{"id":11325,"date":"2016-11-21T08:47:40","date_gmt":"2016-11-21T07:47:40","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=11325"},"modified":"2016-11-21T08:47:40","modified_gmt":"2016-11-21T07:47:40","slug":"antoni-de-gimbernat-1734-1816","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/11\/21\/antoni-de-gimbernat-1734-1816\/","title":{"rendered":"Antoni de Gimbernat (1734-1816)"},"content":{"rendered":"

Dissabte passat es va celebrar a Cambrils el 200 aniversari de la mort del cambrilenc Antoni de Gimbernat<\/span>, principal cirurgi\u00e0 i docent de la Il\u00b7<\/span>lustraci\u00f3<\/span> espanyola que va fer meritoris descobriments anat\u00f2mics que van permetre en el seu moment operar millor les h\u00e8rnies crurals. Es complia exactament un segle de l’homenatge que se li ret\u00e9, tamb\u00e9 a Cambrils, el diumenge 19 de novembre de 1916. Gr\u00e0cies a un document que vaig trobar remenant el llegat bibliogr\u00e0fic del meu pare, m’he assabentat de com es va desenvolupar la mateixa cerim\u00f2nia 100 anys abans. Es tracta d’un document impr\u00e8s en petit format de 20 p\u00e0gines, escrit per en Joan Freixas<\/span>, aleshores President de l’Associaci\u00f3 de Metges de Llengua Catalana, on es\u00a0pot llegir una breu not\u00edcia biogr\u00e0fica sobre Gimbernat, seguida de la cr\u00f2nica detallada dels actes<\/span> commemoratius i, molt especialment, dels noms i c\u00e0rrecs dels assistents m\u00e9s il\u00b7lustres. Comparar les dues celebracions t\u00e9 el seu inter\u00e8s.<\/p>\n

El disseny general de l’homenatge va ser semblant: una jornada en cap de setmana (enguany dissabte, fa un segle diumenge), uns discursos protocol\u00b7laris (al carrer al 1916<\/span>, al magn\u00edfic sal\u00f3 de plens del no menys magn\u00edfic Ajuntament de Cambrils, enguany), col\u00b7locaci\u00f3 d’un memorial (una placa a la casa on nasqu\u00e9 Gimbernat aleshores, un bust regalat per la Universidad<\/span> Complutense al CAP de Cambrils enguany) i un dinar de germanor. Tanmateix algunes difer\u00e8ncies s\u00f3n notables.<\/p>\n

Fa 100 anys l’efem\u00e8ride va tenir un caire molt m\u00e9s institucional. La proposta de celebraci\u00f3 fou feta pel Claustre de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Enguany, la iniciativa la va prendre en Pere Mestres, ex-Professor d’Histologia de la Facultat de Medicina de la Universit\u00e4t<\/span> des<\/span> Saarlandes<\/span> alemanya, tamb\u00e9 cambrilenc il\u00b7lustre, amb el suport de l’Ajuntament de Cambrils, i un dels impulsors de la Facultat de Medicina de la UAB i per tant mestre dels que vam formar la primera promoci\u00f3 que va estudiar a l’Hospital de Sant Pau despr\u00e9s de la Guerra Civil. M\u00e9s: el Dr. Recasens, tarragon\u00ed com Gimbernat, que al Novembre de 1916 ostentava, el c\u00e0rrec de deg\u00e0 del Col\u00b7legi de Cirurgia de San Carlos<\/span> de Madrid, va acudir en representaci\u00f3 d’Alfons XIII.<\/p>\n

En la seva intervenci\u00f3 (primer en castell\u00e0 i despr\u00e9s en catal\u00e0) va llegir un missatge de suport a la ci\u00e8ncia i a la sanitat de part de la monarquia que, transcric literalment, t\u00e9 com una de les pedres m\u00e9s preuades de la seva corona reial a Catalunya que, per sa ci\u00e8ncia, per sa ind\u00fastria\u00a0i comer\u00e7, pot competir amb les nacions estrangeres m\u00e9s avan\u00e7ades (aplaudiments i visques).<\/p>\n

Enguany no hi ha hagut representaci\u00f3 de la monarquia i em temo que Felip VI, tot i haver estudiat a Toronto i a la universitat de Georgetown, no \u00e9s gaire conscient del paper que van jugar els seus avantpassats, Carles III i Carles IV, en la fundaci\u00f3 dels col\u00b7legis de cirurgians a Espanya i en la reforma de l’ensenyament i l’ordenaci\u00f3 de la Medicina. Dissabte passat, la pres\u00e8ncia pol\u00edtica va ser protagonitzada per l’alcaldessa de Cambrils, Sra. Cam\u00ed Mendoza, i el Dr. Roger Pla, aquest darrer en representaci\u00f3 del conseller Com\u00edn<\/span> que, de moment, no mostra intencions de pal\u00b7liar el divorci amb la hist\u00f2ria, la societat civil i el m\u00f3n de la medicina acad\u00e8mica instaurat pels seus predecessors(res<\/span>). La corporaci\u00f3 cambrilenca va contribuir a l’\u00e8xit de la trobada tot i esponsoritzar l’esdeveniment juntament amb la fam\u00edlia Vidal i Barraquer de Cambrils i la Societat Catalana de Cirurgia presidida pel Dr. Salvador Navarro.<\/p>\n

Altres representants il\u00b7lustres de l’\u00e8poca que acudiren a Cambrils el 1916 van ser el governador civil de Tarragona, el President del Col\u00b7legi de Metges de Barcelona, el Deg\u00e0 de la Facultat de Medicina de Barcelona, representants de les Facultat de Medicina de Granada, Val\u00e8ncia, Cadis i Saragossa, i el bisbe de Solsona Francesc Vidal i Barraquer (emparentat amb en Gimbernat). Cal destacar una altra notable difer\u00e8ncia: segons Freixas<\/span>, el 1916 van acudir una dotzena d’estudiants presidits \u00abpel seu glori\u00f3s estendard\u00bb representant aquest estament de la Facultat de Medicina de la UB. Per cert, encara que no parit\u00e0ria, la representaci\u00f3 estudiantil inclo\u00efa quatre senyoretes [sic]. Enguany cap estudiant de Medicina ha assistit a l’homenatge palesant un cop m\u00e9s, el divorci progressiu entre la doc\u00e8ncia abstreta de la Medicina i la vida. Tampoc hi vaig veure metges notables de la contrada, dels hospitals de Reus, de Tarragona o de Valls.<\/p>\n

A difer\u00e8ncia del primer centenari, aquest segon ha tingut una part cient\u00edfica en forma d’una taula rodona organitzada en horari de tarda, ja que vam creure que calia aprofitar l’oportunitat per subratllar la vig\u00e8ncia de l’Anatomia i les Ci\u00e8ncies Morfol\u00f2giques en la doc\u00e8ncia i recerca actuals. A voltes aquestes mat\u00e8ries es menyspreen enfront dealtres amb m\u00e9s glamur i modernitat \u2013com ara la Biologia Mol\u00b7lecular o la Gen\u00e8tica- per\u00f2 cal no oblidar que encara permeten fer aportacions als progressos de la cirurgia. Amb aquesta intenci\u00f3 s’han revisat temes com els sagnats p\u00e8lvics despr\u00e9s d’un trauma, la cirurgia de les h\u00e8rnies abdominals complexes, l’anatomia quir\u00fargica del recte i les contribucions de l’anatomia a la cirurgia urol\u00f2gica<\/span>.<\/p>\n

Finalment, a l’acte de 1916 hi va haver una gran pres\u00e8ncia dels mitjans<\/span> de comunicaci\u00f3 escrits. En Freixes llista fins a tres diaris de Barcelona: la Veu de Catalunya, Las\u00a0Noticias<\/span>\u00a0i\u00a0La Vanguardia (que, per cert, enguany no va ni respondre als e-mails d’invitaci\u00f3), el Diario<\/span>\u00a0i\u00a0el Foment de Reus, i dotze cap\u00e7aleres de la premsa professional. El 200 aniversari de la mort d’en Gimbernat resulta molt menys glamur\u00f3s que el Black<\/span> Friday<\/span>. Ja ho entenc.<\/p>\n

Parafrasejant el comentari final del cronista Joan Freixas<\/span>…L’acte result\u00e0 una xamosa i excepcional festa, en la que s’hi congregaren, fortament agermanats, a l’impuls d’un respecte intens i una gran veneraci\u00f3, tots quants sentim la necessitat d’exaltar la gl\u00f2ria immarcescible del gran Gimbernat: fill predilecte de la Vila de Cambrils, merit\u00edssim organitzador de l’ensenyan\u00e7a, gran mestre; operador prudent\u00edssim, conscient i labori\u00f3s; que port\u00e0 triomfador pel m\u00f3n de la ci\u00e8ncia una reputaci\u00f3 indiscutible; qu\u00e8 an\u00e0 a llunyanes terres a aprendre, bo i ensenyant; home d’origen humil que arrib\u00e0 a assolir, amb el seu s\u00f2l esfor\u00e7, amb els seus propis i incalculables valiments, l’escala, penosa i dif\u00edcil, de la immortalitat, pujant-la amb exemplar fermesa i const\u00e0ncia, esgra\u00f3 per esgra\u00f3, fins<\/span> aconseguir-ne el ventur\u00f3s pinacle, sols reservat als grans homes.<\/p>\n

Sapiguem imitar a Gimbernat<\/span>, i recordem amb joia l’acte celebrat per commemorar l’aniversari de la seva mort que result\u00e0, no una vall de ll\u00e0grimes, que s’evaporen al cap de poc de caure, sin\u00f3 una feli\u00e7 diada d’intensa gl\u00f2ria i d’exemplar entusiasme.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dissabte passat es va celebrar a Cambrils el 200 aniversari de la mort del cambrilenc Antoni de Gimbernat, principal cirurgi\u00e0 i docent de la Il\u00b7lustraci\u00f3 espanyola que va fer meritoris descobriments anat\u00f2mics que van permetre en el seu moment operar millor les h\u00e8rnies crurals. Es complia exactament un segle de l’homenatge que se li ret\u00e9, […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[],"class_list":["post-11325","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-factor-huma"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11325","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11325"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11325\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11325"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11325"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11325"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}