Des de l\u2019inici de la legislatura s\u2019ha parlat molt de la \u201cdesprivitatizaci\u00f3\u201d de la sanitat p\u00fablica catalana, de com el conseller de Salut Toni Com\u00edn aposta per una sanitat p\u00fablica a difer\u00e8ncia de governs anteriors o fins i tot dels seus propis socis de govern. Malgrat que no renovar els convenis amb Quir\u00f3nsalud de la Cl\u00ednica del Vall\u00e8s i de l\u2019Hospital General de Catalunya pot arribar a ser una bona iniciativa, en la seva execuci\u00f3 cal garantir els drets dels i les treballadores p\u00fabliques, que s\u00f3n les qui han aguantat la qualitat del sistema sanitari tot aquests anys de retallades. I \u00e9s m\u00e9s, la privitatitzaci\u00f3 de la sanitat p\u00fablica va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquests centres hospitalaris i aquesta empresa en concret.<\/p>\n
L\u2019anomenat consens amb qu\u00e8 es va dur a terme el desplegament competencial del sistema sanitari catal\u00e0 va establir que una part molt important de la gesti\u00f3 i provisi\u00f3 de la sanitat no es faria per organismes pertanyents directament a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, sin\u00f3 per entitats de diferent naturalesa jur\u00eddica, tan p\u00fabliques com privades, que atendrien a la poblaci\u00f3 amb cobertura de p\u00fablica. D\u2019aqu\u00ed \u00e9s on es va crear el Sistema sanitari integral d’utilitzaci\u00f3 p\u00fablica de Catalunya (SISCAT), un espai d\u2019experimentaci\u00f3 de la col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablico-privada. De manera, que m\u00e9s d\u2019un 60% de la despesa del sistema de salut catal\u00e0 en la provisi\u00f3 de serveis \u00e9s en forma de concerts a diverses entitats prove\u00efdores de naturalesa jur\u00eddica diversa. Per tant, \u00e9s important remarcar que la privatitzaci\u00f3 de la sanitat p\u00fablica prov\u00e9 de la seva g\u00e8nesi.<\/p>\n
La CUP Crida Constituent ha defensat sempre la titularitat, gesti\u00f3 i provisi\u00f3 p\u00fabliques de la sanitat catalana, i entenem que el desgavell, les portes girat\u00f2ries i els molts (massa) indicis de corrupci\u00f3 tenen a veure amb la diversitat, que alguns diuen, de prove\u00efdors, per\u00f2 sobretot en la borrosa l\u00ednia existent entre all\u00f2 p\u00fablic i all\u00f2 privat. No es tracta d\u2019ordenar all\u00f2 existent, sin\u00f3 que es tracta de garantir que la sanitat p\u00fablica catalana \u00e9s aix\u00f2, i que per tant, no es generen pacients de primera i pacients de segona (i fins i tot tercera) en funci\u00f3 de la capacitat adquisitiva, que no hi ha empreses que s\u2019enriqueixen a costa d\u2019un dret b\u00e0sic, que a m\u00e9s no est\u00e0 ben cobert, i que els i les treballadores tenen unes condicions dignes per dur a terme un bon servei.<\/p>\n
Quan a Catalunya es parla d\u2019un sistema divers de prove\u00efdors, el que es fa \u00e9s incorporar i defensar una gran majoria d\u2019empreses, fundacions i entitats de propietat diversa on per tant, el poder de decisi\u00f3 est\u00e0 en els \u00f2rgans de govern i on existeix el dret d\u2019apropiaci\u00f3 de l\u2019excedent d\u2019explotaci\u00f3, els beneficis. \u00c9s m\u00e9s es defensen una s\u00e8rie d\u2019entitats amb diferent grau d\u2019autonomia de gesti\u00f3 i per tant, amb una capacitat diferent per decidir aut\u00f2nomament l\u2019assignaci\u00f3 interna dels recursos disponible, sent elles i no l\u2019Institut Catal\u00e0 de Salut (ICS) qui en defineix les prioritats. A m\u00e9s, aquesta autonomia de gesti\u00f3 el que augmenta \u00e9s l\u2019opacitat del servei p\u00fablic i no facilita el rendiment de comptes, un element primordial en qualsevol servei p\u00fablic.<\/p>\n
Aix\u00f2 ho hem pogut veure en infinitat de consorcis sanitaris entre entitats p\u00fabliques, com el del Maresme, on aquesta forma de gesti\u00f3 s\u2019utilitza per entrar de ple a competir amb altres prove\u00efdors sanitaris, de manera que es redueix l\u2019activitat assistencial, les r\u00e0tios de personal per tractar als pacients, el cost del personal, i a m\u00e9s es regeixen en part pel dret privat com a eina per eludir la normativa en contractes p\u00fablics, normalment m\u00e9s restrictiva. Aix\u00ed, aquest sistema de gesti\u00f3 ha facilitat l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019espais de mercantilitzaci\u00f3 on sota l\u2019argument d\u2019infrafinan\u00e7ament, les externalitzacions de serveis auxiliars (bugaderia, neteja, cuina…) han augmentat exponencialment i han acabat en unes poques mans, sempre les mateixes. Quants serveis de cuina dels hospitals catalans\u00a0s\u00f3n gestionats per SERHS, empresa coneguda en part pel cas Bag\u00f3?<\/p>\n
El\u00a0debat sobre la \u201cdesprivatitzaci\u00f3\u201d de la sanitat p\u00fablica hauria d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 de les empreses amb \u00e0nim de lucre. Qu\u00e8 fem amb totes les fundacions amb fons privats o p\u00fablics que gestionen serveis sanitaris? N\u2019hi ha prou amb dir que s\u00f3n sense \u00e0nim de lucre per avalar la seva pres\u00e8ncia al SISCAT? Una panor\u00e0mica de qui s\u00f3n totes aquestes fundacions ens serviria per veure que m\u00e9s enll\u00e0 de qui ostenta la titularitat de la gesti\u00f3 d\u2019hospitals, centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria (CAP) i d\u2019altres serveis totes aquestes fundacions formen part d\u2019entramats empresarials que de manera indirecta obtenen beneficis d\u2019aquesta gesti\u00f3 d\u2019un servei p\u00fablic. A m\u00e9s, si la voluntat d\u2019un servei p\u00fablic \u00e9s tamb\u00e9 la rendici\u00f3 de comptes, la transpar\u00e8ncia i en definitiva, hauria de ser tamb\u00e9 el control ciutad\u00e0, la forma jur\u00eddica de fundaci\u00f3 no ha estat, \u00e9s ni ser\u00e0 una entitat democr\u00e0tica ni participativa. Podem analitzar el cas de la Fundaci\u00f3 Santa Tecla, per exemple, llargament denunciat per la CUP d\u2019el Camp de Tarragona. Una fundaci\u00f3 que crea al seu voltant un entramat d\u2019empreses que s\u00f3n despr\u00e9s contractades per desenvolupar diferents serveis en els diferents centres que gestiona. La perversi\u00f3 del sense \u00e0nim de lucre convertit en \u00e0nim de lucre en un segon terme.<\/p>\n
Davant tot aquest panorama, i amb una suposada intenci\u00f3 de millorar el finan\u00e7ament, es busquen estrat\u00e8gies per reduir les despeses i s\u2019explora (i en alguns llocs s\u2019implementa gradualment) la provisi\u00f3 d\u2019atenci\u00f3 privada al sector p\u00fablic, de manera que es facilita la doble activitat dels professionals m\u00e8dics que pot afectar l\u2019activitat duta a terme de forma p\u00fablica. Aix\u00ed, quan es fa activitat privada a un centre p\u00fablic es tendeix a posar com a excusa la defensa de la sanitat p\u00fablica i no s\u2019explica mai que aix\u00f2 genera pacients de primera, de segona i fins i tot de tercera a trav\u00e9s de l\u2019\u00fas que es fa de les llistes d\u2019espera, i que per tant, facilita que aquells qui tenen m\u00e9s recursos tinguin acc\u00e9s m\u00e9s r\u00e0pid a la sanitat un cop han entrat per la porta d\u2019un centre sanitari p\u00fablic. De manera, que amb les dues velocitats en l\u2019atenci\u00f3 i la doble activitat dels professionals m\u00e8dics es produeix una fal\u00b7l\u00e0cia, i en lloc de millorar la sanitat p\u00fablica el que s\u2019acaba generant \u00e9s un augment de les llistes d\u2019espera, pot propiciar encara m\u00e9s les derivacions a la privada i en definitiva, aprofundeix en les desigualtats ja existents.<\/p>\n
Per tant, aquest debat sobre la \u201cdesprivatitzaci\u00f3\u201d de la sanitat \u00e9s coix i molt, massa. M\u00e9s enll\u00e0 de fer fora del sistema p\u00fablic a les empreses amb \u00e0nim de lucre (i que haur\u00edem de fer no nom\u00e9s amb els dos hospitals fins ara esmentats), cal abordar com es tracten totes les entitats i empreses que actualment s\u00f3n les titulars de la gesti\u00f3 de la majoria d\u2019hospitals del SISCAT, i de molts dels CAP tamb\u00e9, i cal sobretot, evitar que empreses privades operin als centres p\u00fablics. L\u2019intent iniciat l\u2019anterior legislatura per Boi Ruiz per tal de regular i autoritzar l\u2019activitat privada \u00e9s la manera de continuar sense establir, de manera volunt\u00e0ria, la difer\u00e8ncia entre all\u00f2 p\u00fablic i all\u00f2 privat, i per tant, de facilitar que uns pocs facin negoci d\u2019un dret b\u00e0sic pagat amb les arques p\u00fabliques.<\/p>\n
En definitiva, si volem salvaguardar el car\u00e0cter p\u00fablic del model, l\u2019\u00fanica via per assegurar els drets \u00e9s exercint el control per via directa, \u00e9s assumir la necessitat d\u2019una \u00fanica xarxa p\u00fablica, que expulsi el lucre de la xarxa clientelar que ha existit fins ara. El debat sobre el model sanitari \u00e9s un debat ideol\u00f2gic, evidentment. Dir el contrari \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia. Es tracta de discutir si la sanitat p\u00fablica est\u00e0 al servei de la poblaci\u00f3 o si est\u00e0 al servei de les empreses sanit\u00e0ries que porten anys repartint-se el past\u00eds.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Des de l\u2019inici de la legislatura s\u2019ha parlat molt de la \u201cdesprivitatizaci\u00f3\u201d de la sanitat p\u00fablica catalana, de com el conseller de Salut Toni Com\u00edn aposta per una sanitat p\u00fablica a difer\u00e8ncia de governs anteriors o fins i tot dels seus propis socis de govern. Malgrat que no renovar els convenis amb Quir\u00f3nsalud de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":264,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[839,840,324,650,415,608],"class_list":["post-11102","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-politica-i-gestio","tag-cup","tag-desprivatitzacio","tag-privatitzacio","tag-quironsalud","tag-sanitat-publica","tag-siscat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11102","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/264"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11102"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11102\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11102"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11102"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11102"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}