X\u00f3chitl Casta\u00f1eda \u00e9s directora de la Iniciativa per la Salut de les Am\u00e8riques, a l’Escola de Salut P\u00fablica de la Universitat de Berkeley (Calif\u00f2rnia) des del 2001. Entre altres iniciatives, ha treballat per millorar la salut p\u00fablica dels migrants llatins que viuen als Estats Units.<\/p>\n
La migraci\u00f3 porta transformacions \u00abpsicosocials\u00bb tant per a qui emigra com per als seus descendents? De quines\u00a0transformacions parlem?<\/strong> El dol migratori s’ha de passar o es pot prevenir?<\/strong> Com influeix el fet de migrar en edat adolescent?<\/strong> I quan es tracta de menors no acompanyats?<\/strong> Abans esmentava que molts migrants no tenen un acc\u00e9s regular als serveis de salut. Quines implicacions t\u00e9 a nivell de salut viure com indocumentat?<\/strong> Existeix als Estats Units algun tipus de servei dirigit a l’atenci\u00f3 a immigrants indocumentats?<\/strong> Com pot arribar a afectar el fet que per exemple ara als Estats Units la immigraci\u00f3 sigui un tema que ocupa titulars com els que genera el candidat Donald Trump?<\/strong> Vost\u00e8 ha investigat el cas concret de migrants mexicans joves als Estats Units. Qu\u00e8 s’ha observat en relaci\u00f3 amb la salut d’aquests?<\/strong> Quin tipus de pol\u00edtiques podrien implementar per millorar la salut dels migrants? Tenen aquestes a veure amb la integraci\u00f3?<\/strong> Una situaci\u00f3 dif\u00edcil i que pot generar situacions d’ansietat s\u00f3n les separacions familiars quan un immigrant \u00e9s retornat al seu pa\u00eds despr\u00e9s de molts anys vivint all\u00e0. Per exemple, llatinoamericans que van emigrar als Estats Units i ara han estat for\u00e7ats a retornar als seus pa\u00efsos.<\/strong><\/p>\n Hi ha dos fen\u00f2mens en la desafecci\u00f3, la que\u00a0\u00e9s volunt\u00e0ria -hi ha un proc\u00e9s natural d’envelliment i molts immigrants que estan envellint volen tornar al seu pa\u00eds- i la for\u00e7ada. En el primer no \u00e9s f\u00e0cil perqu\u00e8 tornen a un pa\u00eds que van deixar fa temps i que trobaran molt diferent. En el cas de la separaci\u00f3 for\u00e7ada molts s\u00f3n pares de fills que ja van n\u00e9ixer als Estats Units. S’estan trencant fam\u00edlies i aix\u00f2 t\u00e9 un cost molt alt a nivell de salut mental perqu\u00e8 genera depressi\u00f3 i ansietat.<\/p>\n Fins ara hem parlat sobretot d’implicacions a nivell de salut mental. A nivell f\u00edsic tamb\u00e9 hi ha implicacions per a la salut individual i p\u00fablica?<\/strong> X\u00f3chitl Casta\u00f1eda \u00e9s directora de la Iniciativa per la Salut de les Am\u00e8riques, a l’Escola de Salut P\u00fablica de la Universitat de Berkeley (Calif\u00f2rnia) des del 2001. Entre altres iniciatives, ha treballat per millorar la salut p\u00fablica dels migrants llatins que viuen als Estats Units. La migraci\u00f3 porta transformacions \u00abpsicosocials\u00bb tant per a qui emigra […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":10754,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,16,7],"tags":[936,735,290,53,368],"class_list":["post-10751","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-dret-a-la-salut","category-politica-i-gestio","tag-ansietat","tag-estats-units","tag-migracio","tag-salut-mental","tag-salut-publica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10751","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10751"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10751\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10751"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10751"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10751"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nLa migraci\u00f3 porta transformacions enormes per a la persona i la seva fam\u00edlia. La primera, segona i gaireb\u00e9 tercera generaci\u00f3 es veuen afectades, aix\u00ed com\u00a0tamb\u00e9 les comunitats d’origen, tr\u00e0nsit i dest\u00ed. \u00c9s a dir, el proc\u00e9s migratori no \u00e9s independent o d’una sola persona. La transformaci\u00f3 est\u00e0 en un context social-familiar. Per exemple, si una mare decideix anar-se’n als Estats Units a tenir cura dels fills de dones nord-americanes -que \u00e9s la situaci\u00f3 de moltes dones d’origen llat\u00ed- els fills d’aquestes dones estan patint molt perqu\u00e8 estan sent cuidats per les \u00e0vies. Llavors l’efecte \u00e9s enorme, no nom\u00e9s sobre la persona que emigra. Aquest exemple s’aplica a molts casos. El proc\u00e9s d’emigrar, a m\u00e9s, comen\u00e7a des de la planificaci\u00f3, la partida,\u00a0el\u00a0creuament de fronteres -que en moltes circumst\u00e0ncies \u00e9s molt dram\u00e0tic, fins i tot el nombre de persones que moren-, arribar a un lloc amb una cultura i una llengua\u00a0o\u00a0la inserci\u00f3 a una tasca laboral diferent. A m\u00e9s, tamb\u00e9 afecta la situaci\u00f3 pol\u00edtica ja que als Estats Units et converteixes en indocumentat.<\/p>\n
\n\u00c9s inevitable. Emigrar \u00e9s arrencar-se de moltes experi\u00e8ncies socials, econ\u00f2miques, pol\u00edtiques, religioses. Quan un experimenta canvis com a \u00e9sser hum\u00e0, experimenta un dol.<\/p>\n
\n\u00c9s una edat crucial en molts aspectes. Hi ha difer\u00e8ncies per exemple tamb\u00e9 si ets dona, o ets una persona gran o ets jovenet. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha similituds, per exemple, la majoria dels migrants no t\u00e9 un acc\u00e9s regular als serveis de salut perqu\u00e8 en el cas dels Estats Units la salut no \u00e9s un dret hum\u00e0, \u00e9s un b\u00e9 que es compra, es ven i es restringeix als ciutadans.<\/p>\n
\nLa seva inf\u00e0ncia es trunca perqu\u00e8 immediatament aquesta etapa acaba i \u00e9s m\u00e9s aviat un adult preco\u00e7. Ha de treballar, est\u00e0 exposat a condicions d’explotaci\u00f3…<\/p>\n
\nLa salut l’entenem com el benestar f\u00edsic i emocional. Imagina’t el nivell d’ansietat d’alg\u00fa que est\u00e0 sol i sense papers. A nivell de salut f\u00edsica, l’acc\u00e9s als serveis als Estats Units est\u00e0 condicionat al fet de tenir una ciutadania i si no comptes amb la documentaci\u00f3 correcta, tot i que comptis\u00a0amb els diners, no pots rebre assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria. Un immigrant pateix de moltes mancances i si no t\u00e9 un acc\u00e9s regular als serveis de salut, la seva salut tant f\u00edsica com mental es veu compromesa.<\/p>\n
\nNo, no. El que s\u00ed que hi ha s\u00f3n unes xarxes cl\u00edniques comunit\u00e0ries d’atenci\u00f3 en\u00a0les quals no et pregunten si ets o no indocumentat i aquestes cl\u00edniques s\u00f3n les que donen el servei a aquesta poblaci\u00f3.<\/p>\n
\nEls Estats Units\u00a0s\u00f3n\u00a0un pa\u00eds molt gran i amb molts tipus de ciutadans i com a pa\u00eds no \u00e9s una societat antiimmigrant. Alguns que pretenen ser governants han utilitzat aquest discurs antiimmigrant com una plataforma per ocultar problemes reals d’aquesta societat. Els Estats Units tenen moltes disparitats socials i econ\u00f2miques, aqu\u00ed la classe mitjana no \u00e9s una classe mitjana dominant. Aquest discurs ha estat una distracci\u00f3, ara b\u00e9 cal matisar que hi ha alguns estats dins de la uni\u00f3 americana que tenen racisme i xenof\u00f2bia. La majoria d’immigrants d’Estats Units v\u00e9nen d’Am\u00e8rica Llatina o la Xina per\u00f2 aquesta idea del ‘melting pot’, que tots ens barregem, \u00e9s mentida. La tend\u00e8ncia ser\u00e0 que cada vegada hi haur\u00e0 m\u00e9s minories als Estats Units.<\/p>\n
\nEls joves s\u00f3n la poblaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable, de per si, i hi ha m\u00e9s probabilitat per exemple que caiguin en les drogues. Si a aquesta vulnerabilitat pr\u00f2pia de l’adolesc\u00e8ncia li sumes el fet que no tens una inserci\u00f3 total en la societat, aix\u00f2 crea que els joves sigui un grup m\u00e9s vulnerable encara.<\/p>\n
\nCal partir de tres principis. Primer que les persones immigrants s\u00f3n \u00e9ssers humans, cal rehumanitzar la migraci\u00f3 perqu\u00e8 tots ens beneficiem de la tasca i la contribuci\u00f3 dels migrants. Als Estats Units no podr\u00edem menjar si no fos pel treball ardu que fan els pagesos que venen de M\u00e8xic. El segon \u00e9s que la salut d’un pa\u00eds hauria d’incloure la salut dels migrants. Estem en un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s global i no pot haver-hi difer\u00e8ncies entre els \u00abciutadans\u00bb i els \u00abno ciutadans\u00bb. El tercer \u00e9s que\u00a0hi ha d’haver programes especials per a aquesta poblaci\u00f3, que si b\u00e9 pateix dels mateixos problemes de la poblaci\u00f3 blanca nord-americana se li afegeixen problemes relacionats amb la migraci\u00f3.<\/p>\n
\n\u00c9s clar. Per exemple, molts dels nens dels que v\u00e9nen indocumentats en aquest pa\u00eds no tenen un aspecte regular pel que no poden tenir tampoc una atenci\u00f3 regular: necessites vacunes, atenci\u00f3 dental, anar al metge…Tot aix\u00f2 et limita si no tens una asseguran\u00e7a de salut -que \u00e9s el cas de milions de persones- i \u00e9s encara pitjor si ets indocumentat, hi ha moltes persones d’origen nord-americ\u00e0 pobres que s\u00f3n subsidiades pel govern per\u00f2 no en tots els serveis. Per exemple, la salut mental. La manca de psiquiatres \u00e9s molt gran, la manca dels que parlen castell\u00e0 \u00e9s encara m\u00e9s gran i la manca de psiquiatres que volen atendre la poblaci\u00f3 indocumentada \u00e9s encara m\u00e9s gran.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"