{"id":11814,"date":"2016-12-26T18:56:13","date_gmt":"2016-12-26T17:56:13","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=11814"},"modified":"2016-12-26T18:56:13","modified_gmt":"2016-12-26T17:56:13","slug":"el-barri-neixes-la-classe-social-dels-pares-o-el-genere-acaben-condicionant-la-salut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/12\/26\/el-barri-neixes-la-classe-social-dels-pares-o-el-genere-acaben-condicionant-la-salut\/","title":{"rendered":"\u00abEl barri on neixes, la classe social dels pares o el g\u00e8nere acaben condicionant la salut\u00bb"},"content":{"rendered":"

Una de les funcions de la salut p\u00fablica \u00e9s con\u00e8ixer l’estat de salut de la poblaci\u00f3 i els seus determinants. Carme Borrell (Barcelona, 1957) \u00e9s llicenciada en Medicina, salubrista i un referent a l’hora de parlar dels determinats socials de la salut, \u00e9s a dir, aquells aspectes socials (com l’ocupaci\u00f3, la classe social o el g\u00e8nere) que determinen d’una manera important la salut d’una persona. Ara, com a gerenta de l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona<\/a> (ASPB), des d’on fa anys estudia la salut de la poblaci\u00f3 barcelonina, \u00e9s una de les veus m\u00e9s escoltades a l’hora d’elaborar pol\u00edtiques p\u00fabliques que busquin millorar la salut de les persones des de fora dels hospitals i els centres de salut.<\/p>\n

Segons l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) els determinants socials de la salut, com ara la feina, l’habitatge o les condicions econ\u00f2miques, expliquen \u00abla major part de les inequitats sanit\u00e0ries\u00bb. El paper que juguen els determinants socials en la salut s’ha evidenciat amb la crisi?<\/strong>
\nLa Comissi\u00f3 de determinants socials de l’OMS va comen\u00e7ar abans de la crisi i va publicar el seu informe l’any 2008, que era just el comen\u00e7ament. Llavors ja es va posar sobre la taula la import\u00e0ncia dels determinants socials de la salut, no \u00e9s un tema de la crisi. La difer\u00e8ncia \u00e9s que amb la crisi i el moviment 15M aquests temes han estat molt m\u00e9s visibles\u00a0per\u00f2 els determinants socials de la salut ja existien i seguiran existint.<\/p>\n

Ha costat recon\u00e8ixer per part de les administracions que els determinants de la salut es troben, en un percentatge elevat, fora del sistema sanitari?<\/strong>
\nNo \u00e9s un problema nom\u00e9s de les administracions, \u00e9s un problema m\u00e9s gran…Per exemple, la salut est\u00e0 concebuda en el nostre medi com una cosa biom\u00e8dica i molt de l’ensenyament de pregrau i postgrau relacionat amb la salut tracta els temes de la malaltia com un tema molt biom\u00e8dic -relacionat amb la gen\u00e8tica i la biologia- i molt poc com un tema social. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de com la societat ent\u00e9n el que \u00e9s la salut i com els formadors, les universitats, ho entenen i com aix\u00f2 acaba repercutint les administracions. Els que treballem en salut p\u00fablica i tenim clar el paper dels determinants socials intentem explicar el\u00a0missatge que la salut no dep\u00e8n nom\u00e9s del sistema sanitari. Costa molt que penetri el missatge que la salut \u00e9s molt m\u00e9s que hospitals o centres de prim\u00e0ria.<\/p>\n

No nom\u00e9s parlem de salut f\u00edsica, tamb\u00e9 de salut mental.<\/strong>
\nS\u00ed. A mi m’agrada la definici\u00f3 del congr\u00e9s de metges i bi\u00f2legs dels anys 70 que descriu la salut com \u00abaquella manera aut\u00f2noma de viure aut\u00f2noma, solid\u00e0ria i joiosa\u00bb. Si ho entenem aix\u00ed, ho entenem com m\u00e9s enll\u00e0 de la malaltia, \u00e9s a dir, parlem de benestar f\u00edsic i mental. La salut no \u00e9s l’abs\u00e8ncia de malaltia, \u00e9s el benestar de les persones.<\/p>\n

De fet, millorar la salut mental de la poblaci\u00f3 \u00e9s una de les deu l\u00ednies estrat\u00e8giques que guiar\u00e0 les actuacions en salut a Barcelona els pr\u00f2xims quatre anys. La salut mental s’ha considerat o es considera ara ja un problema de salut p\u00fablica?<\/strong>
\nLa salut mental \u00e9s un tema de salut p\u00fablica per\u00f2 tamb\u00e9 dels serveis. El pla de salut mental a la ciutat t\u00e9 una part de prevenci\u00f3, que es fa sobretot des de salut p\u00fablica, i una part d’atenci\u00f3 a les persones amb problemes de salut mental. Per exemple, per la banda de prevenci\u00f3, ens hem reunit amb Barcelona Activa, que \u00e9s l’organisme dins de l’Ajuntament responsable dels temes d’ocupaci\u00f3, per veure quins temes del Pla de Salut Mental<\/a> afecten Barcelona Activa i\u00a0hem estat revisant totes les actuacions per veure qu\u00e8 podia fer-se des d’aqu\u00ed.<\/p>\n

\"Carme<\/a>
Carme Borrell durant l’entrevista \/ \u00a9 SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

Potser el determinant que suposa l’ocupaci\u00f3 ha estat dels m\u00e9s visibles durant la crisi, quan moltes persones han perdut el seu lloc de treball.<\/strong>
\nS\u00ed. Clarament el fet d’estar aturada, tant per la part material com per la part emocional, t\u00e9 efectes en la salut mental. La relaci\u00f3 entre ocupaci\u00f3 i salut ve de molt llarg per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s cert que s’ha evidenciat durant la crisi perqu\u00e8 molta gent ha perdut la feina. Per\u00f2 no nom\u00e9s \u00e9s tenir o no feina, tamb\u00e9 t\u00e9 import\u00e0ncia quin tipus de feina, quin tipus de contracte. Per exemple, els contractes precaris, temporals que es fan avui dia tampoc no s\u00f3n beneficiosos per la salut.<\/p>\n

Un altre determinant \u00e9s l’habitatge. Com pot influir, per exemple, en la salut? Un projecte europeu en qu\u00e8 has participat, el projecte SOPHIE analitza entre altres factors aquest.<\/strong>
\nLa relaci\u00f3 entre habitatge i salut t\u00e9 molts factors. El projecte SOPHIE<\/a> va mirar alguns aspectes i com que quan es va posar en marxa est\u00e0vem en plena crisi, ens va interessar molt fixar-nos en l’assequibilitat, \u00e9s a dir en la possibilitat de tenir o no un habitatge. Vam aprofitar que la PAH estava a punt de posar en marxa una enquesta i vam poder posar-hi preguntes de salut i vam trobar una relaci\u00f3 molt espectacular entre el factor habitatge i la salut. Vam veure que les persones que tenien problemes d’habitatge tenien 6 o 7 vegades m\u00e9s problemes de salut mental que la mitjana dels ciutadans de Barcelona.<\/p>\n

Tamb\u00e9 en el projecte SOPHIE vam poder seguir persones usu\u00e0ries d’un programa de C\u00e0ritas que ajuda a tenir habitatge a persones que no en tenen i tamb\u00e9 vam veure que estaven molt afectades. La relaci\u00f3 entre habitatge i salut <\/a>agafa molts aspectes i un dels que ara s’est\u00e0 estudiant molt \u00e9s tot el que t\u00e9 a veure amb pobresa energ\u00e8tica, \u00e9s a dir, persones que pel motiu que sigui no poden tenir el nivell de confort que haurien de tenir a casa seva. Tamb\u00e9 vam tocar algun d’aquests aspectes i vam estudiar si una pol\u00edtica que la Generalitat havia posat en marxa per rehabilitar cases de Nou Barris per fer que les fa\u00e7anes quedessin ben forrades per a\u00efllar millor el fred va ser efectiva. I vam veure que si ens fix\u00e0vem en la mortalitat, canviava: en les dones havia disminu\u00eft la mortalitat a causa del fred.<\/p>\n

Precisament el g\u00e8nere tamb\u00e9 \u00e9s un determinant social de salut que conforma un dels grans eixos de desigualtat. En qu\u00e8 es tradueix aix\u00f2?<\/strong>
\nBiol\u00f2gicament pertanys a un sexe per\u00f2 despr\u00e9s hi ha l’aspecte social, que \u00e9s el g\u00e8nere. I la societat actua diferent en funci\u00f3 del g\u00e8nere i al llarg de la vida es va traduint en difer\u00e8ncies entre homes i dones. Al final s\u00f3n difer\u00e8ncies de poder perqu\u00e8 en la societat patriarcal en qu\u00e8 vivim el poder est\u00e0 en mans dels homes i aix\u00f2 es tradueix en el fet que els homes tenen posicions de m\u00e9s poder, m\u00e9s qualificats, salaris m\u00e9s alts, etc. I que l’home tingui m\u00e9s poder en diferents esferes de la societat es tradueix en difer\u00e8ncies en salut. Les dones tenen pitjor salut percebuda, m\u00e9s problemes de salut mental, m\u00e9s problemes cr\u00f2nics, etc. En canvi, encara que la dona es trobi pitjor viu m\u00e9s anys que l’home.<\/p>\n

Aix\u00f2 no vol dir nom\u00e9s pitjor salut per les dones. Per exemple, quan analitzem les desigualtats en g\u00e8nere en salut, en alguns aspectes la masculinitat hegem\u00f2nica tamb\u00e9 ha afectat. Un exemple \u00e9s que els homes tradicionalment han fumat m\u00e9s o han begut m\u00e9s alcohol. Hi ha moltes malalties cr\u00f2niques, com el c\u00e0ncer de pulm\u00f3, que ha estat m\u00e9s important en els homes. Tamb\u00e9 \u00e9s cert per\u00f2 que aquesta realitat est\u00e0 canviant perqu\u00e8 les dones han adquirit els mateixos h\u00e0bits nocius.<\/p>\n

Un altre determinant potser menys visible \u00e9s la contaminaci\u00f3 de l’aire. La contaminaci\u00f3 de l’aire a Barcelona ha augmentat un 11%<\/a> i 40 municipis propers a Barcelona, la capital catalana inclosa, superen els l\u00edmits legals de di\u00f2xid de nitrogen<\/a> (NO2) i de part\u00edcules en suspensi\u00f3 (PM10).<\/strong>
\nSi ens fixem en els l\u00edmits de l’OMS, els superem per alguns contaminants tot i que no superem les xifres de llindar que fixa la Uni\u00f3 Europea. Clarament per\u00f2 l’informe de Salut a la ciutat mostrava clarament que no estem anant b\u00e9 i tenim un pla per intentar millorar la qualitat de l’aire. Aquest pla est\u00e0 basat sobretot a reduir el tr\u00e0nsit rodat, aleshores \u00e9s complicat. Hem d’intentar fomentar el transport p\u00fablic, que s’utilitzin menys els turismes, que es facin servir m\u00e9s els cotxes el\u00e8ctrics, etc. I aix\u00f2 \u00e9s complicat tamb\u00e9 perqu\u00e8 hi ha una ind\u00fastria que veu que perilla…<\/p>\n

Si ens basem en l’evid\u00e8ncia, de quines maneres sabem que\u00a0la contaminaci\u00f3 afecta la salut?<\/strong>
\nClarament en malalties respirat\u00f2ries, tamb\u00e9 en malalties cardiovasculars i alguns trastorns cognitius dels infants tamb\u00e9 es veuen afectats per la contaminaci\u00f3. \u00c9s a dir, cada vegada es va veient que la contaminaci\u00f3 afecta m\u00e9s aspectes relacionats amb la salut. Est\u00e0 clar que cal reduir la contaminaci\u00f3 de l’aire. Com diu el Jordi Sunyer, \u00e9s de les mesures de salut p\u00fablica m\u00e9s efectives perqu\u00e8 si b\u00e9 la relaci\u00f3 entre la contaminaci\u00f3 i la malaltia \u00e9s petita afecta tothom. Per aix\u00f2 si la redueixes, redueixes morts respirat\u00f2ries, cardiovasculars i millores la salut dels petits.<\/p>\n

\"Carme<\/a>
Carme Borrell al seu despatx \/ \u00a9 SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

A Barcelona, des de l’ASPB heu estudiat molt les desigualtats en salut. L’informe La Salut a Barcelona<\/em>\u00a0constata difer\u00e8ncies en l’esperan\u00e7a de vida de fins a onze anys<\/a> entre el barri m\u00e9s ric i el m\u00e9s pobre. \u00c9s possible equiparar les esperances?<\/strong>
\nB\u00e9, igual que hi ha desigualtats econ\u00f2miques entre barris hi ha desigualtats en salut, i aix\u00f2 implica posar pol\u00edtiques als barris. Per exemple, posar m\u00e9s recursos a les \u00e0rees m\u00e9s necessitades. Salut als barris va dirigit als que tenen m\u00e9s necessitats per tal d’equilibrar la balan\u00e7a. Sempre tenint en compte que les pol\u00edtiques municipals poden resoldre una part per\u00f2 no tot; dep\u00e8n de les pol\u00edtiques estatals, de la recuperaci\u00f3 de l’economia…<\/p>\n

Per tant, mentre segueix-hi havent-hi desigualtats socioecon\u00f2miques tindrem desigualtats en salut?<\/strong>
\nS\u00ed. Les desigualtats socials en salut posen evid\u00e8ncia a com les condicions de vida i treball de les persones acaben influint en la seva salut. Per exemple, el barri on neixes, la classe social dels pares o el g\u00e8nere acaben condicionant la salut de les persones. Mentre la societat sigui la que \u00e9s aquestes desigualtats en salut seguiran sent-hi.<\/p>\n

Quin paper juga en tot plegat l’educaci\u00f3 en salut?<\/strong>
\nL’educaci\u00f3 \u00e9s important per\u00f2 no \u00e9s la principal mesura per pal\u00b7liar les desigualtats en salut. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 l’educaci\u00f3 sanit\u00e0ria arriba m\u00e9s als que estan millor. Per exemple, en el consum de tabac tens la pol\u00edtica educativa, de conscienciaci\u00f3, i una altra pol\u00edtica, que \u00e9s l’augment dels preus, \u00e9s augmentar el preu del tabac. Hi ha estudis que demostren que l’augment dels preus del tabac disminueix les desigualtats en el consum del tabac. Aix\u00f2 no vol dir que l’educaci\u00f3 sanit\u00e0ria no hagi de fer-se o no sigui \u00fatil.<\/p>\n

Hi ha algun pa\u00eds que sigui un bon exemple en la reducci\u00f3 de les desigualtats?<\/strong>
\nEls del nord d’Europa clarament. Per\u00f2 si ens fixem en ciutats, Londres t\u00e9 un pla de ciutat molt elaborat i intersectorial, ja que totes les pol\u00edtiques tenen en compte la salut. A Barcelona tamb\u00e9 ho estem treballant per\u00f2 com m\u00e9s amunt pugui millor, no s’hauria de quedar nom\u00e9s amb salut, el pla de salut hauria d’estar a escala d’alcaldia i fer-se conjuntament des de diferents \u00e0rees, com per exemple Habitatge.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una de les funcions de la salut p\u00fablica \u00e9s con\u00e8ixer l’estat de salut de la poblaci\u00f3 i els seus determinants. Carme Borrell (Barcelona, 1957) \u00e9s llicenciada en Medicina, salubrista i un referent a l’hora de parlar dels determinats socials de la salut, \u00e9s a dir, aquells aspectes socials (com l’ocupaci\u00f3, la classe social o el […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":11816,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[885,103,1971,401,556,664,403,53],"class_list":["post-11814","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-aspb","tag-barcelona","tag-carme-borrell","tag-determinants-socials","tag-entrevista","tag-feina","tag-habitatge","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11814","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11814"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11814\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11814"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11814"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11814"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}