{"id":10347,"date":"2016-08-02T14:54:09","date_gmt":"2016-08-02T13:54:09","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=10347"},"modified":"2016-08-02T14:54:09","modified_gmt":"2016-08-02T13:54:09","slug":"amb-voluntat-politica-es-pot-reforcar-la-provisio-sanitaria-publica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/08\/02\/amb-voluntat-politica-es-pot-reforcar-la-provisio-sanitaria-publica\/","title":{"rendered":"Amb voluntat pol\u00edtica es pot refor\u00e7ar la provisi\u00f3 sanit\u00e0ria p\u00fablica"},"content":{"rendered":"<p>L\u2019Ajuntament de Barcelona est\u00e0 analitzant en totes les seves \u00e0rees quins serveis amb gesti\u00f3 externalitzada val la pena internalitzar, i com refor\u00e7ar les cl\u00e0usules de contractaci\u00f3 per tal d\u2019afavorir l\u2019economia social per davant de la mercantil. En aquest sentit, i per tal de poder estendre aquest treball al Consorci Sanitari de Barcelona del que formem part, al mar\u00e7 d\u2019aquest any vam presentar un informe que<a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/un-10-del-pressupost-public-sanitari-de-barcelona-es-destina-a-empreses-amb-afany-de-lucre\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"> per primer cop mostrava p\u00fablicament amb quins tipus d\u2019entitats s\u2019estava concertant o contractant la provisi\u00f3 dels serveis de la sanitat p\u00fablica a la ciutat.<\/a><\/p>\n<h3>An\u00e0lisi de la despesa p\u00fablica en assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria a Barcelona<\/h3>\n<p>A partir d\u2019aquest informe, el Servei Catal\u00e0 de la Salut tamb\u00e9 ha assumit la necessitat de constituir una comissi\u00f3 mixta en el marc del Consorci per poder compartir dades i l\u00ednies d\u2019acci\u00f3 envers la privatitzaci\u00f3 de la provisi\u00f3 de serveis. Segons les dades elaborades pels serveis t\u00e8cnics del CSB arran dels enc\u00e0rrecs de la comissi\u00f3 mixta, al 2015 la despesa en entitats que presten serveis assistencials a la ciutat va ser de 1.919.326.131 euros, repartits entre 84 entitats prove\u00efdores. 655 milions (34%) a l\u2019Institut Catal\u00e0 de la Salut, 864 milions a altres 10 entitats del sector p\u00fablic (45%), 180 milions (9%) a 32 entitats de propietat privada i sense afany de lucre, i 220 milions (11%) entre 41 empreses privades amb afany de lucre.<\/p>\n<p>Aquests 220 milions estan for\u00e7a repartits entre diferents l\u00ednies assistencials, i inclouen: 58 milions a l\u2019Hospital Sagrat Cor, l\u2019\u00fanic hospital gestionat per una empresa privada mercantil, corresponent a un 4% del total de despesa en atenci\u00f3 hospital\u00e0ria; 23 milions a sis Entitats de Base Associativa (EBAs), el 10,5% del pressupost d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria; 52 milions a 8 empreses privades amb lucre amb 13 centres sociosanitaris (el 48% de tota la contractaci\u00f3 d\u2019aquesta l\u00ednia); 17 milions a 4 entitats amb afany de lucre en salut mental (20% del seu total); 8 milions a les 6 UTEs mercantils que es van adjudicar lots de rehabilitaci\u00f3 ambulat\u00f2ria (el 53% de tota la l\u00ednia); i la resta en altres serveis com l\u2019hemodi\u00e0lisi ambulat\u00f2ria (2 privades amb lucre, 29,5 milions), el transport sanitari (una UTE, 21 milions), la ter\u00e0pia respirat\u00f2ria domiciliaria (4 empreses, 5,5 milions), les interrupcions volunt\u00e0ries de l\u2019embar\u00e0s (8 cl\u00edniques, 3 milions).<\/p>\n<p>Tot i que caldria restar la despesa que representa el tractament de pacients, sobretot per procediments de terciarisme, que els 4 grans hospitals de Barcelona fan a usuaris de la resta de Catalunya i altres comunitats, la gran despesa continua sent a 2015 dels hospitals: un 72% en front d\u2019un 13% de l&#8217;Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria.<\/p>\n<h3>Qu\u00e8 hem de fer davant d\u2019aquesta situaci\u00f3?<\/h3>\n<p>Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, les institucions p\u00fabliques tenim molt marge d\u2019actuaci\u00f3. Cal recuperar pol\u00edticament amb fermesa i convenciment els valors dels serveis p\u00fablics com els m\u00e9s equitatius, justos, sostenibles i de qualitat tot aplicant l\u2019esperit primerenc de la LOSC i la llei General de Sanitat: el que pugui fer el sistema p\u00fablic amb els seus recursos no ho ha de contractar a altres prove\u00efdors. Cal trencar la din\u00e0mica (i la cultura heretada) d\u2019in\u00e8rcia (i interessos econ\u00f2mics, pol\u00edtics i de corrupci\u00f3) de la concertaci\u00f3 autom\u00e0tica, sense avaluar si la millora de la gesti\u00f3 d&#8217;all\u00f2 p\u00fablic podria assumir els serveis amb menys recursos. Cal acabar amb les retallades indiscriminades i retornar els recursos p\u00fablics eficients perduts.<\/p>\n<p>Partint de la complexa situaci\u00f3 actual del Sistema amb 84 entitats prove\u00efdores d\u2019assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria, 41 d\u2019elles empreses privades que fan negoci, amb una despesa de 220 milions a l\u2019any, caldr\u00e0 anar per parts, fent un esfor\u00e7 de prioritzaci\u00f3 i pensant en el curt i llarg termini. Un cop disposem, en el marc de la comissi\u00f3 mixta, dels terminis de finalitzaci\u00f3 de contracte amb els prove\u00efdors i de la diagnosi de la capacitat estructural dels centres p\u00fablics en comparaci\u00f3 amb l&#8217;activitat contractada, des de l\u2019Ajuntament pensem que cal refor\u00e7ar les seg\u00fcents l\u00ednies d&#8217;acci\u00f3:<\/p>\n<ul>\n<li>Enfortir la capacitat de provisi\u00f3 p\u00fablica, sigui utilitzant serveis retallats i tancats o que els de nova creaci\u00f3 siguin p\u00fablics. \u00c9s el cas del sociosanitari F\u00f2rum que est\u00e0 ja reobrint espais per la poblaci\u00f3 de Barcelona Litoral, o del nou sociosanitari p\u00fablic incl\u00f2s al conveni d&#8217;equipaments signat aquest mes.<\/li>\n<li>Augmentar de forma decisiva els recursos de l\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i Comunit\u00e0ria p\u00fablica per guanyar qualitat i sostenibilitat del Sistema.<\/li>\n<li>Revertir les externalitzacions i concerts amb privades amb lucre a partir de la seva fi del contracte o per den\u00fancies de mala gesti\u00f3 o corrupci\u00f3, a mesura que el sector p\u00fablic ho pugui anar absorbint. \u00c9s el cas de l\u2019atenci\u00f3 urgent a domicili de nits i festius que est\u00e0 passant d\u2019una empresa privada a mans de l\u2019ICS, o de les diverses irregularitats detectades en l&#8217;adjudicaci\u00f3 i prestaci\u00f3 de la rehabilitaci\u00f3 ambulat\u00f2ria.<\/li>\n<li>Utilitzar la transposici\u00f3 a aprovar pel Parlament de Catalunya de la Directiva Europea de contractes del sector p\u00fablic per for\u00e7ar el canvi del r\u00e8gim jur\u00eddic d\u2019entitats actuals, sobre tot d&#8217;assist\u00e8ncia ambulat\u00f2ria (EBAs i Salut Mental) que passin de mercantils al tercer sector d\u2019economia social.<\/li>\n<li>Millorar els est\u00e0ndards de transpar\u00e8ncia i de qualitat del servei a la ciutadania i de les condicions d&#8217;ocupaci\u00f3 a partir del refor\u00e7 de les cl\u00e0usules de contractaci\u00f3 i de l&#8217;avaluaci\u00f3. Cal assegurar que totes les entitats prove\u00efdores prestin serveis amb els valors i les condicions administratives i \u00e8tiques de servei p\u00fablic.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Creiem que hi ha marge per avan\u00e7ar en la desprivatitzaci\u00f3 i desmercantilitzaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics i refor\u00e7 de la pres\u00e8ncia p\u00fablica en la provisi\u00f3 de serveis. La radiografia de la situaci\u00f3 ens permet afirmar que combinant les accions mencionades \u00e9s possible, amb voluntat pol\u00edtica, reduir d&#8217;aqu\u00ed a tres anys, com a m\u00ednim, a la meitat els 220 milions d&#8217;euros de contractaci\u00f3 a entitats mercantils de propietat privada, a l&#8217;hora que es mant\u00e9 i millora la qualitat i es reforcen els valors de servei p\u00fablic de tot el sistema.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L\u2019Ajuntament de Barcelona est\u00e0 analitzant en totes les seves \u00e0rees quins serveis amb gesti\u00f3 externalitzada val la pena internalitzar, i com refor\u00e7ar les cl\u00e0usules de contractaci\u00f3 per tal d\u2019afavorir l\u2019economia social per davant de la mercantil. En aquest sentit, i per tal de poder estendre aquest treball al Consorci Sanitari de Barcelona del que formem [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":152,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[1663,2048,415],"class_list":["post-10347","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-politica-i-gestio","tag-consorci-sanitari-de-barcelona","tag-provisio","tag-sanitat-publica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10347","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/152"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10347"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10347\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10347"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10347"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10347"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}