{"id":12155,"date":"2017-01-24T11:12:06","date_gmt":"2017-01-24T10:12:06","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=12155"},"modified":"2017-01-24T11:12:06","modified_gmt":"2017-01-24T10:12:06","slug":"privar-les-dones-duna-activitat-enriquidora-com-la-ciencia-perque-no-es-per-elles-es-injust","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/01\/24\/privar-les-dones-duna-activitat-enriquidora-com-la-ciencia-perque-no-es-per-elles-es-injust\/","title":{"rendered":"\u00abPrivar les dones d’una activitat enriquidora com la ci\u00e8ncia perqu\u00e8 \u00abno \u00e9s per a elles\u00bb \u00e9s injust\u00bb"},"content":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article de El Diario de la Educaci\u00f3n<\/a><\/em><\/p>\n

Marta Macho<\/span> \u00e9s matem\u00e0tica, professora de Geometria i Topologia a la Universitat del Pa\u00eds Basc i editora del blog ‘Dones amb ci\u00e8ncia’. A finals del 2016, de visita per Madrid, va intervenir en una jornada a la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid per parlar de la situaci\u00f3 de les dones a la ci\u00e8ncia, a la investigaci\u00f3. Parlem amb ella sobre aquesta realitat, despr\u00e9s que l’\u00faltim informe PISA desvel\u00e9s que en ci\u00e8ncies les difer\u00e8ncies entre noies i nois no s\u00f3n substancials. Encara que s\u00ed que ho sigui en Matem\u00e0tiques. Preguntada sobre qu\u00e8 diria a una nena per conv\u00e8ncer-la que les matem\u00e0tiques s\u00f3n \u00abf\u00e0cils\u00bb, respon que \u00abno crec que ho siguin. S\u00f3n belles, emocionants, fascinants…\u00bb.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s mujeresconciencia<\/span>.com<\/a> i per qu\u00e8 neix?<\/strong><\/p>\n

‘Dones amb ci\u00e8ncia’ \u00e9s un dels blogs de la C\u00e0tedra de Cultura Cient\u00edfica de la Universitat del Pa\u00eds Basc \/ Euskal<\/span> Herriko<\/span> Unibertsitatea<\/span>, i l’\u00e0mbit d’actuaci\u00f3 \u00e9s la difusi\u00f3 social i promoci\u00f3 de la cultura cient\u00edfica.<\/p>\n

Va n\u00e9ixer a iniciativa del responsable de la C\u00e0tedra, Juan<\/span> Ignacio<\/span> P\u00e9rez, que desitjava dur a terme alguna iniciativa que don\u00e9s suport a la promoci\u00f3 de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en l’\u00e0mbit cient\u00edfic. La desigualtat en aquest camp \u00e9s \u00f2bvia, sobretot a mesura que s’avan\u00e7a en els llocs de responsabilitat, tant en investigaci\u00f3 com en llocs de pol\u00edtica cient\u00edfica. Va contactar amb mi per veure si em semblava factible; la idea em va semblar estupenda i vaig recollir amb il\u00b7lusi\u00f3 l’enc\u00e0rrec de coordinar l’edici\u00f3 d’aquest blog, l’objectiu primordial \u00e9s mostrar el que fan i han fet les dones que s’han dedicat i es dediquen a la ci\u00e8ncia i a la tecnologia.<\/p>\n

El blog es va inaugurar el 8 de maig de 2014, el principi va ser lent. Com a editora vaig comen\u00e7ar amb una mica de timidesa; per\u00f2 en aquests dos anys i mig de cam\u00ed hem apr\u00e8s, observat i compartit les nostres entrades en xarxes socials. Hem crescut molt i de pressa a for\u00e7a de const\u00e0ncia, d’afecte i de no deixar de publicar la nostra entrada di\u00e0ria ni en festius ni en vacances.<\/p>\n

A qui us dirigiu?<\/strong><\/p>\n

El blog es dirigeix a un p\u00fablic no especialista, i probablement s’ha convertit en una bona eina en l’\u00e0mbit educatiu. A trav\u00e9s d’efem\u00e8rides, biografies de cient\u00edfiques, recomanacions de llibres sobre dones de ci\u00e8ncia o de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica escrits per dones, cites, exposicions o iniciatives dutes a terme per donar a con\u00e8ixer a cient\u00edfiques, v\u00eddeos amb confer\u00e8ncies impartides per dones o sobre elles, entrevistes, iniciatives art\u00edstiques, etc. Intentem parlar de ci\u00e8ncia i les seves protagonistes, dones, per mitj\u00e0 d’un format din\u00e0mic, divers i atractiu.<\/p>\n

S\u00f3n les dones pitjors per a les ci\u00e8ncies?<\/strong><\/p>\n

Per descomptat que no. El que estem \u00e9s ‘menys motivades’ per a la ci\u00e8ncia. La societat percep la ci\u00e8ncia com una disciplina masculina; l’ent\u00e9n en moltes ocasions com vinculada a la ‘genialitat’, a habilitats vinculades als homes. Les dones tenim l’etiqueta de ‘treballadores’, molt bones per ser personatges secundaris, en particular en ci\u00e8ncia.<\/p>\n

Als nens, des de petits, se’ls anima a participar, a atrevir-se, a ‘menjar-se el m\u00f3n’. Amb les dones s’\u00e9s molt m\u00e9s paternalista i, per tant, se les frena sistem\u00e0ticament, dirigint-les a carreres ‘m\u00e9s adequades’ per a elles.<\/p>\n

Per qu\u00e8 s’obtenen en avaluacions internacionals pitjors resultats que els seus companys?<\/strong><\/p>\n

Aqu\u00ed de nou el problema \u00e9s l’estereotip. Cap avaluador o avaluadora pensa -en teoria, tot i que tamb\u00e9 n’hi ha- que les dones siguem pitjors en l’activitat cient\u00edfica. Per\u00f2 el que s\u00ed que actua \u00e9s aquesta part subjectiva, la qual inconscient. Els estereotips que se’ns inculquen des de ben petits, aquests calen, no pensem que els tenim adquirits. Per\u00f2 all\u00e0 hi s\u00f3n, i ho estan per a cadascuna de les decisions que prenem.<\/p>\n

Recordem un fam\u00f3s estudi encarregat per la National<\/span> Science<\/span> Foudation<\/span> (EUA) en qu\u00e8 s’enviava un mateix curr\u00edculum d’una persona recentment graduada a cent vint professores i professors. Havien de jutjar les seves compet\u00e8ncies, les seves possibilitats de realitzar amb \u00e8xit una tesi doctoral o el sou que mereixien, entre altres coses. La meitat dels dossiers portaven nom de dona –Jennifer<\/span>– i l’altra meitat d’home -John-. Els avaluadors, tant els homes com les dones, van jutjar m\u00e9s durament les Jennifer<\/span> que els John.<\/p>\n

Quina \u00e9s la import\u00e0ncia de la manca de referents femenins en ci\u00e8ncies a l’hora d’apropar aquestes disciplines a nenes i joves?<\/strong><\/p>\n

No tenir referents fa percebre la ci\u00e8ncia com una activitat masculina, aliena a les dones. Com pot voler una nena ser enginyera aeron\u00e0utica si les imatges d’aquests professionals s\u00f3n sempre masculines? Per decantar-se per una professi\u00f3 \u00e9s necessari sentir-se part del grup.<\/p>\n

N’hi ha que defensen la possibilitat d’una educaci\u00f3 separada per sexes per millorar els resultats d’unes i altres. Qu\u00e8 opines?<\/strong><\/p>\n

Crec que no \u00e9s bo separar les nenes dels nens, com crec que no \u00e9s bo separar els que tinguin habilitats diferents -millors o pitjors- de la resta del grup. Entenc que l’escola \u00e9s un aprenentatge a molts nivells, i entre altres coses, s’ha d’aprendre a reflexionar i a ajudar. Els ritmes de l’alumnat s\u00f3n molt diferents per diferents motius. Tamb\u00e9 s’apr\u00e8n a viure en societat a l’aula, a acceptar les difer\u00e8ncies, a entendre-les i a saber reaccionar-hi. S\u00e9 que per al professorat \u00e9s complicat tenir persones amb nivells diferents, per\u00f2 l’ideal seria poder atendre les necessitats de cada un.<\/p>\n

Alguns estudis parlen de la difer\u00e8ncia de tracte que docents (homes i dones) donen a les seves classes a nenes i nens pel que fa a l’ensenyament de matem\u00e0tiques i de com aix\u00f2 influeix despr\u00e9s en les creences i actituds cap a aquestes disciplines.<\/strong><\/p>\n

L’altre dia vaig sentir comentar a una persona d’ensenyament secundari que a l’aula s’incentiva m\u00e9s als nois, molt m\u00e9s. Crec que passa una cosa semblant a la universitat.<\/p>\n

Les matem\u00e0tiques requereixen reflexi\u00f3 i idees a\u00a0vegades atrevides. S’apr\u00e8n molt proposant maneres d’afrontar exercicis; les matem\u00e0tiques no consisteixen en mers c\u00e0lculs com molta gent creu. I all\u00e0, els nois solen funcionar millor. S’atreveixen a proposar estrat\u00e8gies i solucions, perqu\u00e8 -opino- mai se’ls ha limitat en aquest aspecte. Jo mateixa animo als meus estudiants a qu\u00e8 diguin el que se’ls ocorri, encara que estigui malament; analitzant els errors propis o aliens s’apr\u00e8n m\u00e9s que llegint definicions i provant teoremes. Per\u00f2 elles s’atreveixen molt poc a contestar. La por a la fallada les ven\u00e7. Ning\u00fa les ha animat a intentar-ho. Aquestes actituds van calant i es converteixen en norma. Una ll\u00e0stima, perqu\u00e8 hi ha alumnes brillant\u00edssimes que mai participen en les discussions de l’aula. Es perd un gran potencial d’aprenentatge -per elles i els seus companys-, i a m\u00e9s elles malgasten la satisfacci\u00f3 de donar una resposta brillant i encertada.<\/p>\n

Per qu\u00e8 \u00e9s important que hi hagi m\u00e9s dones en el m\u00f3n de la ci\u00e8ncia investigant? Qu\u00e8 ens estem perdent?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s important, en primer lloc, per a elles. Privar la meitat de la poblaci\u00f3 d’una activitat enriquidora perqu\u00e8 \u00abno \u00e9s per a elles\u00bb \u00e9s injust. D’altra banda, \u00e9s injust per a la societat. Gr\u00e0cies a la ci\u00e8ncia, la nostra vida ha millorat, vivim m\u00e9s anys i vivim millor. Per qu\u00e8 prescindir de les dones amb les seves idees, la seva creativitat, els seus interessos, la seva manera de treballar? Tenir grups de treball diversos \u00e9s l’ideal per avan\u00e7ar en qualsevol disciplina: homes i dones, persones amb diferents formacions, edats, viv\u00e8ncies… Cada persona aporta el seu punt de vista, no hi ha res millor que els col\u00b7lectius heterogenis.
\nPotser les dones podrien decidir canviar alguns dels temes d’investigaci\u00f3, potser aconseguirien que la ci\u00e8ncia fos menys competitiva i m\u00e9s col\u00b7laborativa, potser… Potser alguna de les dones a les quals se’ls ha vetat fer ci\u00e8ncia hauria ja descobert la cura del c\u00e0ncer.<\/p>\n

Com influeix el desigual repartiment de les responsabilitats entre homes i dones en l’acc\u00e9s d’aquestes a segons quines carreres cient\u00edfiques o professionals?<\/strong><\/p>\n

La carrera investigadora requereix molt temps de reflexi\u00f3. L’aprenentatge i el descobriment no s\u00f3n lineals. Hi ha moments en qu\u00e8 tot est\u00e0 molt clar i altres en qu\u00e8 sembla que no avances. Per\u00f2 fins i tot durant aquests moments d’aparent bloqueig, les idees s’estan ordenant al cap. Les dones tenim moltes m\u00e9s responsabilitats vinculades a una ajuda -de nenes i nens, persones malaltes o velles-. La multitud de tasques que abasten les dones fan que el seu temps sigui -per dir-ho d’alguna manera- de ‘pitjor qualitat’; i en investigaci\u00f3 aix\u00f2 \u00e9s dolent, perqu\u00e8 cal invertir molt temps perqu\u00e8 els coneixements s’ordenin i les idees flueixin.<\/p>\n

Hem millorat amb el temps?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, clar que s\u00ed. Les dones estem presents a la universitat i a molts llocs de treball. I, a m\u00e9s, es parla d’aix\u00f2, molt, cada vegada m\u00e9s. Per\u00f2 no tot est\u00e0 aconseguit. Hem passat a una situaci\u00f3 ‘m\u00e9s subtil’, m\u00e9s relliscosa, en la qual l’autocomplaen\u00e7a pot portar-nos a assistir a un retroc\u00e9s. Hi encara desigualtats, i no cal deixar de lluitar fins a aconseguir acabar amb elles.<\/p>\n

En una xerrada fa unes setmanes a Madrid parl\u00e0veu del fet que hi havia m\u00e9s dones en carreres cient\u00edfiques t\u00e8cniques, i menys en les \u00abpures\u00bb. Per qu\u00e8 passa aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n

Matiso una mica, no \u00e9s ben b\u00e9 aix\u00ed. Hi ha m\u00e9s dones en disciplines m\u00e9s aplicades – Estad\u00edstica davant de matem\u00e0tiques, o laboratori davant de llapis i paper- que en disciplines m\u00e9s pures. Per\u00f2 precisament en carreres t\u00e8cniques -enginyeries, inform\u00e0tica, etc.- hi ha molt poques dones. En el cas de ci\u00e8ncia pura es necessita molt temps, per\u00f2 temps \u00abde qualitat\u00bb per avan\u00e7ar. I les dones tenen menys temps. En el cas de les enginyeries, l’estereotip est\u00e0 molt present i impedeix que les dones optin per aquest tipus de formaci\u00f3.<\/p>\n

Quines accions poden realitzar-se i des de quan per millorar la visi\u00f3 que tenen, en particular les nenes, de les ci\u00e8ncies? O millor dit, de la seva capacitat davant d’elles.<\/strong><\/p>\n

Crec que \u00e9s necessari divulgar a diversos nivells. En primer lloc entre el p\u00fablic en general. Mostrar-los que la ci\u00e8ncia no \u00e9s una activitat masculina -confer\u00e8ncies, blogs, etc.-: les fam\u00edlies i l’entorn social de les nenes influeixen de manera contundent en l’elecci\u00f3 de les professions. Si la societat ent\u00e9n que una dona est\u00e0 igual de dotada que un home per fer ci\u00e8ncia, potser es passaria del des\u00e0nim sistem\u00e0tic en el cas de les noies -‘Millor fes una cosa una mica m\u00e9s de dona! ‘- al tracte estimulador en el cas dels nois.<\/p>\n

I d’altra banda, cal divulgar entre les nenes. Crec que \u00e9s important que les joves coneguin exemples reals, propers, de dones fent ci\u00e8ncia.<\/p>\n

Qu\u00e8 li diries a una nena, a una jove, per conv\u00e8ncer-la que les matem\u00e0tiques s\u00f3n \u00abf\u00e0cils\u00bb?<\/strong><\/p>\n

No li diria que s\u00f3n f\u00e0cils, perqu\u00e8 no crec que ho siguin. El que li diria \u00e9s que s\u00f3n belles, emocionants, fascinants… Li diria que encara que de vegades costi una mica comen\u00e7ar, amb treball i ganes, es poden entendre i comen\u00e7ar a ‘jugar’ amb elles sense por. Li diria que el plaer del descobriment \u00e9s sublim.<\/p>\n

Podries donar-me algun exemple d’activitats d’acostament de les ci\u00e8ncies, de les matem\u00e0tiques per a nenes de Prim\u00e0ria o Secund\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n

Hi ha moltes iniciatives relacionades amb el joc: jocs de cartes en qu\u00e8 apareixen cient\u00edfiques i han d’agrupar-se en laboratoris, jocs en qu\u00e8 es diu una feina i es pensa en qui l’ha realitzat -amb llistats d’homes i dones-, jocs que consisteixen a relacionar invents amb els seus inventors o inventores, etc. Tamb\u00e9 es poden organitzar concursos ‘La meva cient\u00edfica preferida’, panells, etc. Aquestes iniciatives ajuden a con\u00e8ixer a dones de ci\u00e8ncia, els seus \u00e8xits i vincular-les amb variades disciplines cient\u00edfiques.<\/p>\n

Hi ha diverses iniciatives en qu\u00e8 cient\u00edfiques s’acosten a l’escola a parlar en primera persona -per descomptat, de manera divulgativa- en qu\u00e8 consisteix la seva feina. Aquestes activitats contribueixen al fet que les nenes -i els nens, per qu\u00e8 no? Ells tamb\u00e9 necessiten referents femenins- vegin a trav\u00e9s d’aquestes professionals la passi\u00f3 per l’activitat cient\u00edfica, el plaer que produeix el quefer cient\u00edfic, i que la ci\u00e8ncia tamb\u00e9 \u00e9s ‘cosa de dones’.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article de El Diario de la Educaci\u00f3n Marta Macho \u00e9s matem\u00e0tica, professora de Geometria i Topologia a la Universitat del Pa\u00eds Basc i editora del blog ‘Dones amb ci\u00e8ncia’. A finals del 2016, de visita per Madrid, va intervenir en una jornada a la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid per parlar de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":45,"featured_media":12156,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[],"class_list":["post-12155","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12155","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/45"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12155"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12155\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12155"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12155"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12155"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}