{"id":11929,"date":"2017-01-12T06:00:47","date_gmt":"2017-01-12T05:00:47","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=11929"},"modified":"2017-01-12T06:00:47","modified_gmt":"2017-01-12T05:00:47","slug":"massa-persones-amb-una-patologia-lleu-van-als-hospitals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/01\/12\/massa-persones-amb-una-patologia-lleu-van-als-hospitals\/","title":{"rendered":"Massa persones amb una patologia lleu van als hospitals"},"content":{"rendered":"

Fa pocs dies en un CAP va tenir lloc aquesta hist\u00f2ria: A les 9 del mat\u00ed hi va acudir una noia amb mal de coll. Deia que tenia angines i demanava una visita urgent. La metgessa tenia un forat a l’agenda a les 9.45, de manera que li van oferir visita per aquella hora. Per\u00f2 a la noia amb angines no li va semblar b\u00e9, volia una visita immediata, i no va acceptar la cita. La seva resposta va ser: \u201cSi no em visiteu ara, me n’anir\u00e9 d’urg\u00e8ncies a l’hospital\u201d.<\/p>\n

No sabem si la noia va arribar a anar a un servei d’urg\u00e8ncies hospital\u00e0ries, per\u00f2 \u00e9s molt probable que ho fes. Ella i moltes altres persones amb problemes de salut lleus. Les dades del 2015 s\u00f3n prou expl\u00edcites: El 51% de les patologies ateses en serveis d’urg\u00e8ncia hospitalaris no suposen cap risc vital i un 12% no presenta cap motiu d’urg\u00e8ncia. S\u00f3n dades de la mem\u00f2ria del CatSalut del 2015<\/a>.<\/p>\n

El Bar\u00f3metre sanitari<\/a>, ens d\u00f3na informaci\u00f3 interessant obtinguda a trav\u00e9s d\u2019una enquesta directa a ciutadans que han consultat a urg\u00e8ncies hospital\u00e0ries: el 70% hi va anar per decisi\u00f3 pr\u00f2pia i el primer motiu per fer-ho va ser perqu\u00e8 als hospitals hi ha m\u00e9s mitjans.<\/p>\n

Hi ha, doncs, la creen\u00e7a<\/strong>\u00a0que s\u00f3n necessaris mitjans complexos per atendre qualsevol problema i l’expectativa<\/strong>\u00a0que es rebr\u00e0 millor atenci\u00f3. S\u00f3n creences i expectatives que s’han anat forjant durant d\u00e8cades, durant les quals la ciutadania ha rebut missatges de la import\u00e0ncia de la tecnologia i de les capacitats curatives dels hospitals: Si es curen malalties molt greus, per qu\u00e8 no m’han de curar un refredat o una grip o em diagnosticaran millor un esquin\u00e7? S\u00f3n els missatges que arriben a trav\u00e9s de les not\u00edcies, dels debats, dels l\u00edders d’opini\u00f3 i de la majoria dels l\u00edders pol\u00edtics. A m\u00e9s, alguns professionals de la salut i responsables sanitaris sovint ho han alimentat.<\/p>\n

Algunes caracter\u00edstiques de la nostra societat poden explicar tamb\u00e9 les conductes individuals en l’\u00fas dels serveis sanitaris. Una \u00e9s la pressa (i la immediatesa)<\/strong>, el fet de no poder esperar, de buscar solucions r\u00e0pides, de no poder aturar el nostre ritme. Una altra \u00e9s la p\u00e8rdua de capacitat de ponderar<\/strong> els propis s\u00edmptomes i els serveis que necessitem. La gran quantitat d’informaci\u00f3 que tenim ens dificulta discriminar entre all\u00f2 que pot ser greu o all\u00f2 que no. Davant d’una diarrea no es pensa que la causa m\u00e9s comuna \u00e9s una infecci\u00f3 v\u00edrica i que la seva evoluci\u00f3 ser\u00e0 favorable en un parell de dies. \u00abI si \u00e9s un retrovirus?\u00bb em va preguntar un dia un pacient. Finalment, existeix la necessitat de corroborar el diagn\u00f2stic amb proves. <\/strong>\u00abCom ho sap, si no em fa una anal\u00edtica?\u00bb hem escoltat a vegades. La suposada veracitat de les proves \u00e9s m\u00e9s valorada que el coneixement cl\u00ednic dels professionals. En una societat consumista, la sanitat ha esdevingut un b\u00e9 de consum<\/strong> m\u00e9s. Volem all\u00f2 que tenim a l’abast, independentment si ho necessitem o no.<\/p>\n

Anar a l’hospital per una patologia que no precisa coneixement especialitzat ni equipament complex causa un problema greu al sistema, tant a les\u00a0persones que hi van (l’hospital \u00e9s el lloc m\u00e9s perill\u00f3s del planeta, diu William Haseltine<\/a>), com als malalts que realment ho necessiten, perqu\u00e8 no poden disposar dels recursos personals i materials que es malmeten en actuacions innecess\u00e0ries.<\/p>\n

No podem\u00a0oblidar que hi ha factors estructurals propis del sistema que afavoreixen el consum de serveis d’urg\u00e8ncies. Un d’ells \u00e9s el sistema de pagament als hospitals, que es veuen recompensats econ\u00f2micament per l’activitat realitzada. Com\u00a0m\u00e9s visites fan, siguin del tipus que siguin, m\u00e9s cobren. \u00c9s un element de perversi\u00f3 del sistema.<\/p>\n

\u00c9s un repte per als sistemes sanitaris donar l’atenci\u00f3 al lloc adient (domicili, CAP, hospitals…) i pel personal amb suficient capacitaci\u00f3, no m\u00e9s de la necess\u00e0ria. Aquests s\u00f3n elements clau de la seva efici\u00e8ncia i seguretat. Revertir l’actual situaci\u00f3 no \u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 ben segur que es pot millorar fent actuacions a diferents nivells. A nivell macro cal canviar el discurs p\u00fablic, pol\u00edtic i que apareix\u00a0als mitjans. Una bona manera seria divulgar i prestigiar els serveis d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Una altra \u00e9s prioritzar informacions veraces sobre els problemes de salut m\u00e9s comuns en comptes de donar not\u00edcies sobre diagn\u00f2stics i tractaments nous, espectaculars i amb escassa probabilitat d’aplicaci\u00f3. Els canvis culturals i de conducta s\u00f3n dif\u00edcils i lents, per\u00f2 no impossibles. Tenim capacitat de dissenyar campanyes i mitjans p\u00fablics per fer-les efectives.<\/p>\n

De manera priorit\u00e0ria s’haurien de pensar actuacions des dels mateixos serveis d’urg\u00e8ncies. En aquest nivell es poden considerar accions espec\u00edfiques i sense massa cost que ja s’han aplicat en alguns hospitals, com ara disposar d’un bon sistema de triatge i redirigir les persones al dispositiu adient, assegurant que hi ha capacitat per donar una resposta r\u00e0pida (una vegada m\u00e9s, els equipaments d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria es fan imprescindibles). Persones amb un refredat, una contusi\u00f3, un mal de queixal, una diarrea, un mal d’est\u00f3mac, una tos, una ferida lleu, un mal de coll o un esquin\u00e7 poden ser adre\u00e7ades al servei d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria que els correspongui per completar el diagn\u00f2stic i instaurar el tractament.<\/p>\n

Hem de revisar el sistema de pagament als hospitals i en concret el pagament per nombre de visites fetes a urg\u00e8ncies, revertint el model actual que incentiva l’atenci\u00f3 de les patologies lleus en hospitals de tercer nivell.<\/p>\n

Caldr\u00e0 abordar canvis en el discurs, estructurals i organitzatius, de la mateixa manera que cal demanar responsabilitat a la ciutadania en la utilitzaci\u00f3 dels serveis. Per\u00f2, sabem que s\u00f3n m\u00e9s potents les mesures que incideixen en el sistema, que les que ho fan sobre els h\u00e0bits de les persones. Nom\u00e9s cal recordar que l’\u00fas del cintur\u00f3 de seguretat del cotxe s’ha aconseguit quan ha estat obligat per llei, no per les campanyes de sensibilitzaci\u00f3. O que s’ha redu\u00eft la incid\u00e8ncia d’infarts de miocardi despr\u00e9s de la prohibici\u00f3 de fumar en locals p\u00fablics.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa pocs dies en un CAP va tenir lloc aquesta hist\u00f2ria: A les 9 del mat\u00ed hi va acudir una noia amb mal de coll. Deia que tenia angines i demanava una visita urgent. La metgessa tenia un forat a l’agenda a les 9.45, de manera que li van oferir visita per aquella hora. Per\u00f2 […]<\/p>\n","protected":false},"author":62,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[294,760,761,182],"class_list":["post-11929","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-politica-i-gestio","tag-cap","tag-collapse","tag-hospital","tag-urgencies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11929","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/62"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11929"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11929\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11929"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11929"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11929"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}