\u00abEstem fent els cribratges que toquen en l’edat que toquen?\u00bb, ens ho hem de plantejar, reflexiona Antoni Dedeu, director de l’Ag\u00e8ncia de Qualitat i Avaluaci\u00f3 Sanit\u00e0ries de Catalunya (AQuAS), en relaci\u00f3 al sobrediagn\u00f2stic de malalties, un fenomen cada vegada m\u00e9s freq\u00fcent. \u00abPer un costat definim sobrediagn\u00f2stic com el diagn\u00f2stic d’una malaltia que no ocasionar\u00e0 s\u00edmptomes per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser el resultat de diagnosticar correctament una malaltia en qu\u00e8 el tractament no aportar\u00e0 cap benefici i pot portar costos innecessaris\u00bb, resumeix.<\/p>\n
Si b\u00e9 no hi ha dades estad\u00edstiques que permetin con\u00e8ixer la magnitud del sobrediagn\u00f2stic o el sobretractament de malalties a Catalunya, l’AQuAS est\u00e0 utilitzant evid\u00e8ncia cient\u00edfica d’altres pa\u00efsos. \u00abS’ha vist que el cribratge d’alguns c\u00e0ncers no ha repercutit en la millora dels resultats en salut i tamb\u00e9 sabem que cada vegada hi ha m\u00e9s llistes d’espera per fer-se proves diagn\u00f2stiques\u00bb, diu Dedeu. \u00abEn algunes patologies donem per fet que cal un cribratge com m\u00e9s aviat millor\u00bb, afegeix.<\/p>\n
Un dels factors que pot contribuir a un sobrediagn\u00f2stic t\u00e9 a veure, per exemple, amb els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics. \u00ab\u00c9s molt diferent la malaltia amb cl\u00ednica que s’intenta diagnosticar mitjan\u00e7ant l’\u00fas de la tecnologia que el dolor sense cl\u00ednica que busquem amb aquesta tecnologia\u00bb, asseguren Juan G\u00e9rvas i Mercedes P\u00e9rez Fern\u00e1ndez en un article acad\u00e8mic. Com a exemple citen la detecci\u00f3 d’\u00e8mbols pulmonars que es diagnostiquen per mitj\u00e0 d’una tomografia espiral. \u00abSent cert que s\u00f3n \u00e8mbols pulmonars aquests no tenen rellev\u00e0ncia cl\u00ednica i s\u00f3n compatibles amb una vida sana\u00bb, expliquen, ja que avui en dia la tecnologia permet detectar \u00e8mbols \u00abnormals\u00bb, extremadament petits, que no produeixen un embolisme pulmonar.<\/p>\n
Amb tot tamb\u00e9 hi juga un paper important la percepci\u00f3 i la cultura del ciutad\u00e0 del sistema de salut i la malaltia aix\u00ed com la visi\u00f3 del professional de com abordar-la. \u00abEls professionals han de ser conscients que els pacients tenen la concepci\u00f3 que els cribratges s\u00f3n imprescindibles. Aquest factor cultural s’ha de canviar i intervenir des de diferents fronts\u00bb, apunta Antoni\u00a0Dedeu.<\/p>\n
En aix\u00f2 coincideix N\u00faria Terribas, directora de la Fundaci\u00f3 V\u00edctor Gr\u00edfols. \u00abCal fer la reflexi\u00f3 que no sempre la medicina \u00e9s una ci\u00e8ncia certa ni ho resol tot. La societat est\u00e0 acostumada a tractar tots els s\u00edmptomes i n’hi ha que no s\u00f3n patol\u00f2gics i no s’arreglen amb pastilles\u00bb, assegura. Per altra banda, assenyala Terribas, \u00abel professional pot pecar d’exc\u00e9s en la prescripci\u00f3 de proves per exemple perqu\u00e8 es deixa portar per la idea que sempre s’ha de fer alguna cosa i de vegades s’ha d’explicar que el millor \u00e9s no fer res\u00bb. Es refereix a aix\u00f2 com \u00abmedicina defensiva\u00bb, pel fet que el professional sovint prefereix receptar m\u00e9s que menys davant la pressi\u00f3 del pacient.<\/p>\n
Si b\u00e9 el sobrediagn\u00f2stic s’associa a un cost econ\u00f2mic – per exemple, fer proves innecess\u00e0ries- aquest fenomen tamb\u00e9 comporta costos socials i psicol\u00f2gics, m\u00e9s enll\u00e0 dels estrictament econ\u00f2mics. G\u00e9rvas i P\u00e9rez posen com a exemple les consideracions sobre el diagn\u00f2stic de c\u00e0ncer de mama, \u00abdurant el tractament del qual es modifiquen aspectes substancials de la figura femenina que es refereixen a l’autoestima\u00bb.<\/p>\n