Investigadors de la Universitat de Sevilla, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Universitat de Carolina del Nord (Estats Units), han dissenyat i desenvolupat un microdispositiu portable de detecci\u00f3 de fluids per identificar l’hemoglobina glicada i l’alb\u00famina, dos marcadors relacionats amb la diabetis. La plataforma, encara en fase de prototip, separa i analitza la mostra amb major precisi\u00f3 i redueix el temps d’an\u00e0lisi a menys de tres minuts.<\/p>\n
L’hemoglobina \u00e9s una prote\u00efna que es troba en els gl\u00f2buls vermells i t\u00e9 la funci\u00f3 de transportar l’oxigen dels pulmons als teixits. La glucosa s’uneix a ella per formar hemoglobina glucosilada (tamb\u00e9 anomenada glicada o 1c). Aquesta uni\u00f3 es mant\u00e9 fins que el gl\u00f2bul vermell \u00e9s rebutjat, en aproximadament 120 dies. Quan els nivells de glucosa augmenten, tamb\u00e9 s’incrementa l’hemoglobina 1c.<\/p>\n
El mesurament de prote\u00efnes de sang d’aquest tipus d’hemoglobina serveix com a eina per al diagn\u00f2stic de la diabetis i permet escometre un seguiment del control de glucosa en pacients. \u00abAquest examen serveix per determinar com ha estat el perfil gluc\u00e8mic d’una persona en els \u00faltims 3 mesos. Nivells superiors al 6,5 o 7% podrien ser indicatius d’un mal control gluc\u00e8mic i possible pres\u00e8ncia de la malaltia\u00bb, precisa la investigadora de la Universitat de Sevilla Maria Ramos Pay\u00e1n, una de les autores de l’estudi.<\/p>\n
Fins al moment, els pacients compten amb unes tires reactives per mesurar els seus nivells de glucosa. No obstant aix\u00f2, quan requereixen valors m\u00e9s exactes s’envien les seves mostres de sang al laboratori. \u00c9s en aquest punt on el nou dispositiu aporta els seus avantatges, ja que \u00e9s portable i combina en una mateixa plataforma m\u00faltiples funcions: tractament de la mostra, separaci\u00f3 i an\u00e0lisi de resultats on-line. Aquestes possibilitats redueixen el temps d’obtenci\u00f3 de resultats a 2,2 minuts.<\/p>\n
El proc\u00e9s comen\u00e7a amb la preparaci\u00f3 de la mostra on un microlitre de sang es dilueix 500 vegades, es microfiltra, es centrifuga i s’injecta a la plataforma. Aquesta se separa mitjan\u00e7ant electroforesi capil\u00b7lar, un m\u00e8tode per separar les diferents subst\u00e0ncies en funci\u00f3 de la seva c\u00e0rrega i mida. \u00abLa idea \u00e9s diferenciar l’hemoglobina en subunitats alfa i beta. Con\u00e8ixer els seus percentatges glicados\/glucosilados ens aporta la pista de la pres\u00e8ncia o no de diabetis\u00bb, especifica la investigadora.<\/p>\n
Despr\u00e9s de la separaci\u00f3 de les subunitats d’hemoglobina, aquestes passen a l’espectr\u00f2metre de masses que analitza totes les mol\u00e8cules presents en una mostra. D’aquesta manera, detecta l’hemoglobina 1c i l’alb\u00famina glucosilada, un marcador addicional per controlar l’estat gluc\u00e8mic en persones amb diabetis. \u00abEncara que l’hemoglobina glicada es mant\u00e9 en l’organisme 120 dies i l’alb\u00famina glicada ho fa menys temps, totes dues en conjunt proporcionen una imatge m\u00e9s completa del perfil gluc\u00e8mic del pacient. Aix\u00f2 ens ajuda a realitzar un millor seguiment en pacients, a predir millor el risc de diabetis i a detectar la malaltia d’una manera m\u00e9s r\u00e0pida i precisa\u00bb, assegura Ramos.<\/p>\n
A m\u00e9s de la precisi\u00f3 en els resultats, els experts apunten que \u00e9s l’\u00fanic m\u00e8tode portable, que s’acobla via on-line a l’espectr\u00f2metre de masses i que ofereix resultats de dos par\u00e0metres, l’hemoglobina glicada i l’alb\u00famina glicada, oferint m\u00e9s informaci\u00f3 en una sola etapa d’an\u00e0lisi que les tecnologies actuals. \u00abAix\u00f2 redueix els costos d’instrumentaci\u00f3 i la cadena d’errors, ja que es simplifica el proc\u00e9s i es redueix el temps. A m\u00e9s es requereix una m\u00ednima preparaci\u00f3 i manipulaci\u00f3 de la mostra\u00bb, destaca.<\/p>\n