{"id":10336,"date":"2016-09-05T09:18:58","date_gmt":"2016-09-05T08:18:58","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=10336"},"modified":"2016-09-05T09:18:58","modified_gmt":"2016-09-05T08:18:58","slug":"la-cronicitat-un-dels-principals-reptes-del-sistema-sanitari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/09\/05\/la-cronicitat-un-dels-principals-reptes-del-sistema-sanitari\/","title":{"rendered":"La cronicitat: un dels principals reptes del sistema sanitari"},"content":{"rendered":"

L\u2019any 2014, el darrer del qu\u00e8 es disposen dades, m\u00e9s d\u2019un ter\u00e7 dels catalans declarava patir una malaltia o un problema de salut cr\u00f2nic (38%), el 34,9% dels homes i el 41,1% de les dones, segons <\/span>dades del Departament de Salut<\/span><\/a>. A aquestes xifres s\u2019hi afegeixen les de sobreenvelliment: Catalunya es troba entre els pa\u00efsos europeus amb un percentatge de sobreenvelliment m\u00e9s alt (15,4%). \u00c9s a dir, 15,4 de cada 100 persones de 65 anys o m\u00e9s superen els 84 anys.<\/span><\/p>\n

L\u2019estudi <\/span>Itinerari del pacient cr\u00f2nic<\/span><\/i><\/a>, de l\u2019Institut Global de Salut P\u00fablica i Pol\u00edtica Sanit\u00e0ria de la UIC (IGS), apunta que un dels majors reptes als quals s\u2019enfronten els sistemes sanitaris dels pa\u00efsos desenvolupats \u00e9s precisament l\u2019atenci\u00f3 a les persones afectades per malalties cr\u00f2niques. Els aven\u00e7os de la medicina i la transici\u00f3 demogr\u00e0fica -hi ha m\u00e9s poblaci\u00f3 envellida i una taxa de natalitat baixa- a m\u00e9s del fet que la prevalen\u00e7a creixent de la malaltia \u00e9s una de les principals conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019envelliment de la poblaci\u00f3, s\u00f3n els motius que assenyala Maria Dolors Navarro, directora de l\u2019Institut Albert Jovell de Salut P\u00fablica i pacients de la UIC i una de les autores de l\u2019estudi.<\/span><\/p>\n

I \u00e9s que tot i que el pacient cr\u00f2nic no \u00e9s necess\u00e0riament alg\u00fa d\u2019avan\u00e7ada edat s\u00ed que predomina en els majors de 65 anys -entre el 60 i el 85% tenen almenys una malaltia cr\u00f2nica- i la prevalen\u00e7a s\u2019incrementa a mesura que s\u2019envelleix. Els malalts cr\u00f2nics s\u00f3n aquells que tenen problemes de salut o factors de risc de m\u00e9s de sis mesos de durada i que en principi no es curen. Aix\u00ed ho defineix el metge de fam\u00edlia Albert Ledesma, expert en cronicitat i un dels professors del m\u00e0ster de la UAB en Atenci\u00f3 Integral al Pacient Cr\u00f2nic.<\/p>\n

Segons explica, un dels grups que m\u00e9s augmentar\u00e0 els propers anys \u00e9s el de les persones que presenten problemes cognitius com ara la dem\u00e8ncia: \u201cser\u00e0 l\u2019epid\u00e8mia que ens espera\u201d, pronostica.<\/p>\n

Est\u00e0 el sistema preparat per donar-hi resposta?<\/b><\/p>\n

S\u2019estima que l\u2019any 2030 les malalties cr\u00f2niques constituiran la principal causa de mort i en l\u2019actualitat prop de dos ter\u00e7os del pressupost sanitari ja es destinen al tractament de persones que pateixen alguna malaltia cr\u00f2nica. L\u2019estudi de l\u2019IGS suggereix que el sistema sanitari haur\u00e0 de donar resposta a alguns problemes detectats en l\u2019atenci\u00f3 a aquest tipus de pacient per tal de millorar-la. S\u2019hi apunta, per exemple, que els pacients d\u2019hospitals disposen sovint d\u2019informaci\u00f3 fragmentada del proc\u00e9s assistencial, la manca de compet\u00e8ncia dels pacients per una autocura eficient o que el material informatiu sobre la pr\u00f2pia condici\u00f3 \u00e9s massa generalista i t\u00e8cnic. Tamb\u00e9 es detecta la necessitat d\u2019una comunicaci\u00f3 m\u00e9s efica\u00e7 amb els professionals sanitaris -la manca de temps o interrupcions en la visita ho dificulten- i m\u00e9s mesures per involucrar el pacient -sobretot els m\u00e9s vulnerables- en la presa de decisions relatives al tractament.<\/p>\n

\u201cTenim un sistema sanitari molt bo des del punt de vista t\u00e8cnic, professional, per\u00f2 d\u2019altra banda ens hem de preparar m\u00e9s en altres serveis, com per exemple, cobrir o donar suport institucional a la figura del cuidador o a les associacions de pacients. Avui no estem preparats per assolir l\u2019acompanyament de la malaltia cr\u00f2nica, necessitem recursos m\u00e8dics per\u00f2 tamb\u00e9 socials\u201d, afirma Maria Dolors Navarro.<\/p>\n

Per la seva banda, la metgessa Roser Marquet parlava en l\u2019article <\/span>Persones amb malalties cr\u00f2niques complexes. La mirada del cap\u00e7alera<\/span><\/i><\/a> d\u2019alguns aspectes que permeten millorar la pr\u00e0ctica quotidiana: \u201cdisposar de guies de pr\u00e0ctica cl\u00ednica, usar pocs medicaments i molt ben coneguts i disminuir el nombre de professionals que intervenim en l\u2019atenci\u00f3 del pacient\u201d. \u00a0Tamb\u00e9 en el text destaca el paper crucial de la infermeria: \u201cFer-los entendre que un medicament t\u00e9 efecte nom\u00e9s 24 hores, o qu\u00e8 \u00e9s un dieta baixa en sal, pot costar moltes visites. I que ho acceptin i facin els canvis, encara costa m\u00e9s. Per aix\u00f2 cal comptar amb un molt, ,molt bon professional d\u2019infermeria, que es guanyi la confian\u00e7a del pacient\u201d. I del cuidador: \u201cnecessitem un gran cuidador que entengui i segueixi les recomanacions pel bon control del pacient\u201d.<\/span><\/p>\n

Un canvi m\u00e9s enll\u00e0 del sistema sanitari<\/b><\/p>\n

Per Albert Ledesma, el repte d\u2019afrontar la cronicitat va molt m\u00e9s enll\u00e0 de canvis en l\u2019\u00e0mbit sanitari i exigeix canvis socials. \u201cEs necessiten canvis en benestar, cuidar aquest col\u00b7lectiu t\u00e9 un component social\u201d, assegura i planteja el dubte, per exemple, de com es garantir\u00e0 l\u2019atenci\u00f3 social a aquestes persones si en un futur hi ha menys poblaci\u00f3 activa treballant, i per tant, tributant, i alhora m\u00e9s persones amb m\u00e9s necessitats: \u201cpr\u00e0cticament s\u2019haur\u00e0 doblat el nombre de persones amb malalties cr\u00f2niques i l\u2019esperan\u00e7a de vida haur\u00e0 augmentat d\u2019aqu\u00ed a 35 anys\u201d, assegura.<\/p>\n

Luis Viguera, recollia en un article per la Taula del Tercer Sector el 2013 sobre la cronicitat que la despesa mitjana entre els majors de 65 anys \u00e9s entre tres i quatre vegades superior a la dels adults m\u00e9s joves.<\/p>\n

En l\u2019article, Viguera assenyala que \u201ccal reequilibrar un sistema que est\u00e0 m\u00e9s centrat en la malaltia (tractament i rehabilitaci\u00f3) que en la salut (promoci\u00f3 de la salut i prevenci\u00f3 de la malaltia), anant a un enfocament m\u00e9s de salut comunit\u00e0ria, amb visi\u00f3 integral (multidimensional) de la persona, que posi al pacient, a l\u2019individu (qui tamb\u00e9 ha de ser m\u00e9s responsable de si mateix), en el centre del sistema\u201d.<\/p>\n

D\u2019altra banda tamb\u00e9 parla de construir un sistema d\u2019atenci\u00f3 integrat. \u201c\u00c9s a dir, amb abordatge compartit entre els nivells assistencials sanitaris, com l\u2019hospitalari i la prim\u00e0ria, per\u00f2 tamb\u00e9 entre els nivells sanitari i social\u201d. En aix\u00f2 hi coincideixen Navarro i tamb\u00e9 Ledesma. Ella explica que tradicionalment \u00a0la resposta ha estat \u201cindividual i compartimentada\u201d i reivindica que \u201cefectivament la salut no \u00e9s nom\u00e9s la fallida d\u2019un \u00f2rgan o una malaltia concreta\u201d. Per aix\u00f2, assegura, cal donar una resposta pluridimensional. \u201cEl m\u00e9s prioritari \u00e9s poder donar una resposta global. Aquesta \u00e9s la dificultat\u201d, afegeix.<\/p>\n

\u201cLa cronicitat \u00e9s un dels temes m\u00e9s trascendents que tenim al davant i no haur\u00edem de deixar passar molt temps per donar una bona resposta; no pot esperar gaire\u201d, conclou Albert Ledesma, qui tamb\u00e9 ha estat director del Programa de Prevenci\u00f3 i Atenci\u00f3 a la Cronicitat impulsat pel Govern. El programa contemplava entre altres mesures la implementaci\u00f3 a Catalunya d\u2019un Pla interdepartamental d\u201finteracci\u00f3 dels serveis sanitaris i socials, que buscava precisament facilitar un nou escenari d\u2018impuls d\u2018un nou model d\u2018atenci\u00f3 integrada entre serveis socials i sanitaris d\u2018\u00e0mbit comunitari.<\/p>\n

T\u00e9mer la depend\u00e8ncia <\/b><\/p>\n

L\u2019organitzaci\u00f3 independent \u2018No gracias\u2019<\/span> recollia fa uns dies<\/span><\/a> una informaci\u00f3 publicada al <\/span>JAMA of Internal Medicine <\/span><\/i>sobre l\u2019atenci\u00f3 i hospitalitzaci\u00f3 de malalts cr\u00f2nics, basant-se en unes enquestes fetes a pacients de m\u00e9s de 60 anys ingressats en un hospital de Pensilv\u00e0nia i amb malalties cr\u00f2niques greus -com ara c\u00e0ncer avan\u00e7at o insufici\u00e8ncia card\u00edaca-. M\u00e9s de la meitat dels entrevistats consideraven que era igual o pitjor que la mort la necessitat de cures continuades, la incontin\u00e8ncia o l\u2019alimentaci\u00f3 per sonda.<\/span><\/p>\n

\u201c\u00c9s evident que per aquest notable percentatge de pacients \u00e9s m\u00e9s important evitar situacions de depend\u00e8ncia que la pr\u00f2pia mort\u201d, asseguren des de ‘No gracias’.<\/p>\n

Roser Marquet tamb\u00e9 reflexiona en el text sobre aspectes \u00e8tics. \u201cGaireb\u00e9 tothom desitja tres coses: no patir, no donar feina i estar a casa seva. […] Personalment, cada vegada que m\u2019he d\u2019acomiadar d\u2019un pacient perqu\u00e8 no hem estat capa\u00e7os amb tota la parafern\u00e0lia de qu\u00e8 disposa el sistema sanitari, de garantir que, almenys pugui acabar la seva vida en pau, sento una gran frustraci\u00f3\u201d, hi diu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019any 2014, el darrer del qu\u00e8 es disposen dades, m\u00e9s d\u2019un ter\u00e7 dels catalans declarava patir una malaltia o un problema de salut cr\u00f2nic (38%), el 34,9% dels homes i el 41,1% de les dones, segons dades del Departament de Salut. A aquestes xifres s\u2019hi afegeixen les de sobreenvelliment: Catalunya es troba entre els pa\u00efsos […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":10125,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[1741,276,866,70],"class_list":["post-10336","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-cronicitat","tag-envelliment","tag-malaltia-cronica","tag-sistema-sanitari"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10336","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10336"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10336\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10336"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10336"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10336"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}