Un nou terme ha aparegut de sobte en els mitjans de comunicaci\u00f3, es tracta d’un neologisme alemany que parteix de la paraula Amok, d’origen malaisi, que significa \u00abllan\u00e7ar-se furiosament a la batalla\u00bb. La paraula va ser incorporada al llenguatge psiqui\u00e0tric pel doctor Westermeyer, psiquiatre nordameric\u00e0, l’any 1972, per significar una s\u00edndrome consistent en una sobtada i espont\u00e0nia eclosi\u00f3 de r\u00e0bia salvatge que feia que la persona afectada es pos\u00e9s a c\u00f3rrer furiosament, armada amb un ganivet i ataqu\u00e9s, fer\u00eds o mat\u00e9s indiscriminadament els homes i animals que es trob\u00e9s al seu pas fins que alg\u00fa el pogu\u00e9s immobilitzar o fins que se su\u00efcid\u00e9s. Westermeyer va comunicar un promig de deu v\u00edctimes en aquesta situaci\u00f3 i va afegir que l’atac homicida anava precedit en general d’un per\u00edode de preocupaci\u00f3 i depressi\u00f3 moderada. Despr\u00e9s de l’atac, la persona quedava exhausta, amb una amn\u00e8sia completa i, eventualment, acabava su\u00efcidant-se.<\/p>\n
Els tractats de psiquiatria aclareixen que el trastorn es limita quasi exclusivament als habitants de Mal\u00e0isia per\u00f2 tamb\u00e9 s’ha trobat en certes regions de l’\u00c0frica i en d’altres cultures tropicals. Els mateixos tractats afegeixen que l’amok va passar, a partir de 1920, a ser una malaltia molt rara associada a estats t\u00f2xics aguts i tamb\u00e9 a les psicosis delirants cr\u00f2niques. De fet, en l’actualitat, l’amok es manifesta quasi exclusivament en pacients amb trastorns mentals greus.<\/p>\n
Dit aix\u00f2 sembla clar que el cas de Ni\u00e7a o el de Munic no responen a la tipologia de l’amok ja que ambd\u00f3s casos varen anar precedits d’una planificaci\u00f3, d’un any en el segon cas. La premsa ha explicat que David S. va comen\u00e7ar a redactar un manifest en qu\u00e8 planificava el seu atac. Un any preparant i uns minuts executant el pla concebut. Per tant, la paraula amok no t\u00e9 cap mena de justificaci\u00f3. Per\u00f2, qu\u00e8 dir de la suposada depressi\u00f3?<\/p>\n
Les classificacions internacionals dels trastorns mentals, el DSM (Manual Diagn\u00f2stic i Estad\u00edstic dels Trastorns Mentals, elaborat per l’Associaci\u00f3 Americana de Psiquiatria) i la CIE, elaborada per l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, estableixen que el malalt afectat d’un estat depressiu major presenta, entre d’altres, els seg\u00fcents s\u00edmptomes: estat d’\u00e0nim depressiu la major part del dia, quasi cada dia; disminuci\u00f3 acusada de l’inter\u00e8s o de la capacitat pel plaer en totes o quasi totes les activitats, la major part del dia, quasi cada dia; insomni o hipers\u00f2mnia quasi cada dia; agitaci\u00f3 o alentiment psicomotors quasi cada dia; fatiga o p\u00e8rdua d’energia cada dia; sentiments d’inutilitat o de culpa excessius o poc apropiats; disminuci\u00f3 de la capacitat per pensar o concentrar-se, o indecisi\u00f3, quasi cada dia i pensaments recurrents de mort, ideaci\u00f3 su\u00efcida recurrent sense un pla espec\u00edfic.<\/p>\n
La pregunta sorgeix immediatament: els assassins de Ni\u00e7a i de Munic presentaven algun o alguns dels esmentats s\u00edmptomes? Llevat de la ideaci\u00f3 su\u00efcida, no comprovada, no sembla que cap dels dos homes tingu\u00e9s cap mena de s\u00edmptoma compatible amb depressi\u00f3. En canvi, s’ha informat que David S. patia \u00abf\u00f2bies socials\u00bb i que el 2012 va ser v\u00edctima d’un assetjament escolar, per\u00f2 la f\u00f2bia social no \u00e9s un s\u00edmptoma de depressi\u00f3. El que s\u00ed que va ser compartit d’una manera for\u00e7a clara tant en el cas de Mohamed L. com en el de David S., \u00e9s que all\u00f2 que els va portar a cometre els assassinats, va ser l’odi, un odi de tal magnitud que el risc de perdre la pr\u00f2pia vida no va tenir cap pes en el moment de perpetrar els actes mort\u00edfers.<\/p>\n
Fa ja molts anys, Sigmund Freud va descobrir que l’\u00e9sser hum\u00e0 no est\u00e0 mogut solament per les pulsions d’Eros que busquen el plaer, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la pulsi\u00f3 de mort que, m\u00e9s enll\u00e0 del plaer, obt\u00e9 la satisfacci\u00f3 en el dolor i en el mal. Es tracta d’una satisfacci\u00f3 que no \u00e9s \u00fatil al subjecte, sin\u00f3 que el fa patir. Per\u00f2, quan aquest gaudi dolent i in\u00fatil, que s’endinsa en el m\u00e9s \u00edntim del subjecte, es traspassa als altres, ens trobem amb la maldat. Aquesta \u00e9s la vessant cl\u00ednica, psicopatol\u00f2gica, dels assassinats perpetrats a Ni\u00e7a i a Munic, uns crims comesos per persones no vinculades a cap organitzaci\u00f3 terrorista, uns amoklaufs que ni eren amoks ni eren depressius.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un nou terme ha aparegut de sobte en els mitjans de comunicaci\u00f3, es tracta d’un neologisme alemany que parteix de la paraula Amok, d’origen malaisi, que significa \u00abllan\u00e7ar-se furiosament a la batalla\u00bb. La paraula va ser incorporada al llenguatge psiqui\u00e0tric pel doctor Westermeyer, psiquiatre nordameric\u00e0, l’any 1972, per significar una s\u00edndrome consistent en una sobtada […]<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2045,1529,51,314,53],"class_list":["post-10254","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-factor-huma","tag-amok","tag-atemptats","tag-depressio","tag-psiquiatria","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10254","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10254"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10254\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10254"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10254"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10254"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}