{"id":11295,"date":"2016-11-17T12:21:08","date_gmt":"2016-11-17T11:21:08","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=11295"},"modified":"2016-11-17T12:21:08","modified_gmt":"2016-11-17T11:21:08","slug":"sis-preguntes-relacionades-amb-els-plans-de-salut-2016-2020","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/11\/17\/sis-preguntes-relacionades-amb-els-plans-de-salut-2016-2020\/","title":{"rendered":"Sis preguntes relacionades amb els Plans de Salut (2016-2020)"},"content":{"rendered":"

Darrerament, la ciutadania catalana i barcelonina ha rebut per part de l\u2019administraci\u00f3 diversos missatges de car\u00e0cter positiu en relaci\u00f3 amb les pol\u00edtiques de salut, la just\u00edcia social i l’equitat. Tant el\u00a0Pla de Salut de Catalunya <\/a>\u2013impulsat per la Generalitat-\u00a0<\/em>com el\u00a0Pla de Salut de Barcelona<\/a> \u2013impulsat per l\u2019Ajuntament de la ciutat- per al per\u00edode 2016-2020<\/em>\u00a0apunten com una de les seves principals prioritats la reducci\u00f3 de les desigualtats en salut. En tots dos casos la m\u00fasica de les paraules sona molt b\u00e9, per\u00f2 entre un pla i l\u2019altre hi ha difer\u00e8ncies notables que tenen a veure amb la generaci\u00f3 de coneixement i amb les accions concretes que es proposa portar a terme.<\/p>\n

En contra del que algunes persones puguin pensar, la desigualtat en salut no \u00e9s un tema nou que hagi sorgit amb la crisi econ\u00f2mica i les pol\u00edtiques d’austeritat. A Catalunya, el coneixement sobre la desigualtat en salut i les seves relacions amb la classe social, g\u00e8nere, migraci\u00f3, edat o territori, t\u00e9 un llarg recorregut. Els primers estudis sobre desigualtats en salut a Barcelona es remunten a tres d\u00e8cades enrere quan, mitjan\u00e7ant les investigacions realitzades fonamentalment per l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona<\/em> sota el lideratge decisiu de Carme Borrell, s\u2019inici\u00e0 un proc\u00e9s de generaci\u00f3 de coneixement rigor\u00f3s, ampli i profund, de les desigualtats en salut de la ciutat.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, actualment els estudis oficials disponibles a Catalunya continuen sent molt limitats. Com sigui que sembla assenyada l’opini\u00f3 de David Elvira, director del Servei Catal\u00e0 de Salut<\/em>, en assenyalar que sense disposar d’un bon nivell de coneixement \u00abno \u00e9s possible realitzar pol\u00edtiques basades en l’evid\u00e8ncia\u00bb, la pregunta es fa ineludible: quan decidiran els pol\u00edtics catalans aprovar la realitzaci\u00f3 dels estudis necessaris per analitzar i valorar de forma integral i profunda els determinants socials i la desigualtat en salut a la Catalunya del segle XXI, tal com s’ha fet en altres pa\u00efsos del m\u00f3n?<\/em> Nom\u00e9s molt recentment el nou govern de l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona ha mostrat tenir la iniciativa i coratge pol\u00edtics necessaris per, d’una banda, exposar amb claredat a la llum p\u00fablica una realitat abans tapada o semioculta i, de l’altra, presentar un pla per fer front de manera global a unes desigualtats en salut altament t\u00f2xiques.<\/p>\n

La seq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica entre con\u00e8ixer i canviar no \u00e9s per\u00f2 un proc\u00e9s directe ni immediat. Les escombraries de la hist\u00f2ria s\u00f3n plenes de magn\u00edfics estudis i fant\u00e0stics programes plens de recomanacions mai posades en pr\u00e0ctica, aix\u00ed com d’accions per fomentar l’equitat en salut no realitzades ni mai avaluades. En realitat cal parlar no tant \u201cd\u2019evid\u00e8ncia per a l’acci\u00f3\u201d sin\u00f3 m\u00e9s aviat de \u201cquines evid\u00e8ncies es generen per veure quines accions es seleccionen i realitzen\u201d. Quan deixarem de parlar nom\u00e9s de \u201csalut basada en l’evid\u00e8ncia\u201d per parlar de \u201cpreses de decisi\u00f3 pol\u00edtiques basades en el coneixement, la ideologia i l’elecci\u00f3 social de prioritats\u201d?<\/em> I \u00e9s que tant el coneixement disponible com les accions que es prenguin dependran dels principis, valors i ideologies existents, de les teories i m\u00e8todes emprats i dels indicadors escollits. Aix\u00ed, per exemple, en relaci\u00f3 amb la reducci\u00f3 de les desigualtats, el Pla de Salut de Catalunya<\/em> emfatitza la necessitat d’actuar front els (mal anomenats) \u00abestils de vida\u00bb i les accions de promoci\u00f3 i educaci\u00f3 de la salut que generen una vida saludable durant la inf\u00e0ncia, l’adolesc\u00e8ncia i la vellesa. Sens dubte es tracta d’objectius rellevants. Tanmateix, la recerca cient\u00edfica ha mostrat amb claredat que \u00abno tria qui vol, sin\u00f3 qui pot\u00bb, i que molts col\u00b7lectius socials no poden triar lliurement seguir \u00abconductes saludables\u00bb a causa dels seus limitats recursos i les escasses oportunitats socials de tipus estructural que pateixen.<\/p>\n

El tipus de pol\u00edtiques socials, econ\u00f2miques, laborals, educatives, ambientals i sanit\u00e0ries que es porten a terme per part de les institucions influeixen de forma molt notable a la generaci\u00f3 de determinants socials, que podran ser negatius per a la salut, com l’atur i la precarietat laboral, els desnonaments i la manca d’acc\u00e9s a un habitatge digne, la pobresa i la desigualtat socioecon\u00f2mica, que generen m\u00e9s inequitats en salut; o positius, el qu\u00e8 es traduir\u00e0 en una majors i millors salut col\u00b7lectiva i equitat. Al Pla de Salut de Catalunya, <\/em>m\u00e9s enll\u00e0 de la ret\u00f2rica, manca una menci\u00f3 expl\u00edcita a les accions necess\u00e0ries per entomar els determinants socials de la salut. Quan s’aplicaran programes i intervencions adre\u00e7ats a fer front als determinants socials de la salut (incloent l’atenci\u00f3 social i sanit\u00e0ria) mitjan\u00e7ant un enfocament que augmenti l’equitat en salut mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques basades en l\u2019\u201duniversalisme proporcional\u201d, \u00e9s a dir, que millorin la salut poblacional alhora que s’actua priorit\u00e0riament a l\u2019entorn dels qui m\u00e9s ho necessiten?<\/em><\/p>\n

Per altra banda, el Pla de Salut de Barcelona<\/em> ha plantejat d’una manera m\u00e9s ambiciosa i alhora espec\u00edfica la incorporaci\u00f3 de l’equitat en salut en totes les actuacions, a trav\u00e9s de projectes concrets. Alguns exemples s\u00f3n les accions del Programa Salut als Barris<\/em>, el refor\u00e7 en l’acc\u00e9s, qualitat i equitat de l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria, o la creaci\u00f3 d’un Observatori d’impactes en salut i qualitat de vida de les pol\u00edtiques municipals, amb un notable nivell de recursos al llarg de per\u00edodes de temps perllongats, a difer\u00e8ncia de l\u2019abast limitat a l\u2019escala electoral dels anteriors consistoris. S’han programat m\u00e9s de cent accions concretes per a tot el per\u00edode 2016-2022, amb el 97% del pressupost a c\u00e0rrec de l’Ajuntament i el 3% de la Generalitat.<\/p>\n

A m\u00e9s de generar evid\u00e8ncia, planificar activitats i disposar de recursos, la lluita contra les desigualtats en salut implica enfrontar-se a dos notables desafiaments que, tal com els propis plans reconeixen, estan encara en fase embrion\u00e0ria: assolir una adequada rendici\u00f3 de comptes, amb m\u00e9s i millors processos d’avaluaci\u00f3, i aconseguir una millor democr\u00e0cia a trav\u00e9s d’una major transpar\u00e8ncia i participaci\u00f3 popular, que no es quedi en simple ret\u00f2rica ciutadanista. No hi ha dubte que l’\u00fas com\u00fa de paraules com \u00abavaluaci\u00f3\u00bb o \u00abparticipaci\u00f3\u00bb en els plans de salut representen un aven\u00e7 positiu. No obstant aix\u00f2, pel que fa a l’avaluaci\u00f3, amb algunes notables excepcions, aquesta es troba en la pr\u00e0ctica gaireb\u00e9 sempre absent de les pol\u00edtiques p\u00fabliques. Quan es realitzaran les avaluacions que permetin valorar de forma adient i retre comptes a la ciutadania de forma integral envers als resultats de les pol\u00edtiques en salut p\u00fablica i equitat?<\/em><\/p>\n

La noci\u00f3 de participaci\u00f3 ciutadana en l’\u00e0mbit de l’equitat es encara a les beceroles. Com desenvoluparem una democr\u00e0cia realment participativa, en la qu\u00e8 la recerca, planificaci\u00f3 i avaluaci\u00f3 basada en la comunitat, i la generaci\u00f3 de pressupostos participatius ocupin una de les primeres posicions al r\u00e0nquing de prioritats?<\/em> Participar no \u00e9s nom\u00e9s informar o recollir de forma superficial l\u2019opini\u00f3 de determinats grups socials; l’expressi\u00f3 plena de la participaci\u00f3 requereix con\u00e8ixer i estudiar en profunditat, obrir espais, temps suficient per al debat, i que la comunitat, de la manera m\u00e9s oberta i transparent possible, desenvolupi l’inter\u00e8s, la capacitat i el poder necessaris per assenyalar necessitats, plantejar prioritats, jutjar les accions realitzades i avaluar els indicadors utilitzats. Un exemple destacable \u00e9s el recent Pla de Salut Mental<\/em> de Barcelona, estructurat a partir de l\u2019estreta participaci\u00f3 de diferents actors implicats o interessats (ciutadania, institucions, \u00f2rgans de la societat civil), que durant sis mesos consensuaren les seves necessitats, prioritats i mesures concretes.<\/p>\n

La desigualtat en la manera de morir i de (mal)viure ha estat i avui \u00e9s, encara de forma m\u00e9s manifesta, la nostra pitjor epid\u00e8mia. Combatre-la exigeix \u200b\u200bun repartiment molt m\u00e9s equitatiu de la riquesa i dels recursos socials, i un major desenvolupament dels drets i serveis socials que afavoreixi als que menys tenen. Darrere de cadascuna de les decisions que afectin aquestes esferes de poder hi ha constriccions molt reals de tipus pol\u00edtic, legal i econ\u00f2mic que a l’entorn pol\u00edtic catal\u00e0 estan fortament influ\u00efdes per ideologies tecnocr\u00e0tiques o neoliberals amb evidents trets classistes, sexistes o xen\u00f2fobs. Si f\u00e9ssim servir una prescripci\u00f3 telegr\u00e0fica, la recepta seria: per acabar amb les desigualtats s\u2019ha d\u2019acabar amb el sistema que les genera. Tanmateix, constatem com sota el neoliberalisme aquest es regira violentament davant de la m\u00e9s minsa reforma redistributiva, per m\u00ednimament que aquesta afavoreixi a les classes populars. Per exemple: el \u00abcap pol\u00edtic\u00bb de l’actual Conseller de Salut<\/em> de la Generalitat, Antoni Com\u00edn, sembla estar en perill. I no perilla perqu\u00e8 els usuaris i militants dels moviments socials contra la privatitzaci\u00f3 i mercantilitzaci\u00f3 de la sanitat ho considerin una cara amable de les retallades, una continuaci\u00f3 dels plans del seu antecessor Boi Ruiz, sin\u00f3 perqu\u00e8 els poders econ\u00f2mics, pol\u00edtics i sanitaris amb major poder s’estan comen\u00e7ant a impacientar amb les seves declaracions i intervencions t\u00edmidament progressistes. Ens podem imaginar quina ser\u00e0 la reacci\u00f3 enfront de les mesures del Pla barcelon\u00ed, molt m\u00e9s radical en les seves mesures i abast.<\/p>\n

Els plans de salut de Catalunya i Barcelona s\u00f3n instruments d\u2019una gran import\u00e0ncia per planificar i desenvolupar el model de salut i equitat que volem. Un model que ha de prioritzar els recursos socials i econ\u00f2mics que permetin realment actuar sobre el millor indicador de just\u00edcia social de qu\u00e8 disposem: l’equitat en salut. Quan ens prendrem seriosament que l’equitat en salut \u00e9s la forma m\u00e9s adient de valorar la just\u00edcia social d’un pa\u00eds, en lloc d’utilitzar indicadors socials menys rellevants o b\u00e9 indicadors relatius a l\u2019activitat i creixement econ\u00f2mic com el PIB?<\/em><\/p>\n

\n

 <\/p>\n

Joan Benach \u00e9s professor titular del Departament de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix assignatures de Salut P\u00fablica i Salut Laboral. \u00c9s tamb\u00e9 director del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut – Employment Conditions Network (GREDS-EMCONET) de la UPF i Co-director del Public Policy Center (UPF-Johns Hopkins University, EUA). Catedr\u00e0tic acreditat per ANECA, Joan Benach te vincles acad\u00e8mics amb la Johns Hopkins University (EUA), la University of Toronto (Canad\u00e0) i la University of Alberta (Canad\u00e0), entre d’altres. <\/em><\/p>\n

Juan Manuel Peric\u00e0s \u00e9s especialista en medicina interna i durant anys dedicat a les malalties infeccioses a l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona. M\u00e9s recentment investigador en salut p\u00fablica i desigualtats en salut. Treballa a Greds-Emconet, Universitat Pompeu Fabra-Johns Hopkins University Public Policy Center).<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Darrerament, la ciutadania catalana i barcelonina ha rebut per part de l\u2019administraci\u00f3 diversos missatges de car\u00e0cter positiu en relaci\u00f3 amb les pol\u00edtiques de salut, la just\u00edcia social i l’equitat. Tant el\u00a0Pla de Salut de Catalunya \u2013impulsat per la Generalitat-\u00a0com el\u00a0Pla de Salut de Barcelona \u2013impulsat per l\u2019Ajuntament de la ciutat- per al per\u00edode 2016-2020\u00a0apunten com […]<\/p>\n","protected":false},"author":266,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,7],"tags":[952,401,1560,19],"class_list":["post-11295","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-determinants","category-politica-i-gestio","tag-desigualtats","tag-determinants-socials","tag-pla-de-salut","tag-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11295","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/266"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11295"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11295\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11295"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11295"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11295"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}