{"id":10704,"date":"2016-10-07T15:39:19","date_gmt":"2016-10-07T14:39:19","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=10704"},"modified":"2016-10-07T15:39:19","modified_gmt":"2016-10-07T14:39:19","slug":"entorns-laborals-lliures-destigma-vers-la-malaltia-mental","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/10\/07\/entorns-laborals-lliures-destigma-vers-la-malaltia-mental\/","title":{"rendered":"Entorns laborals que trenquen amb l’estigma vers el trastorn mental"},"content":{"rendered":"

La taxa d’atur de les persones amb trastorn mental \u00e9s del 61,9% (44 punts m\u00e9s que la poblaci\u00f3 general). Aix\u00ed ho revela l’informe L’Estigma i la discriminaci\u00f3 en salut mental a Catalunya 2016<\/em>, presentat recentment<\/a>. En Carles Rubio (39) feia vuit anys que era a l’atur, una situaci\u00f3 prolongada que li va causar una depressi\u00f3. L’oportunitat de treballar, despr\u00e9s de vuit anys, li va arribar quan va adre\u00e7ar-se a la Fundaci\u00f3 Drissa, entitat sense \u00e0nim de lucre que treballa amb persones amb trastorn mental sever per facilitar-los l’entrada en el mercat laboral i millorar la seva qualitat de vida mitjan\u00e7ant, principalment, una feina.<\/p>\n

Aix\u00ed, en Carles es va involucrar en un projecte de l’entitat que preparava a persones que, com ell, feia temps que eren a l’atur, per tornar al m\u00f3n laboral, i ara fa just dos anys va ser una de les persones que van seleccionar per una botiga de roba que obria a Llagostera (Girona). \u00abM’ha canviat radicalment la vida, he passat d’estar amb una depressi\u00f3 tancat a casa a treballar, i des de llavors em sento b\u00e9\u00bb, comenta.<\/p>\n

\u00abLa feina \u00e9s quelcom identitari i quan per raons alienes et quedes a l’atur i a m\u00e9s et costa trobar alguna cosa \u00e9s com si et traiessin part d’aquesta identitat. Per exemple, continues sent pare o marit per\u00f2 on \u00e9s el carter, el professor, l’electricista? Hi ha una part de tu que ja no existeix\u00bb, reflexiona el psic\u00f2leg Fran Eiroa.<\/p>\n

En Miquel Isanta \u00e9s un dels fundadors de Moltacte, la cooperativa d’iniciativa social sense \u00e0nim de lucre que va contractar en Carles com a dependent en un dels seus outlets<\/em>. \u00abEn aquells moments [fa deu anys] no hi havia gaires experi\u00e8ncies laborals de persones amb trastorn mental, un col\u00b7lectiu que sempre ha estat estigmatitzat, i nosaltres vol\u00edem generar oportunitats de treball dignes\u00bb, explica a aquest diari. Des de llavors Moltacte ha anat creixent i actualment t\u00e9 una cinquantena de treballadors -dels quals 27 tenen algun tipus de trastorn mental- que es reparteixen entre les tres botigues, la de Manresa, Igualada i Llagostera. Tamb\u00e9 \u00e9s una entitat federada d’AMMFEINA Salut Mental Catalunya.<\/p>\n

Un dels prop\u00f2sits de la cooperativa, assegura Isanta, \u00e9s \u00abdemostrar que hi ha altres maneres de fer empresa\u00bb. Aix\u00f2 ho comenta quan recorda que la primera persona que van contractar \u00abera un cas clar\u00edssim d’alg\u00fa que el van fer fora de la feina despr\u00e9s d’assabentar-se que tenia un trastorn mental\u00bb.<\/p>\n

De fons: el tel\u00f3 de l’estigma<\/h3>\n

El cas que explica en Miquel Isanta \u00e9s freq\u00fcent. Resultats de l’informe sobre l’estigma i la discriminaci\u00f3 a Catalunya apunten dades que ho avalen: el 28 % de la poblaci\u00f3 general no entrevistaria per a una feina una persona amb un trastorn mental. Davant l’estigma una de cada dos persona oculta a la feina el seu trastorn per evitar un tracte discriminatori.\u00a0\u00abSovint les persones que tenen un trastorn mental es veuen relegades a ocultar el trastorn quan busquen feina\u00bb, assegura\u00a0Fran Eiroa.<\/p>\n

L’Andrea Quintana (39) s’ha trobat en diverses ocasions discriminada pel seu diagn\u00f2stic. \u00abLa primera lli\u00e7\u00f3 que et d\u00f3na un diagn\u00f2stic, per com veus que reacciona la gent, \u00e9s el silenci\u00bb, lamenta. \u00abEn una entrevista de feina se’m va escapar que tenia un trastorn mental [depressi\u00f3] i em van demanar de parlar abans amb la psic\u00f2loga per decidir si m’incorporaven o no. Al final va anar b\u00e9 per\u00f2 que et facin passar per una entrevista psicol\u00f2gica \u00e9s realment dur\u00bb, recorda.<\/p>\n

Altres resultats de l’informe demostren tamb\u00e9 que hi ha la tend\u00e8ncia que les persones amb trastorn mental que treballen estiguin infraocupades, \u00e9s a dir, reassignades a categories laborals inferiors quan es revela el trastorn mental a la feina. Aix\u00f2 s’explica, en part, per la creen\u00e7a (falsa) que la persona amb trastorn mental pot perdre capacitats intel\u00b7lectuals o rendir menys a causa del trastorn. O que les actituds de la resta de companys poden ser discriminat\u00f2ries pel fet de ser, per exemple, paternalistes. I aix\u00f2 \u00e9s el que va acabar passant-li a l’Andrea. \u00abEm deien ‘vesteix-te amb colors m\u00e9s alegres dona, et sentir\u00e0s m\u00e9s b\u00e9’ o associaven directament amb la malaltia que un dia pogu\u00e9s estar seriosa o trista\u00bb, explica.<\/p>\n

Segons el psic\u00f2leg Fran Eiroa, davant el coneixement del trastorn hi sol haver dos tipus de reacci\u00f3: d’una banda, la figura del qui t\u00e9 por a com pot actuar la persona que t\u00e9 el trastorn mental; de l’altra, la paternalista. \u00abEl millor \u00e9s no donar per fet com l’altre vol que el tractis, sin\u00f3 preguntar com vol ser tractat, el que li pot anar b\u00e9 a un pot no anar b\u00e9 a un altre\u00bb, apunta.<\/p>\n

\u00abUn associa la normalitat amb poder treballar, necessitem que ens tractin de manera normal i poder parlar amb franquesa i normalitat del que ens passa. Si no trobes aquest suport, et trobes molt sol\u00bb, assegura. Actualment l’Andrea no treballa per\u00f2, despr\u00e9s d’ocultar la malaltia en altres feines, ha fet un pas endavant i ara \u00e9s activista d’Obertament per a la salut mental. \u00abLa manera com desenvolupis la feina no dependr\u00e0 del trastorn que tens sin\u00f3 de la fase de recuperaci\u00f3 en la qual est\u00e0s\u00bb, diu.<\/p>\n

Sobre aix\u00f2 Miquel Isanta insisteix a destacar la import\u00e0ncia d’un \u00abentorn laboral saludable\u00bb on predomini el respecte. \u00abSovint les dificultats que ens podem trobar tenen m\u00e9s a veure amb la personalitat de cadasc\u00fa que no pas amb la malaltia\u00bb, expressa.\u00a0\u00abUna de cada quatre persones t\u00e9 o tindr\u00e0 un trastorn mental al llarg de la seva vida\u00bb, recorda Eiroa per reivindicar que el mercat laboral s’ha de flexibilitzar i adaptar per facilitar\u00a0la inserci\u00f3 d’aquestes persones.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La taxa d’atur de les persones amb trastorn mental \u00e9s del 61,9% (44 punts m\u00e9s que la poblaci\u00f3 general). Aix\u00ed ho revela l’informe L’Estigma i la discriminaci\u00f3 en salut mental a Catalunya 2016, presentat recentment. En Carles Rubio (39) feia vuit anys que era a l’atur, una situaci\u00f3 prolongada que li va causar una depressi\u00f3. […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":10706,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,47],"tags":[417,413,53,862],"class_list":["post-10704","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-factor-huma","tag-estigma","tag-salut-laboral","tag-salut-mental","tag-trastorn-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10704","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10704"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10704\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10704"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10704"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10704"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}