He escrit en aquest i en altres mitjans que la popularitat dels cribratges contra alguns dels tumors malignes m\u00e9s freq\u00fcents (mama, pr\u00f2stata i c\u00f2lon) respon m\u00e9s aviat a certa hipocondria social quan\u00a0no a l’ab\u00fas interessat d’alguns professionals que a evid\u00e8ncies cient\u00edfiques incontestables. Que fer-se proves amb regularitat contra el c\u00e0ncer no allargui la vida sembla a primera vista un fet contrari a la simple intu\u00efci\u00f3. De fet, la majoria de ciutadans ha estat condu\u00efda a pensar que aquestes proves formen part de l’aix\u00ed anomenada medicina preventiva per\u00f2, en realitat, poc\u00a0tenen a veure amb aquesta. La medicina preventiva reuneix un conjunt de coneixements sobre els estils de vida i de potencials factors de risc per emmalaltir, per\u00f2 no diu res sobre la conveni\u00e8ncia del diagn\u00f2stic preco\u00e7 relacionat amb els cribratges del c\u00e0ncer. Que els llecs en mat\u00e8ria de medicina confonguin aquests termes em sembla fins a cert punt comprensible; el que resulta estrany \u00e9s que hi hagi tants metges que sofreixin una confusi\u00f3 similar.<\/p>\n
Les cr\u00edtiques que he rebut no poques vegades dels meus col\u00b7legues per criticar la popularitzaci\u00f3 dels cribratges parteixen d’aquest error de base. Per\u00f2 a m\u00e9s, els passa per alt que el fet que els cribratges detectin m\u00e9s c\u00e0ncers dels que es diagnosticarien si els pacients fossin\u00a0estudiats quan desenvolupen s\u00edmptomes, no suposa de cap manera que aquests allarguin la seva esperan\u00e7a de vida. En canvi, s\u00ed que \u00e9s cert que els cribratges generen milers d’exploracions complement\u00e0ries totalment innecess\u00e0ries (an\u00e0lisis, radiografies, endosc\u00f2pies) cadascuna d’elles amb els seus potencials riscos per a la salut a m\u00e9s de l’ansietat que sol acompanyar l’espera de resultats i els falsos positius.<\/p>\n
Un altre dels motius pels quals els especialistes creuen beneficiar els ciutadans sotmetent-los a ex\u00e0mens peri\u00f2dics per \u00absi per ventura\u00bb tinguessin un c\u00e0ncer asimptom\u00e0tic, es funda precisament en la visi\u00f3 esbiaixada cap a la seva especialitat que els caracteritza i en la falta de perspectiva global sobre la salut. El cas dels gastroenter\u00f2legs i endoscopistes involucrats en el cribratge del c\u00e0ncer de c\u00f2lon \u00e9s t\u00edpic. Obliden que encara que el cribratge del c\u00e0ncer de c\u00f2lon contribueix a augmentar el nombre de diagn\u00f2stics i que en alguns estudis mostri un cert impacte en la mortalitat espec\u00edfica per a aquest tipus de c\u00e0ncer, no significa que allargui la vida dels pacients als quals se’ls diagnostica.<\/p>\n
Una investigaci\u00f3\u00a0publicada el 2013 a New England Journal of Medicine<\/em>, presenta corbes de superviv\u00e8ncia a llarg termini id\u00e8ntiques en grups de m\u00e9s de 10.000 ciutadans sans sotmesos a cribratge anual, bianual o no garbellats per a c\u00e0ncer de c\u00f2lon. En el grup no garbellat va haver-hi 90 morts m\u00e9s per c\u00e0ncer de c\u00f2lon que en el grup garbellat anualment per\u00f2 al cap de 30 anys de seguiment la mortalitat per qualsevol causa va ser id\u00e8ntica en els tres grups. Per a un cirurgi\u00e0 observador de qu\u00e8 succeeix en el seu entorn, l’explicaci\u00f3 \u00e9s ben senzilla: avui s’estan intervenint als nostres hospitals per tumors malignes de c\u00f2lon i recte a pacients d’edat avan\u00e7ada amb malalties associades que en poc es beneficiaran de la cirurgia. Uns pocs poden morir despr\u00e9s de la intervenci\u00f3, uns altres poden quedar amb seq\u00fceles que empitjorin la seva qualitat de vida uns altres, finalment, moriran per causes que gens tenen a veure amb la seva neopl\u00e0sia.<\/p>\n Alguna cosa similar passa\u00a0amb el c\u00e0ncer de pr\u00f2stata tal com ha demostrat una revisi\u00f3 Cochrane de cinc estudis randomitzats amb m\u00e9s de 300.000 pacients. Mentrestant sumen milers els pacients sotmesos in\u00fatilment a prostatectomies, tiroidectomies o mastectomies que arrossegaran durant anys les seq\u00fceles indesitjables. L’equivocada confian\u00e7a en els cribratges contra el c\u00e0ncer constitueix ja un nou mite social i m\u00e8dic d’aquests que la revista Nature (2015) ha catalogat com a immortals en un article recent titulat ‘Myths that will not die’, que recomano encaridament a tots els metges, administratius i gestors implicats en els cribratges del c\u00e0ncer.<\/p>\n Resulta fascinant tractar d’entendre per qu\u00e8 els cribratges,\u00a0malgrat que diagnostiquin m\u00e9s c\u00e0ncers, no tenen cap impacte sobre l’esperan\u00e7a de vida. British Medical Journal<\/em> en un brillant treball ens ofereix dues pistes:<\/p>\n 1) Confusi\u00f3 mortalitat espec\u00edfica per un tipus de c\u00e0ncer amb mortalitat per qualsevol causa<\/p>\n 2) Els cribratges poden tenir un efecte contraproduent i les seves seq\u00fceles i efectes adversos contrarestar el petit benefici que poguessin tenir sobre la mortalitat del c\u00e0ncer en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n \u00c9s<\/span> lamentable, a m\u00e9s de perjudicial, l’agressivitat amb la qual els responsables dels programes de cribratges citen al personal per sotmetre’s a proves diagn\u00f2stiques i fins i tot reprenen els ciutadans i ciutadanes que no acudeixen a les cites programades. \u00c9s urgent acabar amb aquestes pr\u00e0ctiques i, com a m\u00ednim, deixar en mans de cadascun de nosaltres la decisi\u00f3 de participar o no en aquestes pr\u00e0ctiques cient\u00edficament deshonestes, de dubtosa efic\u00e0cia i alt cost.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" He escrit en aquest i en altres mitjans que la popularitat dels cribratges contra alguns dels tumors malignes m\u00e9s freq\u00fcents (mama, pr\u00f2stata i c\u00f2lon) respon m\u00e9s aviat a certa hipocondria social quan\u00a0no a l’ab\u00fas interessat d’alguns professionals que a evid\u00e8ncies cient\u00edfiques incontestables. Que fer-se proves amb regularitat contra el c\u00e0ncer no allargui la vida sembla […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[99,1965,495],"class_list":["post-11700","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-cancer","tag-cribratges","tag-mortalitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11700","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11700"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11700\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11700"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11700"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11700"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}