{"id":10108,"date":"2016-07-17T21:16:06","date_gmt":"2016-07-17T20:16:06","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=10108"},"modified":"2016-07-17T21:16:06","modified_gmt":"2016-07-17T20:16:06","slug":"quo-vadis-revista-medica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/07\/17\/quo-vadis-revista-medica\/","title":{"rendered":"Quo vadis revista m\u00e8dica?"},"content":{"rendered":"

En els anys 70-80 es va popularitzar, entre els investigadors del camp de la medicina, el lema publish or perish<\/em>, lema nascut poc despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial al si del m\u00f3n universitari nord-americ\u00e0. En breu, el que implica aquesta dita \u00e9s que si volies promocionar-te a la universitat o simplement, optar a llocs de m\u00e9s responsabilitat i salari en la jerarquia hospital\u00e0ria, havies de publicar o, en cas contrari, patiries en el camp de batalla de la competitivitat acad\u00e8mica. Durant aquests mateixos anys, estudiosos dels mecanismes d’ascensi\u00f3 a Am\u00e8rica del Nord, van arribar a fixar en cinc publicacions a l’any la mitjana necess\u00e0ria per a la promoci\u00f3 al que, tradu\u00eft a la universitat espanyola podr\u00edem considerar una titularitat, i en unes set, les publicacions anuals necess\u00e0ries per assolir una c\u00e0tedra. Des de llavors, la vida acad\u00e8mica pateix de cert furor editorial que si d’una banda ha representat un est\u00edmul per a la investigaci\u00f3 i el progr\u00e9s, d’altra banda ha tingut una din\u00e0mica letal sobre els interessos reals dels metges amb vocaci\u00f3 acad\u00e8mica obligant-los a l’escriptura for\u00e7ada -sovint irrellevant- i en ocasions a distanciar-se de les seves obligacions cl\u00edniques i docents. Darrere de millorar el r\u00e0nquing i de captar fons, les universitats i els hospitals promocionen agressivament la publicaci\u00f3 m\u00e8dica i corren amb aix\u00f2 el risc de perdre la seva primera ra\u00f3 de ser.<\/p>\n

En qualsevol cas, el publish or perish<\/em>, amb m\u00e9s de quaranta anys d’hist\u00f2ria, ha trasbalsat el m\u00f3n de l’edici\u00f3 m\u00e8dica i, el que resulta m\u00e9s greu, la credibilitat de la investigaci\u00f3.<\/p>\n

Efectivament, en l’\u00faltima d\u00e8cada, la incorporaci\u00f3 massiva d’unitats d’investigaci\u00f3 cl\u00ednica en els pa\u00efsos d’economia emergent (principalment Brasil, Xina, Corea del Sud i l’\u00cdndia), ha desequilibrat per complet el m\u00f3n de les revistes de marca i de tradicional prestigi. La producci\u00f3 cient\u00edfica s’ha multiplicat de tal manera que les cap\u00e7aleres amb credibilitat hist\u00f2rica filtren cada vegada amb m\u00e9s rigor els articles que publiquen. En l’actualitat, la majoria de revistes m\u00e9s conegudes per la seva traject\u00f2ria i el seu impacte en la publicaci\u00f3 biom\u00e8dica rebutgen entre el 85 i el 95% dels articles que reben. Sens dubte, la majoria d’articles que s’envien per a la seva publicaci\u00f3 es mereixen el suspens, per\u00f2 tamb\u00e9 sens dubte, augmenten les publicacions de m\u00e8rit que no veuen la llum per problemes inherents al peer review (que ja vam comentar en una columna anterior<\/a>) i als biaixos editorials que tendeixen a afavorir els autors propers als comit\u00e8s editorials.<\/p>\n

L’espai disponible a les revistes amb tradici\u00f3 s’ha anat, doncs, reduint en relaci\u00f3 al material enviat, i amb aix\u00f2 s’ha disparat l’edici\u00f3 en l\u00ednia de revistes virtuals que tracten de recollir les enormes sobres que generen els rebutjos de les revistes amb pedigr\u00ed. No passa dia en qu\u00e8 els que habitem el m\u00f3n acad\u00e8mic rebem per correu electr\u00f2nic una invitaci\u00f3 a publicar a una nova revista, quan no a incorporar-nos al seu comit\u00e8 editorial.<\/p>\n

Les noves revistes a la xarxa creixen com bolets i es promocionen amb t\u00edtols plagiaris que imiten els d’aquelles que han estat protagonistes indiscutibles en les passades d\u00e8cades. La majoria publiquen aut\u00e8ntiques escombraries en un angl\u00e8s macarr\u00f2nic. Algunes, poques, han aconseguit col\u00b7locar-se entre els t\u00edtols m\u00e9s cobejats i fins i tot han estat lloades per algun premi Nobel en detriment de la casta conservadora de les cap\u00e7aleres hist\u00f2riques. La major part, per\u00f2, pertanyen a negociants oportunistes que han vist una ocasi\u00f3 d’or en els milers de manuscrits rebutjats que busquen desaforadament un espai on veure la llum encara a costa de pagar uns bons diners.<\/p>\n

El resultat de la producci\u00f3 massiva de manuscrits de qualitat discutible, de les limitacions que imposen les revistes m\u00e9s sol\u00b7licitades i de les cap\u00e7aleres impulsades des d’un ordinador personal localitzat molt probablement a Orient, no \u00e9s precisament favorable. Cada vegada resulta m\u00e9s dif\u00edcil separar el gra de la palla, identificar les publicacions de major rellev\u00e0ncia. Deixin-me que els posi exemples, presos d’un \u00edndex solvent, del nombre de revistes que es publiquen dins d’algunes especialitats biom\u00e8diques escollides a l’atzar: Immunologia 148, Biologia Cel\u00b7lular 184, Neuroci\u00e8ncies 252, Psiquiatria 140, Farmacologia 254, Oncologia 211, Ortop\u00e8dia 72, cirurgia 199, Medicina Interna 156… Qu\u00e8 els sembla? Busquin, busquin….<\/p>\n

No sabem en qu\u00e8 parar\u00e0 tanta informaci\u00f3 disgregada. Caldr\u00e0 generar nous motors de recerques bibliogr\u00e0fiques que calibrin l’impacte i la qualitat de les revistes ja que d’una altra manera el soroll informatiu far\u00e0 impossible identificar les poques publicacions que van marcant les fites del progr\u00e9s.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En els anys 70-80 es va popularitzar, entre els investigadors del camp de la medicina, el lema publish or perish, lema nascut poc despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial al si del m\u00f3n universitari nord-americ\u00e0. En breu, el que implica aquesta dita \u00e9s que si volies promocionar-te a la universitat o simplement, optar a llocs […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[194,1814],"class_list":["post-10108","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-recerca","tag-recerca","tag-revistes-cientifiques"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10108","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10108"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10108\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10108"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10108"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10108"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}