{"id":10213,"date":"2016-07-26T07:24:45","date_gmt":"2016-07-26T06:24:45","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=10213"},"modified":"2016-07-26T07:24:45","modified_gmt":"2016-07-26T06:24:45","slug":"la-comercialitzacio-del-cancer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/07\/26\/la-comercialitzacio-del-cancer\/","title":{"rendered":"La comercialitzaci\u00f3 del c\u00e0ncer"},"content":{"rendered":"

Per a qu\u00e8 serveix la publicitat directa al p\u00fablic d’un hospital oncol\u00f2gic? Dir que pret\u00e9n educar al p\u00fablic, informar sobre les opcions terap\u00e8utiques i reduir l’estigma del c\u00e0ncer \u00e9s caminar per les branques i defugir el fons de la q\u00fcesti\u00f3. La publicitat est\u00e0 a les ant\u00edpodes de l’educaci\u00f3 i la informaci\u00f3 objectiva. Tant si es tracta d’un cotxe com d’una prova oncol\u00f2gica, el que pret\u00e9n \u00e9s crear marca i augmentar la demanda. Als Estats Units, segons revela una recent an\u00e0lisi publicada a JAMA Internal Medicine<\/a>, els 890 hospitals oncol\u00f2gics analitzats es van gastar el 2014 almenys 173 milions de d\u00f2lars en publicitat. Tal com sospitaven els autors, els centres amb \u00e0nim de lucre van ser els que m\u00e9s van gastar. Per\u00f2 cal dir que el MD Anderson i el Memorial Sloan Kettering, tots dos vinculats a l’Institut Nacional del C\u00e0ncer (NCI), figuren als llocs dos i tres de la llista de m\u00e9s despesa publicit\u00e0ria.<\/p>\n

La despesa en publicitat no t\u00e9 res a veure amb la qualitat de l’assist\u00e8ncia o de la informaci\u00f3 que reben els pacients. Per\u00f2 s\u00ed que pot contribuir a crear falses expectatives, augmentar la demanda de proves i tractaments innecessaris, deteriorar la relaci\u00f3 entre el pacient i el seu metge, confondre als malalts m\u00e9s vulnerables i augmentar els costos. Per aix\u00f2, la publicitat directa al consumidor sobre tractaments est\u00e0 prohibida a gaireb\u00e9 tot el m\u00f3n. Estats Units i Nova Zelanda s\u00f3n les dues \u00faniques excepcions a l’OCDE (el club dels 34 pa\u00efsos m\u00e9s rics del m\u00f3n), a m\u00e9s de Brasil. A la resta del m\u00f3n, es considera que la publicitat no \u00e9s una via adequada per informar al pacient sobre els beneficis i riscos dels medicaments i les intervencions m\u00e8diques.<\/p>\n

La publicitat sol utilitzar termes inconcrets i qualitatius en comptes de nombres per ressaltar els beneficis d’una intervenci\u00f3 m\u00e8dica, alhora que recorre a missatges emocionals, segons va mostrar un cl\u00e0ssic estudi del grup de Steven Woloshin<\/a>. El text d’un anunci del Sloan Kettering Cancer Center de Nova York publicat a The New York Times \u00e9s molt il\u00b7lustratiu: \u00abPrimers signes del c\u00e0ncer de c\u00f2lon: Sentir-se b\u00e9. Tenir bon apetit. Tenir nom\u00e9s 50 anys\u00bb. Quin \u00e9s el missatge? Com expliquen Steven Woloshin i Lisa Schwartz en el llibre Bioestad\u00edstica per a periodistes i comunicadors<\/a> (desc\u00e0rrega gratu\u00efta amb registre previ), \u00abaquest anunci no presenta fets sin\u00f3 por. Et diu que tinguis por, que encara que et sentis sa pots tenir c\u00e0ncer de c\u00f2lon\u00bb. A m\u00e9s, \u00ab\u00e9s molt exagerat\u00bb, ja que nom\u00e9s 3 de cada 1.000 persones de 50 anys tindran c\u00e0ncer de c\u00f2lon en els propers 10 anys.<\/p>\n

Els missatges publicitaris solen ser esbiaixats i emocionals. I aix\u00f2, en l’\u00e0mbit de la salut, pot ser molt perill\u00f3s, doncs, per prendre decisions sobre les intervencions m\u00e8diques, cal tenir molt clars els n\u00fameros que informen dels riscos i els beneficis. La prohibici\u00f3 de la publicitat directa sobre medicaments ens defensa d’aquests missatges interessats, per\u00f2 hi ha molts altres canals de \u00abpublicitat\u00bb indirecta, procedent de les associacions m\u00e8diques o d’altres fonts, a m\u00e9s de la informaci\u00f3 period\u00edstica esbiaixada i de baixa qualitat. Cal ser molt ingenu per ignorar que l’oncologia \u00e9s un gran negoci amb infinitat d’interessos, ja que gaireb\u00e9 la meitat de les persones patir\u00e0 algun tipus de c\u00e0ncer al llarg de la vida. La prevenci\u00f3 i el tractament del c\u00e0ncer ofereixen cada vegada millors resultats, per\u00f2 tamb\u00e9 es realitzen molts tractaments i proves innecessaris. Posar-nos fora de perill de tota la \u00abpublicitat\u00bb indirecta que augmenta la despesa i la demanda d’intervencions innecess\u00e0ries no \u00e9s nom\u00e9s responsabilitat dels metges. Els ciutadans hem de desenvolupar un saludable escepticisme per defensar-nos dels venedors de por i d’esperances infundades.<\/p>\n

\n
\n
\n

Aquest text \u00e9s una columna publicada originalment als webs d\u2019IntraMed<\/a> i la Fundaci\u00f3 Esteve<\/a>.<\/em><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per a qu\u00e8 serveix la publicitat directa al p\u00fablic d’un hospital oncol\u00f2gic? Dir que pret\u00e9n educar al p\u00fablic, informar sobre les opcions terap\u00e8utiques i reduir l’estigma del c\u00e0ncer \u00e9s caminar per les branques i defugir el fons de la q\u00fcesti\u00f3. La publicitat est\u00e0 a les ant\u00edpodes de l’educaci\u00f3 i la informaci\u00f3 objectiva. Tant si es […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[],"class_list":["post-10213","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-dret-a-la-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10213","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10213"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10213\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10213"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10213"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10213"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}