Just Deploy It!

Etiqueta: Zona de Baixes Emissions

  • Les Zones de Baixes Emissions són molt efectives per a la reducció de la contaminació

    Les ZBE són 97 Km2 (95 a Barcelona) i beneficien més de 2.000.000 de persones. Avui ja són 280 ciutats a Europa les que tenen aquestes mesures (i altres complementàries) i,  segons la recent llei de l’estat espanyol, el 2023 es començaran a aplicar les ZBE a ciutats de més de 50.000 habitants. El 1990, segons la mateixa agència, morien de mort prematura per culpa de la contaminació a Europa 700.000 persones cada any.

    Segons Xavier Querol, investigador del CSIC, (entrevista al País 6 octubre 2022 https://elpais.com/quadern/2022-10-06/la-zona-de-baixes-emissions-de-barcelona-millorar-la-qualitat-de-laire-salva-vides.html) aquestes mesures són molt beneficioses per a la salut, el medi ambient i l’economia, però serà necessari complementar-les amb més mesures sobre el trànsit com, per exemple, més restriccions (etiquetes grogues, més i millor  transport públic, peatges, aparcaments dissuasius, etc.)

    Però a més de les actuacions sobre el trànsit, per millorar la salut i la qualitat de vida, així com actuar sobre l’emergència climàtica, caldran canvis de models socials i econòmics, que avui poden semblar contra culturals segons els valors neoliberals i del capitalisme encara hegemònics, caldrà decreixement selectiu, en consum, energia de combustibles fòssils i nuclear i creixement en vida i salut de qualitat, en coneixements, educació, alimentació sana i sostenible, treball digne i econòmicament suficient, renda bàsica de ciutadania i més democràcia participativa.

    Caldrà també disminució d’emissions contaminants d’indústries, serveis i domèstiques, com no ampliar l’aeroport, control de creuers i millores en el port, supressió de viatges curts en avions, millora del transport públic de rodalies i llargs recorreguts. Transformació d’indústries contaminants com cimenteres que cremen residus urbans (com el cas de la llarga lluita de la població de Montcada contra una multinacional contaminant, encara no solucionat tot i tenir dues sentències favorables). Cal a Catalunya una  bona gestió de residus, d’indústries contaminats del Baix Llobregat, els dos Vallès i Camp de Tarragona, extensió d’energies renovables fins a no dependre de combustibles fòssils ni nuclears.

    Ja sé que sembla molt difícil aquest canvi de valors fins a fer-los hegemònics, però cada vegada som més els que ho defensem, per què són necessaris i urgents per a la vida i la salut global, no només dels humans. Si aquests municipis de les ZBE ho han aconseguit, amb demandes populars i voluntat política, han demostrat que sí que es pot, que tot és possible quan es defensa el bé comú, cal treballar-ho.

    Aviat hi haurà eleccions a diferents nivells, no feu massa cas de les promeses, els programes i les mentides, feu cas del que han fet, quan han manat, els que es presenten, i voteu en conseqüència.

  • La ciència clama contra la supressió judicial de les zones de baixes emissions

    El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar l’ordenança de Zona de Baixes Emissions (ZBE) el 21 de març. Immediatament, van saltar totes les alarmes i es van començar a sentir múltiples veus en defensa d’una mesura que busca reduir la contaminació de l’aire. A partir de la data d’anul·lació, l’Ajuntament compta amb trenta dies per apel·lar la sentència, i els demandants poden sol·licitar-ne l’execució provisional.

    El TSJC argumenta que «ha resolt anul·lar l’Ordenança Municipal relativa a la restricció de la circulació de determinats vehicles a la ciutat de Barcelona aprovada al Ple del Consell Municipal en sessió de 20 de desembre de 2019, per entendre que té deficiències en la seva elaboració, manca d’informes determinants i perquè és excessiu en l’àmbit geogràfic d’aplicació i en el tipus de vehicles exclosos, entre d’altres».

    Membres de la comunitat científica i personal de salut, ajuntaments d’altres ciutats europees i l’Institut de Salut Global de Barcelona van mostrar-ne el desacord amb la resolució judicial. El 25 de març, més de cent científics i professionals de l’àmbit de la qualitat ambiental i la salut van plantejar el seu posicionament davant de la mesura del TSJC, a través d’una carta oberta. El comunicat ressalta el greu problema que suposa la contaminació de l’aire per a la salut pública i recorda que la Comissió Europea ja havia denunciat les conurbacions de Barcelona i Madrid per incompliment de la normativa, que ja de per si era menys estricta del que indica guies de l’OMS. A més, afegeixen, es tracta d’una normativa que funciona a moltes ciutats d’Europa, i que en moltes és, fins i tot, més exigent que a Espanya.

    D’aquesta manera, la carta finalitza assenyalant que l’abolició de la ZBE implica una vulneració del dret a la salut: «En conclusió, les ZBE són acceptades àmpliament a l’Europa urbana com a mesura per millorar la qualitat de l’aire i avançar cap a ciutats més saludables, gràcies al seu impacte per evitar diverses malalties greus i les seves conseqüències. Per totes aquestes i fonamentades raons científiques, considerem que la sentència del TSJC lesiona de debò el dret a la salut i a respirar un aire net a la població de Barcelona i l’àrea metropolitana.»

    En una carta oberta titulada «Zones de baixes emissions que salven vides», els ajuntaments de Londres París, Roma i Milà van destacar que ja són més de 300 les ciutats europees que compten amb una Zona de Baixes Emissions, pel fet que hi ha àmplia evidència científica que assenyala que és una mesura que salva vides.

    «Segons la Directiva Europea sobre Qualitat de l’Aire, la implementació de polítiques que protegeixin la salut és una obligació, no pas una opció. Per això, els països que no estan seguint aquestes directrius estan rebent múltiples sancions. Prioritzar el dret a la salut és el nou sentit comú que comparteixen les grans ciutats europees i la comunitat científica», assenyala la carta en un dels paràgrafs.

    Els ajuntaments sustenten la seva postura en la perspectiva d’organismes internacionals, com ara la Unió Europea i l’OMS: «Es tracta d’una resolució que va contra les directives de la Unió Europea i de l’OMS, del consens científic i, sobretot, del sentit comú internacional que entén la importància de protegir la salut pública. Enmig d’una emergència climàtica i sanitària, els jutges no poden obligar els governs a recular», esmenten en aquest aspecte.

    Per tancar, ressalten que és un assumpte que toca un dels drets humans fonamentals, que és el dret a la salut: «L’aire que respirem i la nostra salut estan en joc. Com a representants de les ciutats europees, tenim la responsabilitat de protegir la salut pública i garantir el dret de respirar un aire net».

    L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) també va expressar la seva postura a través d’un comunicat on els integrants de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut de l’organisme van exposar perquè l’establiment d’una ZBE és una mesura necessària. Entre les raons, assenyalen que, a Barcelona, la contaminació de l’aire és molt pronunciada, i que això no només és nociu per a la salut dels seus habitants, sinó que també contribueix a l’escalfament global.

    Com la carta oberta dels ajuntaments europeus, el comunicat esmenta que la presència d’una ZBE ha demostrat tenir bons resultats a altres ciutats, on s’aplica des de fa més d’una dècada. També assenyala que no és una mesura que generi desigualtats socials. «Hem observat – afirmen – que els beneficis de la millora de la qualitat de l’aire són universals, independentment de l’edat, la classe social o l’estat de salut».

    D’altra banda, ISGlobal destaca els estudis que demostren que, “si es compleixen les recomanacions internacionals de salut sobre qualitat de l’aire, activitat física, accés a espais verds i temperatura, la ciutat de Barcelona podria representar un benefici en termes de salut pública xifrat en 9.300 milions d’euros”. I adverteixen que aquest tipus de mesures són ambicioses i han de ser abordades a través de múltiples dimensions a escala urbanística i de mobilitat. «Més enllà dels canvis als hàbits de la ciutadania, són necessàries també múltiples mesures a escala urbanística i polítiques de mobilitat, incloent-hi la promoció del transport públic a escala supramunicipal», reclama l’entitat.

  • Un comitè d’experts en salut avaluarà l’efectivitat de la Zona de Baixes Emissions a Barcelona

    Un comitè de científics i d’experts en salut avaluarà l’efectivitat de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a la ciutat de Barcelona i a tota la zona afectada, incloent els municipis de l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat. Ho farà amb el doble encàrrec de mesurar amb detall la millora de la qualitat de l’aire i, també, quin és l’impacte en la salut de les persones. El grup estarà format per tècnics en qualitat ambiental, mobilitat i salut de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l’Àrea Metropolitana (AMB) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), però també per científics de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua que forma part del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IDAEA-CSIC) i de l’Institut de Salut Global (ISGlobal). Aquesta avaluació serà coordinada per l’ASPB.

    El comitè de científics i experts s’ha compromès a analitzar amb detall els registres dels diferents tipus d’estacions de mesura dels diferents tipus de contaminants i a elaborar informes monogràfics cada sis mesos. Igualment, farà informes exhaustius per avaluar la ZBE 12 mesos i 24 mesos després de la seva posada en marxa per recollir així en quina magnitud ha variat cadascun dels contaminants i quin és l’impacte en salut que es pot atribuir a aquesta circumstància.

    Ara bé, Barcelona no parteix de zero en l’anàlisi de la relació entre contaminació i salut. L’ASPB ja avalua anualment la qualitat de l’aire i ha constatat repetidament en els seus informes que la ciutat supera de forma continuada des de fa dues dècades els nivells de referència de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) pel que fa al diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5). També ha calculat que el 48% de la població de Barcelona està exposada a nivells de NO2 superiors als que recomana l’OMS i fins al 95% pel que fa als nivells de PM10. En relacionar la contaminació amb la mortalitat atribuïble, l’ASPB conclou que entre els anys 2010 i 2018 s’han produït, de mitjana, 424 morts anuals exclusivament atribuïbles a un excés de partícules PM2,5 a la ciutat de Barcelona. Durant l’últim any amb dades, el 2018, s’haurien produït com a mínim 351 morts per aquesta causa i aquest contaminant concret.

    Els càlculs de l’ASPB indiquen també que aquest impacte en la salut es deu a l’exposició crònica i continuada als nivells habituals de contaminació atmosfèrica, produïda sobretot per les emissions del trànsit, i no tant a episodis de contaminació concrets. La conclusió, per tant, és que una gestió restrictiva del trànsit amb mesures permanents i estructurals servirà per reduir la presència de contaminants en l’aire i, addicionalment, per protegir la salut de les persones, especialment d’aquelles més vulnerables com són la gent gran, els infants i les persones amb malalties cròniques.

    De fet, l’estimació prèvia d’un estudi de Barcelona Regional xifra en un 15% la reducció estimada de les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) ja durant el primer any d’implantació de la ZBE. Això equivaldria a una reducció de la concentració concreta de NO2 d’entre 1,7 i 5 µg/m3. Ara bé, la predicció també apunta que la ZBE per si sola no serà suficient per complir amb la normativa europea de NO2 ni per assolir els nivells recomanats per l’OMS.

    Més indicadors i taules de seguiment

    A la metodologia pròpia del comitè d’experts s’hi afegiran també altres indicadors de mobilitat i de campanyes específiques de mesura que es faran de forma periòdica a la ciutat, i que igualment es compartiran en el marc de la Taula Contra la Contaminació de l’Aire. A Barcelona hi ha actualment onze estacions integrades a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, de gestió conjunta entre l’ASPB i la Generalitat de Catalunya que mesuren la concentració a l’aire dels principals contaminants ambientals que perjudiquen la salut de les persones. Les dades es processen informàticament i proporcionen informació dels contaminants en cada punt de la ciutat.

    Les estacions registren més de deu contaminants i es vigila els nivells de concentració dels contaminants en l’aire que respira la ciutadania. Les estacions a Barcelona estan situades en llocs representatius de cada tipologia de carrer. Així, els registres que obtenen es poden extrapolar a altres àrees amb trama urbana semblant.

    Primer dia laborable

    Aquest dimecres dia 8 de gener és el primer dia de funcionament de la Zona de Baixes Emissions en dia laborable i amb activitat escolar després de les vacances de Nadal. Segons les primers estimacions, durant aquest matí, entre les 7 i les 10 hores, la reducció del nombre de vehicles a la ciutat ha estat del 2,4%% a l’interior de Barcelona, del 0,8% als accessos i del 1,8% a les rondes, respecte a la mitjana de trànsit en dia laborable del mes de novembre, la data més propera disponible abans del període de vacances de Nadal.

    L’objectiu de la ZBE és evitar que uns 50.000 cotxes contaminants entrin a la ciutat els dies laborables i millorar així la salut de la ciutadania. L’últim Baròmetre municipal de desembre de 2019 ja va constatar la plena consciència dels veïns i veïnes davant l’emergència climàtica que viu la ciutat i la necessitat de reduir les emissions. Així, 9 de cada 10 ciutadans i ciutadanes es mostren preocupades pel canvi climàtic i a més, 8 de cada 10 considera que el canvi climàtic afecta la seva vida quotidiana. D’altra banda, el 72,8% dels barcelonins i barcelonines, 7 de cada 10, es mostren disposades a reduir l’ús del vehicle privat per fer front a l’emergència climàtica.

    Reforç informatiu per a la ciutadania

    A partir de demà 9 de gener, el servei d’atenció a la ciutadania sobre la Zona de Baixes Emissions també quedarà establert a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de la plaça Sant Miquel de Barcelona. L’horari d’atenció serà de 16h a 20h en dies feiners i de 9h a 14h i de 16h a 20h durant els dissabtes.

    Aquest punt informatiu complementa el de l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania de l’AMB a la Zona Franca (c. 62, número 16-18), en horari de dilluns a divendres de 9h a 14h, que ja està en funcionament des del passat 16 de desembre. També al que està situat a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), que dona suport i atenció per al registre de vehicles per circular a la ZBE.

    D’altra banda, també a partir de demà es desplegarà la segona fase d’informadors i informadores al carrer. Durant dues setmanes se situaran en 50 punts clau de la ciutat en torn de matí i de tarda en les hores de major afluència de persones que deixin o recullin els seus vehicles per informar i resoldre dubtes a la ciutadania. Per això lliuraran fulletons informatius, que també es poden trobar a les OAC, en equipaments municipals, als autobusos de TMB i altres punts de distribució.