Si es d\u00f3na un cop d’ull a les not\u00edcies de medicina i de salut un\u00a0veur\u00e0 que se centren a parlar dels \u00faltims aven\u00e7os, sovint encara en fase experimental, de les emerg\u00e8ncies i tamb\u00e9 d’alguns temes d’hospitals, sobretot de tercer nivell. L’atenci\u00f3 prim\u00e0ria gaireb\u00e9 no \u00e9s present als mitjans de comunicaci\u00f3, cosa que la fa invisible per a moltes persones.<\/p>\n
All\u00f2 que no \u00e9s not\u00edcia no existeix. \u00c9s m\u00e9s que probable que si es coment\u00e9s aix\u00f2 amb un creador de continguts audiovisuals diria que no hi ha hist\u00f2ries o temes interessants a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/p>\n
La realitat, per\u00f2, ho desmenteix. Nom\u00e9s cal fer una lectura de les hist\u00f2ries publicades al blog Diaris de trinxera<\/a> iniciat l\u2019any 2012, on hi ha m\u00e9s de 300 hist\u00f2ries reals del dia a dia explicades per professionals de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Moltes d\u2019elles donarien per a un bon argument o reportatge a fons.<\/p>\n Els Diaris de trinxera s\u00f3n una iniciativa per fer visible l\u2019invisible explicant qu\u00e8 passa als centres de salut i a les vides de les persones que s\u2019hi atenen, sigui al mateix centre o al domicili.<\/p>\n A l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria els professionals treballen gestionant la incertesa de la consulta<\/a>, on no sempre tenen respostes, i\u00a0han de resituar-se cada cop que comen\u00e7a una nova consulta<\/a> de cada dia, siguin banals o greus, canviant el registre a cada moment per adequar-lo a cada cas.<\/p>\n \u00c9s un espai on es comparteixen sentiments<\/a> que els apropen a les persones, tant en la malaltia com en els problemes socials<\/a> que malauradament ara s\u00f3n molts<\/a>. Metgesses, infermeres, administratives i treballadores socials acompanyen les persones en les dificultats<\/a>, encara que nom\u00e9s sigui escoltant i sense que quedi res escrit a la seva hist\u00f2ria cl\u00ednica<\/a>.<\/p>\n La mort tamb\u00e9 hi \u00e9s present en el treball del dia a dia i les professionals hi s\u00f3n fins al final<\/a>, ja que acompanyen tota la vida de les persones essent la seva refer\u00e8ncia. Els sistemes d’emerg\u00e8ncies no sempre ho posen f\u00e0cil amb la mobilitzaci\u00f3 de recursos<\/a> que no caldrien o amb solucions poc raonables<\/a>.<\/p>\n Tot aix\u00f2 en un entorn de treball que sovint t\u00e9 uns objectius<\/a>, que fixa qui governa, que semblen<\/a> allunyats de la realitat<\/a>, un entorn on no sempre es valora el treball<\/a> que es fa, i amb unes condicions laborals<\/a> que no ho faciliten, a molts moments.<\/p>\n En aquest panorama, sovint hi ha dificultats i esperes incomprensibles<\/a>, per\u00f2 a vegades amb l\u2019ajut d\u2019altres professionals<\/a> s\u2019encarrilen els problemes que es presenten sense fer soroll.<\/p>\n Tamb\u00e9 genera angoixes a qui treballa a l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria intentar fer entendre<\/a> que algunes propostes d’altres \u00e0mbits assistencials no s\u00f3n les m\u00e9s adequades per aquella persona que coneixen molt m\u00e9s b\u00e9.<\/p>\n Per\u00f2 tot i les dificultats, els problemes i la seva invisibilitat, les persones que treballen en els CAP se senten orgulloses de la seva feina<\/a>, essent conscients que no \u00e9s f\u00e0cil estar a l\u2019altre costat<\/a> i superant el cansament<\/a> per seguir treballant amb i per a les persones.<\/p>\n Totes aquestes hist\u00f2ries, presents en els Diaris de Trinxera<\/em>, tenen a veure amb la vida de la gent, amb els seus problemes, la seva viv\u00e8ncia de les malalties i els seus significats, que s\u00f3n diferents per a totes i cada una d’elles (el que els anglosaxons en diuen sickness<\/em>). Aquesta \u00e9s una cara de la moneda. L’altra \u00e9s la malaltia vista com a proc\u00e9s biol\u00f2gic (illness<\/em>) i la medicina com a pura tecnologia, que \u00e9s el que t\u00e9 m\u00e9s visibilitat social i als mitjans. Els diaris<\/em> tamb\u00e9 posen de manifest el costat m\u00e9s hum\u00e0 dels professionals, les seves pors, les incerteses a les quals han de fer front, el seu valor, el seu treball, la seva relaci\u00f3 amb els pacients -aquells que pateixen- i les condicions moltes vegades adverses en les que treballen.<\/p>\n Recentment el F\u00f2rum Catal\u00e0 d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria<\/a>, entitat que promou el blog dels Diaris de Trinxera, ha publicat un recull de les cinquanta hist\u00f2ries m\u00e9s llegides: ‘Diaris de trinxera, el nostre dia a dia. Una realitat invisible’.<\/a> Aquest llibre pret\u00e9n ser un homenatge a totes les professionals de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, professionals de contacte i de tacte, que es comprometen amb els seus pacients, que estan disposades a donar-ho per al seu b\u00e9, que veuen i viuen la dura realitat dels nostres pobles, les nostres ciutats i els nostres barris. Tamb\u00e9 \u00e9s un reconeixement del patiment de les persones i del seu pas pel sistema sanitari. Fa visible all\u00f2 que \u00e9s invisible, per\u00f2 ben real.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Si es d\u00f3na un cop d’ull a les not\u00edcies de medicina i de salut un\u00a0veur\u00e0 que se centren a parlar dels \u00faltims aven\u00e7os, sovint encara en fase experimental, de les emerg\u00e8ncies i tamb\u00e9 d’alguns temes d’hospitals, sobretot de tercer nivell. L’atenci\u00f3 prim\u00e0ria gaireb\u00e9 no \u00e9s present als mitjans de comunicaci\u00f3, cosa que la fa invisible […]<\/p>\n","protected":false},"author":267,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,47],"tags":[776,1905,55],"class_list":["post-11358","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-dret-a-la-salut","category-factor-huma","tag-articles","tag-diaris-de-trinxera","tag-infermeria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11358","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/267"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11358"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11358\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11358"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11358"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11358"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}