{"id":12001,"date":"2017-01-17T14:13:39","date_gmt":"2017-01-17T13:13:39","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=12001"},"modified":"2017-01-17T14:13:39","modified_gmt":"2017-01-17T13:13:39","slug":"contra-la-mala-ciencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/01\/17\/contra-la-mala-ciencia\/","title":{"rendered":"Contra la mala ci\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"

La ci\u00e8ncia pateix una s\u00edndrome dif\u00edcil de caracteritzar i m\u00e9s dif\u00edcil encara de tractar. El cos de la ci\u00e8ncia ha desenvolupat en les \u00faltimes d\u00e8cades un creixement d’aparen\u00e7a tumoral que podr\u00edem anomenar la mala ci\u00e8ncia o ci\u00e8ncia mal feta. Aquesta excresc\u00e8ncia est\u00e0 constitu\u00efda per tots aquests estudis de baixa qualitat que no aporten sin\u00f3 soroll i confusi\u00f3. Se sospita que, per mancances metodol\u00f2giques i d’un altre tipus, la majoria dels tres milions d’estudis que es publiquen anualment (un mili\u00f3 d’ells, en el camp de la biomedicina) manquen de rellev\u00e0ncia cient\u00edfica. Els resultats de molts d’ells no s\u00f3n reprodu\u00efbles i, fins i tot, \u00e9s ben possible que siguin falses, com ja va advertir John Ioannidis<\/span> en el seu article ‘Why<\/span> most published<\/span> findings<\/span> are<\/span> false’<\/span><\/a>, publicat el 2005. Aquest article, que va significar una bufetada a la comunitat cient\u00edfica i \u00e9s ja un dels m\u00e9s citats, va disparar les alarmes sobre la credibilitat i la dilapidaci\u00f3 de recursos a la investigaci\u00f3. Ara, en el primer n\u00famero del 2017 de la revista Nature<\/span> Human<\/span> Behavior<\/span><\/a>, Ioannidis<\/span> i altres investigadors proposen un seguit de mesures per millorar la confian\u00e7a i efici\u00e8ncia de la ci\u00e8ncia en el ‘Manifiesto\u00a0for<\/span>\u00a0Reproducible Science<\/span><\/a>‘.<\/p>\n

Quina credibilitat mereix una ci\u00e8ncia que no \u00e9s reprodu\u00efble? Per qu\u00e8 hi ha tanta ci\u00e8ncia de baixa qualitat? Qu\u00e8 es pot fer per pal\u00b7liar el problema? S\u00f3n potser les tres principals q\u00fcestions que s’haurien d’analitzar. Anem per parts. La manca de rigor de bona part de la producci\u00f3 cient\u00edfica potser no ha transcendit encara a la societat, per\u00f2 preocupa a un nombre creixent d’investigadors. Una enquesta realitzada el 2016 per la revista Nature<\/span>\u00a0a 1.576 cient\u00edfics<\/a> va revelar que el 52% d’ells creu que hi ha una crisi de reproductibilitat, \u00e9s a dir, una crisi que afecta un dels pilars b\u00e0sics del coneixement cient\u00edfic. La medicina sembla ser una \u00e0rea m\u00e9s afectada que la qu\u00edmica i la f\u00edsica, segons els enquestats. El 73% d’ells considera que almenys la meitat dels treballs publicats en el seu camp s\u00f3n reprodu\u00efbles i amb prou feines el 31% creu que la impossibilitat de reproduir-los vol dir que siguin falses. Per\u00f2 aquestes dades tampoc s\u00f3n molt encoratjadors i mostren un cert deteriorament en la credibilitat de la ci\u00e8ncia.<\/p>\n

Segons l’opini\u00f3 dels investigadors, els principals factors que impedeixen la reproducci\u00f3 dels treballs s\u00f3n la publicaci\u00f3 selectiva de resultats, la pressi\u00f3 per publicar i les mancances estad\u00edstiques, per\u00f2 tamb\u00e9 invoquen altres defici\u00e8ncies, des del disseny de l’estudi a\u00a0la insuficient revisi\u00f3 per parells. El fet d’avaluar la tasca cient\u00edfica pel volum de publicacions \u00e9s probablement una de les grans perversions del model actual, per\u00f2 per entendre b\u00e9 el problema cal tenir en compte que la mala ci\u00e8ncia tamb\u00e9 t\u00e9 els seus beneficiaris. I aquests s\u00f3n, no nom\u00e9s els cient\u00edfics mediocres incapa\u00e7os de fer ci\u00e8ncia excel\u00b7lent, sin\u00f3 tamb\u00e9 tots aquells grups econ\u00f2mics o professionals que prefereixen els resultats defectuosos o ambigus de la mala ci\u00e8ncia als d’un bon estudi, perqu\u00e8 probablement aquests no els afavoririen. Com mostrava una recent enquesta de Vox<\/span> ja comentada en una altra ocasi\u00f3<\/a>, hi ha moltes coses a millorar a\u00a0la ci\u00e8ncia actual. En la mateixa l\u00ednia, aquest nou \u00abmanifest per la ci\u00e8ncia reprodu\u00efble\u00bb planteja millores relacionades amb la metodologia, la publicaci\u00f3 dels resultats, la transpar\u00e8ncia, l’avaluaci\u00f3 i els incentius. S\u00f3n moltes les possibles formes d’actuar contra la mala ci\u00e8ncia, per\u00f2 potser la m\u00e9s efica\u00e7 sigui la que comen\u00e7a per un mateix i el seu entorn, fomentant l’esperit cr\u00edtic i recordant que un tendeix a donar per bo i veritable que el beneficia. I aix\u00f2 \u00e9s molt poc cient\u00edfic.<\/p>\n

Aquest text \u00e9s una columna publicada originalment als webs d\u2019IntraMed<\/a>\u00a0i la\u00a0Fundaci\u00f3 Esteve<\/a>.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La ci\u00e8ncia pateix una s\u00edndrome dif\u00edcil de caracteritzar i m\u00e9s dif\u00edcil encara de tractar. El cos de la ci\u00e8ncia ha desenvolupat en les \u00faltimes d\u00e8cades un creixement d’aparen\u00e7a tumoral que podr\u00edem anomenar la mala ci\u00e8ncia o ci\u00e8ncia mal feta. Aquesta excresc\u00e8ncia est\u00e0 constitu\u00efda per tots aquests estudis de baixa qualitat que no aporten sin\u00f3 soroll […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[776,10,777,778,779],"class_list":["post-12001","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-recerca","tag-articles","tag-ciencia","tag-investigadors","tag-mitjans","tag-treballs"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12001","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12001"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12001\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12001"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12001"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12001"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}