La marxa blanca ha tingut el seu punt d’inici a les 10h a la Plaça Sant Jaume, on els metges i facultatius han fet sentir la seva veu, per després ficar rumb i direcció al Parlament, a on a les 12h ha començat una reivindicació molt visual i sonora. Els decibels dels crits i xiulades dels professionals fan impossible que des de dins de l’edifici no s’escoltés el bullici, alguns polítics -amb comptagotes- han sortit a fer acte de presència i mostrar respecte als manifestants. El parc de la Ciutadella ha quedat tenyit de blanc quan els facultatius han representat el seu punt de no retorn fent una plantada de bates blanques, aixecant-les per l’aire i llençant-les davant del Parlament.
Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya, ha estat de nou l’encarregat de parlar davant els companys arreplegats, i ha encoratjat a la multitud amb fermesa a més de reclamar moviments polítics: «ara ja han de tenir clar que estem emprenyats i cohesionats. Necessitem solucions ja, no es pot demorar ni un minut més. Bé faria el govern i el Departament de Salut en atendre les reivindicacions mèdiques, perquè la crisi de demografia es mèdica. Han de seure amb els representants legítims dels facultatius d’aquest país i aportar solucions específiques», reclama Lleonart davant del Parlament.
Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya, parla davant els manifestants | Pol Rius
Reforçar l’Atenció Primària com a garantia de qualitat
Com bé declarava fa tan sols uns dies el portaveu de la Mesa Sindical de Sanitat, Xavier Tarragón, el pressupost està destinat un 17’9% en Atenció Primària i reclamen que arribi fins al 25%. La situació precària de l’Atenció Primària genera un efecte papallona i incentiva el col·lapse de les urgències hospitalàries.
«Venir a plantar les bates al Parlament es simbòlic perquè al final les polítiques per la salut son les que han de canviar. La ciutadania veu que hi ha un problema, son els primers afectats per aquest col·lapse. Son els partits polítics els que molts cops no compleixen, hi ha acords de vagues anteriors que no s’estan duent a terme», explica una metgessa del CAP de la Pau que es manifesta amb un company de l’Hospital de Figueres. «Hem de mantenir la vaga perquè un dia no es prou, no tindrà repercussió real sobre les polítiques, hem de ser fermes i venir a les manifestacions per pal·liar els afers transversals que son insostenibles», afegeix el professional de serveis hospitalaris.
Venir a plantar les bates al Parlament es simbòlic perquè al final les polítiques per la salut son les que han de canviar
«Necessitem solucions específiques, també treballem les generals, però s’ha d’atendre a la concreció», declara Xavier Lleonart. Precisament les idiosincràsies dels diferents facultatius i els seus contextos, fan de les protestes un batibull de reclamacions que han de respondre a les necessitats de cada part del col·lectiu mèdic. Dos metges del CAP de Sant Martí parlen de com el biaix de classe també els hi afecta: «treballem a un barri amb un nivell socioeconòmic mig-baix i molt envellit, de fet es el districte més envellit. La gent no té mútues, la pressió es insostenible». A més expliquen com la seva cartera de serveis ha anat augmentant, però les seves condicions han anat en detriment: «fem infiltracions, fem ecografies, atenem psiquiàtricament, atenem als residents… ens carreguem de molta feina pel mateix sou i hores i per donar no ens donen ni les gràcies. Fa 25 anys que soc allà i tot va a pitjor», detalla un dels metges. La companya afegeix com els hi afecta la manca de suplents i com han normalitzat coses que no haurien de ser normals, com el fet d’atendre pacients per visita telefònica fora d’horari laboral.
Manifestants xiulen i llancen bates com a símbol de protesta | Pol Rius
«Els especialistes, que se suposa que son el nostre suport al CAP, també fan fallida, tenen també els seus problemes. Cada dia es una guerra per poder tirar el servei endavant», declaren, i es per aquest motiu que com bé diuen, han hagut d’aprendre a fer coses que no els hi pertoquen, com el cas de les ecografies. Actualment, al seu CAP, una ecografia via radiòleg te una llista d’espera d’un any. «Fins i tot acabem tensos entre nosaltres perquè aquest estrès no ajuda gens i acabem pagant-ho entre nosaltres. Tenim vuit especialitats que ens venen de l’Hospital del Mar un cop a la setmana. No hi ha un àrbitre que digui: això toca a Atenció Primària o a l’especialista, i amb aquestes condicions molts cops acabem assumint una part que no ens toca i genera una crispació que en realitat es culpa de la manca d’inversió», conclouen.
Cada dia es una guerra per poder tirar el servei endavant
Pediatres en perill d’extinció
Algunes pancartes deixen veure reclamacions específiques de facultatius: odontòlegs, anestesistes… tots plegats per un clam unitari. «Els pediatres estan en perill d’extinció», diu una d’elles. Les xifres donen la raó, i es que Metges de Catalunya denunciava a finals del 2022 que la jubilació prevista de 128 pediatres els pròxims cinc anys genera una crisi perquè no hi ha previsió de substitució. En la mateixa línia es pronunciava L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), que coincidia en els mals presagis i alertava que «al voltant de dos milions de nens i adolescents de l’Estat no són atesos per pediatres, ja que no hi ha suficients especialistes en salut infantil, sobretot en els centres d’atenció primària», segons recull Metges de Catalunya.
Cúmul de bates blanques a les portes del Parlament | Pol Rius
«Falten pediatres a totes bandes, els que es graduen evidentment marxen a treballar a l’estranger perquè la proposta de condicions d’aquí no es ni molt menys atractiva. Molta feina i molt mal pagada», explica una especialista infantil del CAP de Sant Joan Despí. S’està manifestant amb un company, també pediatra, del CAP de Molins de Rei, que conta com evidentment no es pot atendre a un nen en cinc minuts: «acabem pràcticament fent fora als pacients i no hem estudiat per a això», diu indignat. «Tu compares la nòmina d’un pediatre d’Atenció Primària amb un que treballi per a la privada o per una mútua, el que els hi permet treballar en diversos llocs, doncs la comparació per a la càrrega de treball i l’horari…», afegeix sense ànims d’acabar la frase. «Ens diuen de fer doblatges, però no estan ben pagats i en l’àmbit de conciliació familiar no surt a compte fer-ho, si has de pagar cangur pels nens, altres temes… no surten els números, a més, es esgotador. Si en una jornada laboral veus 40/50 nens i l’has de duplicar… no hi ha cap que ho aguanti», explica la metgessa del CAP de Sant Joan Despí.
Acabem pràcticament fent fora als pacients i no hem estudiat per a això
Les protestes continuen
Metges de Catalunya pretén mantenir la protesta sempre que no hi hagi solucions polítiques. La previsió es per als dies 1, 2 i 3 de febrer. Durant aquests tres dies, hi ha convocades aturades l’1 de febrer, als hospitals de 8 a 11 hores i de 17 a 20 hores, i als centres d’atenció primària d’11 a 14 hores i de 17 a 20 hores. El 2 de febrer, serà de 8 del matí a la mitjanit tant als hospitals com als CAP, i el 3 de febrer repetiran els horaris del dia 1.
“Vocació no es explotació”, corejava a l’uníson la protesta tenyida de blanc. Milers de professionals facultatius —9500 segons xifres dels Mossos d’Esquadra— abarrotaven els carrers en una manifestació convocada per Metges de Catalunya que ha tingut el seu punt d’origen al Departament de Salut i ha acabat davant de l’estació de Sants.
«Necessitem millorar el temps d’assistència, necessitem professionals i condicions perquè el personal no marxi», explica una psiquiatra de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Precisament la salut mental està en el centre del debat i a Espanya es mantenen unes xifres aproximades de 10 psiquiatres per cada 100000 habitants. En el LibroBlanco de la Psiquiatría en Españas’afirma que només cinc comunitats autònomes estan per sobre del 11 psiquiatres cada 100000 habitants, a més que el 20% dels especialistes tenen més de 60 anys i es jubilaran en uns 5 o 7 anys. En el cas dels psicòlegs clínics la taxa es d’aproximadament 6 per cada 100000 habitants: «es literalment impossible donar un servei de qualitat, per això soc avui aquí», declara una psicòloga clínica del mateix hospital de Manresa.
Milers de facultatius reclamen la dignificació del sistema sanitari | Pol Rius
Sobre el servei de qualitat, una reclamació unitària entre els facultatius, es pronuncia una metgessa de l’Hospital de Bellvitge que explica com si bé les llistes d’espera son eternes, les patologies no entenen de burocràcies: “a mi em poden apuntar a quatre pacients a la vegada, però es evident que no puc atendre a quatre pacients a la vegada. Les cirurgies no poden esperar pel fet que no hi hagi quiròfans, anestesistes ni infermers”, diu amb contundència. Dues joves residents de sisè de medicina a l’Hospital de Sant Pau, clamen amb força entre la multitud: “som aquí perquè som el futur”, manifesten. “Jo soc de les balears, estic a Catalunya d’intercanvi, i crec amb fermesa que les protestes aquí poden ser també una clau per a les millores a tot l’estat”, diu una de les residents. Sobre l’ambient que es respira a les universitats, tenen clar que es més aviat pessimista: “el que més veiem es molta gent cremada, que t’explica les seves condicions com a professionals que acaben de començar i diuen que no poden més. Ens parlen de guàrdies de pediatria que per exemple només hi ha un resident, que de 24h dormen 30 minuts, que han de doblar guàrdies… es un panorama desencoratjador i el missatge que ens donen moltes vegades es que si podem marxar a un altre país, ho fem”. El fet de doblar guàrdies forma part d’un marc mental a on “hem fet quotidianes coses que son anormals, problemes que venen d’abans de la pandèmia i que a partir d’aquesta s’han agreujat i convertit en insostenibles”, afegeix la metgessa de Bellvitge.
Concentració final davant l’estació de Sants | Pol Rius
Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya ha estat l’encarregat de concloure la manifestació amb un parlament davant dels manifestants. «Si tot continua així, mantindrem les mobilitzacions previstes per a principis de febrer», declara Lleonart davant dels mitjans abans de pujar a l’escenari. «La vaga ha estat un èxit rotund, el que s’està veient avui aquí desmenteix les xifres donades pel Departament de Salut pel que fa a seguiment i per tant crec que es un missatge clar i directe a la conselleria i al govern. S’han d’implicar ja en la greu crisi mèdica que vivim i que afecta de manera directa a la qualitat assistencial», explica el secretari general entre els aplaudiments dels facultatius. Desde Metges de Catalunya calculen un 79% de seguiment de la vaga a l’Atenció Primària i un 73% als hospitals —un 30% del personal estrictament mèdic, el personal assistencial ha tingut xifres més baixes, d’un 1% aproximadament—.
La temptació dels altres països europeus a on els contractes que ofereixen milloren exponencialment les condicions d’aquí, han estat part de la performance simbòlica final a on els manifestants, amb simulacions d’aquests contractes a les mans, han escenificat una fugida en filera cap a l’estació de Sants. Allà, a la sortida del país, es a on veuen actualment l’horitzó d’unes condicions dignes.
Sanitat i educació s’han manifestat paral·lelament i de manera conjunta fins al Parlament
“Educació i sanitat, pública i de qualitat”. Amb aquest lema ha començat passades les 11 hores la manifestació de sindicats d’educació i sanitat a la plaça Sant Jaume de Barcelona, que ha continuat per la Via Laietana i ha arribat a les portes del Parlament de Catalunya. La Guàrdia Urbana ha quantificat la participació en 6.500 persones, mentre que l’organització n’ha comptabilitzat 10.000.
La pancarta principal resumia l’objectiu de la protesta: “Salvem els serveis públics. Defensem l’educació i la sanitat”, amb el logo de diferents sindicats: Ustec-STEs, Intersindical, Catac, CGT, CNT, COS, Csif, Fapic, FTC, Infermeres de Catalunya, PSI, SAE i USOC. Aquesta setmana, les seccions d’educació de CC.OO i UGT de Catalunya també s’hi ha sumat, al igual que altres organitzacions del sector.
Durant més de dues hores, s’han sentit crits com “Revertiu les retallades, o vaga, vaga, vaga”, “No, no, no a la privatització”, “Els diners públics, als serveis públics”, “Menys declaracions i més contractacions”, “Més personal amb estabilitat, per uns serveis públics de qualitat”, “Exigim al Govern, més finançament”, “Més personal amb estabilitat, per uns serveis públics de qualitat” o “Per una educació inclusiva”.
D’aquesta manera, mentre la mobilització es movia pels carrers del centre de Barcelona, feien referència a alguns dels motius pels quals fan vaga aquests dos sectors públics: revertir les retallades que pateixen des del 2010, contractar més personal per atendre millor pacients i alumnes, i dignificar els salaris.
Sindicats d’estudiants donen suport a la vaga del 25 i 26 de gener | A.B.
Amb l’eslògan “Mateixa feina, mateix salari” han demanat equiparar les condicions laborals i salarials de tot el personal sanitari del sistema de salut, i amb “Una sanitat, un conveni” han reclamat que no hi hagi tants convenis en el sector sanitari, ja que hi ha el de les treballadores de l’Institut Català de la Salut (ICS), de la sanitat concertada del SISCAT, i de diferents centres sanitaris que tenen les seves pròpies negociacions laborals.
Les organitzacions convocants han insistit en que volen negociar amb els departaments d’Educació i de Salut. Des de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, una de les portaveus, Anna Alcalà, ha considerat que els serveis públics estan “molt devaluats i se’ls està donant poca importància” a Catalunya i ha fet una crida a la unió sindical de diversos sectors per tenir més força.
El personal sanitari es manifesta contra l’esgotament de professionals i del sistema | A.B.
Alcalà ha destacat que representen totes les categories que treballen a sanitat, des d’administració fins a infermeria i facultatius: “Demanem una jornada de 35 hores, l’equiparació a l’alça de convenis de tots els treballadors de la sanitat pública i que s’equiparin a nivells dels països europeus, poder-nos jubilar als 60 anys, igual que poden fer la policia o els toreros”, ha resumit.
En arribar a les portes del Parlament de Catalunya, els manifestants han continuat corejant els seus lemes, entre ells “Salut i ensenyament, que escolti el Parlament’, ‘Més finançament’ o “Vaga, vaga, vaga”. Els diputats de la CUP i comuns han abandonat el ple del Parlament i han baixat per donar suport a les protestes, així com també ho ha fet la presidenta suspesa de la cambra catalana, Laura Borràs, i la secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula.
Els sindicats han llegit un manifest en què han fet una crida a “salvar el sector públic” i han fet èmfasi en el fet que, després de la Comunitat de Madrid, Catalunya és la comunitat amb més mútues privades de salut de tot l’Estat. Pel que fa a Educació, han censurat que no s’hagi aconseguit encara l’objectiu que el 6% del pressupost català es destini a ensenyament.
Més protestes
Les protestes continuen dijous 26 amb diverses accions descentralitzades per diferents ciutats de Catalunya: al migdia hi ha concentració davant la Conselleria d’Educació a Barcelona, i a les 10:30 hi ha concentracions i manifestacions a Girona (plaça Pompeu Fabra) i Tarragona (plaça dels Carros). Pel que fa a sanitat, Metges de Catalunya convoca un recorregut de plaça Sant Jaume a les 10h fins a les portes del Parlament de Catalunya a les 12h, on es te previst escenificar una plantada de bates blanques, i la Mesa Sindical organitza accions descentralitzades per tot el territori i a Barcelona a les portes dels hospitals.
Diversos col·lectius com Marea Blanca donen suport a les mobilitzacions a favor dels serveis públics de qualitat | A.B.
A Lleida, hi ha accions a les 10 i les 12 davant les seus d’Educació i Sanitat, respectivament. A Mataró, hi ha protestes a les 8:30 a l’Hospital Sant Jaume de Mataró i a les 9:30 als serveis territorials.
A Sant Feliu de Llobregat, hi ha mobilitzacions a les 10 davant els serveis territorials d’Educació, i a Manresa a les 8:30 davant els serveis territorials de la Catalunya Central.
Dissabte 28 a les 11, té lloc la concentració unitària amb agents socials a la plaça Sant Jaume de Barcelona en defensa d’uns serveis públics de qualitat.
“No estem demanant res revolucionari”, assegura Tarragón, i argumenta que volen que el Govern compleixi amb les mesures aprovades pel Parlament, com equiparar les condicions laborals i salarials de tot el personal sanitari del sistema de salut o establir unes ràtios professional-usuària segons les realitats de cada territori que permetin una correcta assistència.
D’on sorgeix la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya?
La Mesa està formada per diferents sindicats (ara Usoc, Catac, CGT, SAE, FTC, Fapic, PSI Lluitem, Cos i Infermeres de Catalunya) i sorgeix arran d’una moció del Parlament de l’abril del 2022 relacionada amb la situació laboral dels treballadors i treballadores de la sanitat. També qüestionava algun punt del propi model sanitari, sobretot com està l’Atenció Primària, però bàsicament era sobre condicions laborals. D’aquesta moció, presentada per la CUP, es van aprovar alguns punts, i altres no, però després, el Govern no ho va fer efectiu. Vam intentar parlar amb el conseller Argimon, que era qui hi havia llavors, per veure quina voluntat hi havia i, quan semblava que ens havíem de reunir, va haver canvi de conseller, amb Manel Balcells ara. Al final, no hem pogut parlar amb ningú.
Quines mesures heu pres?
La primera mesura que vam prendre va ser fer una crida als treballadors i treballadores de la sanitat a què no fessin hores extres els set primers dies de cada mes a partir del desembre. No era gens ambiciós, tampoc no estàvem demanant tant. Pensàvem que, si realment tothom s’hagués afegit a aquesta crida, hauríem pogut posar el sistema en un problema perquè, sense anar més lluny, aquí, a l’Hospital del Mar, a tot el Parc Salut Mar, durant aquest any s’han fet més de 20.000 hores extres. Imagina’t tota l’activitat que s’hauria deixat de fer si no s’haguessin fet aquestes hores extres, i doblatges de torns, etc. Són 20.000 hores reconegudes per l’empresa, tenint en compte que hi ha un màxim de 80 hores per treballador i any a l’Estatut del Treballador. A tots els hospitals hi ha aquesta manca de personal i tenen la necessitat que la gent faci hores extres per poder mantenir tota l’activitat.
Des del novembre ja s’estaven intensificant les mobilitzacions a diversos centres.
Sí, es van fent coses. Davant la convocatòria de vaga de MC, seiem i diem que això no va només de metges, només d’infermeria, ni només d’auxiliars d’infermeria, sinó que això és un problema del sistema i del model sanitari. Aleshores, per què no aprofitar aquesta convocatòria de metges i convoquem els mateixos dies? Hi havia qui deia que els metges diluirien la nostra lluita perquè surten més als mitjans. Sembla que només hi hagi vaga de metges, quan, en realitat, hi ha vaga de totes les categories de la sanitat. Vam decidir fer vaga el 25 i el 26. I, els motius, no estem demanant res revolucionari, són el compliment d’allò que mana el Parlament, que el Govern ho compleixi. Ja sabem que moltes vegades no fan cas, però el que exigim és que el manament del poble es compleixi.
Tarragón: «A tots els hospitals hi ha manca de personal» | Pol Rius
També estem demanant allò que tothom diu que és necessari i que tots els consellers que van passant reconeixen, que és que el 25 per cent del total del pressupost destinat a sanitat vagi a Atenció Primària.
Gairebé dos anys després dels aplaudiments al sector sanitari per la covid, pel reconeixement i l’esforç humà, sentiu que teniu el suport de la ciutadania?
Sí que és cert que hi ha hagut un canvi des dels moments més crus de la pandèmia, el març, abril i maig del 2020. Jo crec que s’ha perdut una mica aquesta sensibilitat, que està per sobre de l’època prèvia a la pandèmia, però que no està en els nivells màxims dels moments més forts. Amb els aplaudiments, tot eren lloances, ja no sols de la ciutadania, sinó dels parlamentaris, dels grups polítics, però malauradament es va quedar en això, en paraules buides de continguts, aplaudiments per fer la foto i poc més. No s’ha traduït en cap fet que diguis, aquí sí que veiem alguna cosa.
Esperàveu més de l’Administració.
Seguim esperant més de l’Administració i d’aquí que convoquem tota aquesta sèrie de mobilitzacions, perquè veiem que si no tenen algun estímul extern que els forci, costarà. Venim d’anys de retallades del 2010, teníem la sanitat totalment destrossada, i la pandèmia ha fet que, un sistema que ja estava totalment tensat, saltés pels aires. I ara ens trobem sense professionals. Estem veient com, en aquest centre, per exemple, s’està invertint una fortuna per ampliar-ho, que jo no dic que no sigui necessari, però no sé si és el millor moment. No tenim treballadors i treballadores, quan aquestes obres acabin, que està previst a finals d’any, tota aquesta nova activitat que hi haurà amb aquests nous espais, nous quiròfans, nous llits i noves plantes d’hospitalització, amb quin personal ho pensen cobrir, si ja no en tenim ara? Qui planifica que s’havien d’aprofitar els fons de Next Generation, potser hauria d’haver anat planificant també com consolidar i millorar les condicions dels treballadors i treballadores.
El que no pot ser és que tot recaigui sobre l’esforç dels treballadors i treballadores
La pressió assistencial és una bomba de rellotgeria?
Sí, a salut mental, a nivell sociosanitari i, sobretot, a les urgències. A les urgències és un problema crònic que venim arrossegant des de fa anys, però en els últims mesos i setmanes està sent salvatge. A l’Hospital del Mar, a Vall d’Hebron, a Bellvitge… Jo crec que és un problema de model que està basat en l’hospitalocentrisme, que dedica molts diners a l’hospitalària. Això també és un nínxol de negoci per a tota la indústria farmacèutica i tecnològica sanitària. Totes les intervencions quirúrgiques, tots els materials que s’han d’utilitzar, això és el que genera negoci. El que dona prestigi són els estudis i tot el que fa l’hospitalària, i es deixa de banda, considerem, el que ha de ser vital i ha de ser la porta d’entrada al sistema sanitari, que és l’Atenció Primària comunitària i familiar.
Per què es deixa de banda?
Tenen les seves prioritats. El pressupost és limitat, diuen, i han de repartir com creuen, perquè evidentment el 25 per cent no està anant a la Primària. Si tinguéssim una Primària poderosa, amb el pressupost que necessita, amb els recursos necessaris, els resultats en salut probablement millorarien i el pressupost de sanitat es reduiria. Hi ha un munt d’estudis que reconeixen que els resultats en salut, amb una Primària potent, milloren.
La longitudinalitat.
Sí, el seguiment del mateix metge a una persona durant anys, salva vides i millora la qualitat de vida. Si això no es pot mantenir, al final les malalties s’agreugen, no hi ha el seguiment adequat, han de venir a urgències, necessiten intervencions costosíssimes… El sistema pateix també, però tot el negoci i tota la indústria que hi ha al voltant de la sanitat deixaria de nodrir-se, i creiem que hi ha una certa voluntat política en mantenir això.
“Hem normalitzat la falta de personal a costa de la nostra salut i de renunciar als nostres drets com a treballadores i treballadors”. Ho dieu a la convocatòria de vaga. Aquesta frase podria resumir el que està passant?
Totalment. Tota la gent que fa hores extres al final acabarà claudicant, acabarà agafant baixes, fet que empitjora la situació de manca de personal perquè per suplir aquestes persones necessitem unes altres que tampoc no tenim, i s’hauran de fer més hores extres… No tenim personal, d’acord, plantegem-nos què necessitem, perquè amb les places que s’han generat noves d’infermeria no n’hi haurà suficient.
Des de la pandèmia, anem arrossegant problemes de salut mental dels professionals sanitaris bastant greus
El que no pot ser és que tot recaigui sobre l’esforç dels treballadors i treballadores, i que malgrat tot aquest esforç, a les urgències, no pot ser que els mateixos treballadors que tenen estipulada una afluència de pacients, vegin que dia rere dia, per molt que de vegades s’intenti reforçar aquest servei amb més professionals, vegin un col·lapse brutal. Aquí, a l’Hospital del Mar, la capacitat és de 96 boxs i volem que tots els pacients estiguin col·locats adequadament i atesos com caldria. Fa pocs dies teníem 190 pacients en algun moment, i 130, 140, 150, 160, és habitual tots els dies. Que hi hagi pacients que estiguin més de 100 hores al servei d’urgències és habitual, quan no haurien d’estar més de 24 hores. Això comporta al treballador i a la treballadora un estrès, en veure que, per molt que s’esforci, la feina no surt i potser el pacient no està atès com caldria. Això va calant i, des de la pandèmia, anem arrossegant problemes de salut mental dels professionals sanitaris bastant greus.
Demaneu increments salarials per apropar-vos a altres països d’Europa, com per exemple Alemanya. Ho veieu factible?
Ara, no. S’ha de lluitar per arribar a equiparar-nos. Sabem que si algun dia s’aconsegueix, serà d’aquí a molts anys. Hem d’anar encaminats a això. El que sí que demanem és equiparar les condicions laborals i salarials de tots els treballadors de la sanitat. Tenim un model tan fragmentat, tan diferenciat… A més, en relació a la resta de comunitats autònomes, som uns alumnes avantatjats en això de la privatització i la col·laboració públicoprivada. Al PS Mar tenim les nostres condicions pròpies perquè tenim un conveni propi, al Sant Pau exactament igual, al Clínic igual, cadascú amb les nostres condicions. Després estan els que són del tot públics, els del sector ICS, que tenen unes condicions; després el sector concertat del SISCAT, que acaben de signar un conveni per nosaltres del tot insuficient, tot i que després cada hospital té els seus pactes de millora i de negociació en el comitè. Encara que tots treballin per al CatSalut, cadascú té unes condicions diferents, una jornada anual diferent i una ràtio de personal-pacient diferent.
Aquesta fragmentació debilita el personal?
Sí, el debilita. Intentar unificar la lluita de tots els treballadors és complicat perquè cadascú té la seva realitat en el seu centre. L’ICS sí que és una empresa molt gran i aquí sí que podríem fer força.
Xavi Tarragón i Ana Basanta durant l’entrevista | Pol Rius
Vam demanar al Departament de Salut dades de diversos centres que tenen aquestes realitats i convenis diferents, com Vall d’Hebron, PS Mar, Clínic i Taulí. Volíem conèixer les ràtios d’infermeres per pacients per cada especialitat i per cada torn, així com d’auxiliars i de zeladors. Aquestes dades no ens les han passat. Han donat l’excusa que és molt complex, que necessitarien molts recursos i que no creuen que sigui tan necessària aquesta informació com per dedicar tants recursos. Una mica la resposta va ser aquesta.
Tenint en compte les mobilitzacions i la convocatòria de vaga, hi ha hagut algun apropament, reunió o conversa amb el Departament de Salut?
No. Zero. Nosaltres ho sol·licitem, i si volen evitar la vaga, jo crec que haurien de seure amb nosaltres. D’altra banda, nosaltres convoquem vaga, però pel que fa a hospitalització, els serveis mínims que imposa treball i la interpretació que fa l’empresa, pot passar que, si tenim tres infermeres i tres auxiliars en el torn de tarda, els serveis mínims que imposen siguin tres infermeres i tres auxiliars. En algun servei, demanen més serveis mínims dels que tenim habitualment, i això acredita la falta de personal que hi ha.
És un contrasentit.
Tenim limitat el dret de vaga a l’hospitalització. Sí pots fer vaga a consultes externes, a exploracions complementàries, potser a quiròfan, on només deixen que hi hagi activitats per intervencions urgents, i a l’Atenció Primària.
Si una persona té programada una operació per al dia 25, és possible que se l’ajornin?
Si no és urgent, és possible. En realitat, l’empresa no sap qui farà vaga.
I una visita al CAP?
Haurien d’anul·lar tot el que no sigui urgent, però després hi ha trampes. Hi ha un ordre jeràrquic brutal i tenim comandaments, càrrecs i càrrecs intermedis que, més enllà de gestió, estan per controlar i van fent feina tirant de que som un equip i que hi ha bon rotllo, i demanen ‘tu faràs vaga, no faràs vaga’. Juguen amb això, depenent de qui sigui més o menys hàbil per tenir aquesta informació, suposo que es programarà més o es programarà menys. Després fan trampes amb els plannings, però costa molt denunciar-ho a Inspecció de Treball. Per exemple, si una persona fa vaga i l’empresa fa doblar torn a una altra, això ho portes a Inspecció de Treball per intentar acreditar que s’ha vulnerat el dret de vaga d’aquesta treballadora perquè al final el servei l’han mantingut fent aquestes trampes, però no és fàcil… Suposo que els recursos que tenen a Inspecció de Treball també són molt limitats.
Demanem equiparar les condicions laborals i salarials de tots els treballadors de la sanitat
Després de la vaga del 25-26, hi haurà més mobilitzacions?
Aquesta és la intenció. Treballem en les mobilitzacions que farem aquests dos dies i, probablement, hi haurà una altra dissabte 28, en què també farem crida als agents socials i a la ciutadania. El 25 i 26, serà més per un tema laboral de treballadors i treballadores, i el 28 cridem també a la ciutadania perquè, al final, interpel·la el conjunt de la població quan parlem de millors condicions laborals, reduir ràtios treballador-pacient, potser reduir jornada anual, i no tenir aquesta obligatorietat de fer hores extres. Al final, això redundarà en un millor servei a la ciutadania; per tant, ho hem de fer amb ells.
El dia 28 fem una crida a tothom que vulgui participar perquè és un problema social
Hem de veure la resposta que rebem dels treballadors i de la ciutadania. Hem de recordar que Ustec i altres sindicats d’ensenyament s’han sumat a la vaga per intentar que no sigui només una cosa de sanitat, per iniciar un cicle de mobilitzacions, ja no només de la sanitat, perquè no és només el problema de la sanitat el que ens està preocupant. A veure si això serveix per anar escalfant motors i arribar a una suposada, algun dia, vaga general exitosa. Ho estem iniciant, i estem parlant amb diferents agents socials que estan mobilitzant-se. Hem parlat amb Marea Blanca, amb Marea Pensionista… El dia 28 fem una crida a tothom que vulgui participar perquè és un problema social, més enllà de la sanitat i l’educació”.
Us fa por que després de tot l’esforç, canviï poca cosa?
Som conscients de la força que tenim, no som innocents. Sabem que els grans sindicats no han convocat, tret de Metges de Catalunya. CC.OO. i UGT ni estan ni se’ls espera i Satse es va despenjar, va firmar el seu conveni del SISCAT i, de moment, no se’ls sent. És una mica sorprenent. Hi ha afiliats seus que ja ens han comentat que no ho entenen.
El que nosaltres qüestionem és, com signes un conveni que és del tot insuficient quan hi ha una vaga convocada per Metges de Catalunya, que sí que està en aquesta mesa del SISCAT. Si t’haguessis afegit i haguessis amenaçat el Departament de Salut, o les patronals, ‘ull, mireu que està muntant aquesta gent’, haguéssim tingut més força. Ho han desaprofitat. Per mi, ha sigut un error estratègic monumental, era una oportunitat única d’anar tots a una.
Amb el lema «Estem fartes», més d’un miler de professionals de la salut han tallat aquest matí la Via Laietana i s’han concentrat a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona en la vaga del sector sanitari convocada per la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya per exigir una millora en les condicions laborals del sector davant la «degradació progressiva» que la sanitat ha experimentat els darrers anys.
La vaga ha estat convocada «atesa la situació límit que viuen els professionals de la salut a Catalunya», que s’ha vist agreujada amb la pandèmia de la Covid-19, i perquè els convocants no han vist «cap apropament ni intenció de millorar la seva situació laboral ni professional per part del Departament de Salut».
L’agrupació sindical que l’ha convocada està formada pels sindicats USOC, Infermeres de Catalunya, CGT Catalunya, CATAC-CTS-IAC, Coordinadora Obrera Sindical i PSI Lluitem. Es tracta de la primera vaga conjunta de tots els serveis sanitaris, des d’hospitals i atenció primària fins a l’atenció domiciliària, residències, ambulàncies i el 061.
La convocatòria afecta el personal estatutari, al personal laboral, a les treballadores en l’àmbit de la salut, cures de persones, serveis socials, al personal funcionari i al personal en formació especialitzada ( IIR, FIR, PIR, BIR i MIR) que presta els seus serveis a la xarxa pública SISCAT (ICS i centres concertats) i a tots els centres assistencials de titularitat privada de Catalunya.
La Mesa Sindical de Sanitat també convoca al mateix personal a “una vaga en format d’aturades parcials” que començarà el dilluns 15 de març i s’allargarà “de forma indefinida” cada dilluns. Les aturades estan previstes de 4 a 6 de la matinada, de 8 a 10 del matí i de 18 a 20 del vespre.
Els professionals de la salut es concentren a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona | Èlia Pons
«Estem fartes de totes les retallades que hem patit durant els darrers deu anys i de les condicions precàries en les quals treballem. Els aplaudiments estan molt bé, però queden buits de sentit quan això no es materialitza en polítiques efectives i mesures tangibles pels treballadors i treballadores de la sanitat», reivindica Xavi Tarragon, auxiliar d’infermeria i delegat sindical de CATAC-CTS/IAC al Parc de Salut Mar. «Exigim que els líders polítics s’asseguin i parlin amb nosaltres», afegeix.
En la mateixa línia s’expressa Eliana López, infermera de l’Hospital de Viladecans, qui assenyala que ha sortit al carrer davant «les condicions precàries en les quals treballen els professionals de la salut i les cures». «Les professions relacionades amb les cures estan molt poc valorades i amb la pandèmia ha quedat demostrat que la nostra feina és essencial», explica Eliana, qui destaca que les càrregues de feina en aquest àmbit són duríssimes, fet que repercuteix en la qualitat assistencial que s’ofereix. «No pot ser que l’administració ens tracti d’aquesta manera», sosté.
“Hem arribat a una situació límit en què hem de dir prou, perquè ens sentim maltractats”, avisava en aquest diari la vicepresidenta del sindicat Unió d’Infermeres de Catalunya, Esther Rodríguez. A finals de gener un grup de sindicats va arrencar la campanya “#EstemFartes” a les xarxes socials com a avançament de la vaga.
La convocatòria també ha volgut reivindicar el paper essencial de l’atenció primària, que es troba, segons diuen els mateixos professionals del sector, en una situació «molt crítica». «He sortit al carrer per reivindicar un sistema on l’atenció primària se situï al centre», diu Núria Cortada, resident de segon any de Medicina Familiar i Comunitària del CAP El Carmel. «Si ja estàvem en una situació molt difícil, ara estem pitjor. El sistema s’ha tornat encara més hospitalocèntric, i això ha de canviar», afegeix la metgessa resident.
| Èlia Pons
Les demandes
D’entre la llista de demandes, destaquen l’assoliment d’”una sanitat de gestió, titularitat i provisió 100% pública” i la igualtat de condicions laborals per a professionals que fan la mateixa tasca. Una part de les reivindicacions aposten per un contractació estable i de qualitat de professionals de la salut, per a una correcta assistència, així com per un model sanitari centrat en l’atenció primària i on la despesa sanitària per càpita sigui homologable a la dels països de l’entorn europeu.
Les demandes més pròpiament de caràcter laboral se centren en recuperar el poder adquisitiu i els drets laborals perduts ençà de les retallades, reduir la temporalitat i la precarietat en les contractacions, així com la jubilació anticipada per al personal de la sanitat i una jornada laboral de 35 hores setmanals per torn diürn i la reducció de la jornada per al torn nocturn.
Un cop reconeguda la Covid-19 com a malaltia professional en relació al sanitaris, es demana que aquest reconeixement es faci extensió a totes les treballadores que estiguin exposades a aquest rics en el seu entorn laboral, així com el plus de perillositat per a totes les categories del personal que treballa en sanitat. L’objectiu de la vaga és l’assoliment d’un acord amb el Departament de Salut en relació a tot l’ampli llistes de demandes reivindicades.
