) amb el Departament de Salut. Després de la vaga de la setmana passada (que va arreplegar 9500 persones el primer dia i 5000 el segon) i les negociacions constants dels últims dies, s’ha arribat a acords. Els punts principals son la millora salarial i la descàrrega de pressió assistencial.

Al llarg de les diverses trobades entre les dues bandes, els dos principals eixos de debat han estat les condicions econòmiques i assistencials. D’una banda, l’augment de sou arribarà de la mà de complements directes a les nòmines dels metges. La qüestió de l’agenda dels professionals santiaris, el límit que demanava el sindicat acaba en acord mitjançant l’aposta del Departament per l’autoorganització.

L’organització sindical volia blindar jurídicament durant les reunions els acords que s’anessin negociant, per tal que, com ha declarat Xavier Lleonart en diverses ocasions, assegurar-se que s’apliquin els pactes i no quedi tot en una voluntat política intangible. Per aquest motiu Metges de Catalunya volia la presència dels seus assessors legals a les negociacions, però el Departament no estava d’acord amb la presència d’advocats. Es així com a la reunió de dilluns, els equips van haver de fer recessos per a consultar els canvis substancials amb l’equip jurídic, alhora generant un encaix jurídic de les mesures pactades.