{"id":10733,"date":"2016-10-11T09:41:09","date_gmt":"2016-10-11T08:41:09","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=10733"},"modified":"2016-10-11T09:41:09","modified_gmt":"2016-10-11T08:41:09","slug":"anticipar-la-jugada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/10\/11\/anticipar-la-jugada\/","title":{"rendered":"Anticipar la jugada"},"content":{"rendered":"<p>La imatge del boxejador que esquiva un cop amagat, que no va arribar a sortir dels bra\u00e7os del rival per\u00f2 que va ser anticipat en la ment, \u00e9s una bona met\u00e0fora de qu\u00e8 \u00e9s un cervell i per a qu\u00e8 serveix. Un cervell \u00e9s, b\u00e0sicament, una m\u00e0quina per anticipar la pr\u00f2xima jugada, un sistema de predicci\u00f3 que nom\u00e9s tenen els \u00e9ssers dotats de moviment (les plantes no en tenen). Es considera que la capacitat de preveure el que van a fer altres mitjan\u00e7ant imatges mentals (la consci\u00e8ncia) est\u00e0 en l&#8217;\u00faltim esgla\u00f3 evolutiu. I el s\u00fammum \u00e9s albirar el que altres saben, volen i pretenen. Aquesta habilitat, anomenada teoria de la ment, representa, sens dubte, un avantatge important per desenvolupar-se en societat. En principi, es considerava una cosa espec\u00edficament humana, per\u00f2 cada vegada est\u00e0 m\u00e9s clar que compartim amb els simis moltes funcions mentals. Els \u00faltims experiments sobre teoria de la ment han suggerit, d&#8217;una banda, que hi ha una continu\u00eftat mental entre esp\u00e8cies i, d&#8217;altra, que aquesta capacitat de posar-se en la pell d&#8217;un altre est\u00e0 afectada en algunes malalties.<\/p>\n<p>No obstant aix\u00f2, el concepte de teoria de la ment, que es va desenvolupar a partir de les investigacions amb ximpanz\u00e9s en la d\u00e8cada de 1960, es presta a no pocs equ\u00edvocs i planteja nombrosos problemes. Per comen\u00e7ar, no \u00e9s exactament una teoria, sin\u00f3 m\u00e9s aviat una facultat: la d&#8217;extrapolar la mateixa vida mental a altres per aix\u00ed poder predir o explicar els seus actes. Per\u00f2, a m\u00e9s, el concepte de teoria de la ment \u00e9s molt ampli i en ell poden cabre habilitats de molt diferent complexitat, des del reconeixement de les emocions facials fins a les exhibicions m\u00e9s complexes d&#8217;empatia, passant pel reconeixement de creences falses. Els grans simis (goril\u00b7les, ximpanz\u00e9s, bonobos i orangutans) semblen ser capa\u00e7os d&#8217;endevinar el que pensa un altre quan maneja informaci\u00f3 falsa i anticipar el que va a fer, segons indica un experiment publicat la setmana passada a la revista Science. El que ja no est\u00e0 tan clar \u00e9s quin \u00e9s el nivell de complexitat de la teoria de la ment d&#8217;aquests simis. I \u00e9s que extrapolar un estat mental a partir de la conducta observable planteja sempre problemes, especialment en les investigacions amb animals.<\/p>\n<p>En els humans, la teoria de la ment ja est\u00e0 desenvolupada en bona mesura als quatre anys o potser fins i tot abans, segons algunes investigacions. Per\u00f2 aix\u00f2 no passa, per exemple, en els nens que pateixen algun trastorn de l&#8217;espectre de l&#8217;autisme. Com es desenvolupa la teoria de la ment en una persona sana? Quines zones del cervell estan relacionades? Quins nivells de complexitat d&#8217;aquesta capacitat poden distingir? Quins seria l&#8217;\u00faltim esgla\u00f3 evolutiu pel que fa a complexitat mental? Quina relaci\u00f3 t\u00e9 la teoria de la ment amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia? En quina mesura \u00e9s una funci\u00f3 que dep\u00e8n del llenguatge? Fins a quin punt i en quins nivells est\u00e0 afectada est\u00e0 capacitat en les persones amb alcoholisme, autisme, esquizofr\u00e8nia, grans dolors, trastorns de l&#8217;atenci\u00f3 o de l&#8217;aprenentatge?<\/p>\n<p>Quantes preguntes hi ha per resoldre i quantes ni tan sols es poden plantejar encara. El que sembla segur \u00e9s que tant les investigacions amb els grans simis com amb les persones afectades per diferents trastorns mentals poden ajudar a aclarir aquesta facultat tan \u00edntimament lligada amb la representaci\u00f3 d&#8217;imatges. Com apunta el neurocient\u00edfic Rodolfo Llin\u00e1s, \u00abvivim per somiar i per fer imatges\u00bb. Aquestes imatges ens serveixen per anticipar, err\u00f2nia o encertadament, el que li pot passar a un i als altres. El repte cient\u00edfic, per entendre el cervell i certes malalties, \u00e9s explicar com.<\/p>\n<div class=\"entry clearfix\">\n<p><em>Aquest text \u00e9s una columna publicada originalment als webs d\u2019<a href=\"http:\/\/www.intramed.net\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">IntraMed<\/a>\u00a0i la\u00a0<a href=\"http:\/\/www.esteve.org\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Fundaci\u00f3 Esteve<\/a>.<\/em><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La imatge del boxejador que esquiva un cop amagat, que no va arribar a sortir dels bra\u00e7os del rival per\u00f2 que va ser anticipat en la ment, \u00e9s una bona met\u00e0fora de qu\u00e8 \u00e9s un cervell i per a qu\u00e8 serveix. Un cervell \u00e9s, b\u00e0sicament, una m\u00e0quina per anticipar la pr\u00f2xima jugada, un sistema de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[1801,1696,560,1802,1803,1804],"class_list":["post-10733","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-recerca","tag-animals","tag-cervell","tag-investigacio","tag-ment","tag-oranguta","tag-teoria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10733","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10733"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10733\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10733"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10733"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10733"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}