La setmana passada vaig dictar una confer\u00e8ncia als estudiants que s’incorporen al primer any dels estudis de Biologia Humana de la UPF i als estudis de Medicina UPF-UAB sobre com hem anat entenent el cos hum\u00e0, des del punt de vista de les ci\u00e8ncies emp\u00edriques, des Vesalio a Crick, Krebs i Medawar. Els comentava que malgrat la seva suposada as\u00e8psia cient\u00edfica, els millors investigadors dels \u00faltims quatre segles han estat personatges immersos en la cultura del moment i que la seva concepci\u00f3 de l’anatomia i la fisiologia del cos hum\u00e0 va estar sempre impregnada dels paradigmes de la seva \u00e8poca . A t\u00edtol d’exemple els vaig comentar que el c\u00e8lebre quadre de Vermeer \u00abL’astr\u00f2leg\u00bb representa, molt probablement, a Anton von Leeuwenhoek, inventor del microscopi, que va posar per al gran artista de Delft. En mostrar-los el quadre en una diapositiva vaig preguntar a la nombrosa audi\u00e8ncia de m\u00e9s de 120 joves, tots propers als\u00a0vint anys, si reconeixien el pintor. Ning\u00fa va aixecar la m\u00e0. Per a ells, potser tamb\u00e9 per als seus pares, Vermeer era un perfecte desconegut.<\/p>\n
\u00c9s una pena que els estudiants que accedeixen a uns dels estudis m\u00e9s exigents i que han obtingut notes espectaculars en les proves d’acc\u00e9s a la universitat, desconeguin les principals fites de la hist\u00f2ria de l’art. La literatura, la filosofia, l’art, les humanitats en general s\u00f3n, tamb\u00e9, una forma de coneixement. De fet, la seva pr\u00f2pia ra\u00f3 de ser \u00e9s, entre moltes altres, oferir diversos punts de vista sobre la realitat, complementaris als del coneixement emp\u00edric, a la ci\u00e8ncia que, com qualsevol altra aventura de l’esperit hum\u00e0, no es pot entendre fora del seu marc cultural.
\nAquesta an\u00e8cdota i aquesta introducci\u00f3 v\u00e9nen al cas arran d’una iniciativa que s’ha endegat en els estudis de Medicina UPF-UAB en incorporar en una assignatura de cada curs una pinzellada humanista, pinzellada feble, aix\u00f2 s\u00ed, per\u00f2 pinzellada al cap i a la fi.<\/p>\n
Per iniciativa d’alguns alumnes motivats i amb el suport de diversos professors sensibles, se’ls ha proposat als estudiants que llegeixin algun llibre o fragment literari que tingui a veure amb les mat\u00e8ries que estan estudiant. Per una petita conting\u00e8ncia en la nota final, els estudiants es comprometen a una lectura cr\u00edtica del text i posteriorment a redactar unes l\u00ednies sobre l’opini\u00f3 que els ha merescut que seran puntuades pel professor de l’assignatura. \u00c9s una proposta que s’ofereix de forma volunt\u00e0ria per\u00f2 que t\u00e9 un alt valor simb\u00f2lic.<\/p>\n
La introducci\u00f3 d’activitats human\u00edstiques en les facultats de Medicina t\u00e9 una llarga hist\u00f2ria d’iniciatives i d’oblits. Els estudiants de la primera promoci\u00f3 de Medicina de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (1968-1974) a la qual pertanyo, vam promoure l’anomenada Comissi\u00f3 d’Humanitats que va organitzar diversos actes a l’Hospital de Sant Pau per dinamitzar i reivindicar el punt de vista cultural sobre la Medicina. Recordo, entre d’altres, una confer\u00e8ncia de Xavier Rubert de Vent\u00f3s que en aquell moment acabava d’arribar de Calif\u00f2rnia immers en Marcuse (recorden Eros i Civilitzaci\u00f3?) I ens explicava que all\u00e0 els joves condu\u00efen amb els peus nus per sentir millor l’emoci\u00f3 de rodar a la carretera. Un bon grup o, m\u00e9s ben dit una troupe, de companyes de Filosofia, que estudiaven a Sant Cugat, ens van portar unes magn\u00edfiques Troianes que es van representar sobre la tarima on habitualment dissertaven anatomistes, bioqu\u00edmics o cardi\u00f2legs. Aquesta iniciativa va quallar a la instituci\u00f3 i des de llavors i fins ben entrats els anys 90, les unitats docents de Medicina de la UAB van tenir les seves respectives comissions d’humanitats que amb menor o major fortuna van tractar de cultivar les ments d’estudiants cada vegada m\u00e9s focalitzats i competitius. A l’Hospital del Mar, per exemple, vam celebrar esdeveniments memorables amb Fernando Savater (sobre \u00abMontaigne\u00bb), els germans Claret (sobre \u00abEl viol\u00ed\u00bb), Rubert de Vent\u00f3s ( \u00abFunci\u00f3 d’amor\u00bb) i els cinef\u00f2rums organitzats pel meu\u00a0bon amic i gran cin\u00e8fil Jos\u00e9 Mar\u00eda Garc\u00e9s que ha vist Blade Runner una vintena de vegades.<\/p>\n
La present iniciativa per introduir textos literaris en el programa d’estudis de Medicina UPF-UAB \u00e9s una reaparici\u00f3 molt oportuna despr\u00e9s de gaireb\u00e9 dues d\u00e8cades de desert cultural a la majoria de les facultats del nostre entorn; desertitzaci\u00f3 de la qual en s\u00f3n responsables a parts iguals els estudiants unidimensionals i els professors hiperespecialitzats i de perfil biologista la qual cosa ha donat com a resultat promocions poc cr\u00edtiques i amb una visi\u00f3 redu\u00efda del sentit i els condicionaments externs del seu treball. Apropar els estudiants els textos inspirats en la malaltia i la medicina que van escriure Bernhard, Balzac, Tolstoi, Soljenitsin, Bulg\u00e0kov, Mart\u00edn-Sants o Sachs, entre molt\u00edssims altres, hauria de contribuir a formar els joves estudiants i futurs metges en dimensions complement\u00e0ries a el seu treball i mostrar nous punts de vista sobre la salut diferents dels exclusivament cient\u00edfics que, a fi de compte, s\u00f3n els \u00fanics que els va a procurar la carrera que han escollit.<\/p>\n
Idealment, i tant de bo sigui aix\u00ed en el futur, els estudis de Medicina haurien d’estar impregnats de subst\u00e0ncia humanista promovent, per exemple, que els professors coneguessin i relatessin les vicissituds hist\u00f2riques de la mat\u00e8ria que expliquen o donessin a con\u00e8ixer els principals protagonistes del coneixement i les controv\u00e8rsies que s’han originat al voltant d’una doc\u00e8ncia que per regla general s’imparteix de manera dogm\u00e0tica. Seria desitjable aconseguir una major transversalitat dels coneixements human\u00edstics al llarg de tota la carrera afavorint que la doc\u00e8ncia incorpor\u00e9s no tan sols propostes puntuals, com la que ha motivat aquest article, sin\u00f3 m\u00e9s \u00abhumanitat\u00bb en cadascuna de les assignatures.<\/p>\n
Al final del dia, el que desitgen els ciutadans \u00e9s saber-se en bones mans, \u00e9s a dir, no nom\u00e9s en mans d’especialistes monotem\u00e0tics, sin\u00f3 de metges amb criteri capa\u00e7os de diferenciar les modes de les evid\u00e8ncies m\u00e9s s\u00f2lides, resistents als cants de sirena de la ind\u00fastria i el lucre, cr\u00edtics amb les innovacions precipitades, i comprensius davant el dolor dels altres. La literatura, les humanitats, incloent l’art, s’han ocupat sovint d’aquestes q\u00fcestions i han produ\u00eft obres tan dignes de figurar en el programa dels estudis de Medicina com qualsevol altra disciplina cient\u00edfica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La setmana passada vaig dictar una confer\u00e8ncia als estudiants que s’incorporen al primer any dels estudis de Biologia Humana de la UPF i als estudis de Medicina UPF-UAB sobre com hem anat entenent el cos hum\u00e0, des del punt de vista de les ci\u00e8ncies emp\u00edriques, des Vesalio a Crick, Krebs i Medawar. Els comentava que […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[1784,10,453,84],"class_list":["post-10622","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-biologia","tag-ciencia","tag-humanitats","tag-medicina"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10622","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10622"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10622\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10622"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10622"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10622"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}