{"id":12179,"date":"2017-01-24T23:28:31","date_gmt":"2017-01-24T22:28:31","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=12179"},"modified":"2017-01-24T23:28:31","modified_gmt":"2017-01-24T22:28:31","slug":"sens-dubte-insubmissio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2017\/01\/24\/sens-dubte-insubmissio\/","title":{"rendered":"Sens dubte, insubmissi\u00f3"},"content":{"rendered":"

L’any 1975, en les acaballes del franquisme, va tenir lloc una gran vaga, evidentment salvatge, a l’Hospital de Bellvitge, llavors \u201cCiudad Sanitaria Pr\u00edncipes de Espa\u00f1a\u201d. Encara no s’havien produ\u00eft els gaireb\u00e9 300 acomiadaments, quan determinats partits suposadament revolucionaris van plantejar que hav\u00edem d’aturar la mobilitzaci\u00f3. Vaig exposar en l’assemblea del vest\u00edbul de l’hospital, llavors un ampli espai molt adient per a aquesta mena d’accions il\u00b7legals, les raons que per a mi avalaven la continu\u00eftat de la lluita. A continuaci\u00f3, un antic company del comit\u00e8, tamb\u00e9 il\u00b7legal, de la Facultat va explicar la necessitat de donar-la per acabada. Tot seguit, una correligion\u00e0ria seva va fer una s\u00edntesi r\u00e0pida de les dues intervencions: \u201cS’han plantejat els dos camins, pacte social o revoluci\u00f3 armada<\/a>\u201d. Es va produir una esbroncada general i m\u00faltiples intervencions de suport. Per molt que hi havia partits que la propugnaven, en cap moment havia parlat jo de revoluci\u00f3 armada. A m\u00e9s, posicions com la meva eren majorit\u00e0ries al centre, catalogat ir\u00f2nicament com a Estel Roig per aquells que sabien que la situaci\u00f3 m\u00e9s global se saldaria amb el pacte social que ens ha mantingut entretingudes fins al dia d’avui.<\/p>\n

Si he fet aquesta introducci\u00f3, \u00e9s per evidenciar fins a quin punt m’ha sorpr\u00e8s el recent article \u201cPacte o insubmissi\u00f3<\/a>\u201d de Joan Coscubiela, quan aclareix que l’alternativa al pacte de Catalunya amb l’Estat, la insubmissi\u00f3 o la insurrecci\u00f3, no t\u00e9 per qu\u00e8 ser necess\u00e0riament violenta. Dissortadament, el discurs \u00e9s fins i tot m\u00e9s humiliant per quant d\u00f3na per suposat que la capacitat insurreccional del poble catal\u00e0 \u00e9s nul\u00b7la. Evidentment, no aplica la mateixa vara d’amidar per explicar les dificultats del canvi social que suposadament pret\u00e9n la seva formaci\u00f3 pol\u00edtica. Ni tan sols en parla. Potser perqu\u00e8 mai, ni abans ni ara, no ha pret\u00e8s cap canvi substancial.<\/p>\n

Per molt que no s’hagi aprofundit en el debat social de les dificultats del proc\u00e9s d’independ\u00e8ncia (temps tindrem de parlar-ne en la campanya del RUI), s\u00f3n vans els intents de ridiculitzar una il\u00b7lusi\u00f3 basada en necessitats reals. Davant la impossibilitat d’un pacte amb l’estat, mentre es donen la m\u00e0 els processismes de dretes i els d’esquerres temptant la convocat\u00f2ria d’unes noves eleccions que representarien una marxa enrere imperdonable, ens toca demostrar que la via insurreccional, tan pac\u00edfica com sigui possible, \u00e9s necess\u00e0ria i viable, tamb\u00e9 en la sanitat.<\/p>\n

Pocs dies abans que es conegui si tiraran o no endavant els pressupostos del 2017, no puc entendre la inexistent resposta a problemes com el de les urg\u00e8ncies hospital\u00e0ries, i molt menys que, fins i tot col\u00b7laboradors d’aquest diari<\/a>, diguin que no \u00e9s bo que els moviments socials \u201capressin pol\u00edtics i gestors a donar respostes precipitades\u201d. Tenir malalts als passadissos no \u00e9s normal<\/a>. I menys utilitzar l’argument tan suat que sempre n’hi ha hagut. Fa 50 anys no es reconeixia el valor que es reconeix avui a la intimitat de les persones, per exemple. Una situaci\u00f3 d’urg\u00e8ncia s’ha de resoldre amb urg\u00e8ncia, al marge que paral\u00b7lelament s’adoptin les mesures reorganitzatives que calguin.<\/p>\n

Sorpr\u00e8s tamb\u00e9 em vaig quedar amb el titular \u00abL\u2019actual model sanitari de Catalunya ja no serveix<\/a>\u00ab, posat en boca d’Albert Ledesma<\/a>. Fa refer\u00e8ncia al model assistencial, perqu\u00e8 Ledesma, candidat alternatiu a la conselleria de Boi Ruiz en temps d’en Mas, segueix defensant l’actual model de gesti\u00f3. L’article \u00e9s suc\u00f3s. Resulta que la seva Entitat de Base Associativa (EBA), l’EAP Vic, distribueix els 379.000 euros<\/strong> que li sobren dels quatre milions del pressupost que li d\u00f3na el CatSalut, \u201cen concepte d\u2019incentiu a la n\u00f2mina de tots a cadascun dels professionals\u201d, i no nom\u00e9s entre els socis per tal que en facin negoci, com fan altres EBA<\/a>, ni molt menys els porten directament a Su\u00efssa<\/a>. Mentrestant, al \u201cgrup\u201d que gestiona els serveis assistencials del Baix Empord\u00e0 tamb\u00e9 li d\u00e9u sobrar pressupost, per\u00f2 no per la seva bona gesti\u00f3 sin\u00f3 perqu\u00e8 no substitueix les pediatres que estan de baixa i no d\u00f3na hores de visita, for\u00e7ant la gent a portar la mainada a pediatres privats. La suposada mala gesti\u00f3 del Consorci Sanitari de Terrassa l’havia de pagar el personal si no fos perqu\u00e8 s’ha sublevat. Dos exemples de protestes que, malgrat tot, han tingut soluci\u00f3 r\u00e0pida.<\/p>\n

En resum, tothom reconeix que ens cal canviar el model assistencial. Ho deixo per als t\u00e8cnics que tenen dades per saber com cal organitzar l’assist\u00e8ncia. A mi em toca aclarir que una cosa \u00e9s el model assistencial i una altra el model de gesti\u00f3, que \u00e9s el que m\u00e9s habitualment rep el nom de \u201cmodel sanitari catal\u00e0<\/a>\u201d. Insistir que no haur\u00edem de parlar de sistema sanitari quan ens referim a un o a l’altre model citats, ni a la suma dels dos, perqu\u00e8, com ja he explicat<\/a>, encara hi falten elements per constituir un sistema sanitari, nom\u00e9s possible en un estat independent.<\/p>\n

M\u00e9s que sorpr\u00e8s, empipat estic amb el conseller Com\u00edn. No fa gaire em va dir personalment que llegia els meus escrits<\/a>. A qu\u00e8 venen, doncs, les seves darreres declaracions<\/a> insistint que no hi ha ning\u00fa que q\u00fcestioni \u201cel sistema\u201d sanitari catal\u00e0? Jo no s\u00f3c ning\u00fa o no \u00e9s veritat que em llegeixi? No sap qu\u00e8 en pensen les marees blanques, les CUP i tanta altra gent? Senyor Com\u00edn, digui el que digui, el model sanitari catal\u00e0 est\u00e0 en q\u00fcesti\u00f3. O \u00e9s que troba de sentit com\u00fa que la jornada laboral de 37,5 hores es tradueixi en una jornada nocturna anual de 1447 a l’hospital del Mar, de 1500 als de l’ICS i de 1627 al de Salt, essent tots ells pagats pel CatSalut? Perqu\u00e8 d’aix\u00f2 anir\u00e0 la propera negociaci\u00f3 del Conveni del SISCAT, un conveni sense cap altre sentit que mantenir dividit el personal de la sanitat en benefici dels depredadors del sistema. Quina l\u00f2gica t\u00e9 permetre el saqueig que estan portant a terme les noves adjudicat\u00e0ries del transport sanitari? Dos exemples de protestes que haurem d’esperar la independ\u00e8ncia per resoldre.<\/p>\n

Mentre el conseller defensa l\u00f2giques tan peculiars d’autogesti\u00f3 o entitats que presumptament no tenen \u00e0nim de lucre, tant les persones usu\u00e0ries com les treballadores han de dependre de la bondat dels gestors d’entitats que actuen sense un control efectiu de l’Administraci\u00f3, \u00fanica responsable a ulls d’una poblaci\u00f3 que sempre \u00e9s l’\u00faltim mico i que t\u00e9 motius m\u00e9s que suficients per insurreccionar-se contra un Estat depredador i contra el mal govern de Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’any 1975, en les acaballes del franquisme, va tenir lloc una gran vaga, evidentment salvatge, a l’Hospital de Bellvitge, llavors \u201cCiudad Sanitaria Pr\u00edncipes de Espa\u00f1a\u201d. Encara no s’havien produ\u00eft els gaireb\u00e9 300 acomiadaments, quan determinats partits suposadament revolucionaris van plantejar que hav\u00edem d’aturar la mobilitzaci\u00f3. Vaig exposar en l’assemblea del vest\u00edbul de l’hospital, llavors un […]<\/p>\n","protected":false},"author":135,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-12179","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12179","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/135"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12179"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12179\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12179"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12179"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12179"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}