{"id":11766,"date":"2017-01-08T21:10:12","date_gmt":"2017-01-08T20:10:12","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=11766"},"modified":"2017-01-08T21:10:12","modified_gmt":"2017-01-08T20:10:12","slug":"lespera-per-una-reproduccio-assistida-la-sanitat-publica-condueix-moltes-dones-la-privada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/01\/08\/lespera-per-una-reproduccio-assistida-la-sanitat-publica-condueix-moltes-dones-la-privada\/","title":{"rendered":"L&#8217;espera per una reproducci\u00f3 assistida a la sanitat p\u00fablica condueix moltes dones a la privada"},"content":{"rendered":"<p>Una menopausa preco\u00e7, la falta de funci\u00f3 ov\u00e0rica a causa de\u00a0la quimioter\u00e0pia, una extirpaci\u00f3 ov\u00e0rica o una edat avan\u00e7ada s\u00f3n\u00a0motius pels quals una dona pot estar f\u00edsicament incapacitada per ser mare. Ara, per\u00f2, amb la donaci\u00f3 d&#8217;\u00f2vuls aix\u00f2 ha canviat. Es tracta d&#8217;una t\u00e8cnica mitjan\u00e7ant la qual amb el trasp\u00e0s d&#8217;\u00f2vuls d&#8217;una dona a una altra &#8211; una donant i una receptora-, s&#8217;insemina l&#8217;\u00f2vul de la donant i s&#8217;insereix a l&#8217;\u00fater de la receptora. El primer embar\u00e0s mitjan\u00e7ant aquesta t\u00e8cnica es va aconseguir el 1983.<\/p>\n<h3>Donaci\u00f3 d\u2019\u00f2vuls a centres p\u00fablics<\/h3>\n<p>A Catalunya hi ha 33 centres on es pot fer fecundaci\u00f3 in vitro. D&#8217;aquests, 27 s\u00f3n privats i 6 p\u00fablics. Pel que fa a Espanya, un total de 225 centres ofereixen aquest servei: 181\u00a0privats i 44\u00a0p\u00fablics. Aquesta difer\u00e8ncia entre centres privats i p\u00fablics es deu a la falta de recursos econ\u00f2mics dels quals disposa la Seguretat Social i l&#8217;elevat cost de tot el procediment. En el cas de pacients receptores que atenen centres privats, el preu que han de pagar\u00a0oscil\u00b7la entre els 5.500 i els 7.500 euros.<\/p>\n<p>En el cas dels centres p\u00fablic, molts no tenen programa de donaci\u00f3 d&#8217;\u00f2vuls, com l&#8217;Hospital de la Vall d&#8217;Hebron o l&#8217;Hospital de Sant Pau. La llista d\u2019espera per a t\u00e8cniques de reproducci\u00f3 humana assistida (RHA) complexes \u2013fecundaci\u00f3 in vitro (FIV)\u2013 a centres p\u00fablics \u00e9s de 22 mesos (2.800 persones), en comparaci\u00f3 al mes que hi ha a les cl\u00edniques privades. Un factor que en moltes ocasions fa que les receptores es decantin per la medicina privada. L&#8217;any 2015 el CatSalut va finan\u00e7ar 1.122 FIV i 1.291 inseminacions artificials.<\/p>\n<p>El Departament de Salut va presentar <a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/salut-amplia-lacces-la-reproduccio-assistida-totes-les-dones\/\">un protocol\u00a0en el qual s&#8217;amplia l&#8217;acc\u00e9s a la reproducci\u00f3 assistida<\/a> a dones lesbianes i sense parella, un dret que fins al passat juliol no estava garantit.\u00a0Les t\u00e8cniques d\u2019RHA que incorporar\u00e0 aquest protocol en l\u2019atenci\u00f3 especialitzada seran sis: l&#8217;estimulaci\u00f3 ov\u00e0rica, la inseminaci\u00f3 artificial conjugal, la inseminaci\u00f3 amb semen de donant, la fecundaci\u00f3 in vitro (FIV) amb g\u00e0metes pr\u00f2pies, la FIV amb g\u00e0metes donades (espermatozous i\/o \u00f2vuls) i la microinjecci\u00f3 citoplasm\u00e0tica d\u2019espermatozous.<\/p>\n<h3>El retard en la maternitat augmenta la demanda d&#8217;\u00f2vuls<\/h3>\n<p>Actualment el 15% de les parelles a Espanya tenen problemes de fertilitat.\u00a0Tot i que inicialment els motius m\u00e8dics eren els principals pels quals una dona acudia a fer aquest tractament, avui en dia aix\u00f2 est\u00e0 canviant i l&#8217;increment d&#8217;edat en el moment de ser mare \u00e9s ja el primer motiu. Segons el registre de la <a href=\"http:\/\/www.sefertilidad.net\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Societat Espanyola de Fertilitat (SEF)<\/a>, el 2015 m\u00e9s del 60% de les receptores d\u2019\u00f2vuls tenien m\u00e9s de 40 anys. L&#8217;Eurostat explica aix\u00f2 amb dades:\u00a0l\u2019edat mitjana de les dones en el naixement del primer fill ha seguit augmentant des dels 29,1 anys del 2002 fins als 30,3 anys del 2013. Aquest ajornament de la maternitat \u00e9s una de les principals raons que han consolidat l\u2019augment mantingut de la utilitzaci\u00f3 de les t\u00e8cniques de reproducci\u00f3 humana assistida (RHA).<\/p>\n<p>Si b\u00e9 no hi ha una edat l\u00edmit legal per a ser mare, els professionals recomanen quedar-se embarassada m\u00e0xim fins als 50 anys a causa\u00a0de\u00a0les complicacions m\u00e8diques que poden apar\u00e8ixer com la disminuci\u00f3 de la fertilitat per l&#8217;escassetat ov\u00e0rica i la mala qualitat dels \u00f2vuls. S\u00ed que hi ha una edat m\u00ednima, els 18 anys.<\/p>\n<p>En el cas del centre m\u00e8dic Dexeus, un dels centres privats de refer\u00e8ncia pel que fa a la reproducci\u00f3, la mitjana d\u2019edat de dones receptores del centre \u00e9s de 42 anys. Aquest retard\u00a0de l\u2019edat del moment de ser mare s\u2019atribueix, sovint, a raons socials o laborals, com ara que cada vegada es busca m\u00e9s una estabilitat laboral i econ\u00f2mica abans de tenir fills per\u00f2 tamb\u00e9 a l&#8217;allargament del per\u00edode d\u2019estudi.<\/p>\n<figure id=\"attachment_11776\" aria-describedby=\"caption-attachment-11776\" style=\"width: 2784px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/12\/MG_8168.jpg\" rel=\"attachment wp-att-11776\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-11776\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/12\/MG_8168.jpg\" alt=\"Una imatge del Laboratori de FIV de Salut de la Dona Dexeus \/ @Dexeus\" width=\"2784\" height=\"1856\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-11776\" class=\"wp-caption-text\">Una imatge del Laboratori de FIV de Salut de la Dona Dexeus \/ \u00a9Dexeus<\/figcaption><\/figure>\n<h3>Espanya, al capdavant en la donaci\u00f3 d&#8217;\u00f2vuls<\/h3>\n<p>L\u2019edat de la donant, en canvi, se situa als 26 o 27 anys de mitjana, tot i que est\u00e0 perm\u00e8s ser-ho dels 18 als 35 anys per tal d&#8217;assegurar la m\u00e0xima fertilitat de la dona. La doctora Elisabet Clua, responsable del programa de Donaci\u00f3 d&#8217;Ov\u00f2cits i Embrions de la Dexeus, explica que el perfil de donant que reben \u201c\u00e9s de classe mitjana, no ho fa pels diners com a motiu principal. Moltes vegades s\u00f3n mares, d\u2019un perfil m\u00e9s altruista\u201d. Es tracta de processos llargs, amb moltes proves m\u00e8diques on s\u2019han d\u2019estimular els ovaris i entrar a quir\u00f2fan. Tot i el perfil altruista de les donants, es recomana que sempre hi hagi una compensaci\u00f3 econ\u00f2mica \u00abper les mol\u00e8sties que suposa\u00bb. El Comit\u00e8 consultiu de Bio\u00e8tica d&#8217;Espanya recomana una remuneraci\u00f3 d\u2019entre els 900 i els 1.000 euros, per\u00f2 en cap cas es tracta d&#8217;una xifra obligat\u00f2ria. Clua\u00a0associa les donacions a la cultura altruista i de donaci\u00f3 que hi ha Espanya \u201csobretot pel que fa a donaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans i de sang en comparaci\u00f3 a altres pa\u00efsos d\u2019arreu del m\u00f3n\u201d. Aix\u00f2 es tradueix en el fet que des de l&#8217;any 2008, el nombre de donant s&#8217;ha incrementat un 10% i cada any quasi 9.000 dones a Espanya donen \u00f2vuls.<\/p>\n<p>L\u2019any passat el centre m\u00e8dic Dexeus va atendre a 405 donants i 554 pacients, unes xifres que van en augment. Aquesta difer\u00e8ncia entre donant i receptores s\u2019explica perqu\u00e8 de cada tres donants, 1,3 vegades una \u00fanica donant serveix per a dues receptores.<\/p>\n<figure id=\"attachment_11775\" aria-describedby=\"caption-attachment-11775\" style=\"width: 1256px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/12\/MG_4799-edit-baixa.jpg\" rel=\"attachment wp-att-11775\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-11775 size-full\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/12\/MG_4799-edit-baixa.jpg\" alt=\"La doctora Elisabet Clua, responsable del programa de Donaci\u00f3 d'Ovocits i Embrions de la Dexeus \/ ROBERT BONET\" width=\"1256\" height=\"837\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-11775\" class=\"wp-caption-text\">La doctora Elisabet Clua, responsable del programa de Donaci\u00f3 d&#8217;Ovocits i Embrions de la Dexeus \/ ROBERT BONET<\/figcaption><\/figure>\n<p>A Espanya una gran majoria de dones receptores s\u00f3n estrangeres, sobretot italianes, franceses, angleses, alemanyes i americanes. Aix\u00f2 es deu, principalment, a la legislaci\u00f3 dels pa\u00efsos de provid\u00e8ncia. 1.290 dones van venir a Espanya per fer el tractament pel fet\u00a0que \u00e9s una t\u00e8cnica prohibida en el seu pa\u00eds d&#8217;origen. En el cas de Fran\u00e7a la donaci\u00f3 nom\u00e9s es pot fer si la dona t\u00e9 m\u00e9s de 30 anys i ja \u00e9s mare com a m\u00ednim una vegada. La receptora, a Fran\u00e7a, no pot tenir m\u00e9s de 43 anys, ser mare monomarental ni lesbiana. A Anglaterra, a difer\u00e8ncia d\u2019Espanya, no est\u00e0 permesa la donaci\u00f3 an\u00f2nima. \u201cHi ha pacients que decideixen que no volen que els seus fills s\u00e0piguen la identitat de la donant, per aix\u00f2 acudeixen a nosaltres\u201d explica la doctora.<\/p>\n<p>La <a href=\"https:\/\/www.boe.es\/diario_boe\/txt.php?id=BOE-A-2006-9292\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Llei sobre T\u00e8cniques de Reproducci\u00f3 Assistida del 2006<\/a> determina que s\u2019ha de buscar a la donant en funci\u00f3 de les caracter\u00edstiques f\u00edsiques de la receptora. Tot i aix\u00f2, cal fer entendre a la receptora que, per molt que s&#8217;assembli a la donant, mai es pot assegurar la semblan\u00e7a total amb el nen. \u00abAix\u00f2 preocupa les pacients. Hi ha un dol gen\u00e8tic. La pacient ha d&#8217;entendre que aquell nen gen\u00e8ticament no t\u00e9 res d\u2019ella. Despr\u00e9s est\u00e0 l&#8217;epigen\u00e8tica, &#8211; el beb\u00e8 estar\u00e0 a l\u2019\u00fater, el parir\u00e0, l&#8217;alimentar\u00e0, creixer\u00e0&#8230;- per\u00f2 gen\u00e8ticament l&#8217;\u00f2vul \u00e9s d&#8217;una donant\u00bb, explica Clua.<\/p>\n<p>Aquesta llei tamb\u00e9 limita el nombre de nens que poden n\u00e9ixer a partir dels \u00f2vuls d&#8217;una mateixa donant: sis. No limita, per tant, el nombre de donacions sin\u00f3 el nombre de naixements. Tot i aix\u00f2, \u00e9s la donant qui\u00a0ha de declarar en el moment de la donaci\u00f3 si ja ha fet el procediment anteriorment o no i a quin centre. Aix\u00f2 fa que no hi hagi un control real del nombre de naixements. Per solucionar-ho, alguns experts recomanen la creaci\u00f3 d&#8217;un Registre Nacional de Donants de tots els centres de l&#8217;Estat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una menopausa preco\u00e7, la falta de funci\u00f3 ov\u00e0rica a causa de\u00a0la quimioter\u00e0pia, una extirpaci\u00f3 ov\u00e0rica o una edat avan\u00e7ada s\u00f3n\u00a0motius pels quals una dona pot estar f\u00edsicament incapacitada per ser mare. Ara, per\u00f2, amb la donaci\u00f3 d&#8217;\u00f2vuls aix\u00f2 ha canviat. Es tracta d&#8217;una t\u00e8cnica mitjan\u00e7ant la qual amb el trasp\u00e0s d&#8217;\u00f2vuls d&#8217;una dona a una [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":53,"featured_media":11774,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[731,732,542,733],"class_list":["post-11766","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-dexeus","tag-inseminacio","tag-reproduccio-assistida","tag-rha"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11766","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/53"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11766"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11766\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11766"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11766"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11766"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}