Etiqueta: verola del mico

El brot de monkeypox ha atret l’atenció i preocupació de tot el món. Va començar a Europa a principis de maig del 2022 i s’ha expandit a més de 90 països. La malaltia és endèmica a Àfrica central i occidental, i la transmissió generalitzada a tants països no endèmics en un període de temps tan curt no té precedents.

El 23 de juliol passat, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va fer el gran pas en declarar la verola del mico com a emergència de salut pública d’importància internacional. Això hauria de resultar en la inversió de més recursos per controlar el brot i coordinar una resposta internacional, incloent-hi la possibilitat d’encoratjar els estats perquè comparteixin vacunes per tal de protegir el màxim nombre de persones.

Seran els països africans endèmics novament els últims de la cua a l’hora de rebre vacunes contra la verola del mico?

Però hem après les lliçons de la pandèmia de la Covid-19? Es tindran aquesta vegada en compte les desigualtats en la distribució mundial de vacunes que van deixar gran part del Sud Global en espera de vacunes contra el coronavirus o els països africans endèmics tindran una terrible sensació de déjà vu en el sentit de ser, una vegada més, els últims de la cua?

Brots endèmics a l’Àfrica occidental i central

Metges Sense Fronteres (MSF) ja havia tingut experiència tractant aquesta malaltia oblidada, la més recent a la República Centre Africana el 2018. Si bé no és una malaltia nova per als nostres equips mèdics, la lluita actual per obtenir vacunes contra la verola del mico sí ho és.

La malaltia pertany a la família del virus que inclou la verola, amb símptomes semblants a aquesta però clínicament menys greus. El primer cas humà de verola del mico es va identificar a la República Democràtica del Congo el 1970. Fins ara, s’han identificat casos a onze països de l’Àfrica occidental i central.

Entre tot el boom mediàtic, la informació important ha quedat en segon pla. En les darreres dècades, hi ha hagut brots regulars a diferents comunitats de monkeypox d’Àfrica central i occidental. I, malgrat que l’evidència mostra un augment en els casos del darrer any, aquests advertiments han passat desapercebuts.

La República Democràtica del Congo ha estat el país més afectat per la verola del mico reportant casos des de fa cinc dècades. El 2020 es van detectar 6.216 casos sospitosos i 222 morts. Nigèria, el segon país més afectat, pateix un brot actiu des de setembre 2017, amb un total de 558 casos sospitosos a 32 estats. Des de maig 2022, Nigèria ha confirmat 4 morts per verola del mico, el nombre més gran que qualsevol altre país ha registrat fins ara.

Vacunes eficaces

Afortunadament, hi ha eines per prevenir la verola del mico. Les vacunes dissenyades per a la verola probablement proporcionaran un grau de protecció creuada per a la verola del mico. La segona generació de vacunes com l’ACAM2000 té força efectes secundaris. En canvi, la MVA-BN, una vacuna de tercera generació, es presenta amb un perfil molt més segur i, per tant, és la més adequada per a aquest brot. De fet, ja ha estat autoritzada per al seu ús contra la verola del mico als EUA i la UE (sota els noms de Jynneos i Imvanex, respectivament).

Hi ha més de 116 milions de dosis a diverses reserves nacionals, a causa de la por d’un atac de bioterrorisme. Això inclou 100 milions de dosis de l’ACAM2000 i 16,4 milions de MVA-BN, moltes als Estats Units.

S’estima que hi ha més de 116 milions de dosis de vacunes repartides entre diverses reserves nacionals, principalment a causa de la por d’un atac de bioterrorisme relacionat amb la verola. Això inclou 100 milions de dosis de l’ACAM2000 i 16,4 milions de dosis de MVA-BN, moltes a les mans dels Estats Units.

Abans del brot, els estats més rics s’havien compromès a repartir 31 milions de dosis de vacunes si l’OMS les sol·licitava com a part de la Reserva d’Emergència de Vacunes contra la Verola en un moment de necessitat internacional; la situació d’aquest acord i el que passa amb aquestes dosis no són clares. L’OMS ha dit que desenvolupa un mecanisme d’intercanvi de vacunes, però hi ha escassos detalls. Des del moment que es va redactar l’acord, cap país no ha compartit dosis.

Tot i l’existència d’aquestes reserves, els problemes recents d’accés a la vacuna de la Covid-19 en països d’ingressos baixos i mitjans ens han donat una lliçó.

El 2020, fins i tot abans que es desenvolupés la vacuna de la Covid-19, els països rics van començar a realitzar grans comandes de les primeres possibles vacunes candidates. Quan les vacunes ja estaven fabricades, la gran majoria de les existències ja s’havien venut o preassignat als països rics.

Mentrestant, COVAX, un mecanisme creat per proporcionar una distribució equitativa de les vacunes limitades a tots els països, inclosos els de rendes mitjanes i baixes, es va quedar al final de la cua.

Això va donar lloc a que els estats rics acaparessin les vacunes contra el coronavirus, de manera que van poder vacunar amb la pauta completa i administrar més dosis a la gran part de les seves poblacions, fins i tot abans que els països menys avançats poguessin vacunar les seves poblacions de alt risc. I ja estem veient que els països més desenvolupats comencen a repetir un patró fent grans comandes de la vacuna MVA-BN. No podem permetre que aquesta situació es repeteixi amb la verola del mico.

Ja estem veient que els països més desenvolupats comencen a repetir un patró fent grans comandes de la vacuna MVA-BN. No podem permetre que aquesta situació es repeteixi amb la verola del mico.

Barreres econòmiques i de subministrament

Necessitem un subministrament assequible de vacunes a tots aquells països africans que ho necessitin. Tot i que la informació és difícil d’obtenir, la vacuna de la verola del mico MVA-BN té un preu de 100 euros per dosi. Es tracta d’un preu inassequible del tot per a les poblacions dels països de rendes mitjanes i baixes que, una vegada més, depenen de les donacions de vacunes dels països rics.

El problema és que els preus assequibles no estan garantits. Tot i que el desenvolupament de la vacuna va ser finançat majoritàriament pel Govern nord-americà amb una suma de 2.000 milions de dòlars, el control sobre el preu i la disponibilitat d’aquesta segueix estant en mans de l’empresa danesa Bavarian Nordic, que té el monopoli de patents de la vacuna.

Dependre d’un sol fabricant és desastrós. Bavarian Nordic ha declarat recentment que no està segura de poder satisfer la demanda actual de vacunes, i està considerant una transferència tecnològica a un fabricant nord-americà.

La sud-africana Aspen Pharmacare s’ha ofert a participar en l’acabat de vacunes contra el monkeypox, però rebre una transferència tecnològica completa podria anar molt més enllà, donant pas a l’autosuficient africana a llarg termini.

Però allò que realment es necessita per poder abordar l’equitat és una transferència tecnològica a empreses del continent africà. Així, els països africans no haurien de dependre únicament de les donacions dels estats rics. La companyia sud-africana Aspen Pharmacare s’ha ofert a participar en l’acabat de vacunes contra la verola del mico, però rebre una transferència completa podria anar molt més enllà, donant pas a l’autosuficient africana a llarg termini

A més, els països endèmics també necessitaran suport a la programació d’administració de vacunes, ja que no es poden permetre extreure recursos dels sistemes de salut, ja sobrecarregats.

Ens trobem en un escenari on l’accés equitatiu a la vacuna a poblacions de l’Àfrica occidental i central és pràcticament impossible, atès que hi ha un monopoli que controla la fabricació de vacunes i que es tradueix en una dependència creixent de donacions dels països rics.

Sharmila Shetty és assessora mèdica de vacunes de la Campanya d’Accés de Metges sense Fronteres.

Aquest és una article publicat originalment a l’Agència SINC. Llegeix-lo en castellà aquí

El Departament de Salut ha habilitat un nou punt de vacunació contra la malaltia de la verola del mico a la Fira de Barcelona. Des d’aquest dilluns, dia 12, ja es pot demanar cita a través del portal de la Generalitat  per a partir de les 9 h. Per facilitar l’accés a la vacunació, aquest punt estarà disponible els 7 dies de la setmana, en horari de matí i tarda, i es podran vacunar totes les persones que viuen a Catalunya.

El nou punt de vacunació s’afegeix als 18 centres hospitalaris i punts de referència de malalties de transmissió sexual d’arreu de Catalunya, ja existents, i es posa en funcionament per facilitar la vacunació contra la verola del mico a persones que tenen un risc més alt de contraure la malaltia.

Aquesta mesura s’ha impulsat com a resposta davant l’increment de casos que, segons ha confirmat la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC), se situa en els 2.042 positius confirmats. La majoria dels casos són homes entre 20 i 60 anys que han presentat símptomes com la febre, l’astènia, limfadenopaties i exantema. El mecanisme de transmissió més probable ha estat el contacte durant les relacions sexuals, sovint en el context d’esdeveniments festius multitudinaris.

Donat el nombre limitat de vacunes disponibles per fer front a la malaltia de la verola del mico, un dels principals criteris que s’han de complir per rebre la vacuna de la verola del mico és tenir relacions sexuals d’alt risc, considerades quan s’han tingut múltiples parelles sexuals, consum de drogues durant les relacions sexuals, i infeccions de transmissió sexual habituals, entre altres; incloses dins de les profilaxis preexposició al VIH (PrEP) o infecció per VIH en seguiment de consultes hospitalàries.

La vacunació de la verola del mico va dirigida a persones de més de 18 anys, que no hagin passat amb anterioritat la malaltia, no hagin estat contacte estret d’un cas positiu en els deu dies previs a la vacunació, no tenir administrada cap vacuna contra la verola i que no presentin cap simptomatologia en el moment de vacunar-se. Les persones que presentin simptomatologia relacionada amb la malaltia han de contactar amb un professional sanitari.

En els últims dies, l’Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit (UKHSA) ha confirmat que sis persones a Londres i una al nord-est d’Anglaterra han estat diagnosticades de la verola del mico. És una infecció zoonòtica rara emergent, potencialment mortal, que es pot propagar als humans i que sol aparèixer a l’Àfrica occidental i central, on ara és endèmica. Tots els pacients d’Anglaterra que necessiten atenció mèdica estan en unitats especialitzades en malalties infeccioses. Per sort, els individus tenen la branca del virus de l’Àfrica occidental, que és lleu en comparació amb el de l’Àfrica central.

La malaltia va ser descoberta el 1958, quan van tenir lloc dos brots d’una malaltia similar a la verola en colònies de micos mantinguts per a tasques de recerca. Per aquesta raó va rebre el nom de «verola del mico» o «verola del simi».

El primer cas humà de verola del simi va ser notificat l’agost de 1970 a Bokenda, un vila de la província equatorial de la República Democràtica del Congo. L’infectat va ser un nen de 9 mesos que va ingressar a l’Hospital Basankusu amb sospita d’haver contret verola. Una mostra, enviada al Centre de Referència de Verola de l’OMS a Moscou, va revelar que els símptomes eren causats pel virus de la verola del mico.

La família del pacient va dir que de vegades menjavencarn de mico de tant en tant, encara que no podien recordar si n’havien menjat durant l’últim mes o si el nen havia estat en contacte amb un mico abans de presentar símptomes. La investigació va demostrar que el nen era l’únic de la família que no havia estat vacunat contra la verola humana.

La verola ha estat erradicada, però la verola del simi no

La verola del simi és causada pel virus de la verola del mico, un ortopoxvirus similar al virus Variola (l’agent causant de la verola), al virus de la verola bovina i al virus Vaccinia. Des de l’erradicació de la verola, la verola del simi ha assumit el paper de l’ortopoxvirus més destacat que afecta les comunitats humanes.

Dels casos confirmats aquests dies per l’Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit (UKHSA), el primer amb verola del mico a Londres va ser anunciat el 7 de maig. El pacient tenia antecedents de viatges recents des de Nigèria, que és on es creu que va contreure la infecció, abans de viatjar al Regne Unit. Els dos casos següents anunciats el 14 de maig viuen junts a la mateixa llar i no estan vinculats amb el primer infectat confirmat. Els quatre nous casos anunciats el 16 de maig no tenen connexions conegudes amb els casos confirmats anteriors.

Els casos de verola del simi són freqüents a Nigèria. En el seu darrer informe, el Centre per al Control de Malalties de Nigèria (NCDC) va dir que el país va registrar 558 casos de verola del simi i vuit morts a 32 estats de la federació i el Territori de la Capital Federal entre els anys 2017 i 2022.

Incubació i símptomes de la malaltia

En els éssers humans, els símptomes de la verola del simi són similars als símptomes de la verola, encara que una mica més lleus. Comencen amb febre, mal de cap, dolors musculars, mal d’esquena, calfreds i esgotament. La principal diferència entre els símptomes de la verola humana i la verola del simi és que la segona fa que els ganglis limfàtics s’inflamin (limfadenopatia), mentre que la primera no.

El període d’incubació de la verola del mico sol ser de 7 a 14 dies, però es pot reduir a 5 i elevar-se a 21 dies. És normal desenvolupar una erupció, que sovint comença a la cara i després s’estén a altres parts del cos, particularment a les mans i als peus. Al cap de poc temps, l’erupció canvia i passa per diferents etapes abans de formar una crosta i caure finalment.

La malaltia sol durar de 2 a 4 setmanes. Es creu que la transmissió és produïda a través de la saliva o excrecions respiratòries, o per contacte amb l’exsudat de la lesió o el material de la crosta. L’excreció viral a través de la femta també pot representar una altra font d’exposició.

Les dades disponibles suggereixen que els rosegadors africans actuen com a reservori natural. El virus de la verola del mico és capaç d’infectar esquirols, rates, ratolins, micos, gossets de les praderies i, per descomptat, humans.

Ressorgiment a l’Àfrica

El continent africà s’enfronta en aquesta darrera dècada a un ressorgiment de la verola del simi. Han estat diagnosticats més casos confirmats de verola del mico des de l’any 2016 que en els 40 anys anteriors.

Per aclarir la situació, es plantegen quatre explicacions, possiblement simultànies, que donen resposta a l’augment de la incidència de la verola del simi:

• La primera és el cessament, el 1980, de la vacunació contra la verola. I la consegüent caiguda de la immunitat davant dels ortopoxvirus.
• La segona és la major o més freqüent exposició a les espècies animals que actuen com a reservori de la malaltia.
• La tercera és l’augment de la taxa de transmissió de persona a persona, particularment en pacients immunocompromesos.
• La quarta és l’avenç de la capacitat diagnòstica i el desenvolupament de programes d’educació sanitària.

En aquest moment, no tenim tractaments específics disponibles per combatre la infecció per verola del simi, però els brots de la malaltia es poden controlar. Algunes dades indiquen que la vacuna antivariòlica té almenys un 85% d’eficàcia en la prevenció de la verola del mico. També els antivirals cidofovir i ST-246, així com immunoglobulines específiques, poden ser utilitzats per controlar un brot de verola del mico.

Més enllà d’Àfrica: una malaltia global

A l’Àfrica, la taxa de letalitat oscil·la entre el 4 i el 22%. La majoria dels pacients són nens. A més, la malaltia també és un problema de seguretat sanitària mundial, com va demostrar el brot als EUA de l’any 2003. Els investigadors van determinar que un carregament d’animals provinents de Ghana, importat a Texas l’abril de 2003, va introduir el virus de la verola del mico als Estats Units.

L’enviament contenia aproximadament 800 petits mamífers que representaven nou espècies diferents, inclosos sis tipus de rosegadors. Les proves de laboratori dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) van demostrar que dues rates gegantines africanes, nou lirons i tres esquirols estaven infectats amb el virus de la verola del mico.

Després de la importació als Estats Units, alguns dels animals infectats van ser allotjats prop de gossets de les praderies a les instal·lacions d’un venedor d’animals d’Illinois. Poc més tard, aquests gossets de les praderies es van vendre com a mascotes abans que desenvolupessin signes d’infecció. El brot va acabar infectant 72 persones de la verola del simi, totes després de tenir contacte amb els gossos de les praderies infectats.

Sens dubte, és pertinent fer un seguiment de l’aparició de nous casos o brots de la verola del simi així com prendre les mesures preventives oportunes, perquè la malaltia constitueix una amenaça significativa per a la salut humana.

Raúl Rivas González és Catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Salamanca.

Aquest és un article publicat anteriorment a The Conversation. Llegeix-lo en castellà aquí