Just Deploy It!

Etiqueta: vista

  • La dona té més dificultats per a accedir als serveis de salut: la perspectiva de gènere en l’atenció ocular a Moçambic

    El 55% de les persones cegues o amb greus deficiències visuals en el món són dones. Aquest percentatge puja al 67% en el cas de les dones de Moçambic i arriba al 76% a la província d’Inhambane. Aquestes dades, procedents de l’Atles de la visió publicat el 2017 per l’Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa i d’un estudi fet el 2016 per la Fundació Ulls del món, van ser el punt de partida per a un diagnòstic de gènere realitzat per aquesta Fundació i que s’acaba de fer públic.

    L’objectiu de l’estudi era analitzar els rols tradicionals en la província d’ Inhambane (al sud de Moçambic), identificar les barreres que obstaculitzen l’accés de les dones als serveis de salut ocular i recomanar accions per a superar el biaix de gènere. Aquest diagnòstic, encarregat per la Fundació i finançat per l’Ajuntament de Barcelona, ha estat realitzat per experts de la ONG African Women’s Research Observatory (AfWORO) i la Universitat de Zaragoza.

    La Fundació Ulls del món lluita, des de l’any 2001, per eradicar la ceguera evitable en alguns dels territoris més vulnerables del món. El principal objectiu de la Fundació és capacitar als professionals locals i facilitar-los mitjans i recursos perquè puguin proporcionar els tractaments necessaris a la població de cada territori. Les cataractes són la principal causa de ceguera al món i una relativament senzilla operació canvia radicalment la qualitat de vida de les persones afectades.

    Millores en l’accés als serveis per trencar amb la divisió de gènere

    L’estudi de diagnóstic de génere constata que els rols tradicionals provoquen que l’home tingui el paper de principal proveïdor de la llar i que sigui el que controla les finances i el que prengui les decisions importants, com les relacionades amb intervencions mèdiques. La dona, per la seva banda, s’ocupa de l’àmbit domèstic i de cures, i se sent sovint en inferioritat de condicions.

    La majoria de les accions per a millorar l’accés de la dona als serveis existents estan estretament lligades amb el mateix funcionament dels serveis de salut ocular (SSO) i amb el treball dels professionals locals. Entre les recomanacions que la Fundació fa destaca, per exemple, aprofitar la influència que té el “curandeiro” (metge tradicional). El seu poder allí és molt fort, per la qual cosa l’estudi recomana fer-los partícips de les activitats de promoció de salut ocular, mitjançant estades als centres de salut ocular i amb la col·laboració de matrones i els professionals de la salut primària.

    Així mateix, s’aconsella incrementar les accions de prevenció i informatives, incloent-hi a tots els col·lectius, especialment els més discriminats o els més estigmatitzats, com les dones o les persones albines, amb ulleres o cegues. Es combatria així l’analfabetisme en salut oftalmològica, ja que sovint es relacionen els problemes oculars amb la vellesa–i, per tant, sense solució- i amb encanteris i causes sobrenaturals.

    Els sanitaris, eina per denunciar els homes que impedeixin accedir les dones als serveis de salut

    Malgrat que en els serveis de salut ocular no hi ha diferència de tracte en l’aplicació de protocols d’atenció oftalmològica, molts sanitaris donen per fet que les dones pacients no entenen les recomanacions mèdiques o no saben transmetre els seus motius de consulta. Sovint se les tracta amb paternalisme i, a sobre, els marits no assumeixen les tasques domèstiques quan les seves dones són operades, amb la qual cosa se les culpabilitza.

    Es vol fomentar en els sanitaris una actitud favorable a la defensa de drets de la pacient i a la denúncia dels homes que infringeixen els drets de les dones impedint el seu accés als serveis de salut. Així mateix, es recomana als professionals una formació i mentoria para evitar les inèrcies socials que perpetuen els rols de gènere nocius.

    Com a conclusió, la Fundació Ulls del món considera essencial integrar, enfortir i fomentar la perspectiva de gènere en les activitats previstes en el projecte de cooperació oftalmològica que té en marxa. Especialment, és crucial recolzar i realitzar accions d’incidència política davant les autoritats sanitàries de Moçambic per tal que assumeixin i apliquin les recomanacions que s’extreuen de l’estudi. D’aquesta manera, es poden establir eines i intervencions més eficaces que garanteixin un accés equitatiu a la salut ocular, apoderant les dones i oferint una situació més justa.

  • El peatge de les lletres

    El 2050, la meitat de la població mundial serà miop: gairebé 5.000 persones curtes de vista enfront dels 1.400 el 2000. Aquesta miopia galopant (en alguns països d’Àsia, la població de miops ronda ja el 80-90%) ens està convertint en especialistes en visió propera, doncs els miops veuen borrós des de lluny, però enfoquen amb menys esforç en distàncies curtes. L’emetropia o visió ideal, en la qual les imatges s’enfoquen just en la retina i no per davant, com passa en l’ull miop, deixarà de ser una condició natural per a la majoria de la població, que haurà de recórrer a ulleres, lents de contacte o cirurgia refractiva per desembolicar-se en actes tan quotidians com conduir o llegir els cartells pel carrer. Però la curtesa de vista no és solament un defecte refractiu fàcil de corregir: l’allargament de l’eix anteroposterior del globus ocular, que és el problema biofísic més característic de l’ull miop, comporta un major risc de despreniment de retina, glaucoma i maculopatia miòpica. I aquestes complicacions, especialment freqüents en la miopia alta (afecta el 10% de la població mundial), són causes potencials de ceguesa.

    Davant un problema d’aquesta magnitud, resulta sorprenent que amb prou feines tinguem idea de les seves causes, més enllà de la predisposició hereditària, i que, per tant, no existeixin estratègies preventives basades en proves científiques. L’epidemiologia clàssica ha confirmat repetidament que les persones amb més estudis tendeixen a ser més miops. Però com resulta impossible realitzar un assaig clínic per confirmar aquesta associació (no seria ètic desescolaritzar a un grup de nens per esbrinar si es fan menys miops que el grup que segueix els seus estudis), no era possible saber si l’educació causa la miopia, si els miops són més estudiosos o si són altres factors, com l’estatus socioeconòmic, els que afavoreixen la miopia i un major nivell d’educació. Un recent estudi en el BMJ ha aconseguit confirmar, sense realitzar un assaig clínic, que dedicar un major nombre d’anys als estudis és un factor causal de la miopia. Els resultats arriben a quantificar que el risc acumulat durant el cicle universitari és d’una cambra de diòptria per any, de tal forma que el risc acumulat durant els quatre anys habituals d’un grau o llicenciatura seria d’una diòptria.

    Per confirmar que l’educació causa la miopia, i no a l’inrevés, els autors de l’estudi han recorregut a una enginyosa eina, l’aleatorització mendeliana. Aquest tipus de disseny de recerca, basat en el postulat que l’herència d’un tret és independent de l’herència d’altres trets, permet destriar si aquesta associació és causal o no. Utilitzant dades genètiques, educatives i visuals de 67.798 britànics, van poder establir la direccionalitat de l’associació causal, després de constatar en dues aleatoritzacions mendelianes que els nens amb predisposició genètica a ser més estudiosos tendien a ser més miops, mentre que els nens amb predisposició genètica a ser miops no tendien a passar més anys a l’escola i la universitat. El corresponsal de salut i ciència de la BBC, James Gallagher, ha divulgat de forma admirable les implicacions d’aquest estudi en una conversa fictícia entre un alumne i la seva mestra: «Senyoreta, les seves classes m’estan fent cec?» Encara que ja tenim per fi una primera prova científica sobre les causes de la miopia, ens falta per conèixer com l’educació ens fa miops, quins altres factors causals pot haver-hi i com prevenir el desenvolupament de la miopia. La solució no pansa, és clar, per deixar d’estudiar. Més aviat caldrà estudiar més i més per aconseguir una educació eficient sense haver de pagar el peatge de la miopia.