El 2003 es va aprovar una llei estatal que afectava el personal estatutari dels serveis de salut i avan\u00e7ava l’edat de jubilaci\u00f3 dels facultatius dels 70 als 65 tot i que permetia als professionals que vulguessin continuar fins als 70 fer-ho sempre pr\u00e8via petici\u00f3 a l’Administraci\u00f3 i conforme a les previsions de la planificaci\u00f3 de recursos humans. Durant el Tripartit i amb Marina Geli com a consellera de Salut, per\u00f2, la interpretaci\u00f3 que es va fer de la llei va ser restrictiva. Aquest fet no nom\u00e9s va aixecar pol\u00e8mica sin\u00f3 que tamb\u00e9 ha costat, almenys, sis milions d’euros als ciutadans nom\u00e9s en indemnitzacions, segons ha pogut saber El Diari de la Sanitat.<\/p>\n
El canvi en l’edat de jubilaci\u00f3 i la interpretaci\u00f3 restrictiva que es va fer de la llei va provocar que a Catalunya centenars de facultatius dels vuit hospitals i de Centres d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria de l’ICS es veiessin obligats a retirar-se a partir del juliol del 2004 tot i haver fet peticions i demandes per continuar treballant fins als 70 al\u00b7legant en molts casos que estaven en perfectes condicions i feien una gran aportaci\u00f3 al sistema.<\/p>\n
La negativa de l’ICS per\u00f2 va provocar que afectats de diferents hospitals i CAPs de tot el territori interposessin recursos. Concretament van presentar demanda contra la resoluci\u00f3, segons informaci\u00f3 facilitada pel mateix ICS a aquest mitj\u00e0, un total de 263 metges, de les quals 196 han estat favorables a l’ICS. Als restants per\u00f2 el Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya (TSJC) va donar-los la ra\u00f3 i va sentenciar que la negativa indiscriminada no era conforme a dret. Aix\u00ed, l’ICS va haver de recompensar els metges que havia obligat a jubilar-se als 65 entre 2004 i 2008 amb quantitats que representaven la difer\u00e8ncia que correspondria entre el salari que els professionals havien deixat de percebre i la pensi\u00f3 de jubilaci\u00f3 corresponent fins a l’edat dels 70.<\/p>\n
Tot i que l’ICS assegura que \u00abara mateix no disposa de la xifra total\u00bb de la quantitat que va haver de pagar nom\u00e9s en concepte d’indemnitzacions per jubilacions injustificades, aquest mitj\u00e0 ha pogut con\u00e8ixer que almenys es van arribar a pagar prop de sis milions d’euros. El que s\u00ed confirmen des de l’ICS \u00e9s que aquest \u00abha complert amb les sent\u00e8ncies i ha efectuat els pagaments corresponents\u00bb.<\/p>\n
Segons recull un informe del COMB del 2008, \u00abaquesta il\u00b7legalitat [la jubilaci\u00f3 for\u00e7osa d’aquests professionals] es produ\u00efa perqu\u00e8 aquestes jubilacions es basaven en unes necessitats d’organitzaci\u00f3 que, segons l’ICS, estaven justificades per un suposat Pla d’Ordenaci\u00f3 de Recursos Humans (PORH) que no existia legalment\u00bb. Per aquest motiu el TSJC va anul\u00b7lar totes les jubilacions for\u00e7oses ordenades per l’ICS basades en els PORH de 2004 i 2008.<\/p>\n
El 2012, per\u00f2 l’ICS va recuperar l’aplicaci\u00f3 de la jubilaci\u00f3 for\u00e7osa dels facultatius als 65 amb car\u00e0cter general despr\u00e9s de fer un Pla d’ordenaci\u00f3 de recursos humans (el PORH 2012-2015). Ja amb aquest pla de recursos humans el Tribunal Suprem va acceptar que s’havia produ\u00eft un canvi de criteri i flexibilitzat les condicions per\u00f2 el Govern de Mas va arribar a impedir qualsevol excepci\u00f3 a la jubilaci\u00f3 als 65 anys per Llei d’acompanyament de 2012 i per tres anys.<\/p>\n