{"id":10047,"date":"2016-07-29T08:41:02","date_gmt":"2016-07-29T07:41:02","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=10047"},"modified":"2016-07-29T08:41:02","modified_gmt":"2016-07-29T07:41:02","slug":"el-psa-si-nomes-es-una-analisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/07\/29\/el-psa-si-nomes-es-una-analisi\/","title":{"rendered":"El PSA? Si nom\u00e9s \u00e9s una an\u00e0lisi…"},"content":{"rendered":"

\u00abBon dia, doctor, venia per aix\u00f2 de mirar-me la pr\u00f2stata\u00bb. Aquesta pot ser la frase est\u00e0ndard d’un pacient home de m\u00e9s de 50 anys que acudeix a la consulta sovint indu\u00eft per algun familiar o amic. Li preguntem sobre els possibles s\u00edmptomes i ens trobem amb un home que no t\u00e9 cap simptomatologia i que acudeix b\u00e0sicament per la prevenci\u00f3 del c\u00e0ncer de pr\u00f2stata. L’expectativa, sovint resignada, del pacient en aquest moment \u00e9s que li practiquem sense dilaci\u00f3 un tacte rectal i li demanem una an\u00e0lisi anomenada PSA<\/span>.
\nCal fixar-se en la cara de sorpresa, agra\u00efda, del pacient quan li diem que el tacte rectal no l’utilitzem per estudiar la pr\u00f2stata en un pacient sense s\u00edmptomes, i que la prova del PSA<\/span> no est\u00e0 clar que tingui m\u00e9s benefici que risc. Atesa la incertesa que hi ha sobre aix\u00f2, li lliurem un document informatiu (instrument d’ajuda a la decisi\u00f3) perqu\u00e8 disposi de la informaci\u00f3 adequada i decideixi ell si vol o no vol fer-se l’an\u00e0lisi.<\/p>\n

Per\u00f2… com pot ser que una activitat preventiva diguin que potser no t\u00e9 benefici<\/span>? Dif\u00edcil resposta. Anar \u00aben contra\u00bb, aparentment, del \u00abmillor prevenir que curar\u00bb \u00e9s complicat, per una part perqu\u00e8 \u00e9s anar a contracorrent, per\u00f2 sobretot, perqu\u00e8 \u00e9s molt dif\u00edcil d’explicar… i de comprendre. Intentarem fer-ho en aquestes poques l\u00ednies. El plantejament del diagn\u00f2stic preco\u00e7 del c\u00e0ncer de pr\u00f2stata (de fet, del c\u00e0ncer en general) es fonamenta en la idea que qualsevol c\u00e0ncer que trobem, com abans sigui millor, ja que tenim m\u00e9s possibilitats d’aplicar un tractament curatiu. Per\u00f2 la medicina no \u00e9s una ci\u00e8ncia exacta, les malalties no tenen un comportament que sempre es pugui predir, i \u00e9s per aix\u00f2 que aquesta idea de la prevenci\u00f3 que resulta tan senzilla i clara ensopega, en la pr\u00e0ctica, amb alguns aspectes que condicionen totalment la seva aplicabilitat.<\/p>\n

El c\u00e0ncer de pr\u00f2stata est\u00e0 present en molts homes. Molts m\u00e9s dels que ens pensem. Aix\u00ed, sabem que m\u00e9s del 40% dels homes entre els 40-49 anys, i m\u00e9s del 70% en homes de 70 a 79 anys tenen un c\u00e0ncer de pr\u00f2stata. Per\u00f2 la majoria d’aquests c\u00e0ncers mai es desenvoluparan i gran part d’aquests homes moriran de qualsevol altra cosa sense que el seu c\u00e0ncer s’hagi desenvolupat mai. De fet al nostre pa\u00eds s’estima que de 40 homes que moren, 39 ho fan per altres causes.<\/p>\n

Per diagnosticar el c\u00e0ncer de pr\u00f2stata s’utilitza una prova que s’anomena PSA<\/span>. El PSA<\/span> es determina mitjan\u00e7ant una simple an\u00e0lisi de sang. El resultat del PSA<\/span> no \u00e9s un S\u00cd o NO, \u00e9s una xifra determinada, i per acord d’experts es decideix que a partir d’un determinat nivell es considera elevat (sospit\u00f3s de c\u00e0ncer) i per sota d’aquest nivell la xifra es considera normal. Per\u00f2 en la pr\u00e0ctica hi ha molts homes que tenen un PSA<\/span> alterat i no tenen c\u00e0ncer i molts que tenen un PSA<\/span> normal i s\u00ed que<\/span> tenen un c\u00e0ncer. Hi ha un bon enrenou. Per aix\u00f2, Richard<\/span> Ablin<\/span>, el descobridor del PSA<\/span>, en una entrevista publicada al New York Times el 2010 deia que el PSA<\/span> era un desastre de salut p\u00fablica.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, qu\u00e8 passa quan apliquem la prova? Doncs que trobem sovint un PSA<\/span> elevat (sospit\u00f3s) en homes que no tenen c\u00e0ncer (\u00e9s el que s’anomena un fals positiu). I qu\u00e8 passa amb aquests homes? Se’ls hi realitza una bi\u00f2psia de pr\u00f2stata que sortir\u00e0 negativa, at\u00e8s que s\u00f3n falsos positius, per\u00f2 no hi ha manera de saber si estem davant d’un pacient que no t\u00e9 c\u00e0ncer o \u00e9s que en els diferents punts de la pr\u00f2stata on s’ha fet la bi\u00f2psia a l’atzar, no l’hem pogut localitzar. Ja tenim un greu problema d’incertesa i angoixa… que no sabem quan s’acabar\u00e0.<\/p>\n

\u00abPer\u00f2 els que tenen un PSA<\/span> normal almenys estaran tranquils\u00bb, podem pensar. Doncs tot el tranquils<\/span> que puguin estar sabent que en m\u00e9s d’un 10% dels homes de m\u00e9s de 50 anys que tenen un PSA<\/span> normal hi trobar\u00edem un c\u00e0ncer de pr\u00f2stata si f\u00e9ssim una bi\u00f2psia.<\/p>\n

Per tant, moltes persones no desenvoluparan mai el c\u00e0ncer, per\u00f2 si el busquem, el trobarem en molts casos i no sabem distingir b\u00e9 els que es desenvoluparan d’aquella majoria que mai donaran problemes. Conclusi\u00f3, els tractarem a tots i tots rebran els efectes secundaris dels tractaments (incontin\u00e8ncia urin\u00e0ria i impot\u00e8ncia sexual). En realitat haurem \u00abcurat\u00bb a molts homes d’una malaltia que mai haurien tingut.<\/p>\n

\u00abPer\u00f2 almenys haurem salvat als que s\u00ed que desenvoluparien un c\u00e0ncer\u00bb. B\u00e9, doncs actualment, ni tan sols aix\u00f2 est\u00e0 clar. Els estudis posen en dubte que el fet d’anticipar el diagn\u00f2stic millori de manera clara els resultats. Pot resultar sorprenent, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s el que conclouen la majoria dels estudis que s’han fet. En el fons, quan ens decidim a fer-nos el PSA<\/span> estem fent com a la pel\u00b7l\u00edcula \u00abSalvar al soldado<\/span> Ryan<\/span>\u00ab, ens embarquem en un escamot que ha de c\u00f3rrer un gran risc (els efectes secundaris de \u00abcurar\u00bb una malaltia que mai tindran) per mirar de salvar una vida. Per\u00f2 el cert \u00e9s que no sabem si som nosaltres el Ryan<\/span>, i ni tan sols est\u00e0 clar que el Ryan<\/span> es pugui salvar.<\/p>\n

Aix\u00f2 doncs, la decisi\u00f3 de fer-se o no un PSA<\/span> \u00e9s molt important. Hi ha qui pensa que \u00e9s \u00abnom\u00e9s una an\u00e0lisi\u00bb, per\u00f2 el cert \u00e9s que una vegada hem decidit fer-lo ens fiquem en una roda de conseq\u00fc\u00e8ncies imprevisibles. Si no volem entrar en la roda, ho hem de decidir abans de fer l’an\u00e0lisi, despr\u00e9s ja no hi som a temps.<\/p>\n

P<\/span>.D.: Per ajudar a prendre aquesta decisi\u00f3 s’han desenvolupat instruments informatius espec\u00edfics. El lector interessat en pot trobar un a l’enlla\u00e7 http:\/\/www.ics.gencat.cat\/3clics\/guies\/129\/img\/decidiu_cat.pdf<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abBon dia, doctor, venia per aix\u00f2 de mirar-me la pr\u00f2stata\u00bb. Aquesta pot ser la frase est\u00e0ndard d’un pacient home de m\u00e9s de 50 anys que acudeix a la consulta sovint indu\u00eft per algun familiar o amic. Li preguntem sobre els possibles s\u00edmptomes i ens trobem amb un home que no t\u00e9 cap simptomatologia i que […]<\/p>\n","protected":false},"author":274,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,7],"tags":[99,2036,1136],"class_list":["post-10047","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-dret-a-la-salut","category-politica-i-gestio","tag-cancer","tag-cancer-prostata","tag-psa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10047","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/274"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10047"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10047\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10047"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10047"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10047"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}