A partir dels 80 el material que es feia servir als hospitals ja era d’un sol \u00fas i a partir del 90 les transfusions ja eren segures. \u00abLa majoria dels infectats van fer-ho en la d\u00e8cada dels setanta i ara alguns ja tenen evoluci\u00f3 a cirrosis. S’ha de considerar que les persones que han rebut transfusions o productes sanguinis [abans dels 90] s\u00f3n poblaci\u00f3 de risc i s’hauria de veure si han estat en contacte o no amb el virus\u00bb, explica aquesta doctora que ha dedicat mitja vida a les hepatitis. En aquest sentit Pedro Santamar\u00eda coincideix que la sanitat p\u00fablica hauria de fer un seguiment de les persones que poden haver-se infectat. \u00abEl parlament escoc\u00e8s va crear un ministeri espec\u00edfic per fer aquest seguiment, per exemple\u00bb, comenta Casanovas.<\/p>\n
Segons dades de l’ASSCAT, s’estima que a Espanya unes 700.000 persones estan afectades pel VHC per\u00f2 entre un 65 i un 75% desconeixen que estan infectades ja que el virus no sol presentar s\u00edmptomes evidents durant anys.<\/p>\n En Pedro va assabentar-se que tenia el virus ‘no A no B’ -que despr\u00e9s es diria C- al cap d’un any de la transfusi\u00f3. Per\u00f2, com diu ell, se’n va assabentar per una s\u00e8rie de casualitats i no perqu\u00e8 ning\u00fa l’inform\u00e9s del risc. \u00abTenia una s\u00e8rie de descompensacions per\u00f2 creia que era una diabetis ja que els s\u00edmptomes eren similars i la meva mare l’havia tingut. Va ser llavors quan en acudir als metges van veure que havia quedat infectat d’un virus\u00bb, relata. A partir del 90 li van confirmar que el virus que tenia era el C i va iniciar un recorregut cl\u00ednic que defineix com \u00abllarg i bastant complicat\u00bb.<\/p>\n L’aven\u00e7 en el tractament<\/strong><\/p>\n No existeix cap vacuna contra el VHC per\u00f2 la ter\u00e0pia per curar la malaltia ha evolucionat molt en els darrers anys amb l’arribada de nous f\u00e0rmacs orals que s\u00f3n molt efica\u00e7os i permeten tractaments d’entre dos i sis mesos de durada.<\/p>\n En Pedro ha hagut de passar per quatre tractaments diferents: des d’injectar-se interferon l’any 91 -no li va baixar la c\u00e0rrega viral i a m\u00e9s li produ\u00efa efectes secundaris- fins al darrer tractament, que va fer fa un any i mig i que consistia en medicar-se amb antivirals d’acci\u00f3 directa. Aquests f\u00e0rmacs actuen directament sobre el VHC i no nom\u00e9s sobre la resposta immunit\u00e0ria de la persona infectada. Com diu la doctora Casanova, actuen com una \u00abdiana\u00bb.<\/p>\n Gr\u00e0cies al darrer tractament en Pedro va curar-se definitivament -la curaci\u00f3 s’ent\u00e9n quan la c\u00e0rrega viral \u00e9s indetectable durant la ter\u00e0pia i les dotze setmanes seg\u00fcents- i ara \u00e9s una persona lliure de VHC. Amb tot, un dels problemes principals \u00e9s l’acc\u00e9s al tractament.<\/a> \u00abEls laboratoris han posat preus astron\u00f2mics<\/a> i l’Estat no es pot fer c\u00e0rrec de tots els casos\u00bb, lamenta la doctora, que tamb\u00e9 reconeix que caldrien m\u00e9s professionals especialistes per agilitzar el ritme de tractaments i que \u00ables hepatitis mai han estat una prioritat\u00bb pels responsables p\u00fablics. \u00abLes farmac\u00e8utiques tenen m\u00e9s poder que els governs\u00bb, critica en Pedro.<\/p>\n![\"En](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/1U1A8469-edit-baixa.jpg\")
<\/a>