Res m\u00e9s lluny de la meva intenci\u00f3, jutjar en aquest breu article als actors directes i indirectes de la tr\u00e0gica mort d’un jove a causa d’una peritonitis originada per una apendicitis aguda a l’Hospital d’Igualada. Un cop finalitzades les dilig\u00e8ncies sobre la investigaci\u00f3 d’aquest succ\u00e9s, potser coneixem de manera fiable els variats i successius errors que van portar a un fatal desenlla\u00e7. Dic b\u00e9, variats i successius, perqu\u00e8 aix\u00ed \u00e9s com solen oc\u00f3rrer moltes de les morts relacionades amb la cirurgia, i en particular, amb la cirurgia abdominal. Els que ens hem preocupat i hem estudiat aquest assumpte parlem de la s\u00edndrome del formatge Emmental (o de Gruy\u00e8re, per als menys documentats sobre la gastronomia su\u00efssa). Qu\u00e8 volem dir amb aix\u00f2? Rarament una complicaci\u00f3 letal passa de sobte, sense antecedents. Generalment \u00e9s el resultat d’una concatenaci\u00f3 de fets (els forats en l\u00ednia) que permeten que el cam\u00ed cap a la cat\u00e0strofe (a trav\u00e9s dels mateixos) sigui directe i fatal. Aquesta teoria del formatge foradat sost\u00e9 que hi ha diversos factors, tant sist\u00e8mics com individuals, que es \u00abcoordinen, acumulen i succeeixen\u00bb de tal manera que el seu final no pot ser un altre. En l’argot hospitalari parlem tamb\u00e9 de casos \u00abcatrasca\u00bb (cat\u00e0strofe despr\u00e9s cat\u00e0strofe).<\/p>\n
Imaginem-nos un possible escenari (desconec si va poder succeir aix\u00ed; es tracta tan sols d’un exercici docent): primera visita divendres a la nit amb el personal just en nombre i qualificaci\u00f3 i un diagn\u00f2stic erroni d’un dolor abdominal que no sembla preocupant; alta hospital\u00e0ria. Nova visita a les 24 o 36 hores perqu\u00e8 el pacient segueix queixant-se de mol\u00e8sties i fa n\u00e0usees i v\u00f2mits. Nova valoraci\u00f3 per un metge general poc avesat en els dolors aguts d’abdomen que no pot sol\u00b7licitar un esc\u00e0ner perqu\u00e8 en dia festiu el servei de radiologia no est\u00e0 obert. O potser s\u00ed que va poder realitzar-se un esc\u00e0ner que va ser interpretat per un radi\u00f2leg a dist\u00e0ncia (per internet, vull dir) que no coneix els s\u00edmptomes del pacient i que est\u00e0 mal pagat per treballar en diumenge al mat\u00ed en un gabinet radiol\u00f2gic privat concertat. No sembla que hi hagi signes d’apendicitis a l’esc\u00e0ner. Alta hospital\u00e0ria. El dilluns al migdia el pacient reingressa per tercera vegada amb molt mal estat general per una peritonitis evolucionada per la qual acaba morint. Potser a la seva mort hauria pogut contribuir un anestesista poc expert que cobria des de feia poc la baixa per maternitat de la titular o potser un cirurgi\u00e0 que nom\u00e9s treballa a urg\u00e8ncies (amb un contracte per dies en diversos hospitals) poc conscient de la gravetat de la situaci\u00f3 i potser sense la suficient per\u00edcia.<\/p>\n
Naturalment, tota aquesta hist\u00f2ria me l’acabo d’inventar, tal com els he dit al comen\u00e7ament, per\u00f2, de ben segur, molts dels meus col\u00b7legues subscriurien la possibilitat que els fets s’haguessin desenvolupat aix\u00ed. I, tal com succeeix amb els accidents de tr\u00e0nsit, per cada mort per causes iatrog\u00e8niques ha d’haver-hi una bona desena de lesionats greus.<\/p>\n
Centrem-nos ara en les causes sist\u00e8miques d’aquest assumpte que s\u00f3n les que haurien realment de preocupar els responsables sanitaris m\u00e9s enll\u00e0 de la major o menor compet\u00e8ncia dels professionals que, per descomptat, tamb\u00e9 hauria de ser motiu de preocupaci\u00f3: mai cal donar l’alta a un pacient que reingressa en urg\u00e8ncies i menys per segona vegada.<\/p>\n
Quins s\u00f3n els factors sist\u00e8mics? S\u00f3n aquells lligats al tipus d’organitzaci\u00f3 hospital\u00e0ria de la qual ens hem dotat a Catalunya: un hospital a cada cantonada perqu\u00e8 els ciutadans se sentin segurs en tot moment, els alcaldes guanyin eleccions i els partits de qualsevol color col\u00b7loquin als seus pr\u00f2xims a la burocr\u00e0cia sanit\u00e0ria. Malament. Fa deu anys, la Societat Catalana de Cirurgia -de la qual en aquells dies jo n\u2019era president- va presentar a la Consellera de Sanitat, Marina Geli, un estudi ben documentat per racionalitzar l’assist\u00e8ncia urgent titulat \u00abSituaci\u00f3 actual de l’atenci\u00f3 quir\u00fargica d’urg\u00e8ncies. L\u00ednies de futur\u00bb. L’informe analitzava les condicions en qu\u00e8 els cirurgians treballaven en els serveis d’urg\u00e8ncies: les limitacions econ\u00f2miques i contractuals, la dispersi\u00f3 de recursos, la complexitat creixent de les patologies i un llarg etc\u00e8tera de circumst\u00e0ncies que dificultaven la seva tasca i, per ventura m\u00e9s important, posaven en risc la salut dels pacients i condicionaven grans difer\u00e8ncies en la qualitat assistencial a l’ample del territori.<\/p>\n
L’argument principal de l’informe era que no es podien mantenir obertes durant les 24 hores m\u00e9s de seixanta portes hospital\u00e0ries d’urg\u00e8ncies amb un adequat equipament t\u00e8cnic i hum\u00e0. A tall d’exemple: en molts hospitals els cirurgians havien d’operar ajudats per traumat\u00f2legs o ginec\u00f2legs o infermeres; en la majoria de centres no es disposava de radiologia solvent despr\u00e9s de les tres de la tarda; la formaci\u00f3 dels metges de primera fila \u00e9s sovint insuficient. L’informe, suposo, va ser acuradament guardat en un dels \u00faltims calaixos de l’\u00faltim despatx del funcionari nouvingut i aqu\u00ed va quedar tot.<\/p>\n
L’estudi avalat per la Societat Catalana de Cirurgia oferia la soluci\u00f3 m\u00e9s evident: centralitzar les urg\u00e8ncies, especialment les de m\u00e9s complexitat, en menys hospitals per\u00f2 m\u00e9s ben dotats en equips humans i tecnol\u00f2gics; no operar d’urg\u00e8ncies en hospitals de primer nivell i distribuir les urg\u00e8ncies quir\u00fargiques en una dotzena d’hospitals de tercer nivell ben equipats que podien cobrir b\u00e9 el territori. A la llarga, aquesta \u00e9s una soluci\u00f3 m\u00e9s econ\u00f2mica i, m\u00e9s important encara, la que ofereix m\u00e9s garanties als pacients.<\/p>\n
Fa anys que la pol\u00edtica fa les o\u00efdes sordes a les evid\u00e8ncies, i el cas de la Sanitat \u00e9s dels m\u00e9s flagrants. D\u00e9u sap la de morts i ferits que ha ocasionat tanta superficialitat i tant menyspreu i desconeixement de les professions sanit\u00e0ries en la planificaci\u00f3 hospital\u00e0ria. El \u00abcas Igualada\u00bb \u00e9s tan sols la punta de l’iceberg, l’incident dram\u00e0tic que captiva al periodisme d’ocasi\u00f3 i genera titulars cridaners. Es buscaran culpables, se’n\u00a0trobaran i s\u2019enjudiciaran, per\u00f2 haurem passat per alt, un cop m\u00e9s, que aquest i altres casos similars que s’amaguen al gran p\u00fablic constitueixen el preu que paguem per una sanitat planificada i gestionada amb criteris essencialment pol\u00edtics.<\/p>\n
Els que hem estudiat en detall el problema dels aix\u00ed anomenats \u00aberrors m\u00e8dics\u00bb (que no sempre cal atribuir als professionals), sabem que tenen, o haurien de tenir, un costat positiu: aprendre per corregir; analitzar per entendre; entendre per prevenir. Tant de bo aix\u00ed sigui.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Res m\u00e9s lluny de la meva intenci\u00f3, jutjar en aquest breu article als actors directes i indirectes de la tr\u00e0gica mort d’un jove a causa d’una peritonitis originada per una apendicitis aguda a l’Hospital d’Igualada. Un cop finalitzades les dilig\u00e8ncies sobre la investigaci\u00f3 d’aquest succ\u00e9s, potser coneixem de manera fiable els variats i successius errors […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,47],"tags":[1794,1795,1796,1797,1798,85,1799],"class_list":["post-10710","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-dret-a-la-salut","category-factor-huma","tag-catastrofe","tag-equip-huma","tag-huma","tag-igualada","tag-infermer","tag-mort","tag-societat-catalana-de-cirurgia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10710","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10710"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10710\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10710"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10710"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10710"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}