{"id":10568,"date":"2016-09-26T07:29:39","date_gmt":"2016-09-26T06:29:39","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=10568"},"modified":"2016-09-26T07:29:39","modified_gmt":"2016-09-26T06:29:39","slug":"medicina-publica-favor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/09\/26\/medicina-publica-favor\/","title":{"rendered":"Medicina p\u00fablica (a favor)"},"content":{"rendered":"

Aquest article \u00e9s el quart\u00a0d\u2019una s\u00e8rie especial sobre medicina p\u00fablica i privada. Consulta la resta d’articles aqu\u00ed<\/a>.<\/em><\/p>\n

La protecci\u00f3 de la salut \u00e9s un dels elements constitutius essencials de l’Estat del Benestar, un dels \u00e8xits indiscutibles de l’Europa que surt de la Segona Guerra Mundial, guiada durant gaireb\u00e9 quatre d\u00e8cades per la socialdemocr\u00e0cia. Aix\u00ed, la sanitat p\u00fablica esdev\u00e9 no nom\u00e9s en un servei m\u00e9s que presta l’Estat (sotm\u00e8s als vaivens de les prioritats econ\u00f2miques del moment), sin\u00f3 en un dret dels ciutadans que ha de garantir l’Estat, un Estat que t\u00e9 en compte la just\u00edcia social i que t\u00e9 en gran consideraci\u00f3 la salut i l’acc\u00e9s a la medicina assistencial.<\/p>\n

Quan parlem de medicina p\u00fablica, conv\u00e9 diferenciar entre assist\u00e8ncia m\u00e8dica i sistema sanitari. La primera compr\u00e8n un conjunt de t\u00e8cniques i coneixements orientats a preservar o recuperar la salut, entesa com a benestar f\u00edsic, psicol\u00f2gic i social de les persones. Encara m\u00e9s: l’abast de la ci\u00e8ncia m\u00e8dica excedeix aquest objectiu terap\u00e8utic principal i es dirigeix \u200b\u200btamb\u00e9 a la promoci\u00f3 de la salut, a la prevenci\u00f3 de malalties i a l’ajuda a les persones dependents. A difer\u00e8ncia de l’assist\u00e8ncia m\u00e8dica, el sistema sanitari \u00e9s el marc social i econ\u00f2mic en el si de la qual es produeix l’exercici de la medicina. I aquesta forma social dep\u00e8n de decisions pol\u00edtiques i la m\u00e9s important de totes \u00e9s qui ser\u00e0 el \u00abpagador\u00bb, qui es fa c\u00e0rrec de les despeses que comporta l’assist\u00e8ncia als pacients.<\/p>\n

La medicina p\u00fablica no \u00e9s gratu\u00efta com de vegades es diu, sin\u00f3 que la sufraguem entre tots -tots som \u00abel pagador\u00bb- perqu\u00e8 la solidaritat \u00e9s un dels valors que m\u00e9s apreciem per tractar-se de la base moral de l’Estat de Benestar: ning\u00fa ha de quedar-se enrere, ning\u00fa ha de veure perillar la seva salut per falta de mitjans econ\u00f2mics. A m\u00e9s de finan\u00e7ada solid\u00e0riament, la medicina p\u00fablica implica que l’accessibilitat als tractaments m\u00e8dics ha de ser la mateixa per a tothom, independentment del seu estatus social, el domicili, el poder adquisitiu o les seves creences. \u00c9s una gran fita de la nostra civilitat europea.<\/p>\n

A difer\u00e8ncia dels entorns liberals en qu\u00e8 la sanitat se l’ha de pagar cada un per si mateix o a trav\u00e9s de companyies asseguradores amb \u00e0nim de lucre, la medicina p\u00fablica no busca benefici econ\u00f2mic i, sobre el paper, \u00e9s la que millor t\u00e9 cura de la poblaci\u00f3, evitant els abusos comercials, el frau i el tractament excessiu. En els entorns liberals, on anar al metge costa molt, els pacients esperen massa abans de decidir-se a realitzar una consulta o renuncien als seguiments necessaris en moltes patologies cr\u00f2niques, cosa va en detriment de la seva salut i del seu benestar. Dades recents provinents dels Estats Units parlen d’una mortalitat materna de quatre a sis vegades m\u00e9s alta que a Espanya que, a major abund\u00e0ncia, s’acarnissa principalment sobre les mares negres i amb menys recursos. No ens sorpr\u00e8n. Possiblement moltes dones no reben un control adequat del seu embar\u00e0s i arriben al part en condicions molt pitjors de les que arriben les embarassades que reben l’atenci\u00f3 que necessiten.<\/p>\n

El finan\u00e7ament p\u00fablic \u00e9s l’\u00fanic, raonable i possible, capa\u00e7 de sufragar les despeses d’intervencions m\u00e8diques d’alta complexitat com, per exemple, els cremats greus, els politraumatismes, la radioter\u00e0pia o els trasplantaments d’\u00f2rgans. Les despeses incorregudes en aquest tipus de tractaments resulten impossibles per gaireb\u00e9 el cent per cent dels ciutadans i haur\u00edem d’estar orgullosos que el nostre sistema sanitari els ofereixi \u00abgratu\u00eftament\u00bb a qualsevol ciutad\u00e0 que els necessiti. De fet, les asseguradores no dubten a aconsellar o imposar als seus associats que acudeixin a la medicina p\u00fablica quan les coses es posen lletges de veritat.<\/p>\n

L’entorn p\u00fablic facilita la superespecialitzaci\u00f3 ja que permet concentrar (i fomentar m\u00e9s del que ho fa) els tractaments m\u00e9s complexos en menys mans i aix\u00ed millorar els resultats. \u00bfEs recorden del cas de JD del qual els vaig informar fa un mes en aquesta mateixa columna? Tornem a ell. JD \u00e9s un home de 64 anys diagnosticat de c\u00e0ncer de c\u00f2lon que va a un cirurgi\u00e0 general, privat, que no realitza m\u00e9s de deu o dotze intervencions sobre l’intest\u00ed gros a l’any. L’extirpaci\u00f3 del tumor dura tres hores i mitja i el pacient presenta als tres dies una peritonitis que necessita una reoperaci\u00f3, estada a UCI durant dues setmanes, i surt de l’hospital al cap d’un mes de la intervenci\u00f3 amb una bossa de colostomia ( i milers d’euros carregats a la seva m\u00fatua!). At\u00e8s en una instituci\u00f3 p\u00fablica aquest pacient hagu\u00e9s tingut m\u00e9s possibilitats de ser operat per un equip amb deu vegades m\u00e9s volum de pacients i ser donat d’alta en quatre o cinc dies sense un any contra natura. \u00c9s aix\u00ed. Els responsables pol\u00edtics de la sanitat p\u00fablica tenen la missi\u00f3 de planificar l’assist\u00e8ncia de manera que als pacients se’ls garanteixi la millor opci\u00f3 terap\u00e8utica en cada cas.<\/p>\n

La sanitat p\u00fablica ofereix condicions immillorables per a la investigaci\u00f3 i per a la doc\u00e8ncia. Al cap ia la fi, els metges -ja exerceixin en centres p\u00fablics o privats- s’han format en hospitals universitaris que a Espanya pertanyen a la xarxa p\u00fablica en gaireb\u00e9 la seva totalitat. De fet, la medicina privada viu, en certa manera, subvencionada per la p\u00fablica ja que inverteix ben poc en formaci\u00f3 i es beneficia de la gran contribuci\u00f3 que fa la xarxa p\u00fablica a la formaci\u00f3 de metges abans i despr\u00e9s de la seva graduaci\u00f3 universit\u00e0ria. Una cosa semblant passa amb la investigaci\u00f3 biom\u00e8dica que, ben promoguda per la ind\u00fastria b\u00e9 pels propis acad\u00e8mics, es realitza fonamentalment en els centres p\u00fablics. Aquests s\u00f3n els que han donat m\u00e9s oportunitats als facultatius que han desitjat seguir una carrera acad\u00e8mica i contribuir a ampliar i millorar el nostre coneixement. Al llarg de les tres \u00faltimes tres d\u00e8cades, Espanya s’ha anat situant m\u00e9s i m\u00e9s amunt en recerca cl\u00ednica, i en moltes especialitats publicacions nostres es compten entre les millors del m\u00f3n. Un entorn d’estudi i investigaci\u00f3 suposa en general un millor entorn pel que a la qualitat de l’assist\u00e8ncia es refereix.<\/p>\n

La recent globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica ha afectat de manera molt negativa a l’Estat de Benestar. El capital s’ha bolcat en l’especulaci\u00f3 transnacional aprofitant les possibilitats de les tecnologies d’informaci\u00f3 i comunicaci\u00f3, en detriment de l’economia productiva, considerant a les persones com un mer mitj\u00e0 quan no un obstacle per als seus negocis. Per\u00f2 la defensa, continu\u00eftat i millora de l’Estat del Benestar, est\u00e0 en mans dels ciutadans. Per aix\u00f2 no n’hi ha prou de repetir el mantra que el finan\u00e7ament \u00e9s insuficient sin\u00f3 que s’han de prendre mesures que garanteixin la sostenibilitat del sistema sanitari p\u00fablic millorant la coordinaci\u00f3 sanit\u00e0ria, basada en l’efic\u00e0cia, l’efici\u00e8ncia i l’equitat, professionalitzant la gesti\u00f3 sanit\u00e0ria situant-la a una dist\u00e0ncia prudencial del poder pol\u00edtic i implicant la ciutadania en les decisions i prioritats sanit\u00e0ries i en la millora dels seus h\u00e0bits de vida i en la preservaci\u00f3 d’un entorn saludable.<\/p>\n

En resum, la medicina p\u00fablica i la privada s\u00f3n aqu\u00ed les dues per quedar-se, cadascuna amb els seus pros i contres. La medicina privada seguir\u00e0 sent d’elecci\u00f3 per als ciutadans amb millor poder adquisitiu o per a aquells que vulguin tenir una alternativa als vaivens pol\u00edtics del sistema p\u00fablic. La medicina p\u00fablica seguir\u00e0 sent la base insubstitu\u00efble de l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria per a tots i seguir\u00e0 carregant amb els tractaments m\u00e9s complexos i costosos. El m\u00e9s important \u00e9s que tots dos sistemes convisquin sense complicitats corruptes ni portes girat\u00f2ries. Que el nostre sistema sanitari sigui mixt no vol dir que hagi de ser barrejat. Una millor definici\u00f3 i delimitaci\u00f3 de compet\u00e8ncies de cadascuna de les dues modalitats d’atenci\u00f3 m\u00e8dica resulten fonamentals per evitar que la polititzaci\u00f3 acabi per desprestigiar completament la medicina p\u00fablica o que la cobd\u00edcia i el tractament excessiu desacreditin l’exercici privat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest article \u00e9s el quart\u00a0d\u2019una s\u00e8rie especial sobre medicina p\u00fablica i privada. Consulta la resta d’articles aqu\u00ed. La protecci\u00f3 de la salut \u00e9s un dels elements constitutius essencials de l’Estat del Benestar, un dels \u00e8xits indiscutibles de l’Europa que surt de la Segona Guerra Mundial, guiada durant gaireb\u00e9 quatre d\u00e8cades per la socialdemocr\u00e0cia. Aix\u00ed, la […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[772,805],"class_list":["post-10568","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-medicina-privada","tag-medicina-publica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10568","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10568"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10568\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10568"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10568"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10568"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}