{"id":10628,"date":"2016-10-03T16:00:55","date_gmt":"2016-10-03T15:00:55","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=10628"},"modified":"2016-10-03T16:00:55","modified_gmt":"2016-10-03T15:00:55","slug":"tenir-cura-no-es-mes-natural-per-les-dones-ho-fan-pel-privilegi-dels-homes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/10\/03\/tenir-cura-no-es-mes-natural-per-les-dones-ho-fan-pel-privilegi-dels-homes\/","title":{"rendered":"\u00abTenir cura no \u00e9s m\u00e9s natural per a les dones, ho fan pel privilegi dels homes\u00bb"},"content":{"rendered":"
\n

Joan Tronto (Minnesota, 1952) assenteix a cada paraula. Persegueix amb la mirada cada moviment i at\u00e9n, amb inter\u00e8s extraordinari, cada consigna que la cap de premsa del Col\u00b7legi d’Infermers i Infermeres de Barcelona \u2013on ha fet una xerrada\u2013llan\u00e7a. \u00abElla em cuida avui\u00bb, explica riallera.<\/p>\n<\/header>\n

\n
\n

Ella mateixa tra\u00e7a el paral\u00b7lelisme entre una an\u00e8cdota tan n\u00edmia i el seu robust objecte d’estudi: la\u00a0ethics of care<\/em>\u00a0(\u00e8tica de la cura), teoria feminista de principis dels anys 90, esquitxa cada espai de la vida de les persones. Ser conscient d’aix\u00f2 \u00e9s el que fa que Tronto, doctora a la Universitat de Minnesota i acostumada als viatges i simposis, mostri tant inter\u00e8s en les paraules del seu entorn.<\/p>\n

Per a Tronto, tot est\u00e0 relacionat amb la cura: les relacions, les estructures… La democr\u00e0cia. \u00abPer descomptat tamb\u00e9 la feina\u00bb, destaca la polit\u00f2loga, que relaciona l’\u00e8tica de la cura amb el decreixement econ\u00f2mic i qualifica la cura com quelcom \u00abrevolucionari\u00bb. Un canvi de paradigma.<\/p>\n

Tronto aposta per reduir les jornades laborals i invertir menys en pal\u00b7liar i m\u00e9s en prevenir. \u00abQuantes hores treballa vost\u00e8?\u00bb, Pregunto. \u00abMoltes\u00bb, diu mentre riu. \u00abJo tinc la possibilitat d’invertir temps en alguna cosa que m’agrada, per\u00f2 no podem obligar la gent que treballa en una cosa menys satisfact\u00f2ria que faci el mateix\u00bb, conclou.<\/p>\n

El concepte\u00a0\u00e8tica de la cura<\/em>\u00a0ens acompanya tota la vida, asseguren els seus estudis. Per\u00f2 els termes en si no ens resulten familiars.<\/span><\/strong><\/p>\n

La cura \u00e9s una part essencial del que significa ser hum\u00e0. No es pot entendre la humanitat sense entendre el que significa tenir cura dels altres. Hi ha molts tipus de relacions diferents que impliquen la cura.<\/p>\n

Defineix la cura com \u00abant\u00eddot contra el capitalisme\u00bb.<\/span><\/strong><\/p>\n

La cura no forma part de moltes teories pol\u00edtiques. Per\u00f2 jo, com a te\u00f2rica feminista, la poso al centre: \u00bfQu\u00e8 passaria si ens prengu\u00e9ssim seriosament aquesta part de vida? Crec que la de la cura \u00e9s la millor cr\u00edtica al capitalisme; posa en relleu la fal\u00b7l\u00e0cia que el mercat \u00e9s la manera d’entendre la vida humana… El mercat presumeix que som racionals, aut\u00f2noms. Ens individuals. El capitalisme construeix un patr\u00f3 de persona que es correspon a un segment petit de la societat. Diu que nom\u00e9s tenim responsabilitat sobre nosaltres mateixos o, com a molt, sobre la fam\u00edlia. Aquesta no \u00e9s una manera molt precisa d’entendre la vida.<\/p>\n

Com som, segons l’\u00e8tica de la cura<\/em>?<\/span><\/strong><\/p>\n

Els humans som dependents des del nostre naixement. Necessitem a la gent fins i tot per sentir-nos segurs, \u00bfm\u00e9s prova que aquesta? Necessitem cures cada dia de la nostra vida. Fins i tot en coses m\u00e9s mundanes: menjar, rentar-se… Tamb\u00e9 quan creixem i ens posem malalts; o quan envellim… Totes aquestes coses poden convertir-se en alguna cosa dram\u00e0tica si descuidem la cura en la societat. Quan comencem a recon\u00e8ixer quanta de la nostra felicitat ve de les cures…<\/p>\n

\n
\n
\n
\"Joan
L’especialista ha exposat la seva tesi al COIB \/\u00a0SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/figure>\n<\/div>\n

Es preocupen les societats per la cura? <\/strong><\/p>\n

No. Es preocupen pels mercats. [Llarga pausa] I a mi em preocupa el seg\u00fcent: \u00bfPer qu\u00e8 invertim tant de temps en la producci\u00f3 econ\u00f2mica? Fins i tot en les societats democr\u00e0tiques pensem: ‘Si tenim m\u00e9s feina, m\u00e9s producci\u00f3, la vida humana ser\u00e0 millor’. I no \u00e9s cert. La vida de la gent, amb m\u00e9s, no \u00e9s millor. Necessitem una economia de la cura.<\/p>\n

Qu\u00e8 vol dir aix\u00f2?<\/span><\/strong><\/p>\n

Simple: produir menys i centrar-nos m\u00e9s a cuidar-nos.<\/p>\n

Vost\u00e8 defensa, sota la teoria feminista, que hem d’eradicar la idea de la cura com una cosa natural.<\/span><\/strong><\/p>\n

D’aqu\u00ed ve l’opressi\u00f3 de la dona, d’entendre la cura com una cosa natural. I els rols socials els creem nosaltres. I aix\u00f2 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de just\u00edcia: uns privilegiats bloquegen a uns altres que ho s\u00f3n menys. Els que estan a dalt, fruit de la seva posici\u00f3, fan que els altres facin el que ells no volen. I per aquesta simple ra\u00f3, els homes, que s\u00f3n els que estan a dalt, els presents en l’esfera p\u00fablica, han relegat les dones… A les seves cases. La pregunta \u00e9s: \u00bf\u00c9s m\u00e9s natural per a les dones la cura?<\/p>\n

…<\/span><\/p>\n

No. S\u00f3n ensenyades a tenir cura, ho fan pel privilegi dels homes.<\/p>\n

L’any 1987 vost\u00e8 escrivia sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3:\u00a0M\u00e9s enll\u00e0 de la difer\u00e8ncia de g\u00e8nere. Cap a una teoria de la cura<\/em>. Hem avan\u00e7at en alguna cosa?<\/span><\/strong><\/p>\n

Les coses van millorar una mica fa uns anys, per\u00f2 van empitjorar encara m\u00e9s despr\u00e9s. Coses del capitalisme.<\/p>\n

Balan\u00e7 pessimista.<\/span><\/strong><\/p>\n

[Riu] S\u00ed, vist amb la perspectiva de la hist\u00f2ria de les ci\u00e8ncies socials modernes \u00e9s dram\u00e0tic. Per\u00f2 comparat amb la hist\u00f2ria de la humanitat, no est\u00e0 malament. Fa realment poc que parlem de les cures, pel que s\u00f3c optimista. Aquesta \u00e9s una idea revolucion\u00e0ria i nom\u00e9s estem al principi del canvi.<\/p>\n

Quan parla de cura ho expandeix a ciutats, estats… A la mateixa democr\u00e0cia.<\/span><\/strong><\/p>\n

Hi ha diverses coses que han de passar. Necessitem pensar en les necessitats humanes i mediambientals. I pensar qui t\u00e9 aquestes responsabilitats: aqu\u00ed entra la pol\u00edtica. Organitzem les responsabilitats atenent al passat, hem de repensar-ho: qu\u00e8 agafo i qu\u00e8 no agafo. Aquestes eleccions estan relacionades amb la cura, i en aix\u00f2 est\u00e0 involucrada qualsevol estructura i instituci\u00f3 de la societat.<\/p>\n

\n
\n
\n
\"Joan
Tronto qualifica la cura com un \u00abant\u00eddot del neoliberalisme\u00bb \/ \u00a0SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>
Com afecta el sistema m\u00e8dic, concretament? Vost\u00e8 ha parlat davant un auditori d’infermeres i infermers.<\/strong> <\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n

El sistema m\u00e8dic tamb\u00e9 ha de repensar-se. La medicina \u00e9s un exemple clar de com la ci\u00e8ncia ens porta, generalment, pel mal cam\u00ed. ‘Puc fer un nou medicament que curar\u00e0…’. Guau! Potser haur\u00edem de gastar menys diners en la ind\u00fastria, i m\u00e9s en la gent. Potser pensant en la gent ens adonem que necessitem menys. Menys, sobretot, feina.<\/p>\n

Decreixement?<\/span><\/strong><\/p>\n

El capitalisme vol traduir-ho tot en termes de mercat. Fins i tot les relacions i les cures. Hi ha un llibre,\u00a0Born to buy<\/em>\u00a0[Juliet Schor, 2004], que ho il\u00b7lustra: a Am\u00e8rica la gent treballa 50 hores a la setmana. I els hi preguntes: ‘\u00bfPer qu\u00e8?’. I et responen que \u00e9s per donar-li un futur als seus fills, per comprar coses als seus fills. El que no ens hem plantejat \u00e9s que potser invertint m\u00e9s temps amb ells, necessitaran menys coses. I aix\u00f2 parla de l\u00f2giques de la producci\u00f3, que han de ser substitu\u00efdes per l\u00f2giques de la cura.<\/p>\n

Aix\u00f2 no sembla competir a la majoria de la gent, que no t\u00e9 possibilitat de decidir. Quins petits canvis podem fer?<\/span><\/strong><\/p>\n

Tornem a Marx: Per qu\u00e8 canviem el nostre temps? Diners? Necessitem treballar la meitat, 20 hores. Amb millors salaris. Per\u00f2 aix\u00f2 ser\u00e0 complicat. Per baixar-lo a un nivell quotidi\u00e0: la gent ha de democratitzar i canviar cada instituci\u00f3 de la qual forma part. Fam\u00edlia, amistat, comunitat. \u00bfQu\u00e8 puc fer cada dia per reduir el meu consum i alhora mantenir les relacions amb el meu entorn? Aqu\u00ed rau la revoluci\u00f3. El poder de l’\u00a0\u00e8tica de la cura<\/em>\u00a0recau en com ent\u00e9n la vida cadasc\u00fa: cuidar-se \u00e9s el m\u00e9s important.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Joan Tronto (Minnesota, 1952) assenteix a cada paraula. Persegueix amb la mirada cada moviment i at\u00e9n, amb inter\u00e8s extraordinari, cada consigna que la cap de premsa del Col\u00b7legi d’Infermers i Infermeres de Barcelona \u2013on ha fet una xerrada\u2013llan\u00e7a. \u00abElla em cuida avui\u00bb, explica riallera. Ella mateixa tra\u00e7a el paral\u00b7lelisme entre una an\u00e8cdota tan n\u00edmia i […]<\/p>\n","protected":false},"author":147,"featured_media":10630,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[1691,1785,156,1786],"class_list":["post-10628","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-cura","tag-democracia","tag-feminisme","tag-joan-tronto"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10628","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/147"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10628"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10628\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10628"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10628"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10628"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}