{"id":10519,"date":"2016-09-18T20:45:10","date_gmt":"2016-09-18T19:45:10","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=10519"},"modified":"2016-09-18T20:45:10","modified_gmt":"2016-09-18T19:45:10","slug":"medicina-publica-en-contra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/09\/18\/medicina-publica-en-contra\/","title":{"rendered":"Medicina p\u00fablica (en contra)"},"content":{"rendered":"

Aquest article \u00e9s el\u00a0tercer\u00a0d\u2019una s\u00e8rie sobre medicina p\u00fablica i privada. Consulta l\u2019anterior article Medicina Privada (a favor)<\/a> o Medicina Privada (en contra)<\/a>.\u00a0<\/em><\/p>\n

El major llast que arrossega la medicina p\u00fablica, i del que pocs ciutadans s\u00f3n conscients, \u00e9s la seva polititzaci\u00f3. \u00c9s a dir, els criteris que imperen en la gesti\u00f3 sanit\u00e0ria s\u00f3n prim\u00e0riament pol\u00edtics, secund\u00e0riament econ\u00f2mics i, en \u00faltim lloc, professionals. El finan\u00e7ament p\u00fablic dels serveis sanitaris ha anat parella a casa nostra, a la creaci\u00f3 d’una massiva burocr\u00e0cia politicosanit\u00e0ria, el creixement ha estat imparable i oner\u00f3s. La patrimonialitzaci\u00f3 de la sanitat pels partits pol\u00edtics i el seu \u00fas com a arma ideol\u00f2gica, comporta una doble amena\u00e7a: d’una banda la sanitat i el seu entorn ha ofert centenars de llocs de treball per a afiliats als partits pol\u00edtics (ja governin, ja estiguin a la oposici\u00f3) i l’altra, la sanitat ha finan\u00e7at directament (corrupci\u00f3) o indirectament (concerts m\u00e9s o menys arreglats) als partits pol\u00edtics.<\/p>\n

S’ha parlat molt del 3%, de la mossegada lligada a contractes d’infraestructures i de construcci\u00f3, per\u00f2 un dia coneixerem en detall arranjaments similars relacionats amb la gesti\u00f3 dels milers de milions que es gasten en la sanitat p\u00fablica.<\/p>\n

Per\u00f2 la gesti\u00f3 pol\u00edtica de la sanitat no nom\u00e9s t\u00e9 a veure amb els beneficis que d’ella n’obtenen els partits pol\u00edtics sin\u00f3 que reflecteix el curt termini i el clientelisme caracter\u00edstics de la pol\u00edtica d’estar per casa que regeix el pa\u00eds, tant se val que parlem d’Espanya com de Catalunya. En virtut de criteris pol\u00edtics, les decisions en temes de sanitat tenen molt a veure amb les avantatges electorals que cal esperar. Aix\u00ed, un alcalde tracta de garantir la seva reelecci\u00f3 prometent un hospital per al seu poble-ciutat encara que aix\u00f2 no tingui sentit en termes de planificaci\u00f3 sanit\u00e0ria. O s’envien missatges a la ciutadania de la preocupaci\u00f3 dels poders p\u00fablics per a la salut i es prenen iniciatives que seran molt ben rebudes per una poblaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s hipocondr\u00edaca: cribratges de c\u00e0ncer mancats d’una base cient\u00edfica i d’una an\u00e0lisi cost\/benefici, psiquiatritzaci\u00f3 dels mals h\u00e0bits i dels sentiments, fertilitzaci\u00f3 in vitro per a totes les dones que ho sol\u00b7licitin, i un llarg etc\u00e8tera de mesures populistes. Aqu\u00ed s’inclouen tamb\u00e9 altres concessions demag\u00f2giques com la dotaci\u00f3 de places MIR en hospitals no acad\u00e8mics o l’increment sostingut del nombre d’estudiants de Medicina. I despr\u00e9s, a queixar-se de la precarietat laboral dels metges que ha repuntat en els \u00faltims anys i que tot indica que anir\u00e0 a pitjor.<\/p>\n

La medicina p\u00fablica \u00e9s ru\u00efnosa en termes empresarials. El seu pressupost no deixa de cr\u00e9ixer any rere any per\u00f2 la relaci\u00f3 d’aquest increment amb la millora dels \u00edndexs de salut \u00e9s absolutament q\u00fcestionable. Entre 2005 i 2009 el pressupost de sanitat a Espanya va cr\u00e9ixer un 50% !!! (De 50.000 a 75.000 milions d’euros\/any), gaireb\u00e9 el doble del que va cr\u00e9ixer la despesa sanit\u00e0ria privada, de la qual cosa certa esquerra cerril s’oblida quan parla de les retallades imposades durant els \u00faltims cinc anys. Creuen vost\u00e8s que la nostra salut va millorar un 50%? Evidentment no. Creuen vost\u00e8s que amb les retallades la nostra salut ha empitjorat un 10, 20 o 30%? Evidentment no. La despesa sanit\u00e0ria t\u00e9 un gran moll.<\/p>\n

De fet, els determinants socials de la salut -entesos aquests en termes no nom\u00e9s de poder adquisitiu, desigualtat o mediambientals sin\u00f3 tamb\u00e9 en termes d’h\u00e0bits de vida-i no els diners que se li destina, cobren cada vegada m\u00e9s rellev\u00e0ncia com a factor limitant dels \u00edndexs de salut. La puresa de l’aire, l’alimentaci\u00f3 saludable o l’exercici s\u00f3n tan o m\u00e9s importants que els tractaments avan\u00e7ats per al c\u00e0ncer o els stent<\/em> coronaris. Cal posar m\u00e9s judici en la despesa sanit\u00e0ria i estudiar l’efici\u00e8ncia real dels milers de milions invertits en medicina (suposadament) terap\u00e8utica. El futur de la medicina p\u00fablica \u00e9s l’apreciaci\u00f3 del seu valor i no simplement l’increment dels pressupostos.<\/p>\n

En el cap\u00edtol de la demora assistencial, s’inclouen per descomptat les famoses llistes d’espera. Aquestes han empitjorat arran de les retallades i en l’actualitat a Catalunya m\u00e9s de 130.000 pacients esperen una intervenci\u00f3 quir\u00fargica. I no parlem de les demores per a la realitzaci\u00f3 d’algunes exploracions complement\u00e0ries. El drama \u00e9s que les llistes d’espera de la medicina p\u00fablica no s\u00f3n un problema conjuntural sin\u00f3 estructural que puntualment empitjora o millora segons els recursos que es destinen. Les llistes d’espera s\u00f3n el resultat d’almenys tres factors: 1) la limitaci\u00f3 dels recursos imposada per l’economia, la pol\u00edtica i la riquesa del pa\u00eds, 2) les bosses d’inefici\u00e8ncia i 3) l’exc\u00e9s de demanda, al que juga en part la gratu\u00eftat i en part la hipocondria social. Espanya \u00e9s el segon o tercer pa\u00eds d’Europa amb major freq\u00fcentaci\u00f3 m\u00e8dica: fins a un 25-50% per sobre de la mitjana europea i fins al doble de la mitjana dels pa\u00efsos de l’OCDE. Ull a la dada!<\/p>\n

La sanitat p\u00fablica tal com est\u00e0 organitzada actualment no ofereix est\u00edmuls per a la promoci\u00f3 professional i ha perdut una de les seves senyes d’identitat: l’ascens per m\u00e8rits. Malauradament, en les dues \u00faltimes d\u00e8cades, les promocions a caps de secci\u00f3 o de servei s’han anat realitzant cada vegada de forma m\u00e9s discrecional, sobretot en els hospitals p\u00fablics concertats. Aix\u00ed s’han anat generalitzant discretament les exig\u00e8ncies canviants segons els candidats, qualificatius imaginatius per designar c\u00e0rrecs nomenats pels amiguets que tallen el bacall\u00e0, barems inexistents o extremadament flexibles per adaptar-se al candidat predesignat, simpaties pol\u00edtiques, i un llarg etc\u00e8tera de maniobres que han acabat amb els lideratges professionals. Amb aix\u00f2 s’han perdut molts dels avantatges que suposa tenir un sistema jerarquitzat. Els anglesos, amb el seu pragmatisme habitual, tot i tenir un sistema sanitari \u00abgratu\u00eft\u00bb i universal com el nostre, no han seguit la ruta de la jerarquitzaci\u00f3 hospital\u00e0ria, potser preveient que aquesta ofereix massa oportunitats per la corrupci\u00f3 i la mediocr\u00e0cia.<\/p>\n

\u00c9s molt dif\u00edcil i pol\u00edticament poc rendible, aconseguir que el ciutad\u00e0 rebi una atenci\u00f3 de qualitat similar acudeixi al centre que acudeixi. La gesti\u00f3 p\u00fablica ha cuidat poc les desigualtats dels resultats cl\u00ednics entre dispositius assistencials diferents i ens trobem a milles de dist\u00e0ncia del cas del Regne Unit on la pressi\u00f3 social per millorar els resultats de l’assist\u00e8ncia hospital\u00e0ria ha estat brutal, gaireb\u00e9 desmesurada. En l’actualitat s’exigeix, per exemple, que els cirurgians pengin en un web ad hoc del National Health Service les complicacions i mortalitat de les seves intervencions. I \u00e9s que sense pressi\u00f3 no hi ha qualitat.<\/p>\n

En general hi ha un gran hiat entre els directius i el personal sanitari que treballa en hospitals i CAPs. \u00c9s una observaci\u00f3 compartida per la immensa majoria dels meus col\u00b7legues i t\u00e9 com arrels b\u00e0siques l’escassa professionalitzaci\u00f3 dels gestors p\u00fablics i l’absoluta manca de transpar\u00e8ncia i participaci\u00f3 dels professionals en la gesti\u00f3 dels centres. Malgrat haver-se assajat diverses f\u00f3rmules, els hospitals segueixen sense donar amb una f\u00f3rmula que democratitzi i faci m\u00e9s transparent la gesti\u00f3. Aqu\u00ed la medicina privada\/mutual jerarquitzada, tipus USA, Alemanya o Fran\u00e7a, ens porta molt avantatge ja que fa d\u00e8cades que va institucionalitzar la departamentalitzaci\u00f3 hospital\u00e0ria amb la qual s’aconsegueix que l\u00edders professionals de les principals \u00e0rees d’activitat cl\u00ednica -generalment lligats a la universitat- participin activament en la planificaci\u00f3 professional i en la gesti\u00f3 de recursos. Ara per ara, la gesti\u00f3 p\u00fablica es nega a compartir el poder amb els l\u00edders professionals i acaba recolzant-se en direccions m\u00e8diques o direccions a la seva mida.<\/p>\n

En resum, la medicina p\u00fablica t\u00e9 un gran tros encara per davant pel que fa a efici\u00e8ncia, racionalitzaci\u00f3 democr\u00e0tica de les institucions, tracte professional i cost\/benefici es refereix. Esperem que el recorri al m\u00e9s aviat possible.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest article \u00e9s el\u00a0tercer\u00a0d\u2019una s\u00e8rie sobre medicina p\u00fablica i privada. Consulta l\u2019anterior article Medicina Privada (a favor) o Medicina Privada (en contra).\u00a0 El major llast que arrossega la medicina p\u00fablica, i del que pocs ciutadans s\u00f3n conscients, \u00e9s la seva polititzaci\u00f3. \u00c9s a dir, els criteris que imperen en la gesti\u00f3 sanit\u00e0ria s\u00f3n prim\u00e0riament pol\u00edtics, […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-10519","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10519","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10519"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10519\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10519"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10519"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10519"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}