Les pr\u00f2ximes quatre columnes Illich, estaran dedicades a comentar els pros i els contres de la medicina p\u00fablica i de la medicina privada. Es tracta d’organitzar el debat al voltant de fets i dades m\u00e9s que d’esperonar una pol\u00e8mica en termes ideol\u00f2gics. El que escriu, ha dedicat 40 anys del seu exercici professional a la medicina p\u00fablica i els \u00faltims 20 els ha compartit amb la medicina privada; \u00e9s a dir, considera que pot escriure amb coneixement de causa sobre les dues formes d’exercir la medicina al nostre entorn.<\/p>\n
A la columna d’avui ens referirem als punts febles de la medicina exercida de forma privada, \u00e9s a dir, sufragada pel ciutad\u00e0-pacient ja sigui a trav\u00e9s d’una m\u00fatua asseguradora o mitjan\u00e7ant pagament directe pels serveis obtinguts.<\/p>\n
Naturalment, el primer inconvenient que\u00a0troba qualsevol ciutad\u00e0 a la medicina privada \u00e9s que t\u00e9 un cost que, per moderat que sigui, suposa sempre un esfor\u00e7, especialment per als milions de treballadors els salaris no arriben ni als mil euros. La medicina privada treballa, doncs, sobre el pressupost de la desigualtat que, malauradament, no ha parat de cr\u00e9ixer al llarg de l’\u00faltima d\u00e8cada.
\nQuan acudim a un metge en r\u00e8gim privat, hem d’estar segurs que coneix b\u00e9 la nostra malaltia i, en cas que sigui necess\u00e0ria una intervenci\u00f3, que sigui destre i tingui prou pr\u00e0ctica. \u00c9s dif\u00edcil estar sempre segur d’aix\u00f2. El metge que treballa privadament no fa lletjos a res i pot embarcar-se en aventures pel fet que cobrar\u00e0 per pacient visitat o operat. Les coses poden posar-se pitjor quan es tracta d’un cirurgi\u00e0 que encara que poc h\u00e0bil en una determinada intervenci\u00f3 la dur\u00e0 a terme per no perdre al pacient. Els professionals que exerceixen en el nostre entorn la medicina privada s\u00f3n poc proclius a remetre el pacient a un facultatiu amb millor capacitat de resoldre el problema que planteja el pacient. Aix\u00f2 suposa sovint un risc que la majoria d’usuaris desconeix.<\/p>\n
\u00c9s probable que pacients que serien tractats de forma A a la medicina p\u00fablica ho siguin de forma B, a la privada. Qu\u00e8 vull dir amb aix\u00f2? Que en la medicina privada solen oferir-se tractaments m\u00e9s costosos (per al pacient, per descomptat) amb l’ham que s\u00f3n m\u00e9s efica\u00e7os. \u00c9s m\u00e9s, poden oferir-se fins i tot proves o tractaments sense cap base cient\u00edfica. Sens dubte, es realitzen m\u00e9s intervencions quir\u00fargiques de les necess\u00e0ries en un r\u00e8gim privat b\u00e9 perqu\u00e8 el cirurgi\u00e0 aprofita quan el client se li acosta b\u00e9 perqu\u00e8 el centre on treballa cobra per acte m\u00e8dic. A It\u00e0lia on els serveis quir\u00fargics cobren per acte m\u00e8dic o a Alemanya, on impera un r\u00e8gim de mutualitats, s’operen tres vegades m\u00e9s pacients de malalties de la tiroide que a Espanya. Al meu entendre, aix\u00f2 es deu fonamentalment al r\u00e8gim de finan\u00e7ament privat o semiprivat que regeix en aquests pa\u00efsos. Quan es cobra per acte m\u00e8dic, el reflex natural dels metges \u00e9s sobrediagnosticar i sobretractar. Alguns lectors es quedaran bocabadats en assabentar-se de fins a quin punt el sistema de finan\u00e7ament t\u00e9 influ\u00e8ncia en decisions que aparentment nom\u00e9s haurien de tenir un condicionament cient\u00edfic. M’he guanyat certa reputaci\u00f3 en emissi\u00f3 de segones opinions i quedarien vost\u00e8s astorats de les vegades que he recomanat als pacients que estaven ja apuntats a la llista d’algun cirurgi\u00e0 privat que es desapuntessin ja que\u00a0no obtindrien cap benefici de la intervenci\u00f3 i, qui sap, si podrien fins i tot sortir-ne perjudicats.<\/p>\n
Sovint, cirurgians que operen en centres p\u00fablics i privats, exerceixen de forma diferent. El cas m\u00e9s evident, \u00e9s el del cirurgi\u00e0 que en un centre p\u00fablic opera una subespecialitat concreta per\u00f2 que privadament \u00abopera de tot\u00bb. Si vost\u00e8, lector, s’opera amb un cirurgi\u00e0 d’aquestes caracter\u00edstiques asseguri’s\u00a0que \u00e9s competent en \u00e0rees en qu\u00e8 no exerceix habitualment. Un exemple: JD, un home de 72 anys, mai s’hauria operat de c\u00e0ncer de recte pel cirurgi\u00e0 que va escollir en la medicina privada si hagu\u00e9s estat intervingut en el servei on aquest mateix cirurgi\u00e0 treballa en la medicina p\u00fablica. Les coses li van anar\u00a0molt malament: peritonitis postoperat\u00f2ria, reoperaci\u00f3 urgent, tres setmanes a la UCI entre aqu\u00ed i all\u00e0, per acabar amb un anus contra natura que ja veurem si alguna vegada li\u00a0desmunten.<\/p>\n
Hi ha un cert grau de corrupci\u00f3 en la medicina privada que ha escapat al magn\u00edfic llibre de Baltasar Garz\u00f3n sobre aquest assumpte (El Fango<\/em>, Ed. Debate) que, per a molts -equivocadament- t\u00e9 nom\u00e9s a veure amb la pol\u00edtica o el dopatge en l’esport. La corrupci\u00f3 est\u00e0 bastant estesa en l’\u00e0mbit sanitari i es d\u00f3na sota tres formes ben conegudes: el suborn de la ind\u00fastria (disfressat com a formaci\u00f3 continuada, promoci\u00f3 de la innovaci\u00f3 o eufemismes per l’estil), la facturaci\u00f3 fraudulenta a m\u00fatues i pacients, i la dicotomia. Aquesta \u00faltima \u00e9s de les m\u00e9s sagnants en medicina privada i una de les que m\u00e9s credibilitat li resta: el metge internista envia el pacient a operar-se amb un cirurgi\u00e0 en concret perqu\u00e8, a canvi, el cirurgi\u00e0 li far\u00e0 arribar una comissi\u00f3. Ho entenen, no?<\/p>\n La medicina privada, com qualsevol altra empresa amb \u00e0nim de lucre, tendeix per la seva pr\u00f2pia naturalesa a incrementar beneficis i reduir despeses. Es corre, doncs, el risc que aix\u00f2 impacti sobre la seguretat i el tractament excessiu. A tall d’exemple: la mortalitat materna a USA \u00e9s sis o set vegades m\u00e9s elevada que a Espanya. No \u00e9s una broma. La sanitat com a negoci t\u00e9 aix\u00ed mateix impacte sobre els salaris del personal sanitari que treballa com a assalariat en els centres privats: metges de gu\u00e0rdia mal pagats i de formaci\u00f3 dubtosa, esc\u00e0s suport administratiu, infermeria justeta, etc.<\/p>\n La medicina privada est\u00e0 pels cants de sirenes: el millor m\u00e8tode per aprimar; el millor instrumental per operar-se de la pr\u00f2stata; el millor l\u00edfting facial; els millors preus per a cirurgies complexes; les c\u00e8l\u00b7lules mare perfectes per a aquesta articulaci\u00f3 que no va del tot fina; l’anti-aging s\u00faper, etc., etc. Pensin vost\u00e8s que Espanya (i Catalunya tampoc en aquest cas \u00e9s una excepci\u00f3) \u00e9s un dels deu pa\u00efsos del m\u00f3n amb m\u00e9s metges per 100.000 habitants i tots tenen dret a exercir la professi\u00f3 i a viure d’ella. Est\u00e0 tot dit. I malgrat aix\u00f2, les institucions i l’administraci\u00f3 segueixen donant voltes a la creaci\u00f3 de noves facultats de Medicina afavorint aix\u00ed la generaci\u00f3 de malalts imaginaris i de falses necessitats sanit\u00e0ries que, d’una manera o altra, acabaran remunerant (malament) als nous especialistes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les pr\u00f2ximes quatre columnes Illich, estaran dedicades a comentar els pros i els contres de la medicina p\u00fablica i de la medicina privada. Es tracta d’organitzar el debat al voltant de fets i dades m\u00e9s que d’esperonar una pol\u00e8mica en termes ideol\u00f2gics. El que escriu, ha dedicat 40 anys del seu exercici professional a la […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[1737,772,805,1738],"class_list":["post-10319","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-anim-de-lucre","tag-medicina-privada","tag-medicina-publica","tag-sobrediagnosi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10319","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10319"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10319\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10319"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10319"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10319"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}