{"id":10153,"date":"2016-07-22T07:34:12","date_gmt":"2016-07-22T06:34:12","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=10153"},"modified":"2016-07-22T07:34:12","modified_gmt":"2016-07-22T06:34:12","slug":"eren-en-un-hospital-sense-llum-sense-aigua-sense-el-personal-necessari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/07\/22\/eren-en-un-hospital-sense-llum-sense-aigua-sense-el-personal-necessari\/","title":{"rendered":"\u00abEren en un hospital sense llum, sense aigua i sense el personal necessari\u00bb"},"content":{"rendered":"

La Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo (RDC) nom\u00e9s dedica el 5,6% del PIB en despesa sanit\u00e0ria i t\u00e9 una mitjana de 0,8 llits per cada 1.000 persones. Tamb\u00e9 \u00e9s un dels pitjors pa\u00efsos per n\u00e9ixer dona<\/a> -ocupa el lloc 149 de 155 pa\u00efsos analitzats en l’\u00cdndex de desigualtat de g\u00e8nere elaborat per l’ONU- i l’acc\u00e9s al sistema sanitari est\u00e0 molt condicionat pels factors de g\u00e8nere. La Patricia Bobillo Rodr\u00edguez \u00e9s fot\u00f2grafa professional i auxiliar d’infermeria -dues feines que combina com pot- i acaba de ser premiada per un treball fotogr\u00e0fic sobre la maternitat a l’\u00c0frica. Ella va trepitjar la RDC el 2014, amb un grup de persones de l’\u00e0mbit sanitari amb qui van treballar uns dies a l’Hospital Central de Ngandanjika, i va quedar-s’hi tres setmanes m\u00e9s durant les quals va realitzar el treball pel qual acaba de rebre el premi datecuenta de fotoperiodisme 2016<\/a>. Parlem amb ella de la seva experi\u00e8ncia all\u00e0.<\/p>\n

Com era treballar a l’Hospital Central de Ngandanjika?<\/b><\/p>\n

Ens aixec\u00e0vem cada dia a les 6 del mat\u00ed i a les 7 arrib\u00e0vem a l’Hospital. A aquesta hora, ja ens esperaven desenes de persones amuntegades per tot arreu; a l’entrada, al hall, a les sales d’espera, als passadissos. Havien sentit que hi havia un equip m\u00e8dic espanyol a Ngandanjika i arribaven caminant de tot arreu, des de ben lluny. Cada dia, la rebuda era espectacular, inoblidable.<\/p>\n

Des de primera hora, l’equip m\u00e8dic espanyol treballava amb l’equip m\u00e8dic congol\u00e8s, aquest posava en pr\u00e0ctica t\u00e8cniques i procediments a un ritme fren\u00e8tic. Pocs mitjans, cert, per\u00f2 els imprescindibles per poder portar terme la tasca. El m\u00e0xim d’operacions quir\u00fargiques en una setmana.<\/p>\n

Hav\u00edem traslladat material per poder treballar, ja que els recursos s\u00f3n escassos. Les eines predilectes eren un ec\u00f2graf i un bistur\u00ed el\u00e8ctric. Hi va haver molta feina d’inventari i ordre per\u00f2 els cirurgians no van perdre ni un minut i des del moment zero estaven amb les bates verdes i els guants posats demanant camp est\u00e8ril, bistur\u00ed i agulla o passant visites a les consultes o als postoperats.<\/p>\n

Una dada que impacta \u00e9s l’\u00edndex de mortalitat per causes relacionades amb l’embar\u00e0s. Mentre que a la RDC s\u00f3n 730 de cada 100.000 dones, a Espanya s\u00f3n 4. Aix\u00ed mateix l’\u00edndex de mortalitat infantil tamb\u00e9 \u00e9s molt elevat: la mitjana \u00e9s de 693 morts per cada 100.000 naixements.<\/b><\/p>\n

Hi havia moltes dones amb els seus infants. Moltes venien amb f\u00edstules obst\u00e8triques, els nens per h\u00e8rnies, encara que es van poder veure infinitat de casos ben diferents. Molts en estat terriblement avan\u00e7at, conseq\u00fc\u00e8ncia de no tenir acc\u00e9s a una sanitat de qualitat i, lamentablement, tampoc p\u00fablica.<\/p>\n

Un dels casos que m\u00e9s ens va colpir va ser el d’un nad\u00f3 de tres mesos, Mukuna. La mare va arribar t\u00edmida per\u00f2 molt preocupada pel seu nad\u00f3. I no era per menys, tenia una invaginaci\u00f3 intestinal detectada. S’havia d’operar si no Mukuna moria per\u00f2 l’operaci\u00f3, la primera de la missi\u00f3, era d’alt risc, donada l’edat del nen i l’entorn en qu\u00e8 s’havia de dur a terme.<\/p>\n

Els metges deien sovint que era com fer \u00abcirurgia de guerra\u00bb; amb el que tens fas el que pots. L’anestesista clamava \u00abcom em feu aix\u00f2!\u00bb. Les venes d’un nad\u00f3 negre s\u00f3n imperceptibles. Minuts despr\u00e9s comen\u00e7ava la primera operaci\u00f3 exitosa d’una setantena.<\/p>\n

Com vas viure la manca de recursos? Quin sistema sanitari vas poder con\u00e8ixer a Ngandanjika?<\/b><\/p>\n

Quan l’equip m\u00e8dic espanyol va marxar em vaig quedar tres setmanes m\u00e9s. Una a l’hospital central fent-me c\u00e0rrec de l’administraci\u00f3 d’alguns tractaments postoperatoris com el tractament del petit Mukuna, el de Mukenji un nen amb una insufici\u00e8ncia respirat\u00f2ria o la cura d’algun menut operat d’h\u00e8rnia inguinal. Llavors vaig poder veure el que era l’Hospital Central de Ngandanjika. L’experi\u00e8ncia, per a mi, va ser desoladora.<\/p>\n

Un cop la missi\u00f3 va acabar a l’hospital no va quedar pr\u00e0cticament ning\u00fa; els metges no hi eren i els havies de trucar a casa seva o anar a buscar perqu\u00e8 vinguessin, les sales eren buides de professionals o els que hi eren es tancaven a \u00abdespatxos\u00bb. Es veien pocs pacients, que s’acostaven nom\u00e9s quan no podien m\u00e9s de dolor, i els malalts ingressats semblaven abandonats als llits. Eren en un hospital sense llum, sense aigua i sense el personal necessari per atendre’ls.<\/p>\n

I quan arribava jo, a les hores dels antibi\u00f2tics, molts volien que els ajud\u00e9s. Jo anava directament a Pediatria amb la meva llanterna frontal, guants, ampolles d’aigua i trossos d’ampolles per fer-los servir de gots, doncs tampoc hi havia res de material, tan sols hi havia uns llits bruts i malmesos i l’esperan\u00e7a de qu\u00e8 exist\u00eds un D\u00e9u que els ajud\u00e9s. A poc a poc aquesta esperan\u00e7a tamb\u00e9 es va anar esvaint.<\/p>\n

Aquesta feina va ser la m\u00e9s dura de la meva estada. Davant aquesta solitud, en alguna ocasi\u00f3 trucava a Espanya, a la Dra. Lindarte perqu\u00e8 em don\u00e9s indicacions de com tractar a alguns nadons, i dins d’aquella foscor i amb totes les mirades clavades en la meva actuaci\u00f3, jo feia el que bonament podia.<\/p>\n

\"3_DSF9661\"<\/a><\/p>\n

Quins eren els principals reptes?<\/b><\/p>\n

Doncs un dels reptes de l’entitat local, que va sorgir de l’estada dels metges a Ngandanjika, va ser construir una maternitat digna. La ginec\u00f2loga va treballar incansablement, m\u00e9s de dotze hores di\u00e0ries, i mai s’acabava de buidar la sala d’espera. I ella quan no estava a la consulta, estava a quir\u00f2fan. Un cop constatada la necessitat d’un servei de ginecologia aquest va ser un dels principals reptes.<\/p>\n

Tamb\u00e9 vas visitar una maternitat com a part del teu projecte documental. Qu\u00e8 pot diferenciar una llevadora d’aqu\u00ed d’una d’all\u00e0?<\/b><\/p>\n

Doncs crec que no \u00e9s comparable, s\u00f3n dues realitats completament diferents. Jo el que vaig veure va ser una petita maternitat privada i no deu ser igual que a un hospital d’una capital, per\u00f2 \u00e9s cert que s\u00f3n les que m\u00e9s trobes.<\/p>\n

Com la que jo vaig veure n’hi ha per tot arreu. Les mares paguen una quantitat per dia (\u00e9s a dir que a aquestes maternitats hi van dones que s’ho poden permetre) i com es veu al reportatge, les sales s\u00f3n comunes per a totes les mares i pels nadons. Les llevadores, en alguns casos, no tenen m\u00e9s que l’experi\u00e8ncia com a formaci\u00f3….<\/p>\n

Difer\u00e8ncies; la formaci\u00f3 professional, el nivell d’exig\u00e8ncia, els mitjans econ\u00f2mics, els recursos materials, les condicions higi\u00e8niques, … Tot \u00e9s diferent. Ja nom\u00e9s el concepte de maternitat en si, \u00e9s diferent.<\/p>\n

El tema de fons del teu treball documental \u00e9s la maternitat. Com s’ent\u00e9n la maternitat al Congo?<\/b><\/p>\n

Doncs \u00e9s cultural, si no tens fills ha de ser perqu\u00e8 no deus poder, aquest \u00e9s el raonament que donaven a les dones que, com jo, hem decidit no tenir descend\u00e8ncia.<\/p>\n

A les dones se’ls nega la llibertat de poder escollir el tipus de vida que volen viure, i sovint es veuen obligades a casar-se, en molts casos durant la pubertat. Aqu\u00ed ja comen\u00e7a un cicle molt perill\u00f3s per a les dones. L’obligaci\u00f3 d\u2019existir per a uns altres, fills o filles, marit, fam\u00edlia…<\/p>\n

Pensem que la taxa de fertilitat \u00e9s de 6,3 fills\/filles al final de l’edat f\u00e8rtil. Si a aquest fet li sumem la manca d’atenci\u00f3 m\u00e8dica, la dificultat per aconseguir medicaments (que s’han de pagar), la manca d’aigua potable gratu\u00efta, la manca d’una correcta higiene, una alimentaci\u00f3 escassa i pobre en nutrients, parts que de vegades poden durar dies causant malalties cr\u00f2niques en les dones, tot aix\u00f2 fa que l’esperan\u00e7a de vida d’una mare sigui de 46 anys…<\/p>\n

En el treball fotogr\u00e0fic et fixes en una dona: la Sofia. Qu\u00e8 et va cridar l’atenci\u00f3 de la seva hist\u00f2ria?<\/b><\/p>\n

La hist\u00f2ria de la Sofia \u00e9s l’exemple de la vida d’una jove a Ngandanjika, a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo on el 65% de la poblaci\u00f3 viu a zones rurals a\u00efllades. \u00c9s el seu dia a dia i representa la realitat de molt\u00edssimes dones.<\/p>\n

Al mateix temps, representa unes xifres colpidores; una noia jove, de 22 anys, que ha hagut de deixar els estudis (cada any m\u00e9s del 80% de l’alumnat no acaba el curs escolar) per casar-se i tenir fills. Que dedica tot el seu temps a mantenir la casa en condicions, a buscar l’aigua als pous per cuinar i netejar, a buscar llenya per fer brases per cuinar, a cuidar als seus tres fills i que ajuda al seu marit a les feines del camp (la taxa d’alfabetitzaci\u00f3 \u00e9s molt baixa -el 68,1% de la poblaci\u00f3 \u00e9s analfabeta-, i un 44% d’aquesta xifra s\u00f3n dones.<\/p>\n

\"13_DSF8002\"<\/a><\/p>\n

Quines concepcions o maneres de treballar en l’\u00e0mbit sanitari creus que podrien ser exportables aqu\u00ed?<\/b><\/p>\n

Del que he pogut veure res. Nom\u00e9s em quedaria amb la ubicaci\u00f3 dels hospitals al mig de la natura. El que em sembla \u00e9s que som persones molt afortunades i haur\u00edem de cuidar el que hem aconseguit. Tenir una sanitat p\u00fablica, de qualitat i amb grans professionals no \u00e9s quelcom amb qu\u00e8 jugar. No es pot privatitzar, ni destruir amb retallades i m\u00e9s retallades, un dret fonamental b\u00e0sic i necessari. Hem de valorar el que tenim, cuidar-ho i defensar-ho, si cal.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo (RDC) nom\u00e9s dedica el 5,6% del PIB en despesa sanit\u00e0ria i t\u00e9 una mitjana de 0,8 llits per cada 1.000 persones. Tamb\u00e9 \u00e9s un dels pitjors pa\u00efsos per n\u00e9ixer dona -ocupa el lloc 149 de 155 pa\u00efsos analitzats en l’\u00cdndex de desigualtat de g\u00e8nere elaborat per l’ONU- i l’acc\u00e9s al […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":10155,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,47],"tags":[1991,2031,117,1552,1015,359],"class_list":["post-10153","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-factor-huma","tag-entrevistes","tag-llevadora","tag-maternitat","tag-mortalitat-infantil","tag-republica-democratica-del-congo","tag-sistema-de-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10153","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10153"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10153\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10153"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10153"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10153"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}