{"id":10506,"date":"2016-09-16T11:39:26","date_gmt":"2016-09-16T10:39:26","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=10506"},"modified":"2016-09-16T11:39:26","modified_gmt":"2016-09-16T10:39:26","slug":"si-la-industria-alimentaria-paga-habitualment-cientifics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/09\/16\/si-la-industria-alimentaria-paga-habitualment-cientifics\/","title":{"rendered":"S\u00ed, la ind\u00fastria aliment\u00e0ria paga habitualment a cient\u00edfics"},"content":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article publicat a eldiario.es<\/a><\/em><\/p>\n

\u00abLa ind\u00fastria sucrera va pagar a cient\u00edfics per culpar el greix dels infarts\u00bb.<\/a> Ara l’opini\u00f3 p\u00fablica s’assabenta, gaireb\u00e9 50 anys despr\u00e9s de tenir les primeres evid\u00e8ncies cient\u00edfiques, que els sucres refinats que s\u00f3n als milers d’aliments processats que consumim, eren i s\u00f3n un dels principals responsables de les greus malalties cardiovasculars que pateixen milions de persones a tot el m\u00f3n, a m\u00e9s de l’increment exponencial de la diabetis i de l’obesitat. La ci\u00e8ncia \u00e9s tamb\u00e9 corrupta? Els cient\u00edfics s\u00f3n tamb\u00e9 subornables? No podem ja ni fiar-nos d’eminents premis Nobel?<\/p>\n

L’any passat un equip de periodistes del New York Times va destapar emails entre directius de la Coca-Cola i un equip d’investigadors que estaven realitzant estudis que buscaven minimitzar els efectes del sucre en l’obesitat infantil. S’ho pot Vost\u00e8 creure? \u00c9s possible que fins i tot a Celia Creu l’obliguessin a cantar Sucre? Sap que prenem a Espanya una mitjana de 35 quilos de sucre per persona i any dissimulada en munts d’aliments? I que d’aquesta enormitat nom\u00e9s 4 quilos s\u00f3n de sucre comprada com a tal al supermercat i presa culleradeta a culleradeta de forma conscient?<\/p>\n

Mea culpa. Com a investigador de mercats, al llarg de tota la meva carrera he participat en dotzenes d’investigacions l’objectiu de les quals era detectar, analitzar i definir els millors arguments, els missatges m\u00e9s atractius o les campanyes de publicitat m\u00e9s convincents per vendre tal o qual aliment.<\/p>\n

Un cop em va tocar treballar per a una gran sucrera que venia aix\u00f2, sucre pura, sacarosa derivada de remolatxa i de canya, el consum no creixia de forma esperada despr\u00e9s de la \u00abmala premsa\u00bb que comen\u00e7ava a tenir entre els consumidors. Una mala premsa orquestrada, a dir dels clients, per les corporacions qu\u00edmiques que desitjaven vendre edulcorants com ara sacarina, aspartam, ciclamat, xilitol… que llavors es consideraven molt m\u00e9s \u00absaludables\u00bb, \u00absense calories\u00bb, \u00abmodernes\u00bb.<\/p>\n

Va passar el temps i gr\u00e0cies a aquestes investigacions les sucreres van orientar les estrat\u00e8gies de m\u00e0rqueting a comunicar que la mol\u00e8cula del sucre era \u00abnatural\u00bb \u00e9s a dir bona i a les altres, amb nom bastant marci\u00e0, eren \u00abartificials\u00bb o dolentes. Va ajudar bastant treure una l\u00ednia de \u00absucre moreno\u00bb que no era altra cosa que el sucre refinat \u00abenvernissat\u00bb per una capa de sucre sense refinar. Sacarosa amb disfressa. Tot un \u00e8xit.<\/p>\n

No \u00e9s nou que es destapin ara investigacions dels anys 50 o 60 en les que descobrim que llavors la gran ind\u00fastria sucrera, qu\u00edmica o petroliera subornava, pagava, condicionava o orientava investigacions signades per institucions i cient\u00edfics de prestigi per conv\u00e8ncer els organismes p\u00fablics encarregats de vetllar per la seguretat aliment\u00e0ria i la salut. No \u00e9s nou que la investigaci\u00f3 cient\u00edfica s’utilitzi i retorci per afirmar, argumentar i defensar que tal o qual aliment, compost o pr\u00e0ctica industrial no \u00e9s dolent, sin\u00f3 que fins i tot \u00e9s molt bo.<\/p>\n

Quan les grans corporacions petroqu\u00edmiques i d’alimentaci\u00f3 condicionen, controlen o subornen els poders p\u00fablics democr\u00e0tics, dominen els grans grups de comunicaci\u00f3, manipulen les informacions i silencien o paralitzen investigacions rellevants sol oc\u00f3rrer el pitjor, com aix\u00ed ho pot explicar la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia.<\/p>\n

Cito de mem\u00f2ria tot just tres casos dels quals n’hi ha centenars. El 1962 la bi\u00f2loga marina Rachel Carson, despr\u00e9s de tenir indicis cient\u00edfics indiscutibles, va emprendre una campanya de den\u00fancia sobre el massiu \u00fas del DDT a Am\u00e8rica i el m\u00f3n informant sobre les terribles conseq\u00fc\u00e8ncies que estava ja tenint aquesta pr\u00e0ctica per la naturalesa; despr\u00e9s dels insectes, s’extingirien els ocells i despr\u00e9s els humans perqu\u00e8 el DDT era un poder\u00f3s i persistent t\u00f2xic. El 1965 el geoqu\u00edmic Clair Cameron Patterson, mentre realitzava investigacions sobre l’edat de la terra, va descobrir un augment espectacular de la concentraci\u00f3 de plom en el medi ambient i en la cadena aliment\u00e0ria, els derivats del plom que s’utilitzaven com a additius en les gasolines estaven contaminant i enverinant el m\u00f3n sencer. El 1960 el nutricionista John Yudkin va identificar als sucres afegits com un dels responsables de l’increment de malalties cardiovasculars juntament amb els greixos saturats i el colesterol.<\/p>\n

Lluny de comprovar la veracitat cient\u00edfica d’aquestes dades, o despr\u00e9s de comprovar que eren certes, les grans companyies qu\u00edmiques no van deixar de fabricar i vendre DDT, les petrolieres no van deixar d’utilitzar el plom com additiu, les ind\u00fastria de l’alimentaci\u00f3 nord-americana no va reduir l’addicci\u00f3 de sucres refinats a tots els seus productes sin\u00f3 que es va dedicar a criticar, silenciar i desprestigiar Carson, Patterson i Yudkin amb l’immens poder dels seus diners per influir en els mitjans de comunicaci\u00f3, els governs i les opinions p\u00fabliques del m\u00f3n.<\/p>\n

Per fortuna en aquells temps remots la ci\u00e8ncia \u00abno contaminada\u00bb, els pol\u00edtics \u00ab\u00edntegres\u00bb i els mitjans de comunicaci\u00f3 \u00abindependents\u00bb van guanyar la partida i avui, gr\u00e0cies a ells, no estem tots morts. No \u00e9s una exageraci\u00f3.<\/p>\n

Per\u00f2 potser el m\u00e9s rellevant i terrible sigui una altra q\u00fcesti\u00f3. Vivim en societats en qu\u00e8 el benefici econ\u00f2mic i els que el busquen a tot preu, tenen m\u00e9s poder que la majoria dels ciutadans. Per tant no \u00e9s massa sorprenent l’\u00fas de la propaganda, la mentida i la publicitat per vendre’ns per bo i saludable coses que no ho s\u00f3n. El rellevant i terrible \u00e9s que els ciutadans corrents tenim cada dia menys instruments d’informaci\u00f3 vera\u00e7, mitjans de comunicaci\u00f3 independents i institucions p\u00fabliques exigents que defensin el benestar i la salut de tots.<\/p>\n

El greu de deb\u00f2 \u00e9s que cada dia els ciutadans tenim menys formaci\u00f3 cient\u00edfica fins al punt que la m\u00e0gia, la superstici\u00f3 i les pseudoci\u00e8ncies estan de moda i gaudeixen de la mateixa credibilitat que la medicina cient\u00edfica. El grav\u00edssim \u00e9s que el suport p\u00fablic a algunes pseudoci\u00e8ncies i la sortida a la llum p\u00fablica d’aquestes i moltes altres investigacions manipulades produeixen que cada vegada m\u00e9s s’instauri entre nosaltres el \u00abrelativisme cient\u00edfic\u00bb, la confusi\u00f3, el tot val, la credulitat o incredulitat arbitr\u00e0ria cap al que diuen els cient\u00edfics seriosos o els mercachifles televisius col\u00b7locant-los a tots a l’altura del mateix tracte.<\/p>\n

Aprofitant el tema del sucre\u00a0d’avui o la maror que encara cueja pels 110 premis Nobel fent apologia dels aliments transg\u00e8nics, simplement enarborant al pes de la seva autoritat com a premiats sense dades emp\u00edriques clars ni arguments, o els al\u00b7lucinatoris debats que una i altra vegada s’obren sobre l’homeopatia, cal tornar a llegir l’art de vendre merda (editorial Laetoli) escrit pel bi\u00f2leg Fernando Cervesa en el qual explica amb aquest humor corrosiu i sulf\u00faric que solen tenir els cient\u00edfics, com van muntar amb \u00e8xit el \u00abfecomagnetismo\u00bb , una ter\u00e0pia que curava malalties a trav\u00e9s dels excrements humans, a l’estil de la faula de les ter\u00e0pies biomagn\u00e8tiques\u00a0i per a la qual van arribar a rebre moltes ofertes per vendre les seves t\u00e8cniques, gadgets o productes derivats.<\/p>\n

El pitjor, ho repeteixo, no \u00e9s que hi hagi cient\u00edfics corruptes, subornables, poc \u00e8tics, igual que el pitjor no \u00e9s que considerem que hi ha pol\u00edtics trapelles, mentiders i lladres sin\u00f3 que no ens en fiem de cap, que no ens creiem ja a ning\u00fa, que tots ens semblin m\u00e9s o menys iguals. El relativisme cient\u00edfic, com el relativisme \u00e8tic o pol\u00edtic es d\u00f3na suport i nodreix de la ignor\u00e0ncia i la indol\u00e8ncia del ciutad\u00e0. Aix\u00ed al final, vam acabar tots prenent sense saber-ho 35 quilos de sucre per persona i any, tractant-nos l’acne amb fecomagnetismo i votant al partit marca ACME, aquell que diu que tots s\u00f3n iguals, sigues forta, filets de plastilina i coses aix\u00ed.<\/p>\n

\u00c9s veritat que la ci\u00e8ncia \u00e9s cada dia m\u00e9s complicada i sofisticada, \u00e9s impossible ser expert en tot i la societats confien en institucions cient\u00edfiques independents que els orientin i informin amb veracitat. Les societats creuen que hi ha poders i contrapoders p\u00fablics i cient\u00edfics que garanteixen que la ci\u00e8ncia sigui de veritat ci\u00e8ncia i no pseudoci\u00e8ncia, mentida o superstici\u00f3. Per\u00f2 aquesta \u00abcreen\u00e7a\u00bb tampoc \u00e9s \u00absaludable\u00bb.<\/p>\n

El que necessitem \u00e9s tamb\u00e9 una opini\u00f3 p\u00fablica amb formaci\u00f3 cient\u00edfica, que s\u00e0piga qu\u00e8 \u00e9s ci\u00e8ncia i en qu\u00e8 consisteix el m\u00e8tode cient\u00edfic. Ciutadans que tingui habilitat i estiguin acostumats a buscar fonts d’informaci\u00f3 fiables i contrastades, que puguin llegir publicacions de ci\u00e8ncia i que aquesta inquietud es mantingui per a totes les q\u00fcestions de la seva vida quotidiana. No obstant aix\u00f2 no sembla que aquesta hagi estat una preocupaci\u00f3 de les autoritats educatives espanyoles a tenor del tipus assignatures, pedagogies i esc\u00e0s pes de les ci\u00e8ncies experimentals en els programes educatius.<\/p>\n

Jo s\u00f3c poc modern, ranci, fins molt antic. El meu edulcorant preferit \u00e9s la mel, una pasta fabricada per el n\u00e8ctar de les flors i la peculiar saliva d’uns insectes que despr\u00e9s s’assequen batent les seves ales perqu\u00e8 quedi espessa. S\u00ed, dit aix\u00ed sona una mica repugnant. Per\u00f2 \u00e9s un producte que cuiden amb cura els apicultors i que els humans portem prenent m\u00e9s de 10.000 anys com pot comprovar-se en la pintura rupestre del mesol\u00edtic de la \u00abCova de l’Aranya\u00bb a Bicorp, Val\u00e8ncia, en la qual es pot veure un intr\u00e8pid recol\u00b7lector de mel pujat a un arbre.<\/p>\n

Tot i aix\u00ed estic segur d’ingerir molts quilos de sacarosa i altres edulcorants sense jo saber-ho, de pesticides sense jo saber-ho, de mol\u00e8cules verinoses i metalls pesants sense jo saber-ho… Fins que els meus amics els homes de ci\u00e8ncia el investiguen i ho diuen, els meus amics els periodistes independents ho denuncien, els meus amics els pol\u00edtics \u00edntegres fan lleis per perseguir el seu \u00fas. No s\u00f3n tots iguals. No s\u00f3c un relativista en gaireb\u00e9 res. Gr\u00e0cies Rachel Carson, John Yudkin, Clair Cameron Patterson. Gr\u00e0cies<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article publicat a eldiario.es \u00abLa ind\u00fastria sucrera va pagar a cient\u00edfics per culpar el greix dels infarts\u00bb. Ara l’opini\u00f3 p\u00fablica s’assabenta, gaireb\u00e9 50 anys despr\u00e9s de tenir les primeres evid\u00e8ncies cient\u00edfiques, que els sucres refinats que s\u00f3n als milers d’aliments processats que consumim, eren i s\u00f3n un dels principals responsables de les […]<\/p>\n","protected":false},"author":259,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[2,560,194,1528],"class_list":["post-10506","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-recerca","tag-alimentacio","tag-investigacio","tag-recerca","tag-sucre"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10506","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/259"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10506"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10506\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10506"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10506"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10506"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}