Molt positivament. Si es tracta de fer balan\u00e7 dels primers sis mesos i per fer-ho ens atenim al full de ruta que vaig presentar i mirem quins compromisos s’han complert i quins no el balan\u00e7 \u00e9s molt positiu. Fins i tot estem per damunt de les nostres expectatives. Per exemple, vam explicar que el nostre model assistencial havia de tenir nou principis inspiradors. Vam dir: ha de ser universal i la mesura principal era la llei d’universalitat, que ja est\u00e0 feta. Vam dir que havia de ser equitatiu: pla de xoc de llistes d’espera i ampliar a totes les dones el protocol de reproducci\u00f3 humana assistida. Tamb\u00e9 hem posat la lluita contra la desigualtat al centre de totes les pol\u00edtiques. El tercer principi era refor\u00e7ar el car\u00e0cter p\u00fablic i calia iniciar el proc\u00e9s de desprivatitzaci\u00f3 en tres hospitals amb un calendari. El quart principi era qualitat, aqu\u00ed hi ha cinc plans: el Pla de reforma de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, el PIAIS, el Pla de Salut Mental, el Pla Director d’Urg\u00e8ncies i Atenci\u00f3 continuada i el Pla d’Equipaments tecnol\u00f2gics. El cinqu\u00e8 \u00e9s recerca i \u00e9s el primer cop que hi ha un Pla de Recerca amb metodologia i fet per consens, el PERIS. El sis\u00e8 principi \u00e9s la diversitat i el set\u00e8 la transpar\u00e8ncia. Sobre aquest darrer estem a les primeres passes de l’auditoria que volem fer sobre quines derivacions i externalitzacions s’estan fent i per qu\u00e8.<\/p>\n
Per quan est\u00e0 previst l’informe?<\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 ens ocupar\u00e0 durant el pr\u00f2xim any, els resultats els hem de tenir cap a finals del 2016 o principis del 2017 i les conseq\u00fc\u00e8ncies de l’auditoria les anirem veient. Despr\u00e9s tamb\u00e9 tenim com a principis la participaci\u00f3 i la sostenibilitat. Per tant, el balan\u00e7 \u00e9s molt bo perqu\u00e8 de les mesures estrella de cada principi, moltes s’han fet i moltes estan ja en proc\u00e9s.<\/p>\n L’her\u00e8ncia de Boi Ruiz va deixar-li diversos temes que arrossegaven pol\u00e8mica. Un d’ells \u00e9s el del nou model de transport sanitari<\/a>, que va comen\u00e7ar a implantar-se al territori el 2015 i que ha aixecat queixes des de llavors en diferents punts. Vost\u00e8 va assegurar <\/a>que volia iniciar una \u00abnova etapa\u00bb i que per fer-ho s’haurien de fer \u00abajustos\u00bb al model implantat. Qu\u00e8 s’est\u00e0 fent o es pret\u00e9n fer en aquest sentit?<\/strong><\/p>\n Vam fer uns informes d’avaluaci\u00f3 dels tres primers mesos d’implantaci\u00f3 del nou model i despr\u00e9s vam prendre una decisi\u00f3 molt important, que era rellevar el director del Sistema d’Emerg\u00e8ncies M\u00e8diques (SEM) [El SEM \u00e9s l’ens p\u00fablic que gestiona tant el transport urgent com el no urgent]. La idea \u00e9s: el concurs va tenir alguns problemes i la implementaci\u00f3 tamb\u00e9. Qui ha de fer la correcci\u00f3 \u00e9s la direcci\u00f3 del SEM. En aquest sentit es va fer el relleu del director i es va obrir un concurs p\u00fablic per ocupar aquest c\u00e0rrec. Ara s’est\u00e0 fent el proc\u00e9s de selecci\u00f3 per\u00f2 els canvis que s’hagin de fer els far\u00e0 el nou director del SEM, no es faran des de la conselleria. S\u00ed que tenim algunes idees, per\u00f2, dels canvis que calen: cal redefinir alguns aspectes del nou model…<\/p>\n Aix\u00f2 qu\u00e8 vol dir?<\/strong><\/p>\n Ja vam dir que hi ha coses del nou model que s\u00f3n inquietants, com ara els canvis en els temps de resoluci\u00f3 de les emerg\u00e8ncies, que s\u00f3n molt aleatoris: hi ha territoris que tenien temps de resoluci\u00f3 dolents que han millorat, d’altres bons que han empitjorat…El que ens diu l’auditoria \u00e9s que el nou model ha tingut efectes molt arbitraris. Es tracta doncs d’homogene\u00eftzar els resultats. Entenem que hi ha coses del nou model, com els Vehicles d’Itervenci\u00f3 R\u00e0pida (VIR), que s’han d’ajustar territori per territori. Per\u00f2 en qualsevol cas aix\u00f2 \u00e9s feina del nou director del SEM.<\/p>\n Un altre tema que va caure-li a les mans era el VISC+, el projecte de cessi\u00f3 de dades sanit\u00e0ries amb finalitats de recerca que ha estat pol\u00e8mic pels q\u00fcestionaments des d’alguns sectors en termes \u00e8tics -si anaven a parar a mans de centres de recerca o empreses privades- i de protecci\u00f3 de dades. Vost\u00e8 ha fulminat el VISC<\/a>+ i ha iniciat un proc\u00e9s de consens de cara a un futur Big Data sanitari. Sembla que hi ha m\u00e9s consens?<\/strong><\/p>\n El VISC+ s’ha acabat s\u00ed. Estem molt contents perqu\u00e8 aquest tema s’havia polititzat molt i s’havia bloquejat quan la recerca necessita un Big Data. Tenim un consens absolut que va des de la CUP fins al PP passant per Junts pel S\u00ed. Aqu\u00ed agraeixo molt la feina que ha fet tamb\u00e9 Catalunya S\u00ed que Es Pot. Hem fet unes regles del joc amb les quals tothom pogu\u00e9s estar d’acord, que \u00e9s garantir el car\u00e0cter p\u00fablic del gestor i dels centres de recerca que faran \u00fas d’aquell programa: p\u00fablics o sense afany de lucre. El que estem fent \u00e9s fomentar la solidaritat de pacient a pacient: jo cedeixo les meves dades perqu\u00e8 la recerca trobi millors cures, cedeixo la meva hist\u00f2ria cl\u00ednica per ajudar als altres.<\/p>\n Tamb\u00e9 ha hagut d’agafar el repte de resoldre la prescripci\u00f3 infermera a Catalunya. Hi haur\u00e0 aviat un decret que reguli la prescripci\u00f3 infermera?<\/strong><\/p>\n Tenim un preacord molt bo amb els col\u00b7legis d’infermeria i era important construint tamb\u00e9 un consens amb els metges. Estem treballant aquest tema al ritme previst per\u00f2 en qualsevol cas les bases s\u00f3n clares: el treball de prescripci\u00f3 el t\u00e9 el metge per\u00f2 en la mesura que treballa en equips assistencials on hi ha infermeres s’ha d’articular la prescripci\u00f3 des de la l\u00f2gica que es fa des d’un equip. S’ha de garantir que les infermeres tenen coneixement dels protocols i per aix\u00f2 parlem de prescripci\u00f3 col\u00b7laborativa en el marc d’uns protocols. Les infermeres han de poder per tant aprofitar aquest marge d’acord amb els protocols.<\/p>\n Les retallades pressupost\u00e0ries en m\u00e9s de 1.300 milions d’euros en sanitat en els darrers cinc anys <\/a>han sacsejat el sistema i ha afegit m\u00e9s pressi\u00f3 als professionals. Quin sistema ens han deixat les retallades dels darrers anys?<\/strong><\/p>\n El pressupost important en salut \u00e9s la despesa executada perqu\u00e8 el de salut, per definici\u00f3, \u00e9s un pressupost que t\u00e9 una desviaci\u00f3 estructural per naturalesa, \u00e9s a dir, una previsibilitat inferior. Pots planificar millor, per exemple, la despesa educativa que la despesa en salut. Aix\u00f2 fa que el pressupost que figura quan s’aproven els comptes i el pressupost executat [el que s’ha gastat] sigui diferent. Si ens fixem en el pressupost executat, l’any 2010 va ser de 10.380 milions d’euros, la xifra m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria del departament de Salut. El segon m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria \u00e9s el de l’any 2008 i el 2016. El 2008 \u00e9s de 9.794 milions i el pressupost d’enguany rondar\u00e0 els 9.780 milions.<\/p>\n Per\u00f2 quin sistema ha quedat despr\u00e9s de les retallades?<\/strong><\/p>\n Nom\u00e9s dic que quan parlem de retallades hem de situar les coses en els seus justos termes. El 2016 s’haur\u00e0 fet una despesa sanit\u00e0ria que ser\u00e0 dels quatre anys que s’ha gastat m\u00e9s diners de la hist\u00f2ria, aix\u00f2 \u00e9s el que s’ha de dir. El pressupost de Salut \u00e9s netament insuficient si mirem les necessitats que tenim a Catalunya, una cosa no treu l’altra. Per\u00f2 si ens fixem en la despesa executada no estem en m\u00e9s de 1.300 milions de difer\u00e8ncia. Per tant, no parlem m\u00e9s de la retallada de 1.500 milions perqu\u00e8 estem a 600 milions de difer\u00e8ncia dels pressupostos m\u00e9s grans. Dit aix\u00f2 voldr\u00edem que el pressupost creix\u00e9s molt per fer front a les llistes d’espera, pagar millor als metges i invertir. Aquests diners els generem per\u00f2 el problema \u00e9s el d\u00e8ficit fiscal. Catalunya t\u00e9 capacitat per finan\u00e7ar adequadament el seu sistema de salut si el finan\u00e7ament de la Generalitat fos just. Des d’un punt de vista de pa\u00eds, la sanitat p\u00fablica catalana \u00e9s perfectament sostenible. El problema \u00e9s que els recursos no els estem administrant nosaltres.<\/p>\n Un informe del Col\u00b7legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) alertava fa unes setmanes de l’augment de les males pr\u00e0ctiques contractuals<\/a> i en especial entre els joves, el col\u00b7lectiu en el qual hi ha m\u00e9s temporalitat.<\/strong><\/p>\n Nosaltres tenim informaci\u00f3 encara m\u00e9s detallada. El que explica l’informe ho coneixem per\u00f2 una part molt important de la precarietat t\u00e9 a veure amb el fet que durant cinc anys el govern central ha prohibit fer ofertes p\u00fabliques d’ocupaci\u00f3. Aix\u00f2 ha generat precarietat laboral a l’Institut Catal\u00e0 de la Salut (ICS) de manera molt generalitzada perqu\u00e8 el percentatge d’interinatge a l’ICS ha passat del 10% al 2010 al 30% en aquests moments. Aquest \u00e9s un dels problemes importants per\u00f2 aix\u00f2 ha estat conseq\u00fc\u00e8ncia del govern central.<\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 de les oposicions per\u00f2, el tipus de contracte que es fa a l’ICS no ve pas marcat des de Madrid, oi?<\/strong><\/p>\n S\u00ed s\u00ed, aix\u00f2 ve marcat des del govern central. El problema principal \u00e9s el creixement exponencial de l’interinatge: la gent es jubila i no pots substituir-los perqu\u00e8 no pots convocar places. L’altre problema s\u00f3n els falsos eventuals. En molts casos el que s’ha estat fent els \u00faltims anys \u00e9s un proc\u00e9s d’aplantillament i aix\u00f2 s’est\u00e0 fent.<\/p>\n Precisament sobre l’ICS, aquest diari va poder saber que l’exdirector gerent de l’ICS Pere Soley va reingressar a l’Hospital de Bellvitge<\/a> en una pla\u00e7a temporal que no va exercir.<\/strong><\/p>\n Aquesta persona es va reincorporar a la seva pla\u00e7a que \u00e9s el que toca. Quan una persona deixa de ser gerent de l’ICS es reincorpora a la seva pla\u00e7a de metge i des de la nova ger\u00e8ncia de l’ICS se li va fer un enc\u00e0rrec especial que ara no recordo quin era. Despr\u00e9s a aquesta persona se l’ha nomenat finalment gerent del Consorci Hospitalari de Vic. Per tant, aqu\u00ed no hi ha cap tipus d’irregularitat.<\/p>\n Encara que no exerc\u00eds com a facultatiu?<\/strong><\/p>\n Se li va fer un enc\u00e0rrec espec\u00edfic aprofitant la seva experi\u00e8ncia com a gerent. Ha estat complint amb aquest enc\u00e0rrec i aix\u00f2 va finalitzar en el moment que se li va demanar que s’incorpor\u00e9s com a gerent al Consorci Hospitalari de Vic.<\/p>\n Parlem dels pressupostos. La pr\u00f2rroga pressupost\u00e0ria significa que no es podr\u00e0 fer en la seva totalitat el pla de xoc per reduir les llistes d’espera.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, i es va dir sempre que estava subjecte a l’aprovaci\u00f3 de nous pressupostos.<\/p>\n Qu\u00e8 ha de saber la gent que \u00e9s en llista d’espera?<\/strong><\/p>\n Les llistes es mantindran igual, no es podran millorar perqu\u00e8 per fer-ho necessites m\u00e9s activitat, m\u00e9s professionals o m\u00e9s hores dels mateixos professionals i aix\u00f2 nom\u00e9s es podr\u00e0 fer quan tinguem nous pressupostos. Ara b\u00e9, el pla de millora de les llistes no nom\u00e9s buscava reduir els temps d’espera, tamb\u00e9 buscava m\u00e9s coses que no depenen del pressupost i aquestes es mantenen: una gesti\u00f3 proactiva de les llistes per avisar el Servei Catal\u00e0 de la Salut (CatSalut), fer una gesti\u00f3 de les cues on es tingui en compte la gent que hi porta molt temps. Encara que cl\u00ednicament no siguin prioritaris, ho han de ser. Tamb\u00e9 hi ha una mesura molt important que era empoderar l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria donant als metges de prim\u00e0ria la capacitat per gestionar l’agenda de l’especialista. Ara el metge de prim\u00e0ria, que \u00e9s qui coneix amb m\u00e9s detall la situaci\u00f3, ser\u00e0 qui decideix primer quin pacient \u00e9s m\u00e9s prioritari.<\/p>\n Aix\u00f2 ja s’est\u00e0 fent?<\/strong><\/p>\n Est\u00e0 en proc\u00e9s d’implementaci\u00f3. Ho est\u00e0 fent el CatSalut.<\/p>\n El comprom\u00eds tamb\u00e9 \u00e9s complir amb els terminis de refer\u00e8ncia i garantia per algunes intervencions quir\u00fargiques, terminis que no sempre es compleixen.<\/strong><\/p>\n Els temps garantits es compleixen tots. Hi ha 27 procediments quir\u00fargics amb temps garantit, la resta tenen temps de refer\u00e8ncia. El temps de refer\u00e8ncia no es compleix de manera sistem\u00e0tica per\u00f2 \u00e9s un temps de refer\u00e8ncia. Els de garantia s\u00f3n temps per procediments greus i dels 27, en 26 estem complint gaireb\u00e9 en tots en un 99%. Nom\u00e9s en el cas de pr\u00f2tesi de genoll el compliment \u00e9s del 65%.<\/p>\n El Pla de Salut 2016-2020 inclou, entre les diferents accions el desenvolupament del Pla Director d’Urg\u00e8ncies. Qu\u00e8 implica aquest pla? <\/strong><\/p>\n El presentarem a la tardor. S’est\u00e0 discutint ara per\u00f2 el que vol el pla \u00e9s donar coher\u00e8ncia a una s\u00e8rie de dispositius assistencials. L’atenci\u00f3 s’ha de pensar de manera sist\u00e8mica.<\/p>\n Comptaran les urg\u00e8ncies amb m\u00e9s professionals?<\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 s\u00f3n decisions que no s’han pres. Hi ha un comit\u00e8 d’experts coordinat pel Xavier Jim\u00e9nez que est\u00e0 en aquests moments veient els casos de bones pr\u00e0ctiques, perqu\u00e8 a Catalunya tenim casos d’urg\u00e8ncies hospital\u00e0ries que funcionen molt b\u00e9 i d’altres que tenen problemes, m\u00e9s estructurals. Can Ruti, Sant Pau, Bellvitge…hi ha molts casos de bones pr\u00e0ctiques. Per tant s’ha de treballar i analitzar el que es fa b\u00e9.<\/p>\n Aquests exemples contrastarien per exemple amb les urg\u00e8ncies de l’Hospital Vall d’Hebron<\/a>?<\/strong><\/p>\n Vall d’Hebron est\u00e0 fent millores importants per\u00f2 t\u00e9 limitacions estructurals, el Cl\u00ednic tamb\u00e9. Ara a l’Hospital del Mar per exemple estem construint les noves urg\u00e8ncies i seran un canvi espectacular quan s’acabin. Tamb\u00e9 ara s’inicia la construcci\u00f3 de les noves urg\u00e8ncies de l’Hospital Josep Trueta per\u00f2 diguem-ho tot: el proc\u00e9s de construcci\u00f3 i substituci\u00f3 dura dos anys i no \u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n Ara que menciona l’Hospital del Mar, sobre els estatuts del Parc Salut Mar,<\/a> garantiran que no es far\u00e0 activitat privada? <\/strong><\/p>\n Es regular\u00e0 l’activitat, que ara mateix est\u00e0 en indeterminaci\u00f3 legal. Sobre l’activitat privada en centres p\u00fablics \u00e9s evident que genera riscos des del punt de vista de l’\u00e8tica i de l’equitat del sistema i la regulaci\u00f3 ha de servir precisament per eliminar aquests riscos. No hi pot haver un transvasament del que entra per la porta p\u00fablica i el que entra per la porta privada. Ni pots enviar una persona que entra per la porta privada a fer-se una prova diagn\u00f2stica a la llista p\u00fablica ni a l’inrev\u00e9s.<\/p>\n Barnacl\u00ednic, el bra\u00e7 privat que opera a l’Hospital Cl\u00ednic \u00e9s l’exemple d’aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n S’ha de regular b\u00e9 i sempre amb el focus posat en bons dict\u00e0mens. Hi ha un dictamen de la Fundaci\u00f3 Gr\u00edfols i un dictamen del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progr\u00e9s del Sistema Sanitari <\/span>(CASOST). I all\u00e0 ho expliquen molt b\u00e9: l’activitat privada \u00e9s un mecanisme de finan\u00e7ament complementari de centres p\u00fablics que si avui traiem qui patir\u00e0 en molts centres s\u00f3n els treballadors. Hi ha molts centres que no hi poden renunciar. Despr\u00e9s tamb\u00e9 \u00e9s veritat que en alguna mesura redueixen el temps de llista d’espera p\u00fablica. Per tant, hi ha avantatges i hi ha riscos i el que hem de fer \u00e9s reformular-ho de tal manera que preservem els avantatges pel sistema p\u00fablic i puguem pagar millors als treballadors i reduir les llistes d’espera i d’altra banda inhibir-nos dels riscos que alg\u00fa pel fet de pagar sembla que hagi de tenir m\u00e9s drets que el qui no paga. Aix\u00f2 tampoc no pot ser de cap manera.<\/p>\n S’havia parlat de traslladar f\u00edsicament Barnacl\u00ednic. S’acabar\u00e0 fent?<\/strong><\/p>\n Pot ser una conseq\u00fc\u00e8ncia de la regulaci\u00f3. Si estem parlant de separar les dues llistes el que s’ha de fer \u00e9s separar f\u00edsicament perqu\u00e8 estigui m\u00e9s diferenciat. Hi ha avui centres hospitalaris que ho tenen f\u00edsicament separat. \u00c9s el cas, per exemple de Manresa, i aix\u00f2 facilita que la llista p\u00fablica i la privada no es contaminin.<\/p>\n A mitjans d’agost est\u00e0 previst que activitat que fins ara assumia la Cl\u00ednica del Vall\u00e8s -privada amb afany de lucre del grup Quir\u00f3nSalud- derivada de l’Hospital Parc Taul\u00ed -p\u00fablic- retorni al Taul\u00ed i tamb\u00e9 al Consorci Hospitalari de Terrassa.<\/a> Com es far\u00e0 el trasp\u00e0s?<\/strong><\/p>\n S’ha estat negociant des de fa molts mesos amb els comit\u00e8s d’empresa, amb qui ens estem reunint de manera permanent aix\u00ed com amb la direcci\u00f3 de la Cl\u00ednica del Vall\u00e8s, la del Parc Taul\u00ed i tamb\u00e9 la del consorci. Ens estem reunint amb les tres parts dels hospitals afectats perqu\u00e8 es pugui fer sense cap acomiadament, i aix\u00ed ser\u00e0, i sense cap afectaci\u00f3 pels pacients. L’activitat ha de continuar encara que es traslladi i es far\u00e0 estalviant recursos pel pressupost p\u00fablic. Contra el que s’ha estat repetint, l’activitat que s’ha estat fent a la cl\u00ednica del vall\u00e8s sortir\u00e0 m\u00e9s econ\u00f2mica al Taul\u00ed i a Terrassa. Per tant, no nom\u00e9s enfortim el car\u00e0cter p\u00fablic del sistema sense perjudicar els treballadors sin\u00f3 que tamb\u00e9 estalviem recursos p\u00fablics.<\/p>\n Si suposa un estalvi econ\u00f2mic, per qu\u00e8 s’havia derivat activitat a una cl\u00ednica privada amb afany de lucre<\/a>?<\/strong><\/p>\n Jo no hi era, per tant, no jutjo el passat. La tarifa d’un hospital \u00e9s diferent de l’altre per\u00f2 el cost de l’activitat no es determina a la tarifa. La tarifa del Taul\u00ed \u00e9s m\u00e9s cara que la de la Cl\u00ednica del Vall\u00e8s per\u00f2 \u00e9s la tarifa mitja de l’activitat que fa el Parc Taul\u00ed, no tens una tarifa per activitat, per dir-ho en llenguatge col\u00b7loquial. Per tant, quan alg\u00fa diu que fer l’activitat al Taul\u00ed ser\u00e0 m\u00e9s car que a la Cl\u00ednica del Vall\u00e8s s’est\u00e0 confonent molt i vol dir que no ent\u00e9n com funciona el sistema. Per tant, una cosa \u00e9s el cost de l’activitat i l’altra \u00e9s la tarifa. Aqu\u00ed el que hem de comparar \u00e9s que costa una activitat X al Taul\u00ed i qu\u00e8 costa aquesta mateixa activitat a la Cl\u00ednica del Vall\u00e8s. Ara, a m\u00e9s d’enfortir el car\u00e0cter p\u00fablic del sistema tamb\u00e9 estalviem diners.<\/p>\n Qu\u00e8 passa amb els altres centres que tamb\u00e9 tenen afany de lucre i que tanmateix formen part de la xarxa d’atenci\u00f3 p\u00fablica, com la Cl\u00ednica Girona, l’Hospital Universitari Sagrat Cor o la Cl\u00ednica de Ponent?<\/strong><\/p>\n Nosaltres apliquem el principi de prefer\u00e8ncia de la Llei d’ordenaci\u00f3 sanit\u00e0ria de Catalunya (LOSC)<\/span>, que diu que els prove\u00efdors p\u00fablics tenen prefer\u00e8ncia davants els privats. La LOSC diu: he d’escoltar-me els prove\u00efdors privats quan els necessiti. Al Vall\u00e8s els necessito? No, perqu\u00e8 el Taul\u00ed tenia capacitat disponible, llits i quir\u00f2fans…<\/p>\n Tancats.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, per obrir. El mateix amb el Consorci Sanitari de Terrassa. Per tant, no necessito contractar cl\u00edniques privades. \u00c9s el cas de Girona i de Lleida? No, perqu\u00e8 cada regi\u00f3 sanit\u00e0ria t\u00e9 la situaci\u00f3 que t\u00e9. Avui l’Hospital Josep Trueta no podria absorbir l’activitat que fa la Cl\u00ednica de Girona i l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida no podria assumir l’activitat de la Cl\u00ednica de Ponent. Si augment\u00e9s la capacitat dels hospitals p\u00fablics ja ho veur\u00edem per\u00f2 la situaci\u00f3 en cada regi\u00f3 \u00e9s la que \u00e9s. Aix\u00ed com \u00e9s evident que al Vall\u00e8s no ens calia contractar activitat privada, no es pot dir el mateix de Girona i Lleida. El Sagrat Cor \u00e9s un cas a part. \u00c9s un hospital que seguir\u00e0 formant part de la xarxa, la pregunta no \u00e9s si el contracto o no el contracto, \u00e9s si aquest hospital el gestiona un prove\u00efdor privat o un p\u00fablic. Si hi ha la possibilitat que l’acabi gestionant un prove\u00efdor p\u00fablic, d’acord amb el principi de la LOSC, es faria.<\/p>\n![\"El](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/Comin-Conseller-Salut-Generalitat-Catalunya_EDIIMA20160722_0149_1-1024x684.jpg\")
<\/a>![\"Com\u00edn](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/20160720_Toni_Comin_Conceller_Salut_0084-1024x684.jpg\")
<\/a>![\"Com\u00edn](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/Comin-Conseller-Salut-Generalitat-Catalunya_EDIIMA20160722_0147_1-1024x684.jpg\")
<\/a>