{"id":10837,"date":"2016-10-18T17:53:56","date_gmt":"2016-10-18T16:53:56","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=10837"},"modified":"2016-10-18T17:53:56","modified_gmt":"2016-10-18T16:53:56","slug":"psicolegs-psiquiatres-reivindiquen-una-millor-atencio-la-salut-mental-dels-refugiats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/10\/18\/psicolegs-psiquiatres-reivindiquen-una-millor-atencio-la-salut-mental-dels-refugiats\/","title":{"rendered":"Professionals de la psicologia i la psiquiatria reivindiquen una millor atenci\u00f3 als refugiats"},"content":{"rendered":"<p>El 2015, de mitjana 24 persones per minut, es van veure obligades a fugir de les seves llars i buscar protecci\u00f3 en un altre lloc i la poblaci\u00f3 despla\u00e7ada for\u00e7adament al m\u00f3n superava els 60 milions de persones, <a href=\"http:\/\/www.acnur.org\/recursos\/estadisticas\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">segons el darrer informe de l&#8217;Ag\u00e8ncia de les Nacions Unides pels Refugiats<\/a> (ACNUR). El mateix detalla que al desembre del 2015 hi havia al m\u00f3n 21,3 milions de refugiats, 40,8 milions despla\u00e7ats interns i 3,2 milions sol\u00b7licitants d&#8217;asil.<\/p>\n<p>Davant el drama de migrar for\u00e7adament i sovint per les condicions en qu\u00e8 es produeix la migraci\u00f3, que \u00e9s un factor de risc en si mateix, els refugiats s\u00f3n un col\u00b7lectiu especialment vulnerable de patir trastorns mentals. Davant d&#8217;una de les crisis migrat\u00f2ries m\u00e9s grans dels darrers anys, l&#8217;Institut Docent i de Recerca del Sant Pere Claver ha\u00a0dedicat\u00a0<a href=\"http:\/\/www.spcdocent.org\/pdf\/programa-jornada-refugiats.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">una jornada<\/a> a reflexionar sobre l&#8217;atenci\u00f3 a la salut mental dels refugiats. Una de les reivindicacions dels professionals que hi han participat t\u00e9 a veure amb recon\u00e8ixer la situaci\u00f3 actual com \u00abun estat permanent, no una crisi\u00bb. En aquest sentit demanen m\u00e9s professionalitzaci\u00f3 en els serveis d&#8217;atenci\u00f3 m\u00e8dica i serveis socials m\u00e9s enll\u00e0 d&#8217;una primera atenci\u00f3 o assist\u00e8ncia.<\/p>\n<p>\u00abEl moment de major visibilitat potser \u00e9s la pastera per\u00f2 despr\u00e9s d&#8217;aix\u00f2 v\u00e9nen moments molt llargs en la vida d&#8217;alg\u00fa plagats de dificultats\u00bb, ha afirmat la psiquiatra infantil Dori Espeso, que ha participat en una taula sobre com ha de ser la intervenci\u00f3 psicosocial i comunit\u00e0ria amb els refugiats.<\/p>\n<h3>Quan migrar t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies per a la salut mental<\/h3>\n<p>El periple per qu\u00e8 passen molts immigrants aix\u00ed com les condicions del proc\u00e9s migratori posseeix uns nivells d&#8217;estr\u00e8s tan intensos que arriben a superar la capacitat d&#8217;adaptaci\u00f3 dels \u00e9ssers humans. Les dificultats des del moment en qu\u00e8 comen\u00e7a el proc\u00e9s de migraci\u00f3 no s&#8217;acaben amb l&#8217;arribada a un altre lloc. De fet, hi ha fins a set dols migratoris, segons el psiquiatre Joseba Achotegui, qui aquest dimarts tamb\u00e9 ha participat en la jornada per parlar de la S\u00edndrome d&#8217;Ulisses, com ell ha batejat un dol migratori extrem. \u00abEmigrar en condicions molt dures, la majoria de vegades sense papers o sense poder tenir a la fam\u00edlia, sense drets, espantat&#8230; tot aix\u00f2 acaba passant factura a nivell psicol\u00f2gic\u00bb, <a href=\"http:\/\/www.eldiario.es\/catalunyaplural\/diarisanitat\/lluita-Ningu-multiples-adversitats-migratori_6_425967418.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">declarava a aquest mitj\u00e0 fa uns mesos<\/a>.<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/www.eldiario.es\/catalunyaplural\/diarisanitat\/lluita-Ningu-multiples-adversitats-migratori_6_425967418.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">La lluita dels Ning\u00fa o les m\u00faltiples adversitats del proc\u00e9s migratori<\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/lena-zachou-la-majoria-de-refugiats-no-son-conscients-que-pateixen-problemes-psicologics\/\">Entrevista a\u00a0Lena Zachou: \u201cLa majoria de refugiats no s\u00f3n conscients que pateixen problemes psicol\u00f2gics\u201d<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p>Segons Achotegui hi ha fins a set dols en la migraci\u00f3: la fam\u00edlia i els \u00e9ssers estimats, la llengua, la cultura, la terra, l&#8217;estatus social, el contacte amb el grup de pertinen\u00e7a i els riscos per a la integritat f\u00edsica. Aix\u00ed, el fet de passar per les diferents p\u00e8rdues pot ocasionar l&#8217;aparici\u00f3 de s\u00edmptomes com la tristesa, el plor, la culpa o altres relacionats amb l&#8217;ansietat com la tensi\u00f3 o l&#8217;insomni.<\/p>\n<h3>Els infants i adolescents, doblement vulnerables<\/h3>\n<p>En context d&#8217;extrema precarietat els processos migratoris generen molt de patiment, un patiment que incideix de manera diferent en els migrants infants. \u00abEn la poblaci\u00f3 infantojuvenil hi ha una ansietat per la separaci\u00f3, estr\u00e8s posttraum\u00e0tic, trastorn del son, por de quedar-se sol, somatitzacions (mal de caps)\u00bb, ha apuntat Dori Espeso. Segons ella com a joves es troben amb la fragmentaci\u00f3: car\u00e8ncies socioecon\u00f2miques, dificultats amb els idiomes o apartar-se de l&#8217;escola.<\/p>\n<p>Bego\u00f1a V\u00e1zquez, psic\u00f2loga cl\u00ednica i psicoterapeuta que forma part de l&#8217;Equip d\u00b4Atenci\u00f3 al Menor de Sant Pere Claver-Fundaci\u00f3 Sanit\u00e0ria, coneix de prop el cas dels adolescents migrants. \u00abSovint diem que l&#8217;adolescent \u00e9s un emigrant ps\u00edquic, ha d&#8217;abandonar els pares i la inf\u00e0ncia a l&#8217;aventura de buscar un nou cos i noves relacions. Quan ha emigrat per reagrupament familiar, per exemple, sovint a contracor, es viu com un exili. Molt diferent \u00e9s quan el noi ho ha triat emigrant sol i fugint de condicions adverses, en aquesta situaci\u00f3 no assolir l&#8217;\u00e8xit esperat l&#8217;impedeix tornar al seu pa\u00eds per por de ser vist com un frac\u00e0s. Emigrar, refugiar-se, commou els fonaments de qualsevol persona per\u00f2 l&#8217;adult, com a m\u00ednim, ja ha consolidat la seva identitat\u00bb, ha explicat durant la taula rodona d&#8217;aquest dimarts V\u00e1zquez.<\/p>\n<p>\u00abEn adolescents hi pot haver problemes d&#8217;autoestima i tamb\u00e9 \u00e9s molt freq\u00fcent la irritabilitat en poblacions infantojuvenils que viuen en situaci\u00f3 ca\u00f2tica\u00bb, ha afegit Espeso. De fet, segons V\u00e0zquez, quan l&#8217;adolescent es veu desbordat i ni ell ni el seu entorn poden sostenir-ho no \u00e9s estrany que es manifestin trastorns mentals. \u00abAlguns refugis s\u00f3n la hiperadaptacio, la identitat negativa [reaccionar de manera contr\u00e0ria al que s&#8217;espera d&#8217;un] o assumir una pseudoidentitat d&#8217;un rol que no exigeixi massa compromisos ni risc de frac\u00e0s. En altres ocasions semblen superadaptats per\u00f2 un fet dolor\u00f3s fa reviure el trauma\u00bb, ha apuntat l&#8217;experta.<\/p>\n<p>Davant la situaci\u00f3 que viuen joves refugiats V\u00e0zquez ha assegurat que \u00abcal ser molt respectu\u00f3s i donar temps perqu\u00e8 el jove pugui acostar-se i fer confian\u00e7a per parlar de les seves viv\u00e8ncies traum\u00e0tiques\u00bb. Per la seva banda, Dori Espeso reivindicat la import\u00e0ncia de la intervenci\u00f3 psicosocial i de no medicalitzar el patiment. \u00abTreballar en el foment de les seves capacitats, potenciar aspectes positius i minvar els aspectes de vulnerabilitat\u00bb s\u00f3n algunes de les l\u00ednies que ha apuntat aquesta psic\u00f2loga.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El 2015, de mitjana 24 persones per minut, es van veure obligades a fugir de les seves llars i buscar protecci\u00f3 en un altre lloc i la poblaci\u00f3 despla\u00e7ada for\u00e7adament al m\u00f3n superava els 60 milions de persones, segons el darrer informe de l&#8217;Ag\u00e8ncia de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR). El mateix detalla que [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":8263,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,16],"tags":[],"class_list":["post-10837","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-dret-a-la-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10837","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10837"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10837\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10837"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10837"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10837"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}