L\u2019objectiu d\u2019aquesta missi\u00f3 \u00e9s retornar la vista a gent que viu en un lloc on moltes vegades no es poden permetre aquestes intervencions, sigui pels diners o perqu\u00e8 a vegades no hi ha cirurgians que es dediquin a aix\u00f2. Es tracta d\u2019una cirurgia que no \u00e9\u001d\u001ds gaire\u00a0cara per a nosaltres -costa uns 150 euros- per\u00f2 all\u00e0 no tenen aquests diners. Les cataractes al Senegal no s\u00f3n com aqu\u00ed, all\u00e0 tenen \u201cpedres\u201d als ulls i realment no hi veuen, a causa de la sequedat i al sol. Al Senegal em va impactar el cas d\u2019un noi de 45 anys, un pastor de cabres que no podia alimentar\u00a0la seva fam\u00edlia perqu\u00e8 des de feia sis mesos no hi veia. Tornar-li nom\u00e9s un ull significava que podia tornar a donar menjar a la seva fam\u00edlia, que tornava a tenir una vida. Si a m\u00e9s ara hi tornem i li operem l\u2019altre ull ser\u00e0 fant\u00e0stic.<\/p>\n
Qu\u00e8 et va portar a col\u00b7laborar en projectes de voluntariat internacional?<\/strong><\/p>\n M\u2019agrada molt la meva feina. Potser la deixaria per anar-me\u2019n a l\u2019altra punta del m\u00f3n? No dic que no. Jo no volia ser infermera, o no era una opci\u00f3 vocacional, volia anar-me\u2019n a l\u2019altra punta del m\u00f3n a construir cases. Quan vaig comen\u00e7ar a treballar d\u2019infermera i vaig descobrir que la prim\u00e0ria m\u2019agradava m\u2019hi he anat com enganxant. La feina de la infermera, ajudar, \u00e9s el que et porta a anar a llocs com el Senegal o l’Equador, i \u00e9s el que m\u2019hi porta a mi. Vull compatibilitzar-ho amb el que faig; s\u00f3c especialista en diabetis, vull compatibilitzar tamb\u00e9 aix\u00f2.<\/p>\n A l\u2019Equador hi vas amb l\u2019entitat Amigos\u00a0del Cayapas, per ajudar a les poblacions ind\u00edgenes de la selva. Quines s\u00f3n les necessitats sanit\u00e0ries en aquest territori?<\/strong><\/p>\n Potser costa imaginar que a l\u2019Equador hi ha zones de selva amb ind\u00edgenes vivint en una situaci\u00f3 de pobresa extrema. L’Equador no \u00e9s pobre, per\u00f2 t\u00e9 unes zones que s\u2019han quedat excloses per diferents motius. La selva ens l\u2019estem menjant entre tots. Aix\u00f2 ha provocat que la poblaci\u00f3 que hi havia s\u2019hagi hagut de tornar sedent\u00e0ria perqu\u00e8 no poden ca\u00e7ar on solien fer-ho. Aquests ciutadans, que un dia eren n\u00f2mades, s\u2019han quedat sense territori lliure.\u00a0Al\u00a0quedar-se en un lloc tenen malalties que abans no tenien. El sedentarisme sense una seguretat higi\u00e8nica genera malalties. A m\u00e9s pateixen patologies exportades, a causa d\u2019aquells membres que viatgen, des de la selva, a les ciutats m\u00e9s grans i despr\u00e9s tornen. Aquestes poblacions han patit en 4 o 5 anys el canvi que nosaltres vam fer amb 40 anys.<\/p>\n Fa anys que vas a l’Equador, quin \u00e9s el canvi aquest del que parles i que has pogut viure?<\/strong><\/p>\n He viatjat all\u00e0 tres anys diferents i durant aquest temps he vist com ha canviat aquest territori. Les grans empreses han arribat all\u00e0, tenen Coca-Cola<\/em> o cervesa i en canvi no hi arriba la sanitat o el menjar. En tres anys he vist com han passat de no tenir electricitat a qu\u00e8 alguns menors que estudien a la ciutat tinguin tauletes o m\u00f2bils, aparells que no poden carregar al poblat ind\u00edgena perqu\u00e8 no tenen electricitat.<\/p>\n Com \u00e9s aquest territori i com hi accediu? <\/strong><\/p>\n \u00c9s una zona de dif\u00edcil acc\u00e9s, sense carreteres, nom\u00e9s pots arribar-hi amb canoa. Ells, per falta de diners, no tenen embarcacions amb motor, sin\u00f3 que es mouen entre els poblats a rem. Es tracta d\u2019una zona a\u00efllada de la resta, un lloc on ning\u00fa arriba. El govern ha apropat la sanitat als llocs m\u00e9s grans. La gent que treballa als centres sanitaris d\u2019aquests llocs s\u2019ha de despla\u00e7ar riu amunt i avall per poder anar a cobrir les vacunes, la desnutrici\u00f3 infantil, la tuberculosi o la sarna entre els diferents assentaments ind\u00edgenes.<\/p>\n Qu\u00e8 us va motivar\u00a0a anar all\u00e0? <\/strong><\/p>\n La primera vegada que aquesta entitat va anar all\u00e0 va ser per un tema d\u2019oncocercosi, una infecci\u00f3 que causa ceguera i que es transmet a trav\u00e9s de la picada d\u2019un tipus de mosca. Es va aconseguir eradicar amb uns programes de salut molt importants i una de les metgesses, presidenta ara de l’ONG amb la qual participo, va col\u00b7laborar-hi. Va anar all\u00e0 per primera vegada i va veure les necessitats de la poblaci\u00f3 i va adonar-se que un cop completat el programa per eradicar aquest problema els habitants es quedarien sense ning\u00fa que els visit\u00e9s. Tot i que ells viuen segons la llei ind\u00edgena, la normativa equatoriana assegura que tenen dret al metge i als aven\u00e7os que arribin al pa\u00eds. Per aix\u00f2 aquesta doctora juntament amb una infermera catalana van decidir crear aquesta ONG i donar cobertura a aquesta zona, on viuen uns 10.000 ind\u00edgenes.<\/p>\n Amb quin tipus de patologies us trobeu? <\/strong><\/p>\n En el cas dels menors sobretot amb temes dermatol\u00f2gics, com dermatitis, i tamb\u00e9 amb desnutrici\u00f3. I en adults cefalees, gastritis, molts par\u00e0sits. Aix\u00f2 els passa perqu\u00e8 beuen l\u2019aigua del riu. Per ells el riu \u00e9s la vida, i \u00e9s part de la seva naturalesa, \u00e9s el seu D\u00e9u de l\u2019aigua i per tant creuen que no els pot contaminar. Per tant, per molt que els diguis que han de bullir l\u2019aigua \u00e9s dif\u00edcil que ho entenguin. \u00c9s dif\u00edcil per ells entendre que l\u2019aigua de la pluja, per molt que caigui del cel, quan porta una estona al cubell no \u00e9s neta, per exemple.<\/p>\n Es tracta de fer entendre una altra forma de viure? <\/strong><\/p>\n Ells volen seguir vivint com viuen, per tant, tu no vols canviar res del que ells fan, tu no vas a ser salvador ni il\u00b7luminador, vas a ajudar. Hi vas\u00a0per cobrir temes sanitaris b\u00e0sics. Per\u00f2 alhora intentes donar educaci\u00f3. Per exemple, si poden tenir una latrina, els hi ensenyes com construir-la i fer-la servir i aix\u00f2 pot permetre combatre infeccions, perqu\u00e8 els expliques que \u00e9s millor deixar de fer les seves necessitats al costat d\u2019on est\u00e0 el nen jugant a futbol, per exemple.<\/p>\n Quina va ser la teva impressi\u00f3 la primera vegada que hi vas anar? <\/strong><\/p>\n A escala personal vaig quedar impressionada de tot. La selva \u00e9s brutal, no hi ha carreteres, aigua corrent… Res de tot all\u00f2 amb el qu\u00e8 est\u00e0s acostumada. I de sobte arribes a l\u2019\u00faltima ciutat: gris, fosca, amb forats de bala a una paret perqu\u00e8 mesos abans havien trobat un submar\u00ed ple de coca\u00efna que venia de Col\u00f2mbia. Coses d\u2019aquestes que t\u2019impressionen molt\u00edssim.<\/p>\n I com a infermera el repte \u00e9s intentar entendre el qu\u00e8 els est\u00e0 passant. Potser et diuen que tenen mal de cap quan el problema real est\u00e0 a l\u2019est\u00f3mac\u00a0perqu\u00e8\u00a0no saben recon\u00e8ixer el que els passa. La dificultat per comunicar-te amb ells, que parlen una llengua pr\u00f2pia, em va impactar m\u00e9s que les malalties. Tot i que tamb\u00e9 impacta veure el grau de desnutrici\u00f3 de molts nens petits.<\/p>\n![\"La](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/2_20160727_Natalia_Mingorance_0112.jpg\")
<\/a>