COLUMNA ILLICH<\/p>\n
Fa poc m\u00e9s d’una d\u00e8cada era estrany trobar (auto)publicitat\u00a0m\u00e8dica als mitjans de comunicaci\u00f3: premsa, r\u00e0dio o televisi\u00f3. Una regla no escrita recomanava als professionals de la medicina una actitud reservada i prudent de cara a la difusi\u00f3 de les seves activitats. Aix\u00f2 no vol dir que, de tant en tant, els mitjans s’interessessin per\u00a0un\u00a0o altre aven\u00e7\u00a0cient\u00edfic i que els professionals involucrats en parlessin i en fessin difusi\u00f3. Tamb\u00e9 hi havia, en temps passats,\u00a0seccions serioses als\u00a0diaris dedicades al comentari cr\u00edtic i educatiu de troballes de la recerca rellevants per a la salut.<\/p>\n
D’uns anys en\u00e7\u00e0 per\u00f2, el panorama de la publicitat m\u00e8dica ha canviat molt, per no dir radicalment. En part, per\u00f2 nom\u00e9s en part, aquest canvi pot ser degut a un major inter\u00e8s del ciutad\u00e0 per con\u00e8ixer i eventualment aprofitar-se, dels aven\u00e7os en mat\u00e8ria de salut.\u00a0\u00c9s\u00a0clar que aquesta ha esdevingut una q\u00fcesti\u00f3 priorit\u00e0ria i els mitjans, sempre amatents a les \u00abtend\u00e8ncies\u00bb, han sabut aprofitar\u00a0l’oportunitat. Diguem que des d’aquest punt de vista cap problema perqu\u00e8 el dret a la informaci\u00f3 ha esdevingut, amb tota l\u00f2gica, un dels drets fonamentals de la ciutadania.<\/p>\n
Ara b\u00e9, diguem-ne que la tend\u00e8ncia dels mitjans en els darrers anys no ha estat precisament fer-se’n ress\u00f2 d’una informaci\u00f3 rigorosa, contrastada i cr\u00edtica dels aven\u00e7os m\u00e8dics; m\u00e9s aviat han derivat cap a un cert\u00a0groguisme\u00a0que prioritza la (suposada) innovaci\u00f3 per la innovaci\u00f3. En aquesta deriva cap al sensacionalisme poc contrastat, els mitjans han trobat sovint bons aliats entre els metges. L’oferta cada cop m\u00e9s \u00e0mplia d’espais per a la publicitat m\u00e8dica, ha estat vista per molts companys com a trampol\u00ed per a la seva promoci\u00f3 social, hospital\u00e0ria o acad\u00e8mica. Una de les motivacions essencials per les quals premsa, televisi\u00f3 i professionals s’han trobat viatjant en un mateix vaixell ha estat d’una banda els problemes pel finan\u00e7ament d’un periodisme i d’uns mitjans audiovisuals en\u00a0profunda crisi d’identitat i en nombres vermells per tot arreu. Les tirades dels diaris i les audi\u00e8ncies s’han tornat un testimoni implacable de la rendibilitat de les empreses de comunicaci\u00f3, p\u00fabliques i privades, i aix\u00f2 ha dut a la recerca de fonts de finan\u00e7ament diferents de la publicitat convencional. La ind\u00fastria farmac\u00e8utica, els departaments de comunicaci\u00f3 d’universitats, hospitals i cl\u00edniques privades, centres de recerca i els mateixos professionals s’han convertit aix\u00ed en f\u00e8rtils caladors on pescar euros per fer quadrar els comptes. Veiem, per exemple, com al prime time, <\/em>l’hora de m\u00e0xima\u00a0audi\u00e8ncia, de\u00a0TVE apareixen sovint especialistes que treballen en cl\u00edniques privades, dictaminant sobre alguna not\u00edcia que els periodistes han preparat. Aquesta pr\u00e0ctica probablement amaga publicitat de les institucions que hi ha al darrere i \u00e9s imprescindible que aix\u00f2 const\u00e9s al peu de la imatge. Alguns mitjans, pocs i poc sovint, titulen aquestes aparicions com a publireportatge o publicitat, amb la qual cosa el lector queda avisat. Per\u00f2 moltes vegades, el lucre que acompanya aquest tipus de comunicacions \u00e9s totalment opac.<\/p>\n