La Judit fa un any que viu a Oxford. Va marxar de Catalunya per poder dedicar-se i guanyar-se la vida fent all\u00f2 que m\u00e9s l’apassiona: la infermeria. Feia quatre anys que s’havia graduat i des d’aleshores tenia feina a l’Hospital del Mar, aix\u00f2 si, patia una situaci\u00f3 molt prec\u00e0ria. \u00abFirmava contractes temporals, d’un mes o fins i tot de setmana en setmana. Jo feia quatre anys que estava aix\u00ed per\u00f2 tenia companys que en portaven 10 i veia impossible que la meva situaci\u00f3 pogu\u00e9s millorar aviat\u00bb, explica ella a aquest diari.<\/p>\n
Per les mateixes raons va marxar fa gaireb\u00e9 tres anys la Gemma Bou a Londres. A Catalunya, un cop graduada havia realitzat una substituci\u00f3 de tres setmanes a l’Hospital Vall d’Hebron. Quan se li va acabar el contracte es va adonar que no hi havia feina i molt menys una feina estable per una infermera. \u00abMoltes amigues feien d’auxiliars o anaven a treballar a geri\u00e0trics, jo no volia aix\u00f2\u00bb, explica ella.<\/p>\n
Cap d’elles no s’ho va pensar dues vegades. No s\u00f3n les \u00faniques que han emigrat a altres indrets per poder ser infermeres. Tot i que no hi ha xifres exactes, nom\u00e9s el 2015 el Col\u00b7legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) va realitzar m\u00e9s de 600 consultes per ajudar a tramitar la documentaci\u00f3 necess\u00e0ria per marxar a treballar a un altre pa\u00eds. De fet, El Consejo General de Enfermer\u00eda calcula que des del 2010 han sortit d’Espanya 5.000 infermeres per treballar a l’estranger. I tot i que es tracta d’un fenomen que va comen\u00e7ar a donar-se als anys 90, \u00e9s d’en\u00e7\u00e0 de la crisi econ\u00f2mica que ha agafat for\u00e7a: prop de mil infermeres marxen cada any de l’estat espanyol a treballar a un altre pa\u00eds.<\/p>\n
\u00abUna societat que vol estar ben cuidada ha de cuidar a les seves infermeres\u00bb. Aix\u00ed de contundent respon N\u00faria Cuxart, degana del Consell de Col\u00b7legis d\u2019Infermeres i Infermers de Catalunya sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquest problema. Cuxart creu que la falta de contractaci\u00f3 estable en aquest sector \u00e9s un dels principals motius que porta als professionals a marxar del pa\u00eds. \u00abLa infermera busca estabilitat laboral i projecci\u00f3 professional\u00bb, apunta. Dos factors que dif\u00edcilment troben aqu\u00ed.<\/p>\n
El dia en qu\u00e8 la Gemma va marxar cap a Anglaterra ho van fer unes quantes infermeres m\u00e9s ajudades pel Col\u00b7legi. Una de les coses que m\u00e9s li va impactar en incorporar-se al seu nou lloc de treball va ser l’ajuda i formaci\u00f3 que va rebre. \u00abAqu\u00ed sempre tens suport, sempre hi ha alg\u00fa al teu costat, a Catalunya en canvi et tiren als lleons el primer dia\u00bb, explica ella. La Judit tamb\u00e9 va aprofitar-se dels programes d’acollida per infermers que ofereixen en aquest pa\u00eds i agraeix tot l’acompanyament que va tenir els primers dies. El que m\u00e9s valoren, per\u00f2, \u00e9s que des de llavors gaudeixen d’un contracte fix i de la possibilitat de millorar com a infermeres. \u00abAqu\u00ed tens possibilitat de canviar d’\u00e0rea, \u00e9s molt senzill. Jo fins i tot he canviat d’hospital\u00bb, explica la Judit.<\/p>\n
\u00abA Anglaterra les infermeres tenen m\u00e9s possibilitats de progressi\u00f3 professional. All\u00e0 tenen projecci\u00f3 cl\u00ednica i la infermera t\u00e9 un reconeixement per part dels responsables del sistema de salut\u00bb, explica Cuxart.<\/p>\n
Prova de qu\u00e8 aquest no \u00e9s un fenomen nou -encara que hagi incrementat a causa de la crisi- n’\u00e9s el cas del Joan Pons. Va marxar l’any 2000 a Anglaterra. Tot i que fa ja 16 anys que va prendre aquesta decisi\u00f3 les motivacions que el van portar a emigrar s\u00f3n gaireb\u00e9 les mateixes que les de la Judit o la Gemma. \u00abQuan vaig comen\u00e7ar a estudiar mai vaig pensar que acabaria a Anglaterra, sento frustraci\u00f3 per no haver estat infermer a Catalunya, per\u00f2 almenys dono gr\u00e0cies per haver estat infermer\u00bb, explica en declaracions a El Diari de la Sanitat.<\/p>\n
Treballar a Anglaterra ha perm\u00e8s al Joan cr\u00e9ixer professionalment i explorar diverses \u00e0rees de la infermeria. Ha passat per diferents departaments d’hospital i ara treballa a la prim\u00e0ria.<\/p>\n
Tant el Joan, com la Gemma o la Judit van escollir el Regne Unit com a dest\u00ed. De fet, segons les dades del Col\u00b7legi d’Infermeria de Barcelona aquest \u00e9s el dest\u00ed sobre el qual es fan m\u00e9s consultes. De les 635 fetes sobre aquest tema l’any passat, 395 feien refer\u00e8ncia al Regne Unit. Per darrere, i amb molta difer\u00e8ncia, se situen les 44 consultes fetes en general per tota la Uni\u00f3 Europea (UE), 24 per Noruega, 19 per Fran\u00e7a i 19 pels Estats Units, 14 per Austr\u00e0lia o 13 per Irlanda, per posar alguns exemples.<\/p>\n
Segons N\u00faria Cuxart les infermeres catalanes, i en general les espanyoles, estan molt ben valorades en altres pa\u00efsos, sobretot a Gran Bretanya, perqu\u00e8 tenen coneixements sobre el sistema de salut que s\u00f3n tamb\u00e9 \u00fatils pel sistema que tenen all\u00e0. El mateix passa amb els pa\u00efsos n\u00f2rdics, per exemple, explica ella, per\u00f2 all\u00e0 la barrera idiom\u00e0tica \u00e9s molt gran, i per tant, moltes acaben decantant-se per viatjar al Regne Unit.<\/p>\n