Les investigacions han demostrat que hi ha relaci\u00f3 entre la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica i efectes adversos a nivell respiratori, cardiovascular, metab\u00f2lic, neurol\u00f2gic i tamb\u00e9 a nivell reproductiu. Per exemple, a nivell reproductiu, hi ha estudis sobre baix pes en n\u00e9ixer i n’hi ha altres sobre infertilitat o problemes reproductius.<\/p>\n
En un estudi dut a terme a ISGlobal s’ha analitzat un grup de nens de prim\u00e0ria que assisteixen a escoles exposades a la contaminaci\u00f3 de l’aire per la seva proximitat al tr\u00e0nsit. Quina n’ha estat la conclusi\u00f3?<\/strong><\/p>\n En aquest estudi en concret es van seguir 58 escoles de Barcelona i es van classificar segons la contaminaci\u00f3 ambiental. Es van mirar diverses capacitats del neurodesenvolupament i es va trobar que en aquells col\u00b7legis que es trobaven m\u00e9s exposats a la contaminaci\u00f3, els alumnes, al cap de dos anys, patien un retard de desenvolupament del voltant d’un mes en les capacitats de mem\u00f2ria de treball. Portat a la pr\u00e0ctica, aix\u00f2 seria el fet de poder realitzar diverses tasques alhora. Aquest retard d’un mes a nivell individual \u00e9s imperceptible per\u00f2 a nivell de societat \u00e9s una cosa que no haur\u00edem de permetre que pass\u00e9s.<\/p>\n Saber si el fum dels cotxes augmenta el risc de patir un atac de cor, per exemple, com es mesura aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n Som molts els que ho estudiem i aix\u00f2 \u00e9s un avantatge. A\u00a0ISGlobal ens centrem principalment en estudis epidemiol\u00f2gics observacionals i fem alguns petits experiments a\u00a0la vida real per\u00f2 b\u00e0sicament les nostres troballes v\u00e9nen d’estudis d’observaci\u00f3 amb grans quantitats de poblaci\u00f3. En altres centres es fan m\u00e9s dissenys experimentals, no nom\u00e9s amb persones, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb animals per replicar les mateixes hip\u00f2tesis. En general totes les branques o t\u00e8cniques utilitzades per establir la relaci\u00f3 entre la contaminaci\u00f3 de l’aire i problemes cardiovasculars tenen resultats equiparables i congruents. Aquesta \u00e9s la manera que tenim d’aconseguir complementar-ho i assegurar-nos que estem veient tots el mateix. A trav\u00e9s d’un \u00fanic estudi \u00e9s impossible tenir una certesa absoluta, el que ens d\u00f3na prou certesa \u00e9s quan alguna cosa s’ha comprovat moltes vegades i sempre surt el mateix resultat.<\/p>\n Ha costat anys, per exemple, que cali en la societat que el tabac \u00e9s nociu per a la salut i s’adoptin mesures legislatives i pol\u00edtiques de salut p\u00fablica. La societat \u00e9s prou conscient de les conseq\u00fc\u00e8ncies per a la salut que t\u00e9\u00a0la contaminaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n \u00c9s treball dels cient\u00edfics ser contundents amb el missatge i donar-lo de manera clara i convincent als ciutadans, intervenir sobre els pol\u00edtics per conscienciar-los. \u00c9s obvi que allunyar la contaminaci\u00f3 dels cotxes de les persones \u00e9s saludable. Un pot discutir si l’efecte \u00e9s m\u00e9s o \u00e9s menys per\u00f2 hi ha un efecte i \u00e9s nociu. La llibertat de tothom s’ha de protegir mentre no menyscabi la salut dels que tenen al seu voltant. Si que vagi una persona per\u00a0cotxe particular est\u00e0 afectant la salut dels nens que van a l’escola, hem de fer-nos-ho mirar. Potser hem d’aconseguir que viatgin almenys tres persones per cotxe.<\/p>\n Hi ha suficient investigaci\u00f3 sobre els efectes de la contaminaci\u00f3 en la salut?<\/strong><\/p>\n \u00c9s f\u00e0cil queixar-se i dir que hauria d’haver-hi m\u00e9s investigaci\u00f3 i m\u00e9s recursos per fer-ho. Avan\u00e7ar\u00edem molt m\u00e9s si es posessin m\u00e9s diners per\u00f2 tamb\u00e9 si ens coordin\u00e9ssim m\u00e9s. Som molts centres d’investigaci\u00f3 mirant el mateix i aplicant a les mateixes beques. Si la coordinaci\u00f3 foa a l’un\u00edson i els recursos se centralitzessin en un megaprojecte que estigu\u00e9s molt ben coordinat per poder respondre a totes les preguntes alhora podr\u00edem sortir-ne beneficiats. Per exemple, seria molt \u00fatil un megaestudi amb talls poblacionals des de fa anys. Per\u00f2 cal recon\u00e8ixer que el sistema, tal com est\u00e0 muntat, tamb\u00e9 genera moltes noves troballes originals: hi ha moltes ments pensant de manera creativa i diversa sobre el mateix problema. \u00c9s el que ens ha portat al punt on som ara, que coneixem tots aquests efectes a diferents nivells que t\u00e9 sobre la salut.<\/p>\n Est\u00e0 la ci\u00e8ncia m\u00e9s centrada a investigar altres causes de malaltia relacionades amb la gen\u00e8tica i no tant amb factors ambientals?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, hi ha un gr\u00e0fic molt representatiu en el qual surten el percentatge de malalties que es poden prevenir mitjan\u00e7ant la intervenci\u00f3 cl\u00ednica, que \u00e9s la que rep major subvenci\u00f3, est\u00e0 m\u00e9s reconeguda i \u00e9s fonamental, i veiem que nom\u00e9s es poden prevenir al voltant d’un 30% de les malalties millorant el sistema cl\u00ednic. La resta s\u00f3n el que s’anomena prevenci\u00f3. Els governants poden fer mesures de salut p\u00fablica que s\u00f3n preventives i que en el fons poden abastar a aquest 70%. \u00c9s clar que cal seguir promovent la investigaci\u00f3 cl\u00ednica per\u00f2 s’ha de ser m\u00e9s din\u00e0mic amb la salut p\u00fablica i la prevenci\u00f3 de les malalties a nivell d’ajuntaments, mesures socials i ambulatoris.<\/p>\n <\/p>\n La contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica forma part del que alguns anomenen ‘Exposoma’. Qu\u00e8 significa aquest concepte i quina \u00e9s la seva import\u00e0ncia? Parlarem en un futur de l’exposoma com ha passat amb el genoma?<\/strong><\/p>\n L’exposoma \u00e9s el conjunt de les exposicions ambientals, biol\u00f2giques o qu\u00edmiques que pateix una persona des que est\u00e0 en la fase gestacional fins a la vida adulta. L’exposoma t\u00e9 a veure amb aquest 70% de risc de patir una malaltia que des dels hospitals no es pot prevenir. \u00c9s dif\u00edcil que aquest missatge arribi a ser equiparable a curt termini amb el genoma per la inversi\u00f3 econ\u00f2mica que s’est\u00e0 fent. Als Estats Units es va fer una inversi\u00f3 estratosf\u00e8rica per desenvolupar el genoma, crec que era al voltant de tres trilions de d\u00f2lars. En una de les \u00faltimes propostes de beca es van aprovar tres projectes per explorar l’exposoma a Europa. Si comparem els 21 milions d’euros que s’han invertit comparat amb els tres trilions de d\u00f2lars que s’han invertit en el genoma….dista molt. Avui dia estem a punt d’acabar dos dels projectes que s’encarreguen de mesurar l’exposoma i s\u00ed que \u00e9s veritat que hem fet aven\u00e7os molt interessants en intentar recollir tota la hist\u00f2ria d’exposicions de les persones. D’aqu\u00ed que aix\u00f2 sigui una cosa sistem\u00e0tica que es pugui aplicar en molts m\u00e9s estudis encara hem de seguir treballant-hi. El que a mi m’agradaria que pass\u00e9s per seguir avan\u00e7ant de veritat \u00e9s que es faci una inversi\u00f3 per poder fer talls poblacionals.<\/p>\n Explica’t.<\/strong><\/p>\n L’enveja de tots els investigadors \u00e9s que hi ha pa\u00efsos com Dinamarca o Noruega que tenen talls de poblaci\u00f3 des de fa anys, \u00e9s a dir, que fa anys que estan mesurant la salut de les seves poblacions i aquesta informaci\u00f3, que \u00e9s an\u00f2nima, \u00e9s fonamental per contestar preguntes de causa-efecte. Si per contestar una pregunta has de muntar la mostra de persones, \u00e9s molt m\u00e9s complex. Per exemple, si vols investigar el c\u00e0ncer, necessites un grup de gent a seguir durant anys. Si, per contra, muntes la mostra, has de preguntar de manera retrospectiva a qu\u00e8 han estat exposats per poder trobar relacions amb la malaltia.<\/p>\n Perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui possible aqu\u00ed, qu\u00e8 ha de passar?<\/strong><\/p>\n Dep\u00e8n de la determinaci\u00f3 dels que dirigeixen el pa\u00eds de fer-ho b\u00e9. De preguntar-se: Qu\u00e8 necessitem per prevenir aquestes malalties? Tenir dades de la gent. La gent t\u00e9 dret a qu\u00e8 les seves dades siguin an\u00f2nimes i confidencials…Posem barreres llavors per blindar aquest dret i que tot aquell que vulgui accedir a aquestes dades hagi de complir molts requisits. Qui ha de jutjar quins estudis s\u00f3n bons per accedir a aquestes dades i quins no? Doncs experts en la mat\u00e8ria, que avalu\u00efn tots els projectes d’investigaci\u00f3 que vinguin, nacionals i estrangers. Disposar de les dades \u00e9s una font inesgotable de coneixement. El projecte de big data<\/em> sanitari catal\u00e0, que pret\u00e9n recollir les dades de salut dels hospitals per fer-los accessibles per a la investigaci\u00f3, \u00e9s el futur sempre que es faci amb unes barreres adequades i sigui amb una finalitat adequada.<\/p>\n Abans esmentaves el paper dels governants. \u00bfEs pren Espanya seriosament lluitar contra la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica mitjan\u00e7ant mesures de salut p\u00fablica?<\/strong><\/p>\n A escala de pa\u00eds s’han vist molt pocs avan\u00e7os. El m\u00e9s incre\u00efble que ha passat va ser en la reuni\u00f3 de Par\u00eds, on a part dels governants de tots els pa\u00efsos es van reunir alcaldes de tots els pa\u00efsos i ells s\u00ed que s’ho han pres seriosament i tenen capacitat per incidir en l’urbanisme de les ciutats. I aix\u00f2 \u00e9s molt interessant perqu\u00e8 l’urbanisme d’una ciutat influeix en la salut i ara estem una altra vegada en aquesta interacci\u00f3 per revolucionar l’urbanisme un cop m\u00e9s en macrociutats que cada vegada seran m\u00e9s grans i qui t\u00e9 capacitat per fer aix\u00f2 s\u00f3n els alcaldes i s’han posat mans a la feina.<\/p>\n En les dues ciutats amb probablement m\u00e9s contaminaci\u00f3 urbana, Barcelona i Madrid, s’estan prenent mesures per reduir el tr\u00e0nsit rodat. Com veus aquestes mesures?<\/strong><\/p>\n Qualsevol canvi ser\u00e0 positiu. Hi ha gent que sempre \u00e9s resistent al canvi per\u00f2 tenim exemples que ens fan preveure que els canvis que es volen fer a Madrid i a Barcelona en el fons ja s’han fet. A Barcelona, \u200b\u200bper exemple, la Ronda del Mig ja s’ha mig enterrat i s’est\u00e0 assajant el projecte de ‘superilles’. Puc entendre la preocupaci\u00f3 dels negocis de la Gran Via de Madrid o els negocis automobil\u00edstics per\u00f2 per exemple al barri de Gr\u00e0cia, a Barcelona, \u200b\u200ba l’inici els comerciants estaven molt en contra de la peatonalitzaci\u00f3. Anys m\u00e9s tard molts han reconegut que els seus negocis no s’han vist afectats, al contrari, perqu\u00e8 va passar de ser un lloc agressiu pel tr\u00e0nsit a ser un lloc agradable per passejar. Tot el que sigui allunyar els cotxes i fer que l’espai p\u00fablic es destini als individus \u00e9s guany assegurat.<\/p>\n El tr\u00e0nsit rodat \u00e9s la principal causa de contaminaci\u00f3 en una ciutat?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, sobretot per la proximitat que t\u00e9 amb les persones. No es pot comparar un cotxe amb una f\u00e0brica per\u00f2 les f\u00e0briques solen estar als afores de les ciutats i la contaminaci\u00f3 es dispersa exponencialment des de la font d’emissi\u00f3. Per\u00f2 el tub d’escapament del cotxe el\u00a0tens a molt pocs metres de la boca, all\u00e0 no hi ha capacitat de dispersi\u00f3 i els carrers fan d’embut.<\/p>\n A Par\u00eds, Londres o Berl\u00edn tamb\u00e9 se superen els l\u00edmits de contaminants que han estat establerts per la Uni\u00f3 Europea, com el di\u00f2xid de nitrogen (NO2). S’estan prenent mesures des d’aquestes ciutats?<\/strong><\/p>\n Totes aquestes ciutats s\u00f3n molt m\u00e9s actives que nosaltres en la prevenci\u00f3. Nosaltres anem per darrere en aquest sentit. Londres fa molt temps que t\u00e9 una zona d’emissions redu\u00efdes i cal pagar per accedir al nucli antic. A Par\u00eds, per exemple, s’aplica el de les matr\u00edcules parells i imparells per\u00f2 tamb\u00e9 tenen p\u00e0rquings dissuasius i ha millorat el transport p\u00fablic perqu\u00e8 la gent s’aproximi a la ciutat, aparqui a p\u00e0rquings gratu\u00efts, a l’entrada de la ciutat, i a partir d’aqu\u00ed es desplaci en transport p\u00fablic. Alemanya, per exemple, tamb\u00e9 t\u00e9 una zona d’emissions redu\u00efdes. Els resultats han estat m\u00e9s baixos del que s’esperava, potser perqu\u00e8 les previsions eren molt optimistes o perqu\u00e8 es van fer estimacions sense saber que els cotxes que estaven entrant contaminaven sis vegades m\u00e9s del que pensaves [diu en al\u00b7lusi\u00f3 l’esc\u00e0ndol conegut com Dieselgate<\/em>].<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Segons dades de l’OMS, un 23% de les morts que es produeixen al m\u00f3n en un any estan relacionades amb el medi ambient: 1,4 milions a Europa. David Donaire estudia com els factors ambientals afecten la salut de les poblacions, \u00e9s a dir, investiga sobre el que es coneix com epidemiologia ambiental i ho fa […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":12089,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,8],"tags":[109,797,798,799],"class_list":["post-12088","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-recerca","tag-contaminacio-atmosferica","tag-contaminacio-de-laire","tag-institut-de-salut-global-de-barcelona","tag-urbanisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12088","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12088"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12088\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12088"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12088"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12088"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"David](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/MG_6329-edit-baixa.jpg\")
<\/a><\/a>