Un diagn\u00f2stic psiqui\u00e0tric. \u00c9s el que necessita la majoria de persones transsexuals a Espanya per poder accedir a tractaments hormonals, cirurgies de reassignaci\u00f3 o modificaci\u00f3 del sexe en els documents oficials. Han d’acreditar m\u00e8dicament que pateixen disf\u00f2ria de g\u00e8nere, un \u00abmalestar\u00bb associat a la difer\u00e8ncia \u00abentre el g\u00e8nere experimentat o expressat i el que els altres li assignarien\u00bb.<\/p>\n
\u00c9s la definici\u00f3 que l’Associaci\u00f3 Nord-americana de Psiquiatria fa al manual de malalties mentals <\/a>de major influ\u00e8ncia, el DSM<\/span>. En la seva \u00faltima edici\u00f3, del 2012, va moure la transsexualitat de la categoria de trastorns sexuals a una pr\u00f2pia i la va reanomenar. Encara que l’associaci\u00f3 accepta que no \u00e9s una malaltia en si mateixa, els col\u00b7lectius LGTBI<\/span> i activistes trans\u00a0fa anys que demanen sortir de l’anomenada \u00abb\u00edblia de la psiquiatria\u00bb.<\/p>\n El mateix exigeixen a l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS), que en la desena versi\u00f3 de la classificaci\u00f3 Internacional de Malalties (CIE<\/span>-10) inclou \u00abels trastorns d’identitat de g\u00e8nere\u00bb sota l’ep\u00edgraf \u00abtrastorns mentals i del comportament\u00bb. Una filosofia que subjau en la majoria dels pa\u00efsos del m\u00f3n, tamb\u00e9 a Espanya.<\/p>\n La manca de regulacions o la diversitat de normes dibuixen un panorama auton\u00f2mic desigual. Hi ha lleis en comunitats com Navarra, Pa\u00eds Basc o Can\u00e0ries, per\u00f2 les m\u00e9s despatologizants<\/span>, segons l’opini\u00f3 dels col\u00b7lectius trans, han estat les recents de Madrid<\/a> i Andalusia, que suspenen el requisit diagn\u00f2stic. A aix\u00f2 se suma ara Catalunya<\/a>, que ha dissenyat un nou model de salut, i pr\u00f2ximament Val\u00e8ncia, que aprovar\u00e0 una norma en aquest sentit.<\/p>\n Autodeterminaci\u00f3 de la identitat<\/strong><\/p>\n En l’\u00e0mbit estatal, el passat 26 d’octubre la Comissi\u00f3 d’Igualtat del Congr\u00e9s dels Diputats aprovava una proposici\u00f3 no de llei impulsada per Ciutadans i que van donar suport tots els grups pol\u00edtics excepte el PP. En ella s’urgia al Congr\u00e9s aprovar una llei que possibilit\u00e9s tant a menors com a adults trans\u00a0canviar el sexe registral en els documents oficials sense necessitat d’acreditar els requisits a qu\u00e8 obliga la llei.<\/p>\n \u00ab\u00c9s una declaraci\u00f3 d’intencions que ens d\u00f3na una mica de llum, per\u00f2 s’ha de concretar\u00bb, apunta Mar Cambroll\u00e9<\/span>, presidenta de la Plataforma pels Drets Trans<\/span>. La norma del 2007 estableix com a condicions per modificar el nom d’acreditar \u00abque li ha estat diagnosticada disf\u00f2ria de g\u00e8nere\u00bb i que \u00abha estat tractada m\u00e8dicament durant almenys dos anys per acomodar les seves caracter\u00edstiques f\u00edsiques a les corresponents al sexe reclamat\u00bb.<\/p>\n En aquest sentit, el Consell d’Europa va adoptar a l’abril del 2015<\/a> una resoluci\u00f3 que insta els Estats a \u00abgarantir que les persones transsexuals, inclosos les menors, no siguin considerats com a malalts mentals\u00bb. Amnistia Internacional tamb\u00e9 ha sol\u00b7licitat<\/a> que \u00abel reconeixement de la identitat de g\u00e8nere no s’ha de fer dependre de diagn\u00f2stics psiqui\u00e0trics\u00bb, apunta en el seu informe ‘L’Estat decideix qui s\u00f3c’.<\/p>\n L’esborrany que ha elaborat la Federaci\u00f3 Estatal de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals (FELGTB<\/span>) exigeix \u200b\u200bl’aprovaci\u00f3 d’una llei estatal que es basi en el dret a l’autodeterminaci\u00f3 de la identitat de g\u00e8nere i que garanteixi que \u00abcap persona podr\u00e0 ser obligada a sotmetre a tractament, procediment m\u00e8dic o examen psicol\u00f2gic\u00bb. Volen assegurar-se que no hi hagi desigualtats segons la comunitat aut\u00f2noma i virar el rumb cap a la despatologitzaci\u00f3<\/span>.<\/p>\n