Des del 2008 els jutjats han registrat 114.577 den\u00fancies per viol\u00e8ncia masclista a Catalunya, segons informaci\u00f3\u00a0del Departament d’Interior. Tot i que no hi ha dades oficials es calcula que prop de la meitat de les den\u00fancies es fan amb el suport i l’ajuda dels serveis d’urg\u00e8ncies sanitaris. Aquests serveis o les consultes d’un CAP es converteixen sovint en la porta d’entrada de les v\u00edctimes a un llarg circuit que implicar\u00e0 recursos sanitaris, psicol\u00f2gics, legals i socials i que pot conduir\u00a0la v\u00edctima a denunciar l’agressor. No obstant aix\u00f2, la falta de formaci\u00f3 espec\u00edfica dels professionals sanitaris fa que la majoria no tinguin prou coneixements per prevenir, detectar i derivar casos de maltractament.<\/p>\n
\u00abNo tenim eines per afrontar una situaci\u00f3 si tenim una pacient que ha patit viol\u00e8ncia masclista i pensem ‘serem el primer contacte del sistema per a moltes d’aquestes persones'\u00bb, expressa preocupada Aina Delgado, alumna de cinqu\u00e8 curs de medicina a la Universitat de Barcelona. \u00abA la carrera\u00a0l’\u00fanic que es fa espec\u00edfic \u00e9s durant el rotatori de sis\u00e8, quan fem una formaci\u00f3 de tres hores. La perspectiva de g\u00e8nere \u00e9s totalment absent durant els estudis. Ni tan sols a\u00a0medicina legal es tracta b\u00e9 el tema de la viol\u00e8ncia masclista\u00bb, lamenta.<\/p>\n
L’institut que feia la formaci\u00f3 va desapar\u00e8ixer el 2013<\/strong><\/p>\n Molts dels que es dediquen a l’\u00e0mbit de la prevenci\u00f3 i l’abordatge de la viol\u00e8ncia masclista coincideixen a destacar que falta molta m\u00e9s formaci\u00f3 entre professionals. La llei catalana per eradicar la viol\u00e8ncia, aprovada el 2008, fixa que el Govern \u00abha de garantir que el professional sanitari t\u00e9 la formaci\u00f3 espec\u00edfica adequada\u00bb. Per garantir-ho, la llei estableix que \u00e9s l’Institut d’Estudis de la Salut -un \u00f2rgan aut\u00f2nom de la Generalitat- a qui li correspon aquesta formaci\u00f3 espec\u00edfica exigida.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, aquest institut, que s’encarregava de tasques relacionades amb la formaci\u00f3 cont\u00ednua, ja no existeix. El 2013 va desapar\u00e8ixer i les poques tasques que li quedaven les va assumir la Subdirecci\u00f3 General d’Ordenaci\u00f3 i Desenvolupament Professional del Departament de Salut de la Generalitat. Pep Roma, responsable d’Acreditaci\u00f3 i Desenvolupament en\u00a0aquesta unitat, explica per tel\u00e8fon que si b\u00e9 entre 2008 i 2011 \u00abes va fer molta formaci\u00f3 a professionals en viol\u00e8ncia masclista\u00bb ara mateix la formaci\u00f3 no s’est\u00e0 fent. \u00abHi va haver un moment que amb la crisi es van eliminar programes per retallar la despesa i al final l’IES desapar\u00e8ixer perqu\u00e8 tamb\u00e9 van desapar\u00e8ixer les subvencions i es va retallar en personal\u00bb, recorda.<\/p>\n A la manca de formaci\u00f3 se li suma manca de personal. \u00abA Catalunya sort en tenim de les associacions de dones i els moviments feministes perqu\u00e8 els recursos de les diferents administracions haurien almenys de duplicar-se o triplicar-se\u00bb, assegura Rub\u00e9n S\u00e1nchez, psic\u00f2leg especialitzat en viol\u00e8ncia masclista que treballa a l’Oficina d’Atenci\u00f3 a la V\u00edctima del Delicte. Per la seva banda la Laia Rosich, psic\u00f2loga i membre d’El Safareig, lamenta que un dels \u00e0mbits que ha patit m\u00e9s retallades en els \u00faltims anys hagi estat el de la prevenci\u00f3.<\/p>\n Un circuit que no sempre funciona<\/strong><\/p>\n \u00abLa xarxa sanit\u00e0ria i social han d’anar de la m\u00e0 i el paper dels professionals sanitaris a l’hora de detectar, prevenir i intervenir \u00e9s crucial. Aquesta primera fase per posar la pacient en contacte amb recursos especialitzats \u00e9s molt important\u00bb, explica S\u00e1nchez.<\/p>\n Per a ell \u00e9s molt important \u00abtrencar amb el corporativisme\u00bb que assumeix que el circuit sempre funciona. \u00ab\u00c9s necess\u00e0ria m\u00e9s cr\u00edtica constructiva\u00bb, afirma davant l’audi\u00e8ncia de la seva pon\u00e8ncia al Primer Congr\u00e9s per a l’Eradicaci\u00f3 de les Viol\u00e8ncies Masclistes<\/a>, que ha tingut lloc aquesta setmana a Barcelona.<\/p>\n \u00abAlguns professionals es converteixen en jutges o fins i tot en alguns casos recomanen a la pacient un proc\u00e9s de mediaci\u00f3 o ter\u00e0pia de parella\u00bb, critica i recorda que la viol\u00e8ncia masclista \u00e9s un delicte. Una altra actitud inadequada recurrent \u00e9s la infantilitzaci\u00f3 de la v\u00edctima. \u00abCal tractar-les com a supervivents, amb sensibilitat i com a adultes\u00bb, conclou.<\/p>\n Tenir present que pot ser un cas de viol\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n Per la Laia Rosich l’important en els professionals sanitaris a l’hora de detectar \u00e9s tenir present que una possibilitat \u00e9s que la pacient que tenen davant hagi patit viol\u00e8ncia masclista. El fet de tenir l’opci\u00f3 en ment ja implica, segons ella, un canvi de xip. \u00ab\u00c9s important intentar veure-la sola, observar les seves actituds, el seu estat emocional i practicar una escolta activa\u00bb, comenta.<\/p>\n I \u00e9s que els s\u00edmptomes no sempre permeten determinar que es tracta de viol\u00e8ncia. Segons explica Carme Valls, metgessa membre de l’ONG CAPS i referent en temes de g\u00e8nere i salut, sovint els s\u00edmptomes poden confondre’s amb una situaci\u00f3 d’angoixa. Mal de cap, de panxa, dolor articular, confusi\u00f3 mental, p\u00e8rdua de mem\u00f2ria o dificultat per concentrar-se s\u00f3n alguns d’aquests s\u00edmptomes. \u00c9s per aix\u00f2 que en casos de dubte, explica, sobretot en centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, la metgessa de cap\u00e7alera pot jugar un paper crucial no nom\u00e9s observant amb atenci\u00f3 sin\u00f3 fent preguntes clau com ara ‘el teu marit, parella o amic \u00e9s gel\u00f3s?’. \u00abLes persones que pateixen viol\u00e8ncia masclista ho viuen com un secret i explicar-ho a alg\u00fa que no et coneix de res \u00e9s extremadament delicat\u00bb, afegeix Rub\u00e9n S\u00e1nchez.<\/p>\n \u00abLes caracter\u00edstiques d’accessibilitat, contacte directe i continu\u00eftat amb els diversos col\u00b7lectius de dones i el fet de comptar amb equips multidisciplinars fan de les consultes sanit\u00e0ries un context idoni per detectar a les dones en situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia, aix\u00ed com per prevenir i frenar les conseq\u00fc\u00e8ncies de la viol\u00e8ncia en la salut i el benestar de les dones\u00bb, recull el Protocol per a l’abordatge de la viol\u00e8ncia masclista en l’\u00e0mbit de la salut a Catalunya.<\/a><\/p>\n Amb tot, la Laia Rosich reconeix que \u00abla pressi\u00f3 assistencial dels metges, que han de cenyir-se a les r\u00e0tios de pacients, dificulta molt tenir el temps m\u00ednim per atendre la pacient amb la calidesa suficient per generar un espai de confian\u00e7a\u00bb.<\/p>\n De l’informe de lesions a la Fiscalia: l’inici del circuit<\/strong><\/p>\n \u00abFins a quin punt puc involucrar-me? Com \u200b\u200bs\u00e9 si estic posant en perill la v\u00edctima?\u00bb, es pregunta una de les assistents del Congr\u00e9s Viol\u00e8ncies Masclistes. A Catalunya la Llei 5\/2008<\/a> \u00e9s la que estableix el marc legal en situacions de viol\u00e8ncia masclista.<\/p>\n Segons aquesta \u00abtotes les persones professionals, especialment els professionals de la salut, dels serveis socials i de l’educaci\u00f3, han d’intervenir obligat\u00f2riament quan tinguin coneixement d’una situaci\u00f3 de risc o d’una evid\u00e8ncia fonamentada de viol\u00e8ncia masclista, d’acord amb els protocols espec\u00edfics\u00bb.<\/p>\n Segons marca el protocol el professional ha d'\u00bbemetre, quan sigui procedent, el comunicat de lesions i l’informe m\u00e8dic corresponent\u00bb, que es fa arribar a la Fiscalia, des d’on es valorar\u00e0 el cas i s’activaran els mecanismes corresponents. A m\u00e9s, segons el circuit fixat, el professional tamb\u00e9 haur\u00e0 d’informar dels recursos jur\u00eddics i de seguretat. De fet, des de les mateixes oficines de l’Institut Catal\u00e0 de les Dones (900 900 120) s’ofereix assessorament a professionals sanitaris en cas de dubte d’on derivar la pacient o com prosseguir en un cas concret. Amb tot, tant Rub\u00e9n S\u00e1nchez com Laia Rosich insisteixen que el professional no prengui mai la decisi\u00f3 sol\u00a0sin\u00f3 que ho faci un equip multidisciplinari.<\/p>\n