{"id":11309,"date":"2016-11-17T18:31:22","date_gmt":"2016-11-17T17:31:22","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=11309"},"modified":"2016-11-17T18:31:22","modified_gmt":"2016-11-17T17:31:22","slug":"la-medicina-privada-esta-situant-se-dins-del-sistema-public-avui-tenim-oligopolis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/11\/17\/la-medicina-privada-esta-situant-se-dins-del-sistema-public-avui-tenim-oligopolis\/","title":{"rendered":"\u00abLa medicina privada est\u00e0 situant-se dins del sistema p\u00fablic i avui tenim oligopolis\u00bb"},"content":{"rendered":"

La Llei General de Sanitat, aprovada ara fa trenta anys, \u00e9s vista per molts com un dels \u00e8xits m\u00e9s grans\u00a0de la Transici\u00f3 ja que va posar les bases a Espanya del sistema sanitari p\u00fablic i\u00a0universal. Aix\u00ed ho considera Juli de Nadal, metge i membre del gabinet del ministre de Sanitat i Consum Ernest Lluch, considerat el pare pol\u00edtic de la llei. Conversem amb De Nadal sobre la llei i el sistema sanitari actual aix\u00ed com quins s\u00f3n els principals reptes que afronta. De Nadal, que acaba de publicar La construcci\u00f3 d’un \u00e8xit: aix\u00ed es va fer la nostra sanitat p\u00fablica <\/em>(Edicions Els\u00a0Llums), es mostra partidari d’un gran pacte sanitari i fa una crida a revisar el model de finan\u00e7ament del sistema per garantir-ne la sostenibilitat. El sistema p\u00fablic tal com \u00e9s avui ser\u00e0 sostenible en els propers anys? \u00ab<\/em>No, ja ho estem veient. A poc a poc la medicina privada est\u00e0 situant-se dins del sistema p\u00fablic i avui tenim uns oligopolis, com Quir\u00f3nsalud, que cobreixen una part important del mercat\u00bb, respon taxativament.<\/p>\n

Al<\/strong>\u00a0principi del llibre expliques que les bases del sistema sanitari que tenim avui\u00a0es posen amb la Llei General de Sanitat de l’any 86. Durant la darrera etapa de la dictadura es va comen\u00e7ar a gestar ja la idea d’una llei o no va ser fins a la Transici\u00f3?<\/strong>
\nEl canvi d’all\u00f2 que\u00a0era la sanitat a Espanya despr\u00e9s de la Guerra Civil ja era motiu de conversa en les facultats de medicina dels anys 60. L’\u00e0mbit sanitari es va prendre com un \u00e0mbit de reivindicaci\u00f3 de la democr\u00e0cia i la supressi\u00f3 de la dictadura. Una gran part dels elements que recull la llei del 86, les bases, van ser motiu de reflexi\u00f3 de l’oposici\u00f3 del franquisme des de la d\u00e8cada dels seixanta, sobretot de la m\u00e0 dels partits clandestins d’esquerra, com el PCE o el PSUC a Catalunya. El mirall d’aquests partits va ser el model angl\u00e8s: el National Health Service. Durant molt de temps el model angl\u00e8s tenia algunes modificacions relacionades amb la sanitat cubana, molt orientada a l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. La Transici\u00f3 recull gran part d’aquesta reflexi\u00f3, que s’inicia a Catalunya els anys 50. Va ser un grup de metges, la majoria pediatres, els que van comen\u00e7ar a reflexionar sobre com havia de ser la sanitat p\u00fablica. Els estudiants que feien gu\u00e0rdia passaven bona part de les hores parlant d’aix\u00f2: de com s’havien de formar els metges, com havien de ser els hospitals…<\/p>\n

L’any 82 quan Ernest Lluch es converteix en ministre de Sanitat, quines dificultats o oposici\u00f3 us vau trobar a l’hora de buscar consensos per redactar la llei?<\/strong>
\nL’Ernest era un home culte per\u00f2 va ser un privilegiat perqu\u00e8 ell el m\u00f3n de la sanitat el desconeixia i quan va arribar al ministeri es va trobar les taules plenes de papers i propostes sobre com havia de ser el model. Arriba en plena crisi econ\u00f2mica, derivada de la crisi de finals del 70, amb una inflaci\u00f3 galopant i el problema de contenir la despesa p\u00fablica. Els homes de Felipe Gonz\u00e1lez, sobretot els economistes, es van trobar que havien de reconvertir tota la ind\u00fastria subvencionada per l’Estat i els diners no arribaven. En aquest context el plantejament d’all\u00f2 que implicava la llei general de sanitat era inassumible perqu\u00e8 no hi havia diners. Aquest va ser un primer obstacle. El segon va ser que la sanitat depenia de 18 estructures administratives diferents. El primer ministeri de sanitat no arriba fins a la Transici\u00f3. Els grups de pressi\u00f3, l’establishment<\/em> dels metges -que van veure que la medicina privada quedaria m\u00e9s redu\u00efda- o la ind\u00fastria farmac\u00e8utica van dificultar que canvi\u00e9s d’un dia a l’altre. L’Ernest per\u00f2 va ser un gran pol\u00edtic, se’n va ensortir i la llei va aprovar-se amb majoria i des de llavors pr\u00e0cticament no s’ha modificat.<\/p>\n

\u00c9s positiu que una llei gaireb\u00e9 no es modifiqui en trenta anys o caldria fer algun tipus de revisi\u00f3? En quin sentit?<\/strong>
\nHi ha coses que s’haurien de revisar perqu\u00e8 la societat ha evolucionat molt per\u00f2 el fet que hagi durat trenta anys vol dir que les bases que es van incloure en la llei van permetre desenvolupar un sistema sanitari que ha estat bastant conforme amb les necessitats de la societat. I el que \u00e9s m\u00e9s important: amb la satisfacci\u00f3 dels mateixos usuaris. Quan un fa enquestes veu que una de les coses que funcionaven molt satisfact\u00f2riament fins a l’any 2007 era la sanitat. El tipus de propostes que feia la llei ha perm\u00e8s tamb\u00e9 que cada comunitat aut\u00f2noma ha pogut desenvolupar el seu propi sistema. Hi ha gent que pensa que \u00e9s poc bo que la comunitat aut\u00f2noma de Gal\u00edcia tingui un sistema diferent del basc, el catal\u00e0 o l’andal\u00fas. Pot ser vist negativament o positivament, \u00e9s un motiu de debat. El que \u00e9s cert \u00e9s que la llei ho ha perm\u00e8s i fins al 2007 els usuaris de les diferents comunitats estaven satisfets amb els seus sistemes. Altra cosa \u00e9s la sostenibilitat dels sistemes.<\/p>\n

\"De<\/a>
De Nadal va ser membre del gabinet d’Ernest Lluch. \/ \u00a9 SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

De fet, en el pr\u00f2leg Llu\u00eds Foix apunta que seria una gran pena per la societat arribar a un punt que un sistema sanitari p\u00fablic com el que tenim fos inviable. Qu\u00e8 ha de canviar per no arribar a aquest punt?<\/strong>
\nLa ci\u00e8ncia i la t\u00e8cnica evolucionaran\u00a0molt r\u00e0pidament i evocaran en el sistema sanitari tecnologies que tindran un cost impressionant. Cada descoberta d’un nou medicament contra el c\u00e0ncer suposa una despesa tremenda. I aix\u00f2 \u00e9s una cosa que no t\u00e9 aturador perqu\u00e8 ning\u00fa pot posar portes al desenvolupament cient\u00edfic i t\u00e8cnic. Nom\u00e9s en tecnologia, farm\u00e0cia, aparells de diagn\u00f2stic, etc…la riquesa que es genera en un pa\u00eds com el nostre mai podr\u00e0 escur\u00e7ar l’angle de relaci\u00f3 amb la despesa sanit\u00e0ria. Si volem tenir un sistema sanitari p\u00fablic, els diners han de sortir de la riquesa del pa\u00eds, ning\u00fa posar\u00e0 diners per gratia et amore. Els governs, a trav\u00e9s dels impostos, han de generar una partida que sigui suficient. El cost de la sanitat es pot millorar amb m\u00e9s efici\u00e8ncia per\u00f2 si veus com estan els professionals d’espremuts, controlats i amb jornades esgotadores i salaris baixos… Dit aix\u00f2, la part ut\u00f2pica de com es pot canviar la situaci\u00f3 inclou dues coses. D’una banda, intentar un pacte sanitari a l’estil del que van ser els pactes de la Moncloa. \u00c9s a dir, en els pr\u00f2xims vint anys seuen tots els actors -metges, infermeres, jutges, economistes, etc.- per debatre i arribar a acords sobre grans temes. Alguns exemples s\u00f3n l’eutan\u00e0sia, el paper de la sanitat privada en el sistema p\u00fablic, quines prestacions pot donar el sistema de forma generalitzada i gratu\u00efta i quines no, etc.<\/p>\n

Si no hi ha cap gran canvi, el sistema \u00e9s sostenible tal com \u00e9s avui?<\/strong>
\nNo, ja ho estem veient. A poc a poc la medicina privada est\u00e0 situant-se dins del sistema p\u00fablic i avui tenim uns oligopolis, com Quir\u00f3nsalud, que cobreixen una part important del mercat.<\/p>\n

Quin ha de ser el paper de la sanitat privada en el sistema p\u00fablic?<\/strong>
\nL’acord p\u00fablic privat \u00e9s inevitable per\u00f2 s’han de buscar les bases d’aquest acord i han d’estar molt definides i haver-hi una transpar\u00e8ncia total. L’autoritat p\u00fablica hauria de participar en els \u00f2rgans de govern de les institucions privades o trobar una manera directa de control. Per exemple, sobre l’oferta del conseller de Salut de la Generalitat, Toni Com\u00edn, de comprar l’Hospital General de Catalunya, que pel que diu implicaria deixar de construir dos hospitals nous, em sembla una proposta magn\u00edfica per\u00f2 s’ha de veure primer com es faria aix\u00f2. En el llibre poso un exemple que ha anat molt b\u00e9 de col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic privada i aquest \u00e9s el sector de la recerca. Els acords funcionen perfectament i tenim una de les recerques m\u00e9s importants de virus de la sida a Can Ruti (Badalona), amb una col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablica amb La Caixa o el Centre de Gen\u00f2mica t\u00e9 relaci\u00f3 tamb\u00e9 amb la ind\u00fastria farmac\u00e8utica.<\/p>\n

En el llibre parles de la formaci\u00f3 dels metges, el canvi des dels anys 60 fins ara. Com valores que ha evolucionat la formaci\u00f3 i en qu\u00e8 s’ha de millorar?<\/strong>
\nLa formaci\u00f3 ha tingut una edat d’or, sobretot a partir de finals dels setanta fins als noranta. Es va aconseguir a trav\u00e9s de la formaci\u00f3 MIR dotar els hospitals espanyols de gent molt\u00a0preparada. Ara b\u00e9, aquesta formaci\u00f3 es va fer d’acord amb uns paradigmes que ja no s\u00f3n els actuals. A mesura que la societat s’ha anat democratitzant i el progr\u00e9s cient\u00edfic i social ha evolucionat, el trasllat de la centralitat del sistema sanitari al malalt, les necessitats de salut de les persones no s\u00f3n nom\u00e9s les necessitats d’una malaltia concreta. Hi ha moltes m\u00e9s coses i l’envelliment ha fet tamb\u00e9 que hi hagi moltes persones grans amb m\u00e9s d’una malaltia. Aquests canvis haurien d’haver comportat canvis tamb\u00e9 en la formaci\u00f3. Ara \u00e9s l’autoritat sanit\u00e0ria la que diu que s’estan formant metges que no serveixen per a les necessitats actuals perqu\u00e8 han apr\u00e8s una especialitat molt concreta i avui calen metges m\u00e9s transversals. A tots els hospitals hi hauria d’haver metges amb capacitats m\u00e9s plurals i repartides.<\/p>\n

La generaci\u00f3 de metges joves actual ha tingut altres reivindicacions en els darrers anys m\u00e9s que no pas un altre model formatiu, com ara unes condicions laborals m\u00e9s dignes.<\/strong>
\nEl metge ha passat de ser omnipotent i liberal a ser un funcionari i viure d’un sou. La cultura de les generacions m\u00e9s recents \u00e9s aprovar el MIR, tenir un lloc de treball i acceptar les condicions que ja s’han aconseguit a trav\u00e9s de moviments reivindicatius. La gent sembla que ja est\u00e0 conforme amb aix\u00f2…Abans els col\u00b7legis de metges eren representants d’una professi\u00f3 liberal i el seu objectiu era la protecci\u00f3 de la professi\u00f3 i el codi deontol\u00f2gic. En el moment en qu\u00e8 aix\u00f2 es converteix en una professi\u00f3 assalariada els col\u00b7legis fan bastant el paper d’un sindicat. Entre el jovent d’ara no hi ha un moviment fort que protesti perqu\u00e8 hi hagi gu\u00e0rdies que es paguin a un preu irrisori o perqu\u00e8 hi hagi llistes de 50 malalts de consulta externa. La idea de \u00abla meva parcel\u00b7la arriba fins aqu\u00ed\u00bb no t\u00e9 res a veure amb l’esperit de la medicina vocacional de fa 50 anys.<\/p>\n

El canvi amb la llei general de sanitat va ser possible, dius en el llibre, perqu\u00e8 hi havia un govern d’esquerres que va impulsar-ho. Quin cicle s’obre ara amb el nou govern a Espanya?<\/strong>
\nAmb el nou govern tenim un enorme risc que la parasitaci\u00f3 del sistema p\u00fablic pel sistema privat continu\u00ef i que es continu\u00efn posant pegats sobre situacions concretes. La difer\u00e8ncia entre ara i abans hi havia reflexi\u00f3 pr\u00e8via abans de la decisi\u00f3 pol\u00edtica. Abans les coses es veien amb gran angular i ara es veuen amb zoom. Mentre no hi hagi una reflexi\u00f3 d’on es vol anar amb un sistema p\u00fablic les coses aniran per les seves in\u00e8rcies i interessos m\u00e9s concrets dels grups de pressi\u00f3 m\u00e9s grans. En el moment en qu\u00e8 tornem a tenir llistes d’espera de cirurgia de dos anys es tornar\u00e0 a contractar cl\u00edniques privades perqu\u00e8 no hi haur\u00e0 diners. Si no hi ha tend\u00e8ncia a un gran pacte sanitari, cada vegada es deteriorar\u00e0 m\u00e9s el sistema p\u00fablic.<\/p>\n

\"De<\/a>
De Nadal en un moment de l’entrevista. \/ \u00a9 SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

Un dels aspectes cr\u00edtics de la passada legislatura va ser el RD 16\/2012, que q\u00fcestionava el principi d’universalitat de la sanitat a l’exclouran alguns col\u00b7lectius.<\/strong>
\nAlgunes comunitats no han fet cas d’aix\u00f2. \u00c9s una mesura tan impopular que no crec que sigui una via de no retorn de permetre que les comunitats que ho vulguin atenguin aquestes persones. En el llibre tamb\u00e9 explico que hi ha una altra anomalia en el sistema que ning\u00fa q\u00fcestiona: els funcionaris. Aquests s\u00f3n 2,5 milions de persones que tenen la sanitat p\u00fablica garantida i que no tenen retallades, ja que ning\u00fa els hi diu que han de pagar la prestaci\u00f3 farmac\u00e8utica o que tenen llista d’espera. Tenim els dos extrems: l’exclusi\u00f3 amb privilegis i l’exclusi\u00f3 amb manca de privilegis.<\/p>\n

El model de les autonomies pot generar desigualtats entre la sanitat que hi ha entre una comunitat i una altra?<\/strong>
\n\u00c9s desigual per\u00f2 a partir d’un denominador com\u00fa correcte, s\u00f3n desigualtats que no generen un greuge comparatiu remarcable. S\u00ed que l’organitzaci\u00f3 sanit\u00e0ria del pa\u00eds basc pot tenir llistes d’espera molt m\u00e9s curtes que el Pa\u00eds Valenci\u00e0 per\u00f2 quant a prestacions els diferents models no arriben a crear greuges comparatius. Per exemple, entre el que necessita un trasplantament de cor al Pa\u00eds Valenci\u00e0 o Andalusia no hi ha difer\u00e8ncia. Una de les formes de millorar el cost de la sanitat \u00e9s que la gent es faci responsable de la seva salut i conegui b\u00e9 el sistema. Que s\u00e0piga com funciona, quina \u00e9s la seva responsabilitat. A les escoles s’ensenya a prevenir embarassos, a vacunar-se per\u00f2 la resta no s’ensenya. La gent sap quins s\u00f3n els seus drets per\u00f2 no les seves obligacions perqu\u00e8 no s’ensenyen. Per exemple, com s’utilitza el 112, quan s’ha d’anar a les urg\u00e8ncies, quins medicaments tenir a casa, etc.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Llei General de Sanitat, aprovada ara fa trenta anys, \u00e9s vista per molts com un dels \u00e8xits m\u00e9s grans\u00a0de la Transici\u00f3 ja que va posar les bases a Espanya del sistema sanitari p\u00fablic i\u00a0universal. Aix\u00ed ho considera Juli de Nadal, metge i membre del gabinet del ministre de Sanitat i Consum Ernest Lluch, considerat […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":11315,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[1515,1862,414,383],"class_list":["post-11309","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-despesa-sanitaria","tag-llei-general-de-sanitat","tag-sanitat-privada","tag-sistema-public"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11309","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11309"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11309\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11309"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11309"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11309"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}