{"id":11319,"date":"2016-11-21T08:33:37","date_gmt":"2016-11-21T07:33:37","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=11319"},"modified":"2016-11-21T08:33:37","modified_gmt":"2016-11-21T07:33:37","slug":"la-nova-emergencia-medica-es-diu-canvi-climatic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/11\/21\/la-nova-emergencia-medica-es-diu-canvi-climatic\/","title":{"rendered":"La nova emerg\u00e8ncia m\u00e8dica es diu canvi clim\u00e0tic"},"content":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article d’Adeline Marcos publicat a Agencia Sinc.<\/a><\/p>\n

Quan parlem de morts associades a l’augment de la temperatura, a la ment ens v\u00e9nen imatges de desastres naturals, sequeres i inundacions devastadores en zones del m\u00f3n m\u00e9s empobrides. Per\u00f2 els efectes del canvi clim\u00e0tic en la salut s\u00f3n universals.<\/p>\n

A m\u00e9s dels efectes directes com inundacions, tempestes, sequeres i clima extrem en general, l’escalfament mata a foc lent i sota l’aparen\u00e7a d’altres malalties.<\/p>\n

Sense anar m\u00e9s lluny, a Val\u00e8ncia, cada vegada que se supera la temperatura mitjana a l’estiu augmenten les hospitalitzacions de nens menors de 14 anys per causes gastrointestinals o malalties respirat\u00f2ries, que s\u00f3n les que provoquen efectes de major magnitud, com explica a Sinc Carmen \u00cd\u00f1iguez , cient\u00edfica de la Unitat d’Investigaci\u00f3 per al Medi Ambient i la Salut de la Universitat de Val\u00e8ncia.<\/p>\n

Un estudi de \u00cd\u00f1iguez publicat el passat mes d’octubre a la revista Environmental Research<\/a><\/em> associa l’increment de la temperatura amb el nombre diari d’hospitalitzacions pedi\u00e0triques de 2001 a 2010 a Val\u00e8ncia i Roma. \u00abLa relaci\u00f3 entre temperatura i salut varia de ciutat en ciutat, per\u00f2 tamb\u00e9 en funci\u00f3 de caracter\u00edstiques sociodemogr\u00e0fiques i econ\u00f2miques que faciliten o empitjoren l’adaptaci\u00f3\u00bb, apunta l’experta.<\/p>\n

El canvi clim\u00e0tic s’acarnissa amb els nens<\/strong><\/p>\n

Nom\u00e9s les emissions de gasos d’efecte hivernacle generades pels sectors del transport i l’energia causen cada any entre 5,5 i 7 milions de morts addicionals -per infarts, vessaments cerebrals i malalties respirat\u00f2ries cr\u00f2niques- degudes a la contaminaci\u00f3 de l’aire. A m\u00e9s, les projeccions de l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) per 2030-2050 apunten a 250.000 morts m\u00e9s per any a causa de la disminuci\u00f3 dels aliments disponibles, la mal\u00e0ria, les malalties diarreiques i les onades de calor. I aqu\u00ed s\u00f3n els nens els m\u00e9s vulnerables.<\/p>\n

\u00abEls nens s\u00f3n una part de la poblaci\u00f3 especialment vulnerable a exposicions mediambientals per la seva immaduresa f\u00edsica i fisiol\u00f2gica. Els seus petits pulmons encara no estan completament formats i, de fet, en termes relatius inhalen m\u00e9s aire que els adults. Solen passar m\u00e9s temps en exteriors, tenen una redu\u00efda capacitat per l’autocura i els queda m\u00e9s temps de vida despr\u00e9s de l’exposici\u00f3 per experimentar conseq\u00fc\u00e8ncies \u00ab, explica \u00cd\u00f1iguez.<\/p>\n

El problema de salut p\u00fablica \u00e9s tan rellevant, que en els \u00faltims anys s’han empr\u00e8s nous estudis sobre el risc sanitari catastr\u00f2fic que genera el canvi clim\u00e0tic, un risc que fins ara ha estat subestimat perqu\u00e8 amb prou feines s’estudiava. Avui les xifres no poden ser ja m\u00e9s aclaparadores: m\u00e9s de 12 milions de persones moren per factors mediambientals cada any, molts dels quals estan directament relacionats amb el canvi clim\u00e0tic, segons l’OMS.<\/p>\n

Implicar els professionals de la salut<\/strong><\/p>\n

La revista m\u00e8dica The Lancet<\/em> ha impulsat un gran projecte d’investigaci\u00f3 per a rastrejar a tot el m\u00f3n l’evoluci\u00f3 de la salut en paral\u00b7lel al canvi clim\u00e0tic. La iniciativa, The\u00a0Lancet Countdown<\/a><\/em>, reuneix a 16 institucions cient\u00edfiques i 48 experts de tot el m\u00f3n, i col\u00b7labora amb l’Organitzaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica Mundial (OMM) i l’OMS. Arriba despr\u00e9s de la creaci\u00f3 el 2015 d’una comissi\u00f3 especial<\/a> les conclusions de la qual s\u00f3n determinants: el canvi clim\u00e0tic \u00e9s la amena\u00e7a m\u00e9s gran per a la salut.<\/p>\n

\u00abPensem en el paper que han exercit els professionals sanitaris en altres problemes importants per a la salut p\u00fablica, com el consum del tabac, el VIH o la poliomielitis. Es van considerar les evid\u00e8ncies cient\u00edfiques, es va avaluar la seva import\u00e0ncia en la salut dels pacients i despr\u00e9s es va actuar per protegir-los. El mateix pret\u00e9n aconseguir aquest projecte amb el canvi clim\u00e0tic\u00bb, diu a Sinc Nick Watts, director executiu de la iniciativa publicada simult\u00e0niament ahir a la revista The Lancet<\/em> i en la Cimera del Clima de Marr\u00e0queix (COP22).<\/p>\n

Durant els propers 15 anys, la iniciativa buscar\u00e0 proves que associ\u00efn l’augment de la temperatura amb el risc per al benestar hum\u00e0. \u00abEn la pr\u00f2xima d\u00e8cada, esperem donar el poder i el suport necessaris al personal sanitari i als ministeris de salut amb dades i eines per respondre a aquesta gran amena\u00e7a\u00bb, afegeix Watts.<\/p>\n

Els experts asseguren que l’impacte del canvi clim\u00e0tic revertir\u00e0 totes les millores sanit\u00e0ries dels \u00faltims 50 anys si no aconseguim mitigar-ne els efectes i adaptar-nos a ells. Per aix\u00f2 reclamen un suport urgent a la lluita clim\u00e0tica amb tecnologies i sistemes de finan\u00e7ament eficients, sobretot ara que l’Acord de Par\u00eds ha entrat en vigor i s’ha tra\u00e7at un full de ruta per actuar.<\/p>\n

\u00abEl canvi clim\u00e0tic \u00e9s una emerg\u00e8ncia m\u00e8dica, per aix\u00f2 requereix una resposta urgent\u00bb, assenyala Hugh Montgomery, director de l’Institut UCL per a la Salut Humana<\/a>. Les dades que s’obtinguin del projecte The Lancet Countdown<\/em> aportaran la informaci\u00f3 necess\u00e0ria per a la presa de decisions, amb l’esperan\u00e7a d’accelerar la resposta pol\u00edtica dels governs.<\/p>\n

Altres iniciatives com Momentum for Change: Planetary Health<\/em>, un projecte de tres anys de durada de la Rockefeller Foundation, tamb\u00e9 buscar\u00e0 solucions per millorar la situaci\u00f3 del planeta i la salut de les persones. Totes dues estan intr\u00ednsecament unides.<\/p>\n

\"\u00a0No<\/a>
No tenir acc\u00e9s a l’aigua potable incrementa les morts per diarrea, malaltia de la qual moren milers de nens a tot el m\u00f3n cada any. \/ UNICEF<\/figcaption><\/figure>\n

\u00abMetges i personal d’infermeria ja estan bregant amb els impactes que genera el canvi clim\u00e0tic en la salut. I les evid\u00e8ncies indiquen que estan empitjorant, amb riscos inacceptablement alts dels que no es lliura cap pa\u00eds\u00bb, confessa a Sinc Watts.<\/p>\n

La pobresa perjudica greument la salut<\/strong><\/p>\n

La situaci\u00f3 empitjora en condicions de pobresa. Segons l’informe d’UNICEF One is too many: Ending child deaths from pneumonia and diarrhoea<\/em> <\/a>presentat a Marr\u00e0queix, la pneum\u00f2nia i la diarrea s\u00f3n responsables de la p\u00e8rdua de 1,4 vides infantils cada any, i s\u00f3n una amena\u00e7a per al desenvolupament de les nacions m\u00e9s pobres. Una de cada quatre morts de menors de cinc anys es produeix per aquestes causes.<\/p>\n

\u00abEl canvi clim\u00e0tic afecta aquells que m\u00e9s depenen de la terra. Els fills de pagesos o pastors tenen m\u00e9s problemes per obtenir aigua potable i aliment nutritiu de forma regular\u00bb, indica a Sinc Hayalensh Tarekegn, especialista en salut a UNICEF.<\/p>\n

Els seus pares i mares poden limitar els efectes assegurant la lact\u00e0ncia materna exclusiva almenys sis mesos i inmunitzant-los amb vacunes. Davant la manca de mitjans, l’organitzaci\u00f3 els proporciona ajuda complement\u00e0ria als f\u00e0rmacs. \u00abEnsenyem la import\u00e0ncia de rentar-se les mans amb sab\u00f3, construir latrines, i beure aigua potable neta\u00bb, diu Tarekegn.<\/p>\n

Segons el treball, aproximadament la meitat de les morts de nens per pneum\u00f2nia estan relacionades amb la contaminaci\u00f3 de l’aire. Per evitar-la, calen cuines netes, ja que la pol\u00b7luci\u00f3 prov\u00e9 de les emissions de la cocci\u00f3 a les llars. A m\u00e9s, UNICEF, en col\u00b7laboraci\u00f3 l’Obra Social \u00abLa Caixa\u00bb, ha creat ARIDA, un programa d’innovaci\u00f3 d’impacte mundial que permetr\u00e0 millorar el diagn\u00f2stic de la pneum\u00f2nia i oferir un tractament adequat.<\/p>\n

\u00abEn aquesta primera fase del programa est\u00e0 previst distribuir i testar 2.400 dispositius de diagn\u00f2stic en cinc pa\u00efsos de tot el m\u00f3n on la pneum\u00f2nia t\u00e9 major incid\u00e8ncia, com Eti\u00f2pia, Bol\u00edvia i Nepal. S’analitzaran els resultats per avaluar l’impacte en la millora del diagn\u00f2stic i es desenvoluparan protocols per ampliar-lo a major escala\u00bb, assegura a Sinc Ariadna Bardolet, directora del Departament de Programes Internacionals de la Fundaci\u00f3\u00bb la Caixa\u00bb.<\/p>\n

A cada pa\u00eds es treballar\u00e0 amb els professionals comunitaris de salut perqu\u00e8 siguin ells els que, en la seva pr\u00e0ctica di\u00e0ria, identifiquin els casos de pneum\u00f2nia. \u00abSi donen positiu, els subministraran el tractament necessari per salvar la vida dels nens i nenes\u00bb, declara Bardolet.<\/p>\n

Des de l’any 2000 prop de 34 milions de nens han mort de pneum\u00f2nia i diarrea i s’estima que d’aqu\u00ed a 2030 morin altres 24 milions per les mateixes causes. Molts menys moririen si es lluit\u00e9s en\u00e8rgicament contra els efectes del canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article d’Adeline Marcos publicat a Agencia Sinc. Quan parlem de morts associades a l’augment de la temperatura, a la ment ens v\u00e9nen imatges de desastres naturals, sequeres i inundacions devastadores en zones del m\u00f3n m\u00e9s empobrides. Per\u00f2 els efectes del canvi clim\u00e0tic en la salut s\u00f3n universals. A m\u00e9s dels efectes directes […]<\/p>\n","protected":false},"author":33,"featured_media":11320,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,8],"tags":[1895,170,368],"class_list":["post-11319","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-recerca","tag-amenaca-per-a-la-salut","tag-canvi-climatic","tag-salut-publica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11319","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/33"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11319"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11319\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11319"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11319"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11319"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}