El fet que una persona es trobi en a\u00efllament social genera una s\u00e8rie d’efectes. Si a aix\u00f2 li afegim que es tracta d’a\u00efllament penitenciari aix\u00f2 s’exagera encara m\u00e9s. Els \u00e9ssers humans per construir ‘el nostre jo’ necessitem<\/span> interacci\u00f3 social. Al no tenir<\/span>-ne, deixem d’estar retroalimentats i de reconstruir la nostra identitat, ja que aquesta identitat es construeix gr\u00e0cies a la interacci\u00f3. Per tant, veurem molt r\u00e0pidament els efectes a escala fisiol\u00f2gica: menys capacitat de mem\u00f2ria, agilitat mental, concentraci\u00f3… A a\u00efllament aix\u00f2 s’accentua encara\u00a0m\u00e9s i, si supera els 15 dies, es generen unes seq\u00fceles que poden arribar a ser permanents. Els efectes s\u00f3n devastadors de seguida perqu\u00e8 es genera una desconnexi\u00f3 social i a\u00efllament social molt gran, sense contacte interpersonal. Aix\u00f2 pot portar conseq\u00fc\u00e8ncies com trastorns psic\u00f2tics, esquizofr\u00e8nia, personalitats m\u00e9s a\u00efllades, paranoies…<\/p>\n Per tant, pel fet d’entrar a una pres\u00f3, una persona pot desenvolupar problemes mentals?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, clar. El trastorn mental \u00e9s molt complex. Hi ha molts estudis sobre com un ambient integrador, positiu, que reforci el desenvolupament social pot prevenir i mitigar efectes de trastorns mentals. El mateix passa quan hi ha una deprivaci\u00f3. L’a\u00efllament genera unes condicions que poden fer precipitar trastorns mentals. El dany psicol\u00f2gic hi \u00e9s sempre, ara, el tipus de dany i el grau d’afectaci\u00f3 ja dep\u00e8n d’altres factors com\u00a0el temps d’estada, si la persona pateix t\u00e8cniques opressives o de tortura i tamb\u00e9 factors individuals. Tamb\u00e9 passa que persones que no han patit un trastorn psic\u00f2tic, quan surten de la pres\u00f3 poden tenir greus dificultats per mantenir relacions socials normals i per estar en societat perqu\u00e8 s’han acostumat a estar en soledat i sense contacte hum\u00e0.<\/p>\n L’equip de psic\u00f2legs i psiquiatres de les presons, fan un control real de la salut mental i l’evoluci\u00f3 dels interns?<\/strong><\/p>\n Els serveis penitenciaris tenen\u00a0un equip de psic\u00f2legs i psiquiatres que compten amb un sistema ben regulat pel que fa a la salut de les persones. Per exemple, en termes de su\u00efcidi, hi ha un protocol de prevenci\u00f3 per\u00f2 aix\u00f2 contrasta amb un \u00edndex de su\u00efcidis molt elevat i preocupant. Hi ha tota una s\u00e8rie de factors de risc que han de ser indicadors de qu\u00e8 alguna cosa est\u00e0 passant. Des del S\u00edndic de Greuges de Catalunya i la Coordinadora per la Prevenci\u00f3 de la Tortura vam treure un informe on es reivindica l’aplicaci\u00f3 del protocol d’Istanbul. Espanya \u00e9s pa\u00eds signant per\u00f2 no l’est\u00e0 aplicant. Per aix\u00f2 demanem que s’incorpori el protocol d’Istanbul com a mecanisme de prevenci\u00f3 de la tortura. Aquest protocol permet fer una avaluaci\u00f3 psicol\u00f2gica, determinar el grau de maltractament, de tracte vexatori i de tortura a pres\u00f3. \u00c9s un mecanisme molt important. Cal que els professionals de la salut estiguin formats i el s\u00e0piguen incorporar dins dels mecanismes normals de la salut mental a presons.<\/p>\n![\"Aplicar](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/12\/MG_5066-edit-baixa.jpg\")
<\/a>