Etiqueta: Vergés

  • El Fòrum de Diàleg Professional presenta 185 polítiques per a professionals de salut de Catalunya

    En la tercera trobada del Fòrum de Diàleg Professional s’ha conclós el primer full de ruta de polítiques de professionals de salut de Catalunya. El resultat han estat 17 reptes professionals de present i futur, 46 línies de treball prioritzades i 185 accions definides per donar resposta als reptes de salut de Catalunya ens els pròxims quatre anys. En aquesta trobada, com ja és costum, han participat representants de 80 entitats de la salut i agents del sector de la salut, des de col·legis professionals, agrupacions de pacients, societats científiques, organitzacions sanitàries i docents, sindicats i representants del Departament. Entitats que durant els darrers mesos han estat treballant per definir aquestes mesures.

    La consellera Alba Vergés, que ha assistit a la reunió, ha posat l’accent en la voluntat de Departament de Salut d’enfortir el paper de l’atenció primària i salut comunitària com a eix vertebrador del sistema de salut. Al respecte, Vergés ha remarcat que, «els acords que s’han pres al Fòrum implicaran redefinir i reordenar dels rols de totes les seves professions sanitàries, com els rols que cal que pivotin entre metges i infermeres per donar resposta a les necessitats de la ciutadania». En aquest sentit, Vergés ha destacat que «les infermeres han de tenir un paper clau en la promoció de la salut i en el seguiment de persones amb patologies cròniques» i els metges «han de tenir un gran pes en el diagnòstic i el seguiment de persones amb una patologia crònica que no estan estables».

    Des del Departament de Salut han volgut assenyalar com un altre focus rellevant que el full de ruta posa l’accent en la formació, «on sobretot se centra en treballar per l’adquisició de valors, tant professionals com humanístics, dels programes de grau que condueixen a professions sanitàries». Aquesta decisió pot ser de gran importància perquè pot canviar el mecanisme d’admissió a graus sanitaris. Del Fòrum va sortir la idea de valorar la «possible implantació d’una prova d’aptitud personal, que aplicarien els centres formatius i que serviria per seleccionar les i els estudiants amb un perfil de valors més humanístics en l’admissió a aquests graus sanitaris». En aquest sentit, la consellera va afirmar que la decisió ve per voler «uns professionals que tinguin coneixements però també valors humans, i aquesta prova ens possibilitarà poder-los conèixer més profundament».

    Amb aquesta tercera trobada plenària el Fòrum ha volgut definir les accions per abordar les necessitats de professionals de salut a Catalunya a partir dels 17 reptes als quals s’havia arribat ja al mes de març després de sis mesos de treball i diagnòstic.

    Per exemple, si el primer repte el mes de març parlava de «definir els principals rols de les professions», ara han arribat a la conclusió que «aquests rols hauran de ser coherents amb les competències pròpies de cada professió, amb les necessitats de la ciutadania, amb la cartera de serveis de cada àmbit assistencial i amb els nous models d’atenció i el treball multidisciplinari».

    El cinquè repte parlava d’»adequar la planificació i el contingut de la formació de grau de les professions sanitàries a la progressió del coneixement cientificotècnic, els rols professionals necessaris i el treball multidisciplinari que es dona en els centres i equips assistencials». Des del Fòrum de Diàleg Professional responen per què cal fer-ho i argumenten que «els canvis que està experimentant el nostre sistema sanitari han posat de manifest la necessitat d’actualitzar els coneixements que adquireixen els futurs professionals de la salut. És per això que cal identificar aquelles competències o habilitats que avui en dia són necessàries per exercir amb excel·lència la professió, però que no estan suficientment presents en els itineraris formatius dels estudiants de grau o postgrau».

    El dotzè repte parla d’»establir les principals estratègies per captar i retenir el talent professional, especialment aquell que s’ha format en el nostre territori, en coherència amb els valors socials i professionals i els principis del model sanitari català». Sobre això, les principals línies de treball identificades i consensuades pel grup de treball són, per una banda, mesures dirigides a complir les expectatives del professional sobre el seu lloc de treball i el seu desenvolupament professional i, per una altra, mesures dirigides a actuar sobre els factors d’atracció i retenció de professionals.

    Dins el primer bloc inclouen millorar el reconeixement salarial i no salarial, dedicació parcial a tasques no assistencials com ara recerca, docència, innovació i projectes i millorar el clima en la institució i en l’equip de treball i tenir conciliació personal i familiar i flexibilitat laboral. Dins el segon bloc parlen de millorar l’estabilitat laboral, incentivar la permanència en el centre formador, fomentar la possibilitat de pertànyer a un centre de referència, mitjançant xarxes de cooperació o aliances entre centres, fonamentades en el principi de responsabilitat i reconèixer la especificitat de llocs de treball de difícil cobertura. El per què? L’anàlisi que han fet entén que «el professional sanitari no només té un coneixement imprescindible per a la millora continuada dels serveis que presenten les entitats, sinó que a més, quasi com a part integrant de la seva raó de ser professional, té tendència a cercar vies de participació en la gestió quotidiana. Assegurar que les entitats puguin reaprofitar el coneixement que generen dia a dia els seus professionals és positius per als centres, al mateix temps que aquests veuen reforçada la seva participació i satisfacció professional. També cal tendir a implementar un model de col·laboració territorial entre centres, que garanteixi l’equitat territorial en l’assistència sanitària pública i que, alhora, mantingui els professionals vinculats a una xarxa investigadora, de recerca i docent, atractiva de cara al desenvolupament de la carrera professional, sigui des d’on sigui que es desenvolupi».

  • Un Observatori de les professions sanitàries seguirà els acords del Fòrum de diàleg professional

    Després de celebrar-se una primera trobada del Fòrum de diàleg professional el mes de setembre, la consellera de Salut ha presentat en la II Edició del Fòrum de Diàleg Professional els 17 reptes, de present i de futur, per abordar les necessitats de professionals a Catalunya que s’han acordat amb el sector. Un sector que com ja us explicàvem en un reportatge sobre la primera trobada, compta amb col·legis, societats científiques, entitats de pacients, representants del Departament… però també professionals de totes les branques.

    Per tant, en la recerca de solucions als 17 reptes plantejats hi seran presents: infermeres, metges, farmacèutics, fisioterapeutes, treballadors socials, odontòlegs, psicòlegs, òptics-optometristes, dietistes i nutricionistes, podòlegs, terapeutes ocupacionals, logopedes, biòlegs, higienistes i protètics dentals.

    En aquesta segona trobada del Fòrum de Diàleg Professional, la consellera de Salut ha anunciat avui la creació de l’Observatori de les professions sanitàries, «un espai estable i permanent per fer seguiment i compartir coneixement en demografia de professionals i planificació de futur de necessitats» ha afirmat.

    El setembre el Departament de Salut va iniciar un procés de participació per identificar les necessitats dels i les professionals del sistema sanitari per fer front als reptes d’envelliment, cronicitat, integració de l’atenció i noves necessitats de la població. Han explicat que durant aquest temps s’ha elaborat un diagnòstic i definició d’aquests reptes que s’han presentat avui. Està previst que, d’aquí a mig any aproximadament, se celebri el III Fòrum de Diàleg Professional que haurà de servir per definir les accions i mesures que permetran abordar les necessitats de professionals a Catalunya.
    Els 17 reptes que s’han tancat en aquest segon Fòrum són els següents
    1. Definir els principals rols de les professions.
    2. Establir, per àmbits assistencials i per a cada una de les professions sanitàries i especialitat, si escau, l’objectiu general de dotació de professionals necessaris per desenvolupar els rols, segons el model i la població.
    3. Establir les bases de models de gestió i d’organització del treball en els centres i equips assistencials, que optimitzin la resolució, millorin l’entorn laboral i la conciliació de la vida laboral, personal i familiar.
    4. Millorar les competències TIC dels professionals de la salut; avançar en un ús de les TIC que afavoreixi una atenció més personal i en el disseny de serveis d’atenció no presencial.
    5. Adequar la planificació i el contingut de la formació de grau de les professions sanitàries a la progressió del coneixement cientificotècnic, els rols professionals necessaris i el treball multidisciplinari que es dona en els centres i equips assistencials.
    6. Explicitar als programes de grau, la formació en valors i actituds comuns i propis de les professions sanitàries, per garantir un model d’atenció sanitària de qualitat a la ciutadania de Catalunya.
    7. Adequar en la formació de grau, els criteris d’acreditació, qualitat, infraestructures docents i les dotacions de professorat, tant en relació amb el nombre, com pel que fa al seu perfil assistencial i docent.
    8. Prendre mesures per afavorir l’equitat en l’accés a la universitat dels estudiants catalans.
    9. Definir uns itineraris formatius de formació sanitària especialitzada (FSE) que incorporin explícitament la formació en valors i actituds propis de l’exercici de les professions sanitàries per garantir un model d’atenció sanitària de qualitat a la ciutadania de Catalunya.
    10. Revisar i adequar, si escau, la capacitat formativa d’FSE a Catalunya, per garantir la cobertura de necessitats de professionals.
    11. Augmentar la capacitat d’atracció de centres i unitats docents de Catalunya per atraure-hi talent i contribuir a retenir-lo.
    12. Establir les principals estratègies per captar i retenir el talent professional, especialment aquell que s’ha format en el nostre territori, en coherència amb els valors socials i professionals i els principis del model sanitari català.
    13. Promoure el desenvolupament professional continu (DPC) i que la seva valoració i reconeixement contribueixin de manera efectiva a la millora de l’exercici professional.
    14. Millorar la qualitat de l’ocupació en el sistema sanitari català.
    15. Garantir l’equitat territorial en la disponibilitat de professionals i especialistes, preservant els criteris qualitatius de l’assistència.
    16. Impulsar les polítiques de planificació i d’ordenació de la professió infermera.
    17. Definir una estratègia de planificació i d’impuls de la medicina familiar i comunitària.
  • La precarietat del sector sanitari i la falta de metges entre les principals denúncies del I Fòrum de Diàleg Professional

    El I fòrum de diàleg professional per abordar la necessitat de professionals i del sistema sanitari públic de Catalunya s’ha celebrat amb la presència de 59 entitats assistents sota el nom ‘Construïm la salut del futur’. La cimera ja havia estat anunciada per la consellera Alba Vergés a finals del curs anterior amb la pretensió d’incloure tots els agents del sistema sanitari i planificar les necessitats presents i futures de professionals de la salut a Catalunya.

    La cimera de professionals arriba en un context socioeconòmic que la consellera ha adjectivat «d’advers» i que «els professionals han hagut de patir». Ha reconegut així que la situació de precarietat fa anys que la viuen en el seu dia a dia i que els professionals ja la tenen acceptada com a repte a combatre: «ara ens estan demanant que l’assumim».

    El que els agents demanen que s’assumeixi des de les institucions aborda diverses problemàtiques: ràtios baixes en totes les especialitats, mal repartiment entre territoris i especialitats deixant l’atenció primària cada vegada amb menys recursos, un alt nombre de jubilacions, necessitat de treballar un nou model assistencial donat l’envelliment, la fragilitat i la cronicitat de la població…

    Aquesta primera trobada enceta un procés que ha de durar un any on a través de diverses cimeres o convocatòries plenàries es vol establir el diagnòstic i fer una identificació de reptes. Cap al mes de febrer es celebrarà una cimera d’impuls on naixerà una fase de grups de treball específics per concretar propostes de solucions per arribar a una darrera trobada on es parlarà de la seva materialització.

    Infermeria, Atenció Primària, territorialitat i formació: els 4 reptes principals de Salut

    A la trobada hi han participat corporacions de professionals, societats científiques, organitzacions sanitàries, sindicats, entitats ciutadanes i diverses branques del Govern implicades dins el Departament de Salut. La voluntat de la consellera era que els tres eixos principals d’aquesta cimera fossin elaborar un diagnòstic compartit, definir accions a curt termini i planificar una estratègia a llarg termini per respondre «què necessita la ciutadania de Catalunya». El resultat de la jornada d’avui s’ha focalitzat finalment en 4 reptes.

    El primer d’ells enfocat a la infermeria. Vergés ha assenyalat que les ràtios catalanes (6,09 per cada 1000 habitants al 2017) estan lluny d’aquelles que es marquen a l’OCDE però que «no estem malament si ens comparem amb altres regions de població similar». Si bé ha reconegut també que «estem lluny d’aquelles que tenen capacitat de finançament propi com el País Basc (7,74) o Navarra (8,68)». Referent a infermeria, durant el fòrum també s’ha remarcat la necessitat de reconèixer les diverses especialitats existents: el 92% dels professionals de infermeria no tenen reconeguda cap especialitat.

    El segon repte que s’ha fixat durant el fòrum de diàleg professional tracta l’Atenció Primària des de diverses vessants. S’ha arribat a la conclusió que s’ha de fer molt més atractiva i que cal afavorir que els metges es vulguin formar en aquesta especialitat. Vergés ha traslladat una de les dades que s’han mostrat amb preocupació durant la trobada: l’any 1996 el 46% dels metges triaven l’Atenció Primària com a especialitat i ara només ho fa el 21%. «Hem d’avançar perquè les necessitats de salut de la nostra població requeriran de metges d’AP», ha apuntat la consellera.

    En tercer lloc, un nou repte serà establir mesures, més enllà de l’increment del nombre de places de formació sanitària especialitzada, per garantir la distribució equitativa d’especialistes de la medicina arreu del territori.

    Per últim, el repte de la planificació universitària. Vergés ha assenyalat que fins ara les universitats han estat molt lligades als hospitals en si però no tant amb la planificació del Departament de Salut que d’ara endavant «haurà de coordinar molt millor la planificació assistencial amb el Departament d’empresa i coneixements», responsable de les universitats. Segons Vergés, «les universitats estan molt obertes a plantejar-se aquests canvis». Canvis que per una banda faran més atractiva l’Atenció Primària, ja que, segons la consellera, si ara no ho acabava de ser, també era per l’impediment que suposa la vinculació entre universitat i hospitals. Per tant, una de les conclusions que ha sortit del fòrum és que la coordinació entre la planificació en el grau i el currículum docent amb les necessitats dels professionals sanitaris és fonamental per donar una bona resposta a les necessitats de salut.

    També vinculat a la formació, Vergés ha destacat que a Catalunya tenim molta capacitat d’atracció però que per contra gent d’aquí també marxa a altres regions a cursar la seva residència. Hi ha un 47% de graduats en medicina que acaben els seus estudis i no fan la residència a Catalunya. A més també hi ha el cas de residents que se’n van després de formar-se: «hem de tenir la capacitat de retenir els residents que formem aquí».

  • La UCI més gran de tot l’estat és intel·ligent i es troba a Vall d’Hebron

    56 boxes constitueixen la nova Unitat de Cures Intensives que la consellera Alba Vergés inaugurava a l’Hospital Vall d’Hebron. La seva extensió i la quantitat de boxes, tots individuals, fan que aquesta UCI sigui la més gran de tot l’estat. També es calcula que arribarà a atendre 2.200 pacients cada any.

    A banda de l’extensió com a tret diferencial aquesta nova UCI és intel·ligent perquè està equipada amb la tecnologia més avançada de monitoratge i diagnòstic. Es tracta d’un programa pioner a l’Estat en una unitat de cures intensives, que permet generar informació que faciliti la presa de decisions i, a més, millorar el funcionament de la unitat. Per primera vegada a Europa, els llits estan també connectats al sistema Smart Display.

    Durant la seva visita, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha assenyalat que «la nova UCI de Vall d’Hebron, la més gran de l’Estat i una de les més grans d’Europa, permetrà que els professionals treballin en millors condicions i, per tant, això millorà també la seguretat dels pacients». A més, la consellera ha destacat “la inversió econòmica, de 20 milions d’euros, que ha suposat la nova UCI”.

    Una UCI intel·ligent per la seguretat dels pacients

    El Dr. Ricard Ferrer, cap del Servei de Medicina Intensiva de Vall d’Hebron, ha explicat durant el recorregut per la nova UCI que el fet de ser intel·ligent implica que “totes les dades de tots els equips es recullen per generar informació que faciliti la presa de decisions i, a més, millori l’organització de l’UCI. Per tant, la nova UCI es beneficiarà de l’experiència per aprendre i millorar”. Les dades clíniques que genera l’equipament mèdic (per exemple, pressió arterial dels pacients) o que provenen de la història clínica (analítiques) s’envia al programa Centricity Critical Care (CCC), que converteix les dades en informació clínica per prendre decisions. Paral·lelament, es recullen dades relatives a seguretat (informació del llit, respiradors, etc.).

    A més, el sistema Smart Display està connectat amb el sistema Smart Building, que controla l’edifici de l’UCI. Gràcies, per tant, a la domòtica, l’edifici també col·labora en l’atenció als pacients. Per exemple, quan s’activa un Codi Blau (els equipaments mèdics detecten una aturada cardíaca), l’Smart Building encén una llum blava davant del box, s’activa la llum de treball i s’obren les portes del box.

    Com remarca el Dr. Ferrer, “d’aquesta manera, l’UCI s’ha dissenyat per aprendre gràcies a l’experiència i la tasca dels professionals. Això permetrà millorar–ne la gestió, prendre millors decisions, i ser més eficaços en l’atenció als pacients”.

    Llits intel·ligents i llums que imiten el cicle natural dia-nit

    La nova UCI de Vall d’Hebron incorpora novetats tecnològiques que contribueixen a millorar l’experiència dels pacients i els familiars. “Els nous llits intel·ligents estan connectats a l’Smart Display, un fet pioner a Europa, i envien informació al sistema sobre el pes del pacient, posició perquè no passi molt temps immòbil, moviments o alçada de la barana per evitar caigudes”, afegeix el Dr. Ferrer. També s’ha incorporat un sistema d’il·luminació que imita el cicle de llum natural dia-nit, fet que afavoreix una millor orientació dels pacients i la regulació hormonal, així com alarmes de detecció de soroll per millorar l’estada dels pacients. A més, els boxes individuals garanteixen la tranquil·litat i intimitat dels pacients i disminueixen el risc d’infeccions creuades.
  • Com abordar les necessitats dels professionals i altres temes que inicien un nou curs sanitari

    Abans que finalitzés el curs lectiu la consellera de Salut, Alba Vergés, va presentar a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya els objectius i eixos d’actuació del Departament per aquesta legislatura. Una cimera de professionals o avançar en l’ENAPISC són alguns dels reptes que col·locava sobre la taula.

    Les acaballes del curs també ens deixaven novetats com ara la implantació d’una prova pilot que redueixi la jornada laboral a la primària per conciliació a l’atenció primària. També s’anunciava la creació d’un grup de treball format per tècnics professionals i experts que ajudi a desplegar la perspectiva de gènere en salut. A més, per lluitar contra les llistes d’espera el CatSalut també es proposava revisar els terminis d’espera de referència.

    Repassem amb la tornada a la normalitat la situació de cadascun d’aquests aspectes.

    Cimera per abordar les necessitats dels professionals

    La consellera Vergés anunciava una cimera per abordar les necessitats de professionals que pretén incloure tots els agents del sistema sanitari. Aquesta es farà ara al setembre i servirà per planificar les necessitats presents i futures de professionals de la salut a Catalunya.

    A la trobada amb el Departament de Salut, hi participaran col·legis de professionals, societats científiques, organitzacions sanitàries i sindicals, i entitats ciutadanes. Per a la consellera, els tres eixos principals d’aquesta cimera seran elaborar un diagnòstic compartit, definir accions a curt termini i planificar una estratègia a llarg termini per respondre «què necessita la ciutadania de Catalunya».

    Canvis en l’Atenció Primària

    Durant la mateixa Comissió on es presentaven els objectius i eixos d’actuació per aquesta legislatura, la consellera va explicar que una altra actuació enfocada a donar resposta a les necessitats de salut serà avançar en implementar l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària de Catalunya (ENAPISC): desplegant-lo al territori, de forma participada, i posant-lo en marxa en 12 territoris demostratius.
    També dins el món de la Primària, en una Jornada organitzada per Metges de Catalunya, la consellera Alba Vergés donava suport a la «proposta d’implantació d’horaris laborals més racionals i saludables en l’àmbit sanitari». Vergés va anunciar que la conselleria farà un estudi dels horaris dels professionals de la salut i iniciarà una prova pilot per aplicar mesures de reforma horària en els centres sanitaris. L’objectiu de la proposta és que els treballadors del sector puguin conciliar, sense que això comporti una reducció de serveis o afegir dificultats d’accés al sistema.

    La idea que surava abans de l’estiu consistia en tancar l’atenció primària a les 17 hores i deixar el servei obert fins les 20 h només per urgències. La Marea Blanca de Catalunya es manifestava en contra de mesura: «en un moment què l’Atenció Primària està totalment precaritzada i amb símptomes evidents de col·lapse seria el cop  definitiu per a una reducció encoberta de personal i una reducció del temps de consulta directa a les persones».

    Seguir abordant les llistes d’espera

    Segons la Marea Blanca com un dels arguments per desenvolupar la mesura és que no es troben metges ni pediatres per substituir les absències per vacances, formació dels professionals o malalties, reduïr els horaris comportaria un augment de les llistes d’espera «que ja actualment són intolerables».

    En aquest sentit, el Servei Català de la Salut (CatSalut) revisarà els terminis màxims de referència que pot esperar una persona quan se la inclou en la llista d’espera per a determinades intervencions quirúrgiques o consultes amb l’especialista a Catalunya. L’estudi es realitzarà durant el primer trimestre de 2019 i es farà considerant criteris clínics i comptant amb la participació tant de professionals experts en la matèria com d’usuaris.

    Vergés explicava la necessitat d’aquest anàlisi enumerant els principis i prioritats que han de regir la gestió de les llistes d’espera a Catalunya amb la «necessitat d’analitzar l’impacte que té l’espera en la persona i el resultat final del procés, la experiència personal».

    Creació d’un grup de treball per la igualtat de gènere

    Una altra novetat és la creació d’un grup de treball format per tècnics professionals i experts que ajudi a desplegar la perspectiva de gènere en salut que, com va explicar la consellera a la Comissió de Salut, es vol prioritzar en aquesta legislatura.

    Aquest grup s’enriquirà, en una segona fase, per les aportacions dels partits polítics i d’entitats, i posarà les bases d’unes jornades d’igualtat de gènere en salut. Vergés subratllava que incorporar la perspectiva de gènere en la pràctica sanitària millorarà els resultats i és necessària perquè contribuirà a reduir les desigualtats. Ho explicava recolzant-se en que, com molts estudis han confirmat, Vergés també ha explicat la idea que “salut i gènere van de la mà» donat que «les dones viuen més anys que els homes, però amb pitjor estat de salut”, amb més migranyes, mals d’esquena crònics, depressions, ansietat, fibromiàlgia, i un major consum de medicaments per dormir. També emfatitzava la necessitat d’investigar en malalties neurodegeneratives, perquè suposa investigar amb perspectiva de gènere, en el sentit que les demències i l’Alzheimer són les principals causes de mortalitat en dones.

  • Salut crearà un grup de treball per la igualtat de gènere

    La consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat la creació d’un grup de treball format per tècnics professionals i experts que ajudi a desplegar la perspectiva de gènere en salut que, com va explicar divendres passat a la Comissió de Salut, es vol prioritzar en aquesta legislatura.

    En resposta a una interpel·lació al Govern al Parlament de Catalunya, la consellera ha explicat que aquest grup s’enriquirà, en una segona fase, per les aportacions dels partits polítics i d’entitats, i posarà les bases d’unes jornades d’igualtat de gènere en salut. Algunes noves mesures en aquest sentit són per exemple que en les properes convocatòries del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) no s’atorgaran subvencions a projectes que no incloguin una correcta representació de les dones en la seva mostra.

    Pel que fa a les de salut, Vergés ha subratllat que incorporar la perspectiva de gènere en la pràctica sanitària millorarà els resultats i és necessària perquè contribuirà a reduir les desigualtats. Com molts estudis han confirmat, Vergés també ha explicat la idea que “salut i gènere van de la mà. Les dones viuen més anys que els homes, però amb pitjor estat de salut”, amb més migranyes, mals d’esquena crònics, depressions, ansietat, fibromiàlgia, i un major consum de medicaments per dormir, ha dit. També ha emfatitzat la necessitat d’investigar en malalties neurodegeneratives, perquè suposa investigar amb perspectiva de gènere, en el sentit que les demències i l’Alzheimer són les principals causes de mortalitat en dones.

    Les llistes d’espera en el debat

    El Servei Català de la Salut (CatSalut) haurà de revisar els terminis màxims de referència que pot esperar una persona quan se la inclou en la llista d’espera per a determinades intervencions quirúrgiques o consultes amb l’especialista a Catalunya.

    Segons Vergés, aquest estudi hauria d’aportar algunes primeres conclusions, a tot estirar, al primer trimestre de l’any que ve, i que aquesta revisió es limitaria a un conjunt de procediments concrets. A més, segons la consellera, es farà considerant criteris clínics i comptant amb la participació tant de professionals experts en la matèria com d’usuaris.

    Alba Vergés ha enumerat els principis i prioritats que han de regir la gestió de les llistes d’espera a Catalunya amb la “necessitat d’analitzar l’impacte que té l’espera en la persona i el resultat final del procés, la experiència personal”, ha conclòs la consellera.