Aquests darrers dies he participat en un debat en les xarxes al voltant de les repetides paraules de Xavier Dom\u00e8nech que critiquen l’exist\u00e8ncia d’una hegemonia neoliberal a Catalunya, un debat que es va anar centrant en la nostra sanitat. Om li retreia la invenci\u00f3 d’un fantasma inexistent per suplir la seva falta de programa. No ser\u00e9 jo qui defensi la gestaci\u00f3 del nou espai pol\u00edtic dels Comuns, per a mi contraproduent per quan minva les possibilitats revolucion\u00e0ries d’un proc\u00e9s d’independ\u00e8ncia i perllonga el processisme que critica, per\u00f2 defensar\u00e9, pel meu coneixement militant del tema, l’exist\u00e8ncia real del suposat fantasma.<\/p>\n
La influ\u00e8ncia del\u00a0thatcherisme<\/a>\u00a0en la g\u00e8nesi del model sanitari catal\u00e0 \u00e9s innegable. Josep Maria Via i Redons<\/a>, el denunciant de la revista\u00a0Caf\u00e8ambllet<\/a>, \u00e9s membre del neoliberal Espai Hayek acollit a la Fundaci\u00f3 Catalunya Oberta<\/a>. El seu CV<\/a>, ple de portes girat\u00f2ries, demostra la influ\u00e8ncia que va tenir en la gestaci\u00f3 del model. A finals de mar\u00e7 del 2011 va fer un escrit, ara desaparegut de les p\u00e0gines del Consorci Hospitalari de Catalunya (actual Consorci de Salut i Social de Catalunya) -recompensar\u00e9 a qui em permeti recuperar-lo-, on deia unes paraules, c\u00edniques i brutals, que expressen a la perfecci\u00f3 el seu tarann\u00e0 i les seves intencions, mirall d’all\u00f2 que\u00a0ell hauria volgut fer i minimitzen el que despr\u00e9s va fer la conselleria de Boi Ruiz: \u00abEm costa d’imaginar que puguem seguir plantejant-nos l’Estat del Benestar, com si\u00a0visqu\u00e9ssim\u00a0en ple maig del 68, o el mur de\u00a0Berl\u00edn\u00a0seguiria en peu\u00bb.<\/p>\n Per sort, el maig del 68 va ressuscitar el\u00a015M\u00a0i la resposta ciutadana al saqueig ha fet que s’impos\u00e9s una certa l\u00f2gica contr\u00e0ria al seu despotisme. Josep Maria Via, despr\u00e9s del canvi de govern a Barcelona, despr\u00e9s de blasmar el mateix govern del seu propi partit perqu\u00e8 no acabava de soca-rel amb tot el que ell ent\u00e9n per burocr\u00e0cia, que en definitiva \u00e9s tot all\u00f2 que\u00a0li\u00a0impedeix fer la seva santa voluntat, va abandonar el seu darrer c\u00e0rrec p\u00fablic\u00a0al capdavant del Parc de Salut Mar. Per\u00f2 al Parc\u00a0no va ser ‘morta la cuca, mort el ver\u00ed’, la seva petjada autorit\u00e0ria encara dura.<\/p>\n En el citat debat Sergi Casta\u00f1\u00e9 fa una definici\u00f3 del neoliberalisme que explica molt b\u00e9 el que es va implantar al Xile de Augusto Pinochet. Per\u00f2 hegemonia no vol dir domini absolut, sin\u00f3 capacitat per inspirar les pol\u00edtiques, o simplement, per exemple, que TV3 tri\u00ef amb tota naturalitat una persona com Xavier Sala i Mart\u00edn<\/span><\/a> per explicar economia als catalans. Ning\u00fa discuteix que Margaret<\/span> Thatcher, a la Gran Bretanya, va aplicar l’ideari i les receptes neoliberals sense necessitat d’instaurar cap altra dictadura que la ja vigent del capital, i va desmuntar el National<\/span> Health<\/span> Service<\/span> (NHS<\/span>), el mod\u00e8lic sistema sanitari brit\u00e0nic. Els ide\u00f2legs del model sanitari catal\u00e0 van tenir els mateixos instructors i van aprendre les mateixes tesis, com ja sabem<\/a> des de fa molts anys, implementant simult\u00e0niament la separaci\u00f3 entre finan\u00e7ament i provisi\u00f3 que dictava la Nova Gesti\u00f3 P\u00fablica. El menyspreu cap a tot el que \u00e9s p\u00fablic i l’intent de desballestar l’Institut Catal\u00e0 de la Salut s\u00f3n una constant dels 35 anys d’un model sanitari catal\u00e0 que, si b\u00e9 t\u00e9 com a data paradigm\u00e0tica d’inici l’any 1990, amb la LOSC<\/span> i la creaci\u00f3 del CatSalut, \u00e9s notori que es va comen\u00e7ar a gestar immediatament despr\u00e9s de les transfer\u00e8ncies, l’any 1981.<\/p>\n A aquests efectes, s\u00f3n in\u00fatils els intents d’establir difer\u00e8ncies de consideraci\u00f3 entre els governs de CiU i els set anys del Tripartit. Tret de detalls m\u00e9s te\u00f2rics que reals, com deixar de parlar de compet\u00e8ncia i parlar de col\u00b7laboraci\u00f3, i d’altres lleugers canvis d’accent, la socioverg\u00e8ncia<\/span> \u00abva funcionar\u00bb, com crec que demostro en el cap\u00edtol dedicat a Catalunya<\/a> al llibre \u00ab\u00bfPor nuestra salud<\/span>?<\/a>\u00ab, editat a primers del 2010. L’actualitzaci\u00f3, que m’han dit que sortir\u00e0 a primers de gener, for\u00e7a m\u00e9s extensa, mostra la persist\u00e8ncia del neoliberalisme durant la gesti\u00f3 de la crisi i pret\u00e9n mostrar alternatives.<\/p>\n Per fer qualsevol canvi, \u00e9s necessari un bon diagn\u00f2stic previ. Negar l’hegemonia neoliberal que ho impregna tot, com negar la privatitzaci\u00f3 amb l’absurda base que la sanitat segueix essent gratu\u00efta, sense considerar la falta de control de la despesa quan la gestiona una entitat privada, no \u00e9s un bon punt de partida i genera la l\u00f2gica desconfian\u00e7a de molta gent que donaria suport a un proc\u00e9s de canvi realment transparent i democr\u00e0tic.<\/p>\n L’entrada de la Viquip\u00e8dia al terme neoliberalisme enlla\u00e7a un article molt \u00fatil. La \u00abHist\u00f2ria i lli\u00e7ons del neoliberalisme: la construcci\u00f3 d’una via \u00fanica<\/a>\u00bb de Perry Anderson, tradu\u00efda per Pol Sureda, acaba apuntant tres pr\u00e0ctiques del neoliberalisme que haur\u00edem d’utilitzar, estem utilitzant, per plantar-li l’alternativa:<\/p>\n